ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA

Després d'un llarg i lent procés, finalment s'ha creat el Consell de les Arts i de la Cultura. Una creació en què ha participat molt activament L'AELC a través de la plataforma d'associacions que l'ha promocionat i impulsat. Amb un total d'onze membres, i amb Xavier Bru de Sala com a president, el Consell dictaminarà sobre les diverses polítiques culturals del país i farà de pont entre els sectors culturals i l'Administració.

Fins el 15 de març hem celebrat la Setmana del Llibre en Català, però enguany amb la novetat important del canvi d'ubicació, ja que es fa a Sant Cugat del Vallès.
Què en penseu, d'aquest canvi? Creieu que és positiu 'descapitalitzar' la Setmana i que per tant seria bo que en els propers anys aquesta es desplacés a d'altres indrets de la geografia catalana? O al contrari: penseu que s'hauria de quedar a Barcelona, com ha succeït des de la primera edició?

Gairebé s'ha instaurat la tradició de publicar versions catalanes de llibres escrits originàriament en castellà. Aquest fet es dóna especialment amb els best-sellers d'autors catalans que escriuen en castellà, amb llibres d'ambientació catalana (La catedral del mar, La sombra del viento, La clave Gaudí i tants d'altres), o amb obres que tenen poc a veure amb la cultura catalana, però amb molt èxit comercial, com els de Matilde Asensi o Javier Moro.

És un tema recurrent parlar de l’empobriment de la llengua enfront del predomini simbòlic i lingüístic del castellà. Fa poc Quim Monzó arribava a dir, donant un bon titular als mitjans de comunicació, que el “català arribaria a ser un dialecte del castellà”, i  no cal dir que el títol del darrer premi Ramon Llull, L’últim home que parlava català, de Carles Casajoana, ha afegit més motius per al debat.

Darrerament s'està donant un fenomen com a mínim preocupant: l'edició de diverses versions del mateix llibre amb trets dialectals diferenciats segons si es publica al País Valencià, a Catalunya o a les Illes. Aquest fet es dóna sobretot amb llibres infantils i juvenils, i més escadusserament en poesia.