Quatre finalistes opten al XVII Premi Jaume Fuster

14 de febrer de 2017

Eduard Màrquez, Jordi Pàmias, Antònia Vicens i Antoni Vidal Ferrando han sortit finalistes en la primera ronda de votacions del Premi Jaume Fuster. A partir d'avui i fins al 19 de març els socis de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana podran escollir qui és el guanyador del XVII Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana. Enguany, el resultat de la primera ronda ha donat un triple empat en la segona posició, per tant, són quatre els finalistes.

El Premi Jaume Fuster és un guardó destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. És un premi a la trajectòria, a la repercussió i a la divulgació que ha tingut la seva obra, i té especial rellevància pel fet de ser escollit a través de les votacions dels companys d'ofici socis de l'AELC. El sistema és el següent: en una primera ronda, els socis poden escollir qualsevol escriptor o escriptora –viu en el moment de convocar el premi i que no l'hagi rebut abans– i en una segona ronda, la votació es fa entre els tres noms –o més, en cas d'empat–, més repetits.

Des que l'any 2011 es va instaurar el sistema de votació doble, el mallorquí Antoni Vidal Ferrando ha estat ininterrompudament un dels noms finalistes. L'escriptor de Ponent Jordi Pàmies repeteix com a finalista per tercera vegada consecutiva. Eduard Màrquez i Antònia Vicens és la primera vegada que surten nominats.

Els escriptors distingits en les edicions anteriors han estat Víctor Mora, Joaquim Carbó, Andreu Martín ('Memorial Jaume Fuster'), Jesús Moncada, Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan-Francesc Mira, Montserrat Abelló, Maria Barbal, Màrius Sampere, Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Isabel-Clara Simó, Jaume Pérez Montaner, Joan Margarit, i el darrer, Carles Hac Mor.

A més de l'especial reconeixement que suposa aquest guardó, pel fet que prové dels mateixos companys d'ofici, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana encarrega a algun especialista l'elaboració d'un treball biogràfic i crític sobre el guanyador, que té l'objectiu d'ampliar la bibliografia sobre la trajectòria professional i vital del guardonat o guardonada. Aquests treballs es poden consultar i descarregar des d'aquest enllaç de l'apartat de publicacions.

Els socis de l'AELC poden emetre el seu vot fins al 19 de març de 2017 a través d'aquest enllaç: www.escriptors.cat/finalistes-premi-jaume-fuster

 

Eduard Márquez (Barcelona, 1960) és, sobretot, narrador. Ha publicat els reculls de relats breus Zugzwang (1995) i L'eloqüència del franctirador (1998), dels quals en fa una selecció revisada a l'antologia Vint-i-nou contes menys (2014). És autor de quatre novel·les, totes elles amb diverses reedicions: Cinc nits de febrer (2000), El silenci dels arbres (2003) –finalista del Premi Llibreter–, La decisió de Brandes (2006) –guanyadora del Premi de la Crítica Catalana, el Premi Octavi Pellissa i el Premi QWERTY– i L'últim dia abans de demà (2011), finalista del Premi Crexells.
 
Al mateix temps cal destacar la seva trajectòria en el camp de la narrativa infantil, amb títols com La maledicció del cavaller Nomormai (2000), L'Aurèlia i el robaombres (2002), Les granotes de la Rita (2002), L'Andreu i el mirall de les ganyotes (2004) i la sèrie de la superheroïna XXL, entre molts altres. Té obra traduïda a l'alemany, el castellà, l'italià, el portuguès, el romanès i el turc. [Web personal de l'autor - Web a l'AELC]

 

Jordi Pàmias (Guissona, 1938) és poeta i assagista. Autor d'una vintena llarga de poemaris mereixedors de premis ben diversos: La meva casa (1969), premi Joan Salvat Papasseit; Flauta del sol (1979), premi Carles Riba; Àmfora grega (1985), premi Vicent Andrés Estellés; Narcís i l'altre (2001), premis Miquel de Palol i Cavall Verd-Josep M. Llompart; Terra cansada (2004), premis de la Crítica Catalana i Crítica Serra d'Or; La veu de l'àngel (2009), Incerta vida (2011), Al cor del món (2013). Llibres del Mall inicia la publicació de la seva obra poètica completa, que continua l'Editorial Pagès, en sis volums: Foc a la teulada (1982), La nit en el record (1986; 2006), Lluna d'estiu (2004), El do de la paraula (2010), La casa dels avis (2011), Terra, mite, àngel (2014) i Ronda dels dies. Cent vint poemes esparsos (2016).
 
També ha conreat, fruit de la seva recerca contínua i de la seva curiositat literària, altres gèneres, com ara el teatre (Camí de mort, 1979), l'assaig (Quadern de tres estius, 1986; Joan Barceló, obra i relat, 1990; Joaquim Ruyra i els Caputxins, 2015) o el dietari (Des de la foscor, 2007). És soci d'honor de l'AELC. [Web a l'AELC]

Antònia Vicens (Santanyí, 1941) irromp en el panorama literari català el 1967 amb el premi Sant Jordi per la seva primera novel·la, 39º a l'ombra. Des de llavors ha publicat una dotzena novel·les, entre altres, Material de fulletó (1971), La festa de tots els morts (1974), Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (1982), premi Ciutat de Palma; Gelat de maduixa (1984), premi Ciutat de València; Terra seca (1987), Febre alta (1998), Quan un home s'enamora (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007) i Ànima de gos (2011). El 2005 apareixen recollits els seus contes en un sol volum, Tots els contes. El 2009 fa la primera incursió en el gènere poètic amb la publicació del recull Lovely. El segueixen els reculls Sota el paraigua el crit (2013) i Fred als ulls (2015).
 
L’any 1999 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi i el 2016, amb el Premi Nacional de Cultura. El 1998 és presidenta en funcions de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual també n'és vicepresidenta a les Illes de 1997 a 2004. Un poema seu ha estat escollit per la Institució de les Lletres Catalanes per a celebrar aquest 2017 el Dia Mundial de la Poesia. És sòcia d'honor de l'AELC. [Web a l'AELC]

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. Ha publicat deu llibres de poesia, entre els quals El brell dels jorns (1986), premi Ausiàs March; Racó de n'Aulet (1986), premi Ciutat de Palma; A l'alba lila dels alocs (1988), premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí; Getsemaní (1989), Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona; Calvari (1992), premi Cavall Verd-Josep M. Llompart; Bandera blanca (1994), Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, El batec de les pedres (1996), premi Ciutat de Palma i Gebre als vidres (2012). Ha estat antologat a El jardí de les delícies (2005) i a A cops de ferro i àlgebra (2005). El 2008 es publicà tota la seva poesia en un sol volum, Allà on crema l'herba: Obra poètica (1986-2007).
 
Com a narrador és autor d'una trilogia sobre la Mallorca del segle XX: Les llunes i els calàpets (1994), La mà del jardiner (1999), premi Sant Joan, i L'illa dels dòlmens (2007), premi de la crítica Serra d'Or; trilogia reeditada el 2015 per El Gall Editor. Cal destacar també el seu dietari Amors i laberints (2010), i el seu primer recull de relats, Els miralls negres (2013). La seva última novel·la és del 2016, La ciutat de ningú. Durant un temps s'ha dedicat a la història i, de resultes d'aquesta etapa han sortit alguns assaigs, el més important dels quals és La població i propietat de la terra en el municipi de Santanyí (1868-1920). [Web a l'AELC]

Comentaris

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.