Activitats i notícies

   

  • 27-03-17

    L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) entregarà dissabte dia 25 de març, a Manacor els guardons de la XXXIV edició dels Premis Cavall Verd que enguany són per a Lluís Solà i Miquel Desclot.

    Lluís Solà ha estat guardonat amb el Premi Josep Maria Llompart per l’obra Poesia completa (Edicions de 1984) com a millor llibre de poesia en català publicat el 2016.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">23 de mar&ccedil; del 2017</span></div> <br /> <p align="center"><b> L&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana (AELC) entregar&agrave; dissabte dia 25 de mar&ccedil;, a Manacor els guardons de la XXXIV edici&oacute; dels Premis Cavall Verd que enguany s&oacute;n per a Llu&iacute;s Sol&agrave; i Miquel Desclot. </b></p> <p align="center"><b> Llu&iacute;s Sol&agrave; ha estat guardonat amb el Premi Josep Maria Llompart per l&rsquo;obra <i>Poesia completa </i>(Edicions de 1984) com a millor llibre de poesia en catal&agrave; publicat el 2016.</b></p> <p align="center"><b> Miquel Desclot rebr&agrave; el Premi Rafel Jaume a la millor traducci&oacute; po&egrave;tica de l&rsquo;any per <i>Can&ccedil;oner</i>, de Francesco Petrarca&nbsp; (Proa) el poeta i humanista del segle XIV.</b></p> <p align="center">L&rsquo;acte d&rsquo;entrega dels guardons tendr&agrave; lloc dissabte, dia 25 de mar&ccedil;, durant un sopar literari al restaurant Can March de Manacor, dins el marc d&rsquo;una jornada en homenatge al polifac&egrave;tic escriptor i cantautor Guillem d&rsquo;Efak.</p> <p align="justify"><b> <img src="/files/lluis-sola-web.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="188" align="left" /></b><span style="font-size: larger;"><b>Premi Josep Maria Llompart</b></span><br /> <b><i>Poesia completa</i> de Llu&iacute;s Sol&agrave;</b> (Vic, 1940) desgrana amb poc m&eacute;s de mil p&agrave;gines la poesia de l&rsquo;autor d&rsquo;en&ccedil;&agrave; de 1958 fins al 2015. A m&eacute;s, el volum publicat per Edicions de 1984 tamb&eacute; aplega quaranta-dos llibres in&egrave;dits que fan de l&rsquo;obra un minuci&oacute;s rep&agrave;s per la paraula m&eacute;s personal de l&rsquo;escriptor i sobre la necessitat del mot per entendre el m&oacute;n i l&rsquo;home.<br />&nbsp;<br />El llibre consta de dues parts principals. Per un costat, els poemes dels inicis de l&rsquo;autor fins a l&rsquo;any 1999, i una segona part de l&rsquo;obra po&egrave;tica posterior i que encara no havia estat publicada. En ell aprofundeix en la seva idea d&rsquo;un poeta que parla de la persona &ldquo;en el seu conjunt&rdquo; a partir d&rsquo;una base fonamental que defineix l&rsquo;obra de Sol&agrave;, com &eacute;s la import&agrave;ncia de la paraula per recollir-hi en ella els elements de la vida.<br />&nbsp;<br />El fet po&egrave;tic, la import&agrave;ncia de la poesia per &ldquo;salvar els homes per esdevenir m&eacute;s dignes&rdquo; forma part d&rsquo;aquesta primera part del volum amb un Sol&agrave; m&eacute;s reivindicatiu. Mentre que la segona part, m&eacute;s reflexiva segons apunta el propi autor, aprofundeix en la condici&oacute; humana i el paisatge que ens conforma, sempre lligat al seu m&oacute;n m&eacute;s personal. &Eacute;s, en definitiva, i com apunta el propi autor &ldquo;un llibre que va directe al cor de la poesia&rdquo;.</p> <p align="justify"><b><img src="/files/foto miquel desclot.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" title="Miquel Desclot (Fotografia &copy; Carme Esteve / AELC)" alt="" width="250" height="188" align="left" /></b><span style="font-size: larger;"><b>Premi Rafel Jaume</b></span><br /> L&rsquo;obra guanyadora del premi Rafel Jaume, <b><i>Can&ccedil;oner</i>, de Francesco Petrarca, tradu&iuml;da per Miquel Desclot</b>, ha estat publicada per Proa. En ella es recullen els 8.000 versos l&iacute;rics del considerat pare de l&rsquo;Humanisme, Francesco Petrarca.<br />&nbsp;<br />L&rsquo;obra de Petrarca &eacute;s el primer can&ccedil;oner de la poesia l&iacute;rica europea, que es convert&iacute; en model po&egrave;tic fins a principis del segle XX. Precisament, la import&agrave;ncia de Petrarca, segons relata la pr&ograve;pia editorial, rau en el fet d&rsquo;haver creat un espai l&iacute;ric plenament hum&agrave; en qu&egrave; s&rsquo;han reconegut els poetes moderns.<br />&nbsp;<br />Miquel Desclot s&rsquo;embarc&agrave; en aquesta traducci&oacute; l&rsquo;any 1994 traduint la part incompleta d&rsquo;Usbald Cardona. Un treball que ha anat fent amb els anys fins a presentar ara una edici&oacute; &iacute;ntegra i biling&uuml;e que restava pendent en la c&ograve;mput de la literatura tradu&iuml;da al catal&agrave;. No debades, els versos de Petrarca han marcat durant d&egrave;cades els poetes occidentals.</p> <p align="justify">En ell, Desclot empra un catal&agrave; &ldquo;d&rsquo;ara, per&ograve; culte&rdquo; com explica el traductor, on s&rsquo;ha servit de &ldquo;l&rsquo;edici&oacute; can&ograve;nica&rdquo; de l&rsquo;obra de Gianfranco Contini, per&ograve; tamb&eacute; edicions posteriors en itali&agrave; &ldquo;molt m&eacute;s acotades&rdquo; que li han facilitat un proc&eacute;s de traducci&oacute; llarg i interromput.</p> <p align="justify">&ldquo;Amb Petrarca ens trobam la ment i l&rsquo;&agrave;nima d&rsquo;un poeta que no &eacute;s tant immediatament atractiu per&ograve; que trama un relat subjacent i constant&rdquo; amb la seva renovaci&oacute; del llat&iacute; i la tornada als cl&agrave;ssics. Per a Desclot la tasca de traductor &eacute;s la d&rsquo;un &ldquo;escriptor que ha de tenir la humilitat de servir a l&rsquo;altre i l&rsquo;orgull de sentir que est&agrave; fent una feina nova&rdquo;, apunta Desclot. (Fotografia: &copy; Carme Esteve / AELC)</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>Valoraci&oacute; del jurat</b></span><br /> El jurat, conformat per Rafel Guillem, Bernat Joan, Maria Llopis, Pere A. Pons, i la vicepresidenta de l&rsquo;AELC per les Illes, Fanny Tur, es reun&iacute; a Sant Antoni de Portmany (Eivissa) el 17 de mar&ccedil;.</p> <p align="justify">Segons apunta la vicepresidenta de l&rsquo;AELC Fanny Tur, el jurat tot i destacar el bon nivell de les obres en catal&agrave; editades al llarg de 2016, va valorar i qualificar aquestes dues com a &ldquo;aut&egrave;ntiques fites culturals que nom&eacute;s es donen una vegada cada molts anys&rdquo;. Els membres del jurat varen manifestar tamb&eacute; que es tracta de dues obres i dos guardonats que donen prestigi als Premis.</p> <p align="justify">La literatura en catal&agrave; tenia en la traducci&oacute; del <i>Can&ccedil;oner</i> de Petrarca una de les seves fites pendents m&eacute;s importants, i que ara gr&agrave;cies a Miquel Desclot s'ha assolit. &ldquo;Aquesta obra &eacute;s el fruit de molts anys de treball per part del poeta i traductor, i ara ens ofereix una versi&oacute; magistral, &iacute;ntegra i biling&uuml;e dels 7.785 versos en 366 poemes (1 per a cada dia de l'any m&eacute;s 1) que integren la magna obra de l'humanista tosc&agrave;&rdquo;, apunten.</p> <p align="justify">Pel que fa a la <i>Poesia completa</i> de Llu&iacute;s Sol&agrave;, publicada per Edicions de 1984, destaquen que, juntament amb els 40 poemaris in&egrave;dits, converteix el volum &ldquo;en un dels esdeveniments po&egrave;tics i literaris m&eacute;s importants de la d&egrave;cada&rdquo;, fent honor a l'afirmaci&oacute; del propi Sol&agrave; en el pr&ograve;leg del llibre quan defineix el poeta com l'home de les paraules:</p> <p align="justify">&quot;... &Eacute;s possible que l'home, i en primer lloc l'home de les paraules, el poeta, hagi confiat massa en el poder de les paraules. Ara b&eacute;, que despr&eacute;s de tanta devastaci&oacute; i de tanta negaci&oacute; encara hi continuem confiant,... probablement &eacute;s una prova conclusiva de la nostra necessitat de la paraula.&quot;</p> <p align="center"><b> L&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana tamb&eacute; destaca que la celebraci&oacute; d&rsquo;enguany tendr&agrave; lloc a Manacor ja que en aquesta edici&oacute; l'escriptor homenatjat &eacute;s Guillem d'Efak.</b></p> <p align="justify"><br /><span style="font-size: larger;"> <b>Col&middot;laboraci&oacute; institucional</b></span><br /> Per segon any consecutiu els premis Cavall Verd compten amb la col&middot;laboraci&oacute; del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, instituci&oacute; que aposta per aquests guardons literaris amb 34 anys d&rsquo;hist&ograve;ria i que han premiat les veus po&egrave;tiques m&eacute;s rellevants dels territoris de parla catalana</p> <p align="justify"><b> <img src="/files/guillem defak.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="200" height="288" align="left" /></b><span style="font-size: larger;"><b>Homenatge a Guillem d&rsquo;Efak</b></span><br /> Com ja &eacute;s tradici&oacute; en la celebraci&oacute; d&rsquo;aquests guardons, els Cavall Verd tamb&eacute; retran homenatge a un escriptor de les Illes Balears. Enguany l&rsquo;autor que rebr&agrave; tribut ser&agrave; a Guillem Fullana i Hada d&rsquo;Efak (Guinea Equatorial, 1929 &ndash; Mallorca, 1995).<br />&nbsp;<br />Poeta, dramaturg, narrador, traductor, cantant i activista cultural, fou un polifac&egrave;tic autor que, amb la seva paraula viva&ccedil;, captiv&agrave;. D&rsquo;Efak nasqu&eacute; a Asobla, Rio Muni (Guinea Equatorial) fill d&rsquo;un gu&agrave;rdia colonial de la Gu&agrave;rdia Civil manacor&iacute; i de mare de la tribu dels fang. Als dos anys el duen a Manacor, a la barriada del Barracar, amb la germana del seu pare, Margalida Fullana, que juntament amb la seva mestra de parvulari, Llu&iuml;sa Fuster, tendran gran influ&egrave;ncia en la vida del jove escriptor i cantant.<br />&nbsp;<br />Comen&ccedil;&agrave; a escriure poesia de molt jove, als setze anys, i ja llavors reb&eacute; els primers premis literaris atorgats per la premsa mallorquina. Freq&uuml;entava les festes liter&agrave;ries i el 1956 Josep Maria Llompart li public&agrave; el seu primer llibre de poemes, influ&iuml;ts per la Generaci&oacute; del 27, <i>El poeta i la mar</i>. M&eacute;s tard, fruit d'una experi&egrave;ncia laboral a Als&agrave;cia, public&agrave; <i>El poeta i la mina</i> (1966). La seva producci&oacute; po&egrave;tica no s&rsquo;atur&agrave; i el 1966 obtingu&eacute; el premi Carles Riba de poesia per <i>Madona i l'arbre</i>. Entre popular i innovadora la seva poesia t&eacute; una gran vivacitat en obres com <i>Poeta en bicicleta</i> (1984) o <i>Capellet de vidre</i> (1995).</p> <p align="justify">El seu darrer llibre po&egrave;tic sort&iacute; publicat el 2010 sota el t&iacute;tol <i>Manual inacabat (per anar per la vida)</i>. L&rsquo;any passat, el Gall Editor public&agrave; un volum amb la seva obra po&egrave;tica.</p> <p align="justify">A m&eacute;s de narrador (<i>La ponentada gran</i>) i traductor (<i>Ivanhoe</i> de Walter Scott) fou autor teatral, especialment d'obres per a infants. Destaca per la seva popularitat <i>El dimoni cucarell</i>.</p> <p align="justify">Per&ograve; Guillem d&rsquo;Efak &eacute;s tamb&eacute; conegut per la seva vessant de cantant. Als anys seixanta fou un membre de la Nova Can&ccedil;&oacute; catalana. Entre m&uacute;sica de jazz i popular de Mallorca, algunes de les seves can&ccedil;ons han estat i s&oacute;n interpretades per diversos cantants i grups. A m&eacute;s, el seu activisme cultural el port&agrave; tamb&eacute; a la promoci&oacute; teatral i musical des de locals emblem&agrave;tics com la Cova del Drac de Barcelona. Un activisme que no abandon&agrave; mai. [<a href="/autors/efakg/" target="_blank">M&Eacute;S INFORMACI&Oacute; SOBRE GUILLEM D'EFAK</a>]</p> <p class="rtecenter"><a href="/files/premis-cavall-verd-manacor-2017.pdf"><img src="/files/coberta-cavall-verd.jpg" title="PROGRAMA" alt="" width="450" height="212" /></a></p> <p align="justify"><br /> &nbsp;</p> <p align="justify"><a href="/files/premis-cavall-verd-manacor-2017.pdf" title="programa"><b>PROGRAMA</b></a></p> <p align="justify">&nbsp;</p> <p><b>11.45h</b><b>.</b> Sortida en autocar del Moll Vell de Palma cap a Manacor.</p> <p><b>13.00h. Recital po&egrave;tic-glossada</b><br /> Escola Municipal de Mallorqu&iacute; (Passeig del Ferrocarril, 79).<br /> Amb Ant&ograve;nia Font, que llegir&agrave; poemes de Guillem d&rsquo;Efak, i Maribel Servera i Mateu Xuri, que faran la glossada.<br /> Presentaci&oacute;: Fanny Tur.</p> <p><b>14.30h</b>. <b>&Agrave;pat i caf&egrave; mentre escoltam la m&uacute;sica de Guillem d&rsquo;Efak</b><br /> Escola Municipal de Mallorqu&iacute; (Passeig del Ferrocarril, 79).</p> <p><b>16.00h</b><b>. Taula rodona: Guillem d&rsquo;Efak: humanista i polifac&egrave;tic<br /> </b>Escola Municipal de Mallorqu&iacute; (Passeig del Ferrocarril, 79).<b><br /> </b>Modera: Bartomeu Mestre <i>Balutxo.</i><br /> Amb: M&ograve;nica Pastor, Bernat Nadal, Crist&ograve;fol Pastor P&iacute;fol, Graci&agrave; S&agrave;nchez i Sebasti&agrave; Portell.</p> <p><b>20.00h. Poemes i can&ccedil;ons</b><br /> Convent de Sant Vicent Ferrer (Pla&ccedil;a del Convent, s/n).<br /> Amb Ant&ograve;nia Font, Andreu Juli&agrave;, Biel Majoral, Bartomeu Mestre, Delf&iacute; Mulet, Catalina Obrador, Joan Oliver, Maria Osuna i Maria Rossell&oacute;.<br /> Direcci&oacute; musical: Biel Oliver Torres.</p> <p><b>21:30h. Lliurament dels XXXIV Premis Cavall Verd: </b>Josep Maria Llompart de poesia, Rafel Jaume de traducci&oacute; po&egrave;tica.<br /> Restaurant Can March (Carrer de Val&egrave;ncia, 7).<br /> Presentaci&oacute;: Ismael Pelegr&iacute;.</p> <p>Totes les activitats excepte el sopar de lliurament dels premis s&oacute;n gratu&iuml;tes.<br /> Preu del sopar per als socis i un acompanyant: 30 &euro; per persona. Altres: 45 &euro; per persona.<br /> Heu de fer les reserves abans del 22 de mar&ccedil; (places limitades).<br /> Tel&egrave;fon AELC: 93 302 78 28&nbsp; <a href="mailto:aelc@escriptors.cat">aelc@escriptors.cat</a></p> Ho organitza: Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana.<br /> Ho patrocina: Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca.<br /> Hi col&middot;laboren: Ajuntament de Manacor, CEDRO, Escola Municipal de Mallorqu&iacute;, Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i parr&ograve;quies de Manacor.<br /><br /><br /><br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 27-03-17

    Després del recompte de vots, dut a terme pel comitè electoral i presentats a l'assemblea general de l'Associació, es va constituir la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que queda formada pels següents socis:

    Destacat ampliat: 
    <p class="rteright"><span style="font-size: smaller;">Dilluns 27 de mar&ccedil; de 2017</span></p> <br /> <p align="justify">Dimecres 22 de mar&ccedil;, va tenir lloc a l'Aula dels Escriptors de la seu de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana l'assemblea ordin&agrave;ria de socis de l'Associaci&oacute; amb diferents punts en l'ordre del dia, entre els quals l'elecci&oacute; de diversos c&agrave;rrecs de la Junta Directiva. Concretament, els c&agrave;rrecs que s'han renovat han estat:</p> <p align="justify">Secretaria (a votar per tots els socis de l&rsquo;AELC); Vicepresid&egrave;ncia i una vocalia per les Illes (a votar pels socis illencs); Vicepresid&egrave;ncia i dues vocalies pel Pa&iacute;s Valenci&agrave; (a votar pels socis del Pa&iacute;s Valenci&agrave;) i Vicepresid&egrave;ncia i dues vocalies pel Principat (a votar pels socis del Principat).</p> <p align="justify">Despr&eacute;s del recompte de vots, dut a terme pel comit&egrave; electoral (Anna Cammany, Eul&agrave;lia Carrillo i N&uacute;ria Mirabet, i per a les assemblees territorials, Miquel Ray&oacute; i Raquel Ricart) es va constitu&iuml;r la nova Junta Directiva, que queda formada pels seg&uuml;ents socis:</p> <p align="justify"><b>Presid&egrave;ncia</b>: Bel Olid.<br /> <b>Secretaria</b>: Maria Ant&ograve;nia Massanet.<br /> <b>Tresoreria</b>: Vicent Penya.</p> <p align="justify"><b>Junta per les Illes</b><br /> Vicepresid&egrave;ncia: Pau Vadell.<br /> Vocalies: Helena Alvarado, Pere Gomila i Laia Martinez i Lopez.</p> <p align="justify"><b>Junta pel Pa&iacute;s Valenci&agrave;</b><br /> Vicepresid&egrave;ncia: Gemma Pasqual.<br /> Vocalies: N&uacute;ria Cadenes, Carles Cort&eacute;s i Octavi Monson&iacute;s.</p> <p align="justify"><b>Junta pel Principat</b><br /> Vicepresid&egrave;ncia: Jordi Mart&iacute;n Lloret.<br /> Vocalies: Miquel Cabal i Ricard Ruiz Garz&oacute;n.</p><p align="justify">Per la seva banda, han sortit de la Junta Directiva la vicepresidenta cooptada per les Illes Fanny Tur, el secretari Llu&iacute;s Hansen, el vocal de les Illes Ismael Pelegr&iacute;, el vocal del Pa&iacute;s Valenci&agrave; Francesc Momp&oacute; i els vocals del Principat Merc&egrave; Canals, Rodolfo del Hoyo (cooptat) i Carles Molins.</p> <p align="justify">D'entre els diversos punts de l'ordre del dia destaca l'aprovaci&oacute;, amb esmenes, per votaci&oacute; directa dels socis presents a l'assemblea, dels <b>canvis en l'article sis&egrave; dels estatuts</b> de l'Associaci&oacute; per a la creaci&oacute; d'una nova categoria d'associat. En concret, es tracta d'ampliar la categoria de &laquo;soci adherit&raquo;, fins ara exclusiva a titulars del llegat literari d'escriptors en llengua catalana traspassats. Amb el canvi d'estatuts, &laquo;Tamb&eacute; podran formar part de l'Associaci&oacute; aquelles persones que, sense complir els requisits dels socis de ple dret, manifestin la voluntat de formar part de l'AELC per haver encetat cam&iacute; literari, i vinguin avalats per dos socis de ple dret&raquo;. Aquesta nova categoria d'adherit nom&eacute;s tindr&agrave; dret a veu, en el cas dels menors de trenta anys, no pagaran la quota, i a partir dels trenta, en pagaran la meitat.</p> <p align="justify">En la seva intervenci&oacute;&nbsp; <b>Bel Olid</b> va explicar que enguany l'associaci&oacute; celebra el seu 40&egrave; aniversari, i que la Junta s'est&agrave; plantejant quina &eacute;s la millor manera de celebrar-lo, de cara a la propera tardor i hivern. Tamb&eacute; va explicar que el conveni amb la Generalitat de Catalunya per a mantenir la seu de l'AELC (i de les altres associacions d'escriptors) a l'Ateneu Barcelon&egrave;s acaba el 2022 i que s'est&agrave; treballant amb les altres associacions per a possibles alternatives. La presidenta tamb&eacute; va explicar les negociacions que l'AELC havia hagut de dur a terme amb l'Institut Ramon Llull i l'Illenc (Institut d'Estudis Bale&agrave;rics) amb diferents aspectes de la participaci&oacute; dels autors en llengua catalana a la Fira del Llibre de Bolonya.</p> <p align="justify">En l'&agrave;mbit internacional la presidenta va donar compte de les organitzacions de les quals l'Associaci&oacute; forma part: European Writers Council, EWC &ndash;que celebrar&agrave; aquest 2017 la seva assemblea anual a Barcelona convidats per l'AELC&ndash;, l'European Council of Literary Translators' Associations, CEATL &ndash;el qual per la seva banda va celebrar a Barcelona la seva assemblea anual l'any passat, convidats per l'AELC, l'ACEC i ACE Traductores&ndash;; Culture Action Europe i International Authors Forum. Va explicar que a nivell europeu l'AELC est&agrave; treballant a trav&eacute;s d'aquestes entitats per garantir que no s'aplica cap rebaixa als drets d'autor, sobretot a partir de la reforma dels drets d'autor en l'&agrave;mbit digital que fa temps que s'est&agrave; duent a terme a la Uni&oacute;. Olid es va mostrar preocupada, no nom&eacute;s pel perill que es retallin els drets econ&ograve;mics dels autors sobre les seves obres, sin&oacute; perqu&egrave; es retallin tamb&eacute; els seus drets morals.</p> <p align="justify">Bel Olid va explicar tamb&eacute; que la vocal Merc&egrave; Canals va renunciar al c&agrave;rrec per motius de feina quan les eleccions ja havien estat convocades, i que per aix&ograve; la Junta del Principat tindr&agrave; de moment un vocal menys fins que es pugui cooptar alg&uacute; per a fer de vocal i col&middot;laborar amb el volum de feina.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; la vicepresidenta de l'AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, <b>Gemma Pasqual</b>, va desgranar tots els actes que es van fer al llarg de 2016 al Pa&iacute;s Valenci&agrave;. Tamb&eacute; va explicar la relaci&oacute; de l'AELC amb les administracions valencianes, que t&eacute; alts i baixos tot i que sempre ser&agrave; millor que la situaci&oacute; de persecuci&oacute; que es vivia sota el govern del PP. Aquests mesos del nou govern han servit per a adonar-se que la cultura no &eacute;s priorit&agrave;ria per a la Generalitat Valenciana, per aix&ograve; ha estat fent &laquo;feina de despatxos&raquo; per a incidir en les demandes dels escriptors i del m&oacute;n de la cultura en general. Va manifestar la seva alegria per la Declaraci&oacute; de Palma [<a href="/node/13848" target="_blank">m&eacute;s informaci&oacute;</a>], i va exposar el sentiment dels autors valencians respecte de la Fira de Bolonya, a la qual hi s&oacute;n infrarepresentats.</p> <p align="justify"><b>Fanny Tur</b>, vicepresidenta de l'AELC a les Illes, va explicar que havia rellevat Miquel Bezares fins al final del mandat, i va donar les gr&agrave;cies a la junta per aquests mesos intensos. Va detallar les activitats fetes a les Illes durant el 2016, explicant que s'intenten emmarcar en actes m&eacute;s grans, per a incrementar-ne la rellev&agrave;ncia, i tamb&eacute; s'intenten aprofitar per a crear sinergies amb espais culturals com ara llibreries. Va explicar que ara l'AELC forma part com a membre de ple dret del Consell Social de la Llengua Catalana, un ens p&uacute;blic que treballa per a la normalitzaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica a les Illes. Va destacar el canvi de sintonia amb l'administraci&oacute;, en el sentit que ara no maltracta les entitats que treballen per la cultura. Al mateix temps, en les reunions dutes a terme amb les diverses adminstracions illenques, sempre ha demanat que aquestes tinguin en compte les entitats que treballem per a la cultura i la llengua.</p> <p align="justify">Per la seva banda, el vicepresident de l'AELC al Principat, <b>Jordi Mart&iacute;n Lloret</b>, va explicar les activitats del Principat del 2016, destacant, tamb&eacute;, l'impuls que la junta est&agrave; intentant donar a les seccions.</p> <p align="justify">En el seu informe, el tresorer <b>Vicent Penya</b> va explicar que els ingressos de l'AELC van ser m&eacute;s o menys iguals que en l'any anterior. Els socis Jordi Mu&ntilde;oz i Francesc Parcerisas s'encarregaran de censar els comptes de l'AELC per a donar-hi el vist-i-plau, una tasca anual que es reparteix de manera volunt&agrave;ria entre els socis.</p> <p align="justify">El secretari de la Junta, <b>Llu&iacute;s Hansen</b>, va tenir unes paraules de comiat, amb agra&iuml;ments a Guillem-Jordi Graells, que va ser qui li va proposar d'entrar-hi, i tamb&eacute; per als dos treballadors de l'oficina i a tots els membres de la junta amb qui ha co&iuml;ncidit. En el seu informe va explicar el creixement del projecte Lletres i Mem&ograve;ria, de les p&agrave;gines web d'autors, l'augment de seguidors a les xarxes, i va destacar, tamb&eacute;, que el proc&eacute;s per a demanar i justificar subvencions &eacute;s cada vegada m&eacute;s feixuc. En agra&iuml;ment a la seva tasca desinteressada la presidenta va fer-li entrega d'una ploma estilogr&agrave;fica com a detall i record dels seus vuit anys a la Junta Directiva.</p> <p align="justify">Aprofitant l'avinentesa dels Premis Cavall Verd, la Junta Directiva, amb tots els c&agrave;rrecs nous, va reunir-se aquest cap de setmana per primera vegada per a comen&ccedil;ar a treballar en les diverses l&iacute;nies d'acci&oacute; de l'Associaci&oacute;.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 20-03-17
    20 de març del 2017


    Aquest dijous a la una del migdia es va presentar en el marc del festival internacional de literatura Kosmopolis, al CCCB de Barcelona, el catàleg Women Writers in Catalan, publicat per l'editorial Raig Verd. L'acte va anar a càrrec de Marina Espasa, comissària del programa Barcelona Literatura de la UNESCO; Laura Huerga, editora de Raig Verd, i Bel Olid, presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  • 15-03-17

    Acaba d'aparèixer una novetat editorial de l'AELC, el Quadern Divulgatiu número 56: XXIV Seminari sobre la Traducció, que aplega les ponències presentades en aquest seminari que va dur per títol «Tots per a un i un per a tots: Les traduccions a quatre, sis o més mans».

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><a href="http://www.escriptors.cat/publicacions-quadernsdivulgatius56" target="_blank"><img src="/files/qd-56-coberta.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="200" align="left" height="306" /></a>Acaba d'apar&egrave;ixer una novetat editorial de l'AELC, el Quadern Divulgatiu n&uacute;mero 56: <i>XXIV Seminari sobre la Traducci&oacute;</i>, que aplega les pon&egrave;ncies presentades en aquest seminari que va dur per t&iacute;tol &laquo;Tots per a un i un per a tots: Les traduccions a quatre, sis o m&eacute;s mans&raquo;.<br />&nbsp; <br /> Inclou una presentaci&oacute; de Jordi Mart&iacute;n Lloret, la confer&egrave;ncia de Martha Tennent &laquo;Traduir a quatre mans&raquo;, la transcripci&oacute; de l'entrevista que Marta Pera va fer a Anna Rubi&oacute; i Jerzy Sławomirski, i un resum de la taula rodona &laquo;Sumar mans no resta qualitat&raquo;, moderada per Albert Torrescasana, amb Quim Gest&iacute;, Monika Zgustova i Xavier Montoliu.<br />&nbsp; <br /> Podeu descarregar i compartir gratu&iuml;tament aquest quadern, en el format que m&eacute;s us convingui, des de l'apartat &laquo;<a href="/publicacions_quadernsdivulgatius" target="_blank">Publicacions</a>&raquo; del men&uacute;.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 14-03-17

    Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va entregar divendres la seva Lletra Lila a Isabel Robles. La Lletra Lila és un reconeixement a la trajectòria cívica i literària que atorga la Junta territorial de l'AELC al País Valencià.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">14 de mar&ccedil; del 2017</span></div><br /> <b> <p align="center">L'AELC i ACPV van commemorar el Dia Internacional de les Dones divendres 10 de mar&ccedil;</p> <p align="center">Amb motiu del 8 de mar&ccedil;, Dia Internacional de les Dones, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana va entregar la seva Lletra Lila a Isabel Robles.</p> <p align="center">La Lletra Lila &eacute;s un reconeixement a la traject&ograve;ria c&iacute;vica i liter&agrave;ria que atorga la Junta territorial de l'AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave;.</p> </b> <br /> <p align="justify">El divendres 10 de mar&ccedil; l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va organitzar, amb la col&middot;laboraci&oacute; d&rsquo;Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave; (ACPV) i la Llibreria Fan Set, un acte per commemorar el 8 de mar&ccedil;, Dia Internacional de les Dones, des de la perspectiva de la cultura i la literatura, que s&oacute;n els &agrave;mbits de treball natural de les entitats esmentades.</p> <p align="justify">L&rsquo;acte va tenir lloc a la seu central d&rsquo;ACPV, l&rsquo;edifici Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia (OCCC), a Val&egrave;ncia, el divendres 10 a les 20,30h, just despr&eacute;s de la junta territorial de socis de l'AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave;. Va tenir com a element central el lliurament de la Lletra Lila, un reconeixement a la traject&ograve;ria c&iacute;vica i liter&agrave;ria que atorga la Junta territorial de l'AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave; a una escriptora valenciana de reconeguda traject&ograve;ria i obra.</p> <p align="justify">D&rsquo;aquesta manera, es vol contribuir a visibilitzar la pres&egrave;ncia i l&rsquo;obra de les dones en l&rsquo;&agrave;mbit de la cultura i la llengua, i alhora enriquir una diada reivindicativa com el 8 de mar&ccedil; amb una perspectiva particular.</p> <p align="justify">Maria Saiz, una de les fundadores del col&middot;lectiu <i>Gargots</i>, va ser la responsable de conduir l&rsquo;acte. La poeta i traductora eivissenca Nora Albert (Helena Alvarado) va fer una glossa sobre Isabel Robles, i la cantautora d'Oliva Clara Andr&eacute;s va oferir un recital pensat especialment per a l'ocasi&oacute;.<br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a href="https://goo.gl/photos/3uVnBWS3k5rVenRY6" target="_blank"><img src="/files/IsabelRobles-LILA_FotoPRATSiCAMPS (1)g-COLLAGE.jpg" title="&Agrave;lbum de fotos" alt="" width="350" height="350" align="absMiddle" /></a><br /> Visteu l'&agrave;lbum de fotografies <a href="https://goo.gl/photos/3uVnBWS3k5rVenRY6" target="_blank">en aquest enlla&ccedil;</a> (Fotografies de Prats i Camps &copy;).</p> <p align="justify"><b>Isabel Robles</b> &eacute;s professora, poeta, traductora i cr&iacute;tica liter&agrave;ria. Ha publicat els reculls de poesia <i>L'Espiral </i>(1994), <i>Llibre dels ad&eacute;us </i>(2009) i <i>Les sabates i altres poemes</i> (2014) i ha tradu&iuml;t de l'angl&egrave;s a poetes com Myrna Lamb, Anne Sexton o e. e. Cummings. Ha estudiat, des d'una perspectiva de g&egrave;nere, l'obra d'autores com Kate Chopin, Carme Riera, Montserrat Roig, Isabel-Clara Sim&oacute; o Virginia Woof. Paral&middot;lelament Isabel Robles ha mantingut una important activitat com a cr&iacute;tica i divulgadora de l'obra d'escriptores valencianes actuals, a trav&eacute;s d'articles a la premsa i en revistes culturals i liter&agrave;ries com ara<i> Levante-emv </i>o <i>L'Aiguadol&ccedil;</i>, i de la participaci&oacute; en incomptables recitals, col&middot;loquis i actes literaris.<br /> &nbsp;<br /> Isabel Robles ha estat la segona escriptora distingida amb la Lletra Lila. L'any passat, el primer en qu&egrave; es va lliurar, el reconeixement va ser per a la poeta i traductora Encarna Sant-Celoni.</p> <br /><div class="rtecenter"><a href="/files/lletra-lila-2017.jpg"><img src="/files/lletra-lila-2017.jpg" title="Lletra Lila Isabel Robles" alt="" width="550" height="259" align="middle" /></a></div><br /><br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 08-03-17

    Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana s'ha unit a la iniciativa dels Estudis d'Arts i d'Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya per a reivindicar que es corregeixi la desigualtat per motiu de gènere i que les nostres escriptores tinguin més presència i visibilitat. A la iniciativa s'hi han sumat, també, el web lletrA i els digitals Catorze i Núvol.

  • 03-03-17

    Aquest dissabte al matí s'ha celebrat a Barcelona el 25è Seminari sobre la Traducció a Catalunya. Portava per títol "Traduccions: L'eterna joventut?" i ha debatut sobre la necessitat, o no, de retraduir.

    Ha comptat amb la participació de Maria Bohigas, Laura Borràs, Anna Casassas, Albert Jané, Anna Llisterri, Joaquim Mallafrè, Josep Marco, Francesc Parcerisas, Josep M. Pinto i Dolors Udina.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">Dimarts 7 de mar&ccedil; de 2017</span></div> <br /> <div class="rtecenter"><b>Aquest dissabte al mat&iacute; s'ha celebrat a Barcelona una de les cites m&eacute;s importants de l'any en l'&agrave;mbit de la traducci&oacute; liter&agrave;ria en llengua catalana.</b></div> <p align="justify">Amb 200 inscrits, l'aforament s'ha exhaurit, per&ograve; el seminari s'ha pogut veure en directe a partir de les 10.00h del mat&iacute; a trav&eacute;s del web <a href="http://www.escriptors.cat" target="_blank">www.escriptors.cat</a>, i s'ha pogut seguir a les xarxes amb l'etiqueta <a href="https://twitter.com/search?f=tweets&amp;q=25anystrad&amp;src=typd" target="_blank">#25anystrad</a></p> <p class="rtecenter"><b>El seminari sobre traducci&oacute; liter&agrave;ria m&eacute;s veter&agrave; en llengua catalana ha commemorat enguany el quart de segle debatent l'envelliment de les traduccions.</b></p> <p align="justify">Celebrat anualment des del 1993, el Seminari sobre la Traducci&oacute; a Catalunya s'ha consolidat com un f&ograve;rum que permet, a partir de confer&egrave;ncies, entrevistes i debats, seguir l'evoluci&oacute; de la traducci&oacute; liter&agrave;ria, cercant en cada edici&oacute; un enfocament determinat.</p> <p align="justify">El Seminari &eacute;s un espai &uacute;nic de debat pel fet que aplega professionals de la traducci&oacute;, professors i alumnes de totes les facultats de traducci&oacute; dels Pa&iuml;sos Catalans: la Universitat Jaume I de Castell&oacute;, la Universitat de Vic, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, les quals col&middot;laboren activament cada any en la definici&oacute; del programa del Seminari.</p> <p align="justify">La Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona han patrocinat aquesta trobada organitzada per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, que ha comptat tamb&eacute; amb la col&middot;laboraci&oacute; del Centre de Cultura Contempor&agrave;nia de Barcelona.<br /> &nbsp;</p> <p align="center"><b>Al <a href="http://www.youtube.com/canalaelc" target="_blank">CanalAELC a YouTube</a> hi ha disponible la gravaci&oacute; completa del Seminari en v&iacute;deo, i <a href="https://goo.gl/photos/6dXBs5o7GUahP6ED7" target="_blank">en aquest enlla&ccedil;</a>, l'&agrave;lbum de fotografies. </b></p> <p align="justify">Per a celebrar les 25 edicions d'aquest seminari s'ha escollit el tema &laquo;Traduccions: l'eterna joventut?&raquo;. De manera regular apareixen noves traduccions dels grans cl&agrave;ssics de la literatura universal. Per&ograve; les noves versions s&oacute;n sempre millors que les anteriors? O &eacute;s preferible mantenir la traducci&oacute; m&eacute;s propera cronol&ograve;gicament a l'original? Envelleixen b&eacute;, les traduccions? Preguntes que han apuntat a un debat intens i d'alta volada intel&middot;lectual.</p> <p align="justify">Francesc Parcerisas, un dels iniciadors del Seminari i una de les veus m&eacute;s autorizades en traducci&oacute; liter&agrave;ria del nostre pa&iacute;s, ha estat l'encarregat de pronunciar la confer&egrave;ncia inaugural &laquo;Ens hem de retraduir cada vint-i-cinc anys?&raquo;, presentada per Laura Borr&agrave;s, directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p align="justify">Despr&eacute;s de les paraules de benvinguda de Jordi Mart&iacute;n Lloret, traductor i vicepresident de l'AELC al Principat, Laura Borr&agrave;s ha presentat Francesc Parcerisas, en la seva faceta de traductor, destacant-ne la concessi&oacute; del Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'any 2015 &laquo;per la rellev&agrave;ncia de la seva obra po&egrave;tica, de la seva obra tradu&iuml;da i de la seva labor com a cr&iacute;tic literari&raquo;. Ha recordat, tamb&eacute;, els vint-i-cinc anys del Seminari de traducci&oacute; de Farrera, que organitza la ILC, i ha mencionat l'assaig de Parcerisas <i>Sense mans. Met&agrave;fores i papers sobre la traducci&oacute;</i> (Galaxia Gutenberg, 2013). Per finalitzar la presentaci&oacute;, Borr&agrave;s ha llegit uns versos del recull de Parcerisas <i>Seixanta-un poemes</i> (Quaderns Crema, 2014) i ha comparat la tasca del traductor amb la d'un traficant, un traficant de cultura.</p> <p align="center"><a href="https://goo.gl/photos/6dXBs5o7GUahP6ED7" target="_blank"><img src="/files/CA-9746.jpg" title="V&Eacute;S A L'&Agrave;LBUM" alt="" width="350" height="263" /><br /> <span style="font-size: smaller;">Laura Borr&agrave;s i Francesc Parcerisas.</span></a></p> <p align="justify"><b>Sense la traducci&oacute; el m&oacute;n tal com el coneixem no existiria<br /> Francesc Parcerisas: Ens hem de retraduir cada vint-i-cinc anys?</b><br /> Despr&eacute;s d'agrair la invitaci&oacute; a participar en aquest Seminari, Francesc Parcerisas ha explicat que el Seminari sobre la Traducci&oacute; va ser idea d'Oriol Pi de Cabanyes i de Montserrat Comes, que fa vint-i-cinc anys van proposar de celebrar una trobada de traductors a la Casa Museu V&iacute;ctor Balaguer de Vilanova i la Geltr&uacute;. Per aix&ograve;, ha dit Parcerisas, per a molts aquest encara &eacute;s el &laquo;Seminari de Vilanova&raquo;. Parcerisas, llavors professor de traducci&oacute; de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona i vicepresident al Principat de l'AELC va emprendre, amb ells, i amb Iolanda Pelegr&iacute; de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, el projecte del Seminari, celebrat anualment des de 1993. Ha explicat que el cartell reprodueix un punt de llibre de la col&middot;lecci&oacute; Biblioteca Catalana que va dirigir Josep Carner i que Parcerisas va trobar en una pila de llibres vells. Parcerisas ha aprofitat tamb&eacute; per llen&ccedil;ar una proposta, dirigida als estudiants presents a la sala: fer un treball de fi de grau sobre els vint-i-cinc seminaris de traducci&oacute;.</p> <p align="justify">Feta la introducci&oacute; hist&ograve;rica sobre el Seminari, Parcerisas ha recomanat l'entrevista del Canal 33 feta als traductors Miquel Desclot i Joan Sellent [<a href="http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tria33/vint-minuts-amb-miquel-desclot-i-joan-sellent/video/5648593/" target="_blank">disponible aqu&iacute;</a>], els quals hi defensen que cal que Shakespeare sigui &laquo;entenedor sense banalitzar-lo&raquo;. Citant-los, Parcerisas ha afirmat que hist&ograve;ricament ha quedat demostrat que &laquo;cada generaci&oacute;, o gaireb&eacute;, necessita apropiar-se de nou dels cl&agrave;ssics&raquo;.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; ha reflexionat sobre <i>com</i> i <i>quan</i> apliquem l'adjectiu &laquo;vell&raquo;, per afirmar que les traduccions, com les persones o el vi, poden envellir de moltes maneres. Citant un article d'Annie Brisset ha dit que ens caldria saber &laquo;quins s&oacute;n els conceptes i els paradigmes que en llocs diversos i en diferents moments de la hist&ograve;ria, determinen el valor d'un text original o tradu&iuml;t&raquo;. En aquest sentit, davant l'afany de retraduir, Parcerisas ha matisat que cal reflexionar abans sobre la necessitat (o no) de tornar a traduir el text, i preguntar-se si una nova versi&oacute; pot &laquo;recrear millor la veritat del text original, entesa com una manifestaci&oacute; liter&agrave;ria d'una &egrave;poca hist&ograve;rica&raquo;.</p> <p align="justify">L'exemple de les dues traduccions que Carles Riba va fer de l'<i>Odissea</i>, li ha servit a Parcerisas per afirmar que, de vegades, la necessitat de tornar a traduir un text ve donada per un canvi en la manera de veure el m&oacute;n. De vegades, en canvi, successives retraduccions poden servir com una mena d'afirmaci&oacute; de la vitalitat i de la capacitat de la literatura en la llengua d'arribada.</p> <p align="justify">La finalitat d'unes i altres retraduccions &eacute;s tan diversa com les maneres d'abordar l'original. El sentit de l'envelliment o de l'actualitzaci&oacute; d'un text passa per camins ben diversos que sovint no tenen res a veure amb els criteris filol&ograve;gics. Per aix&ograve;, no es pot afirmar de manera taxativa, ha dit Parcerisas, que la retraducci&oacute; sigui una mena de recerca de la veritat de l'original. M&eacute;s aviat es tracta &laquo;d'una ponderaci&oacute; de la dist&agrave;ncia ling&uuml;&iacute;stica, hist&ograve;rica i cultural entre l'original i el moment de la nova traducci&oacute;&raquo;: la traducci&oacute; d'una obra cl&agrave;ssica &eacute;s &laquo;un mirall hist&ograve;ric, i en tant que mirall, sempre &eacute;s una representaci&oacute; inacabada i inexacta que deixa la porta oberta a noves traduccions&raquo;.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; Parcerisas ha esmentat un article de Tim Parks al <i>NY Review of Books</i> (&laquo;When Not to Translate&raquo;, 7 novembre 2016 - <a href="http://www.nybooks.com/daily/2016/11/07/decameron-when-not-to-translate/" target="_blank">disponible aqu&iacute;</a>), que li ha servit per a preguntar-se per qu&egrave; a vegades hi ha traduccions de fa cinquanta anys que, llegides ara, ens s&oacute;n llunyanes i boiroses, mentre que textos originals de la mateixa &egrave;poca no ens ho semblen.</p> <p align="justify">Sobre la necessitat de &laquo;retraduir cada vint-i-cinc anys&raquo; Parcerisas ha concl&ograve;s que cal analitzar en detall cada cas i buscar respostes concretes. Per aix&ograve; ha proposat treure el prefix &laquo;re&raquo; per parlar simplement de &laquo;traduccions&raquo; i oblidar-nos de fer comparacions. Tanmateix, &eacute;s important posar en valor aquelles traduccions que ocupen un lloc destacat en un sistema literari concret, com &eacute;s el cas de la traducci&oacute; de Riba de l'<i>Odissea</i>.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/gYBAGQctRKg" allowfullscreen="" width="400" height="225" frameborder="0"></iframe></p> <p align="justify"><b>Sempre s&rsquo;ha tradu&iuml;t, i tamb&eacute; sempre, s&rsquo;ha retradu&iuml;t<br /> Entrevista d'Anna Casassas a Albert Jan&eacute; i Joaquim Mallafr&egrave;</b><br /> A continuaci&oacute;, Anna Casassas, guardonada l'any passat amb el Premi Traject&ograve;ria per la seva tasca com a traductora, ha entrevistat els veterans Joaquim Mallafr&egrave;, traductor, assagista i professor jubilat de la URV i Albert Jan&eacute;, ling&uuml;ista i traductor, recentment guardonat amb el Premi Especial del Jurat dels Premis Mart&iacute; Gasull de Plataforma per la Llengua.</p> <p align="center"><a href="https://goo.gl/photos/6dXBs5o7GUahP6ED7" target="_blank"><img src="/files/CA-9842.jpg" title="V&Eacute;S A L'&Agrave;LBUM" alt="" width="300" height="225" /><br /> <span style="font-size: smaller;">Anna Casassas amb Albert Jan&eacute; i Joaquim Mallafr&egrave;.</span></a></p> <p align="justify">Albert Jan&eacute; ha comen&ccedil;at explicant que totes les traduccions que ha fet han estat per enc&agrave;rrec, per a la revista <i>Cavall Fort</i> o l'editorial Joventut, entre altres. Amb certa ironia ha explicat que, com que es tractava d'enc&agrave;rrecs que li feien, mai es va plantejar si la <i>retraducci&oacute;</i> era necess&agrave;ria, perqu&egrave; ell b&eacute; que les cobrava.</p> <p align="justify">Joaquim Mallafr&egrave;, comparant-se amb Jan&eacute;, ha explicat que ell no ha treballat per enc&agrave;rrec, sin&oacute; que ha fet les traduccions que li venia de gust fer. Ha puntualitzat que, a m&eacute;s de les traduccions, tamb&eacute; envelleixen els originals, perqu&egrave; la llengua &eacute;s din&agrave;mica i canvia constantment. La funci&oacute; del traductor &eacute;s, per tant, ser fidel al to de l'original per&ograve; tenint en compte tamb&eacute; el destinatari. Mallafr&egrave; ha dit que &eacute;s la mateixa l&ograve;gica que les adaptacions de cl&agrave;ssics, que serien &laquo;traduccions intraling&uuml;&iacute;stiques per a un determinat destinatari&raquo;.</p> <p align="justify">Preguntats per les &laquo;modes&raquo; en els criteris de traducci&oacute;, Jan&eacute; ha dit que ja que &eacute;s considerat un tra&iuml;dor (<i>traduttore, tradittore</i>) &laquo;tant per tant prefereixo ser fidel a la meva llengua d'arribada que no pas a l'original&raquo;. Mallafr&egrave; ha aprofitat el modisme itali&agrave; per puntualitzar que la &laquo;tra&iuml;ci&oacute;&raquo; tamb&eacute; es d&oacute;na en les diverses interpretacions possibles de l'original. Com a criteri objectiu, Mallafr&egrave; ha explicat que &eacute;s important que lectors en diferents lleng&uuml;es d'una mateixa obra puguin entendre's i recon&egrave;ixer l'obra, perqu&egrave; si les diferents versions s'aparten massa &eacute;s senyal que hi ha alguna cosa que no funciona.</p> <p align="justify">Jan&eacute; ha afirmat que no hi ha res intradu&iuml;ble. Pensant en teatre o en c&ograve;mic, ha comentat que en el seu cas, quan es troba davant d'un joc de paraules, si no troba cap equivalent, l&rsquo;adapta i en busca un de nou. Mallafr&egrave;, en canvi, ha afirmat que s&iacute; que hi ha l&iacute;mits a la traducci&oacute;, jocs de paraules o refer&egrave;ncies que s&oacute;n intradu&iuml;bles. En aquests casos, diu, es poden fer adaptacions o edicions cr&iacute;tiques.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; Casassas els ha demanat el seu criteri en traduir els t&iacute;tols o els noms dels personatges: cal mantenir els de la primera traducci&oacute;, o es poden canviar? Jan&eacute; i Mallafr&egrave; han estat d'acord en qu&egrave; sovint aix&ograve; es deu a criteris editorials, per&ograve; que hi ha noms que formen part del nostre patrimoni i que han de perdurar, com ara el nom de &laquo;barrufets&raquo;. Per a Mallafr&egrave;, la fidelitat sobretot ha de ser en el tema, en canvi, la llengua i el sistema &eacute;s el que envelleix.</p> <p align="justify">Casassas els ha preguntat tamb&eacute; si en el seu cas han llegit les traduccions anteriors per saber qu&egrave; s'ha fet i ser conscients del que s'ha de millorar. Jan&eacute; ha explicat que quan li van encarregat traduccions de contes de Perrault, Grimm i Andersen, ell s&iacute; que va mirar les traduccions anteriors. En la mateixa l&iacute;nia, Mallafr&egrave; ha dit que sempre &eacute;s bo llegir les traduccions anteriors, igualment que traduccions a altres idiomes, per comparar-les i veure com han solucionat fragments complicats. Mallafr&egrave; ha explicat com va traduir les refer&egrave;ncies religioses de l&rsquo;<i>Ulisses</i> de Joyce, sempre seguint el criteri d&rsquo;escollir quines refer&egrave;ncies actuals s&oacute;n m&eacute;s fidels a l&rsquo;original.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/rJHE7MOJiaA" allowfullscreen="" width="400" height="225" frameborder="0"></iframe></p> <p align="justify"><b>Al cap i a la fi, dep&egrave;n de cada cas<br /> &laquo;Necessitat o virtut? Les retraduccions, a debat&raquo;<br /> Taula rodona amb Maria Bohigas, Anna Llisterri, Josep Maria Pinto i Dolors Udina, moderada per Josep Marco.</b><br /> Despr&eacute;s d'una pausa, el Seminari ha finalitzat amb una taula rodona moderada pel professor de la Universitat Jaume I de Castell&oacute; Josep Marco, titulada &laquo;Necessitat o virtut? Les retraduccions, a debat&raquo;, en la qual han participat Maria Bohigas, Anna Llisterri, Josep Maria Pinto i Dolors Udina.</p> <p align="center"><a href="https://goo.gl/photos/6dXBs5o7GUahP6ED7" target="_blank"><img src="/files/CA-9978.jpg" title="V&Eacute;S A L'&Agrave;LBUM" alt="" width="300" height="225" /><br /> <span style="font-size: smaller;">D'esquerra a dreta: Josep Marco, Dolors Udina, Maria Bohigas, Anna Llisterri i Josep Maria Pinto.</span></a></p> <p align="justify"><br /> Dolors Udina, que ha retraduit la novel&middot;la de V. Woolf <i>Sra. Dalloway</i>, vuitanta anys despr&eacute;s de la primera traducci&oacute; al catal&agrave;, parteix sempre de la premissa que s'ha de traduir com si l'autor fos catal&agrave; i escriv&iacute;s en aquell moment. Per tant, les traduccions estan lligades a la seva &egrave;poca. Amb un llibre original, ha dit, no fem el mateix tipus de lectura que amb una traducci&oacute;. En una nova traducci&oacute; d'un cl&agrave;ssic apareixen coses que en traduccions anteriors s'escapen, perqu&egrave;, partint de la base que la traducci&oacute; est&agrave; feta correctament, sempre afegeix valor.</p> <p align="justify">Fent refer&egrave;ncia a l&rsquo;afirmaci&oacute; que cal traduir com si l&rsquo;autor escriv&iacute;s en catal&agrave; en aquest mateix moment, Maria Bohigas ha puntualitzat que al mateix temps cal tenir en compte que tot autor escriu des d&rsquo;una tradici&oacute; liter&agrave;ria en la qual es posiciona, i aquest posicionament, s&rsquo;ha de reproduir en la traducci&oacute;. Quan parlem de tenir en compte el p&uacute;blic al qual va dirigida la traducci&oacute;, Bohigas ha dit que s&rsquo;ha de tenir en compte tamb&eacute; la relaci&oacute; de l&rsquo;autor amb la societat de la seva &egrave;poca.</p> <p align="justify">Maria Llisterri ha anumerat a continuaci&oacute; les causes que poden fer que un llibre necessiti tornar-se a traduir &ndash;no nom&eacute;s un gran cl&agrave;ssic, tamb&eacute;, per exemple, els llibres de l&rsquo;Enid Blyton&ndash;: pels canvis que experimenta la lleng&uuml;a, pels canvis en el nostre coneixement del m&oacute;n &ndash;internet ha modificat, des de fa vint anys, la manera com veiem el m&oacute;n&ndash; i tamb&eacute; pels canvis en les modes o tend&egrave;ncies en les traduccions.</p> <p align="justify">Josep M. Pinto ha intervingut per dir que la necessitat de retraduir tamb&eacute; dep&egrave;n de la qualitat de les traduccions que hi hagi disponibles. Ha explicat que troba sorprenent que les retraduccions es vagin actualitzant constantment, quan l&rsquo;obra original no es reescriu.</p> <p align="justify">Tot seguit Josep Marco ha preguntat als ponents en quin lloc una nova traducci&oacute; deixa les traduccions anteriors, si les relega a un calaix o b&eacute; &eacute;s possible que una traducci&oacute; anterior tingui una vida paral&middot;lela. Pinto ha dit que dep&egrave;n de cada cas concret. Amb <i>A la recerca del temps perdut</i>, de Proust, Pinto ha dit que la retraducci&oacute; era necess&agrave;ria, per defici&egrave;ncies en la traducci&oacute; que va fer-ne Vidal Alcover &ndash;tot i que puntualitza que no &eacute;s perqu&egrave; Vidal Alcover en fes una traducci&oacute; amb dialectalismes. Ha explicat, tamb&eacute;, que paral&middot;lelament a la traducci&oacute; que ell n&rsquo;est&agrave; fent per a l&rsquo;editorial Viena, Val&egrave;ria Gaillard hi est&agrave; treballant per Edicions 62. Llisterri ha dit que hi ha difer&egrave;ncies segons el p&uacute;blic destinatari de la traducci&oacute;. Esmentant el llibret de Joan Sellent sobre traduir Shakespeare, Llisterri ha comentat que &eacute;s diferent una traducci&oacute; per ser llegida que una, per exemple, per ser representada. Bohigas ha dit que, ens agradi o no, el panorama literari catal&agrave; no t&eacute; prou massa cr&iacute;tica perqu&egrave; convisquin diverses traduccions. Udina ho ha comentat explicant que a les biblioteques s&iacute; que pots trobar les diferents traduccions, perqu&egrave; moltes vegades fins i tot la darrera traducci&oacute; ja est&agrave; descatalogada i no es pot trobar a les llibreries. Com a exemple, Udina ha citat les dues traduccions de <i>Catcher in the Rye</i> &ndash;<i>L&rsquo;ingenu seductor</i> (trad. Xavier Benguerel) i <i>El vigilant en el camp de s&egrave;gol</i> (trad. Josep M. Fonalleras)&ndash; , que s&oacute;n absolutament v&agrave;lides i diferents entre elles; en canvi, en el cas de la <i>Divina Com&egrave;dia</i>, la traducci&oacute; de Joan F. Mira ha despla&ccedil;at completament la que en va fer Sagarra.</p> <p align="justify">Marco ha tret el tema tot seguit, de les restauracions de traduccions, les correccions o actualitzacions de traduccions ja fetes. Sobre aix&ograve; Udina ha afirmat que &eacute;s un tema dif&iacute;cil, i que dep&egrave;n de cada cas. Per a Pinto, s&rsquo;ha de respectar l&rsquo;estil de l&rsquo;autor i tamb&eacute; l&rsquo;estil del traductor. Llisterri ha explicat la seva experi&egrave;ncia, i ha afirmat que &eacute;s el tipus de feina que et d&oacute;na m&eacute;s temps de corregir que no pas si l'haguessis de fer de cap i de nou. En aquest tipus d'enc&agrave;rrec cal explicar, ha dit Llisterri, el criteri que s&rsquo;ha seguit en els canvis que es facin en el text. Bohigas ha aprofitat per explicar el cas de la revisi&oacute; que Arnau Barios va fer de la traducci&oacute; de Joan Sales d&rsquo;<i>Els germans Karam&agrave;zov</i>, de Dostoievski. Barios va fer-ne, ha dit Bohigas, una excel&middot;lent restauraci&oacute;.</p> <p align="justify">Udina ha pres la paraula per explicar que quan tradueixes un cl&agrave;ssic normalment tens la sort de poder accedir a diversos estudis i cr&iacute;tiques sobre l&rsquo;obra, a m&eacute;s de les traduccions pr&egrave;vies i a d&rsquo;altres lleng&uuml;es. Pinto ha dit que ell accedeix tamb&eacute; a les traduccions pr&egrave;vies i a les traduccions fetes en altres lleng&uuml;es, per&ograve; en general ho fa quan est&agrave; en la fase de correcci&oacute; de la seva traducci&oacute;.</p> <p align="justify">En el torn de preguntes, Joaquim Mallafr&egrave; ha pres la paraula per explicar els condicionants externs de la traducci&oacute; de Jaume Vidal Alcover de <i>A la recerca del temps perdut</i>. Preguntats despr&eacute;s per qu&egrave; &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil, si traduir una obra que no s&rsquo;ha tradu&iuml;t mai, o fer-ho amb una obra que ja s&rsquo;ha tradu&iuml;t abans, tothom est&agrave; d&rsquo;acord en qu&egrave; dep&egrave;n de cada cas. Udina ha dit que traduir un cl&agrave;ssic li imposa respecte, Bohigas ha contestat que dep&egrave;n tamb&eacute; de la relaci&oacute; que el traductor tingui amb l&rsquo;obra i amb l&rsquo;autor &ndash;si ho fa pel plaer de traduir, per exemple; i Llisterri ha contestat que a vegades et trobes amb sorpreses, amb autors que incialment et sembla que no hi connectar&agrave;s per&ograve; que finalment ho fas.</p> <p align="justify">La presidenta de l'AELC Bel Olid ha donat per tancat el Seminari amb unes paraules d'agra&iuml;ment, animant a tothom a fer-se una fotografia de fam&iacute;lia com a record d'aquest 25&egrave; Seminari.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/ArsBhv7xEw8" allowfullscreen="" width="400" height="225" frameborder="0"></iframe></p> <p align="center"><b>Aqu&iacute; podeu veure un recull de&nbsp; piulades del seminari:<br /> <br /> </b></p> <div class="storify"><iframe src="//storify.com/EscriptorsAELC/seminari-sobre-la-traduccio-2017/embed?header=false&amp;border=false&amp;template=slideshow" allowtransparency="true" width="100%" height="750" frameborder="no"></iframe><script src="//storify.com/EscriptorsAELC/seminari-sobre-la-traduccio-2017.js?header=false&border=false&template=slideshow"></script><noscript>[<a href="//storify.com/EscriptorsAELC/seminari-sobre-la-traduccio-2017" target="_blank">View the story "Seminari sobre la Traducció" on Storify</a>]</noscript></div> <br /> <p>&nbsp;</p> <br /> <a target="_blank" href="/files/programa-seminari-traduccio-2017.pdf"><img src="/files/seminari-traduccio-2017-cartell.jpg" alt="" width="200" height="472" align="left" /></a><br /> &nbsp;<br /> <span style="font-size: larger;"><b>TRADUCCIONS: L'ETERNA JOVENTUT?</b></span><span style="font-size: larger;"><br /> &nbsp;<br /> </span> <b>Dissabte 4 de mar&ccedil; de 2017<br /> Aula 1 - Centre de Cultura Contempor&agrave;nia de Barcelona<br /> Montalegre, 5, Barcelona</b><br /> &nbsp;<br /> <b>09.30h. </b>Recepci&oacute; i acreditaci&oacute; dels assistents.<br /> <b>10.00h.</b> &laquo;Ens hem de retraduir cada vint-i-cinc anys?&raquo;, confer&egrave;ncia de Francesc Parcerisas, presentat per Laura Borr&agrave;s.<br /> <b>11.00h.</b> Entrevista d'Anna Casassas a&nbsp;Albert Jan&eacute; i Joaquim Mallafr&egrave;.<br /> <b>12.00h.</b> Caf&egrave;.<br /> <b>12.30h. </b>&laquo;Necessitat o virtut? Les retraduccions, a debat&raquo;, taula rodona moderada per Josep Marco amb Maria Bohigas, Anna Llisterri, Josep Maria Pinto i Dolors Udina.<br /> <b>14.00h.</b> Clausura del Seminari.<br /> <div class="rtecenter">&nbsp;</div> <div class="rtecenter"><a href="/files/programa-seminari-traduccio-2017.pdf" target="_blank"><b>DESCARREGUEU EL PROGRAMA EN PDF</b></a><br /> &nbsp;</div> <div class="rtecenter"><b>* * *</b></div> <div class="rtecenter"><b>PLACES LIMITADES. INSCRIPCI&Oacute; OBLIGAT&Ograve;RIA I GRATU&Iuml;TA.<br /> &nbsp; </b></div> <br /> Ho organitza: Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana amb la col&middot;laboraci&oacute; de les facultats de traducci&oacute; de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Vic.<br /> Hi col&middot;laboren: CCCB i Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.<br /> <br /> La inscripci&oacute; &eacute;s obligat&ograve;ria, gratu&iuml;ta i limitada a 200 places. PER AIX&Ograve; US PREGUEM QUE, si per alguna ra&oacute; finaliment no hi pugueu assistir, ens ho comuniqueu al m&eacute;s aviat possible a aelc@escriptors.cat / 93 302 78 28 per tal d'alliberar la pla&ccedil;a.<br /> <br /> <div class="rtecenter"><b>* * *</b></div> <span style="font-size: larger;"><br /> &nbsp;<b> CURR&Iacute;CULUMS</b></span><br /> <p align="justify">MARIA BOHIGAS SALES (Par&iacute;s, 1969). Traductora, fil&ograve;loga i editora, fa onze anys que dirigeix l&rsquo;editorial club editor, on ha recuperat l&rsquo;obra de Joan Sales, Blai Bonet, Merc&egrave; rodoreda o joaquim amat-Piniella, a m&eacute;s d&rsquo;incorporar en llengua catalana autors com Alice Munro i Per Petterson. durant quinze anys va ser traductora de literatura. Publica comentaris sobre lectura i literatura al blog Cartes el&egrave;ctriques. [<a target="_blank" href="http://clubeditor.blogspot.com.es/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">LAURA BORR&Agrave;S (Barcelona, 1970). Professora de Teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona i especialista en literatura digital i en ensenyament de literatura en entorns virtuals d&rsquo;aprenentatge, des del 2013 &eacute;s la directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes. des del 1999 dirigeix el grup de recerca Hermeneia, que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals i est&agrave; format per professors de diverses universitats europees i americanes. &Eacute;s membre del literary advisory Board de l&rsquo;Electronic Literature Organisation dels EUA. [<a target="_blank" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Laura_Borr%C3%A0s_i_Castanyer">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">ANNA CASASSAS (Barcelona, 1958). &Eacute;s llicenciada en dret. Durant un temps exerc&iacute; com a advocada per&ograve; ho va deixar per dedicar-se exclusivament a la traducci&oacute; del franc&egrave;s i de l&rsquo;itali&agrave; al catal&agrave;. Ha tradu&iuml;t m&eacute;s de vuitanta t&iacute;tols d&rsquo;autors tan destacats com Honor&eacute; de Balzac, Victor Hugo, Carlo Collodi, Italo Calvino, Erri de Luca, Claudio Magris, Ir&egrave;ne N&eacute;mirovsky, Tahar Ben Jelloun, Marcel Proust, etc. L&rsquo;any 2016 va rebre el Premi Traject&ograve;ria de la Setmana del Llibre en Catal&agrave;. [<a target="_blank" href="/autors/casassasa/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">ALBERT JAN&Eacute; (Barcelona, 1930). Poeta, gram&agrave;tic i traductor, ha centrat la seva activitat professional en l&rsquo;estudi i l&rsquo;ensenyament de la llengua i en la literatura infantil i juvenil. col&middot;laborador des de 1963 de <i>Cavall Fort</i> i director de la revista de 1979 a 1997, ha portat a terme nombroses traduccions i adaptacions d&rsquo;obres i c&ograve;mics per a infants i joves, entre les quals destaquen les populars s&egrave;ries els barrufets i aquil&middot;les Tal&oacute;. Ha tradu&iuml;t contes tradicionals i guions cinematogr&agrave;fics, ha conreat la narrativa per a adults, ha publicat dietaris i ha fet incursions en la poesia. en el camp de la creaci&oacute;, &eacute;s autor d&rsquo;aplecs de contes i llegendes com <i>Rondalles de Catalunya</i> (1975), <i>Rondalles d&rsquo;arreu del m&oacute;n</i> (1980) i <i>A la vora del foc</i> (1982). A m&eacute;s, cal destacar la seva tasca de ling&uuml;ista, amb la publicaci&oacute; de diverses gram&agrave;tiques i altres obres com <i>Aclariments ling&uuml;&iacute;stics</i> (1973) i <i>Diccionari catal&agrave; de sin&ograve;nims</i> (1977). Tamb&eacute; &eacute;s remarcable la seva vessant d&rsquo;articulista. El 1990 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1997 el Premi Nacional de Periodisme Escrit. [<a target="_blank" href="/autors/janea/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">ANNA LLISTERRI I BOIX (Barcelona, 1969). Va estudiar Filologia anglesa i German&iacute;stica a la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona i des de poc despr&eacute;s es dedica professionalment a la traducci&oacute; i la correcci&oacute;. Ha treballat sobretot en el camp de la comunicaci&oacute; corporativa i en el sector editorial. Ha tradu&iuml;t al catal&agrave; m&eacute;s de quaranta llibres, principalment de l&rsquo;angl&egrave;s. Entre els autors hi ha noms coneguts que van des de R. L. stevenson o Katherine Mansfield fins a George R. R. Martin o Anne Rice, passant per Donna Leon, Harper Lee i Vikram Seth. Com a membre de la junta de l'Associaci&oacute; de Traductors i Int&egrave;rprets de Catalunya (ATIC), va col&middot;laborar en la creaci&oacute; de l&rsquo;associaci&oacute; Professional de Traductors i Int&egrave;rprets de Catalunya (APTIC), de la qual va ser secret&agrave;ria l&rsquo;any 2009. [<a target="_blank" href="https://lecturaidecoracio.wordpress.com/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">JOAQUIM MALLAFR&Egrave; I GAVALD&Agrave; (Reus, 1941). &Eacute;s professor jubilat de la URV. L'ensenyament i la traducci&oacute; s&oacute;n les seves activitats m&eacute;s destacades. Ha tradu&iuml;t obres de Boswell, Bulwer-Lytton, Fielding, Joyce, Kipling, Mc Naughton, Thomas More, Sterne, Steinbeck; obres teatrals d'Ayckbourn, Beckett, Harwood, John Osborne, Pinter, i &eacute;s autor de <i>Llengua de tribu i llengua de polis: Bases d&rsquo;una traducci&oacute; liter&agrave;ria</i> (1991), <i>De bona llengua, de bon humor</i> (1994), <i>Uns i altres. Literatura i traducci&oacute;</i> (2016), entre altres treballs en revistes i en volums col&middot;lectius. Ha fet cursos i confer&egrave;ncies a diverses universitats nacionals i estrangeres. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva activitat docent i traductora (1998). Membre de la Secci&oacute; Filol&ograve;gica i de la Fundaci&oacute; Merc&egrave; Rodoreda de l'iEC. &Eacute;s soci de l'AELC, PEN club, col&middot;laborador actiu del Centre de Lectura de Reus i ha estat membre del Consell assessor de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes fins al 2017. [<a href="/autors/mallafrej/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">JOSEP MARCO BORILLO (Les Alqueries, Plana Baixa, 1963). &Eacute;s llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona (1986) i doctor en Traducci&oacute; i Interpretaci&oacute; per la Universitat Jaume I (1998). Des de 1992 &eacute;s professor de traducci&oacute; liter&agrave;ria i d&rsquo;estudis sobre la traducci&oacute; en aquesta darrera universitat. Ha publicat diversos treballs sobre q&uuml;estions com ara la traducci&oacute; de l'estil, els estudis traductol&ograve;gics basats en corpus electr&ograve;nics, la did&agrave;ctica de la traducci&oacute; liter&agrave;ria i les traduccions al catal&agrave; durant l'&egrave;poca d&rsquo;entreguerres. &Eacute;s membre dels grups de recerca COVALT, de la Universitat Jaume I, i TRILCAT, de la Universitat Pompeu Fabra. Tamb&eacute; &eacute;s traductor de literatura anglesa al catal&agrave; i, en menor mesura, al castell&agrave;. Entre els autors que ha tradu&iuml;t figuren W. H. Auden, Washington Irving, Mark Twain, Jerome K. Jerome, Herbie Brennan, Joseph Conrad, Edgar A. Poe, Gerald Brenan, H. P. Lovecraft i A. C. Doyle. [<a target="_blank" href="http://www.uji.es/departaments/trad/base/estructura/personal/?urlRedirect=http://www.uji.es/departaments/trad/base/estructura/personal/&amp;url=/departaments/trad/base/estructura/personal/&amp;urlRedirect=http://www.uji.es/departaments/trad/base/estructura/personal/&amp;url=/departaments/trad/base/estructura/personal&amp;p_departamento=99&amp;p_profesor=60056">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">FRANCESC PARCERISAS (Begues, 1944). &Eacute;s poeta, traductor, cr&iacute;tic literari i doctor en Teoria de la traducci&oacute;. &Eacute;s professor a la Facultat de Traducci&oacute; i d&rsquo;interpretaci&oacute; de la Universitat aut&ograve;noma de Barcelona, de la qual va ser deg&agrave; del 2008 al 2011. Tamb&eacute; ha dirigit el Departament de Traducci&oacute; de la mateixa universitat. Ha tradu&iuml;t una llarga llista d&rsquo;autors, destacant <i>La llanterna de l&rsquo;ar&ccedil;</i>, de Seamus Heaney, Premi Cr&iacute;tica Serra d&rsquo;Or, i <i>Un esborrany de XXX Cantos</i>, d&rsquo;Ezra Pound, Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducci&oacute; po&egrave;tica, a m&eacute;s de la trilogia de J. R. R. Tolkien <i>El Senyor dels Anells</i>. &Eacute;s autor de diversos assaigs sobre traducci&oacute;, com ara<i> Traducci&oacute;, edici&oacute;, ideologia</i> (2009) i <i>Sense mans. Met&agrave;fores i papers sobre la traducci&oacute;</i> (2013), Premi internacional d&rsquo;assaig Josep Palau i Fabre. Ha publicat una quinzena de llibres de poesia, amb els quals ha rebut premis com el Carles Riba, el Ciutat de Barcelona o el Premi de la Cr&iacute;tica Catalana. Tamb&eacute; ha rebut el Premi Llibreter pel dietari La primavera a Pequ&iacute;n (2013). L'any 2015 va ser reconegut amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. [<a target="_blank" href="/autors/parcerisasf/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">JOSEP MARIA PINTO (Barcelona, 1962). Des del 1985 es dedica a la traducci&oacute; del franc&egrave;s i de l&rsquo;itali&agrave;. l&rsquo;any 2008 va iniciar la traducci&oacute; d&rsquo;una de les novel&middot;les m&eacute;s destacades del segle XX: <i>A la recerca del temps perdut</i>, de Marcel Proust, obra de la qual viena edicions ha publicat els volums <i>Combray</i> (2009), <i>Un amor d&rsquo;en Swann</i> (2010), <i>A l&rsquo;ombra de les noies en flor I</i> i <i>II</i> (2012 i 2013), <i>El cant&oacute; de Guermantes I</i> i <i>II</i> (2014 i 2015) i <i>Sodoma i Gomorra I</i> (2016). &Eacute;s autor del recull de poemes <i>El llast de les abelles</i> (DVD Ediciones, 2002) i del llibre d&rsquo;assaigs literaris <i>Combray, de lluny</i> (A Contravent, 2010). Estret col&middot;laborador de Ferran adri&agrave;, des de 1997 &eacute;s el responsable dels textos de tots els llibres d&rsquo;aquest xef, que constitueixen un dels <i>corpus</i> m&eacute;s importants del m&oacute;n en l&rsquo;&agrave;mbit de l&rsquo;alta cuina d&rsquo;avantguarda. [<a target="_blank" href="http://cultura.e-noticies.cat/llegir-proust-no-es-dificil-82136.html">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">DOLORS UDINA (Barcelona). Es dedica professionalment a la traducci&oacute; liter&agrave;ria i &eacute;s professora associada de la Facultat de Traducci&oacute; i interpretaci&oacute; de la UAB des de 1998. Va estudiar Hist&ograve;ria Moderna i contempor&agrave;nia a la UB. Ha tradu&iuml;t de l&rsquo;angl&egrave;s, entre altres autors, Virginia Woolf, Alice Munro, J. M. Coetzee, John Steinbeck, Robert Louis Stevenson, Toni Morrison, Raymond Carver, Nadine Gordimer, J. R. R. Tolkien i Jane Austen. Tamb&eacute; ha tradu&iuml;t poesia de Robert Creeley i Elizabeth Barrett Browning. El 2008 va guanyar el Premi Esther Ben&iacute;tez per la traducci&oacute; d&rsquo;<i>Home lent</i>, de J. M. Coetzee i, el 2014, el Premi de la Cr&iacute;tica Serra d&rsquo;Or per la traducci&oacute; de <i>La senyora Dalloway</i>, de V. Woolf. [<a target="_blank" href="/autors/udinad/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <br /> <p align="center"><b>Recull d'algunes imatges dels Seminaris</b><br /> <iframe src="https://www.youtube.com/embed/Yg6x1Fnq6G8" allowfullscreen="" width="560" height="315" frameborder="0"></iframe></p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 02-03-17

    Miquel Desclot: Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, per la traducció del Cançoner, de F. Petrarca. [Més informació]

  • 02-03-17

    Aquest matí s'ha presentat en roda de premsa a Barcelona la programació de Catalunya i les Illes Balears com a convidat d'honor a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, que tindrà lloc del 3 al 6 d'abril. A l'acte hi han participat els consellers de Cultura de la Generalitat i del Govern de les Illes Balears, Santi Vila i Ruth Mateu, juntament amb el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, i la directora de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, Elena Pasoli.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">2 de mar&ccedil; de 2017</span></div> <br /> <p align="justify"><b>Aquest mat&iacute; s'ha presentat en roda de premsa a Barcelona la programaci&oacute; de Catalunya i les Illes Balears com a convidat d'honor a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, que tindr&agrave; lloc del 3 al 6 d'abril. A l'acte hi han participat els consellers de Cultura de la Generalitat i del Govern de les Illes Balears, Santi Vila i Ruth Mateu, juntament amb el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, i la directora de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, Elena Pasoli.</b></p> <p class="rtecenter"><b>Ambd&oacute;s consellers s'han referit a a la recentment signada <a href="/node/13848" target="_blank">Declaraci&oacute; de Palma</a> per posar en valor la tasca conjunta de promoci&oacute; de la llengua i la cultura catalanes independentment de les fronteres administratives.</b></p> <p align="justify">En aquest sentit, la consellera Ruth Mateu ha afirmat que &laquo;anar de la m&agrave; ens enforteix interiorment, tant dins els nostres respectius territoris com entre ells, i tamb&eacute; ens fa forts a l'exterior&raquo;. En la mateixa l&iacute;nia, el conseller Santi Vila ha assegurat que &laquo;els Governs hem fet la feina i ens hem sabut alinear per donar suport expl&iacute;cit a aquest tipus d'iniciatives&raquo;, i ha recordat la implicaci&oacute; tamb&eacute; de la Generalitat Valenciana.<br /><br /><b>Tota la informaci&oacute; disponible de la participaci&oacute; de la literatura catalana a la Fira de Bolonya es troba a l'enlla&ccedil;: </b><a href="http://www.llull.cat/monografics/bologna17/catala/index.cfm" target="_blank"><b>http://www.llull.cat/monografics/bologna17/catala/index.cfm</b></a><br /> <br />&nbsp;</p> <address class="rtecenter"><a><img src="/files/img-9748.jpg" alt="" width="400" height="267" align="absMiddle" /></a><span style="font-size: smaller;"><br /> Manuel Forcano, director de l'IRL; Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Ruth Mateu, consellera de Transpar&egrave;ncia, Cultura i Participaci&oacute; del Govern de les Illes Balears; i Elena Pasoli, directora de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya.</span></address><p>&nbsp;</p> <p align="justify"><b>Books in Catalan: </b><i><b>Sharing a Future</b></i><br /> El lema gira entorn a tres eixos que es veuran reflectits tamb&eacute; en el programa:</p> <p align="justify">- La mirada al futur, amb el convenciment que la literatura infantil i juvenil representa el futur del m&oacute;n, un futur optimista, nou i modern. La certesa que els nens s&oacute;n el motor d&rsquo;aquest m&oacute;n futur i els llibres l&rsquo;aliment dels seus somnis.</p> <p align="justify">- Un futur que ha de ser compartit, perqu&egrave; &eacute;s a partir de la corresponsabilitat de tots que podrem oferir als infants i joves de tots els pa&iuml;sos oportunitats per accedir a llibres de qualitat liter&agrave;ria i art&iacute;stica i perqu&egrave; estem conven&ccedil;uts de la capacitat transformadora dels llibres per fer un m&oacute;n millor.</p> <p align="justify">- Aquesta aportaci&oacute; es far&agrave; a partir de la nostra realitat de llibres en catal&agrave;, perqu&egrave; el llibre infantil i juvenil en catal&agrave; contribueix a aquest futur pel protagonisme de la literatura infantil i de la il&middot;lustraci&oacute; dins la nostra rica tradici&oacute; cultural i editorial.</p> <p align="justify"><b>Sharing a Future</b><br /> A l&rsquo;espai central del recinte firal s&rsquo;hi exposaran els treballs de 42 il&middot;lustradors majorit&agrave;riament menors de 40 anys. La tria inclou creadors del Principat, les Illes i el Pa&iacute;s Valenci&agrave;, tots ells amb, com a m&iacute;nim, una obra publicada. L&rsquo;exposici&oacute; s&rsquo;ha concebut com una gran llibreria que sigui tamb&eacute; un espai de rep&ograve;s al bell mig de la fira. Seguint la proposta de la comiss&agrave;ria, es defineixen 42 hamaques, cadascuna d&rsquo;elles dedicada a un il&middot;lustrador, que es distribueixen en tres &agrave;mbits: primers lectors, narrativa i &agrave;lbum il&middot;lustrat. Aquestes teles allargades conviden el visitant a seure-hi i aprofundir en la lectura dels llibres que el projecte curatorial proposa i que es podran trobar tamb&eacute; a l&rsquo;estand.</p> <p align="justify"><b>Programa literari a la Fira</b><br /> El programa d&rsquo;activitats a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya se centra en els quatre caf&egrave;s que acolliran diverses converses i presentacions entre escriptors, il&middot;lustradors, traductors i el sector digital. Per poder presentar un programa d&rsquo;activitats m&eacute;s complet, tamb&eacute; hi haur&agrave; activitat en altres espais del recinte firal.</p> <p align="justify">&bull; Al caf&egrave; dels il&middot;lustradors es presentaran quatre activitats que permetran presentar els diferents perfils dels il&middot;lustradors, els seus processos d&rsquo;aprenentatge i la seva internacionalitzaci&oacute; aix&iacute; com oferir punts de debat sobre els reptes de futur de la professi&oacute;.</p> <p align="justify">&bull; Dues taules rodones al caf&egrave; dels autors debatran sobre la funci&oacute; i utilitat dels premis i els g&egrave;neres i les tend&egrave;ncies en la narrativa juvenil.</p> <p align="justify">&bull; El caf&egrave; dels traductors ser&agrave; l&rsquo;oportunitat de presentar el programa d&rsquo;ajuts de l'Institut Ramon Llull i dues taules rodones sobre la diversitat cultural i adaptaci&oacute; del llenguatge a l&rsquo;hora de traduir la literatura infantil i juvenil.</p> <p align="justify">&bull; El caf&egrave; digital ser&agrave; l&rsquo;espai per presentar les diverses empreses i entitats que produeixen continguts transm&egrave;dia a partir d&rsquo;un debat entre representants de diferents iniciatives.</p> <p align="justify">&bull; A m&eacute;s, el programa d&rsquo;activitats donar&agrave; espai a nou activitats m&eacute;s amb escriptors, il&middot;lustradors, agents literaris, editors i el sector empresarial infantil que presentaran projectes i conversaran sobre aspectes espec&iacute;fics de les seves realitats professionals.</p> <p align="justify"><b>Programa a la ciutat</b><br /> &bull; Tallers i jocs per a infants i fam&iacute;lies al claustre de la Biblioteca de l&rsquo;Archiginnasio amb diversos il&middot;lustradors i les companyies Toc de fusta i Rodamons teatre.</p> <p align="justify">&bull; Tallers i diverses activitats liter&agrave;ries a la Biblioteca Salaborsa on es parlar&agrave;, entre d&rsquo;altres, de la literatura infantil adaptada i de com aproximem el conflicte del refugiats al infants.</p> <p align="justify">&bull; Taller de co-creaci&oacute; d&rsquo;un llibre acordi&oacute; en el marc de l&rsquo;exposici&oacute; <i>Transbook</i>, projecte europeu que es presentar&agrave; a la Salaborsa durant la fira.</p> <p align="justify">&bull; Cicle de teatre infantil i juvenil al Teatre La Baracca Testoni Raggazzi amb les companyies Pea Great Boat, Mariant&ograve;nia Oliver, Clownisdoscopio Teatre i La Baldufa.</p> <p align="justify">&bull; Cicle de cinema infantil i juvenil en col&middot;laboraci&oacute; amb la Cineteca de Bolonya, una de les m&eacute;s importants del m&oacute;n. S&rsquo;hi projectaran les pel&middot;l&iacute;cules<i> Atrapa la bandera</i> i <i>Un dia perfecte per volar</i> i diversos curts com <i>Smellegg</i> i <i>Strawberry pie</i>.</p> <p align="justify">&bull; Simposi sobre literatura infantil i juvenil organitzat en col&middot;laboraci&oacute; amb el Departament de Lleng&uuml;es, Literatures i Cultures Modernes i el Departament de Ci&egrave;ncies de l'Educaci&oacute; &quot;Giovanni Maria Bertin&quot; de la Universitat Alma Mater de Bolonya.</p> <p align="justify">&bull; Seminari de traducci&oacute; liter&agrave;ria catal&agrave;-itali&agrave; organitzat en col&middot;laboraci&oacute; amb el Departament de Lleng&uuml;es, Literatures i Cultures Modernes de la Universitat Alma Mater de Bolonya.</p> <p align="justify">&bull;&nbsp; Exposici&oacute; <i>Catalunya il&middot;lustrada</i> de la il&middot;lustradora Pilar&iacute;n Bay&eacute;s. Entre els dies 1 i 8 d&rsquo;abril es podr&agrave; veure a la Sala Manica Lunga del Palazzo d&rsquo;Accursio de Bolonya una exposici&oacute; sobre la hist&ograve;ria de Catalunya que inclour&agrave; m&eacute;s de quaranta il&middot;lustracions originals i deu figures de paper tamb&eacute; il&middot;lustrades per l&rsquo;artista.</p> <p align="justify">&bull; Exposici&oacute; de projectes d&rsquo;il&middot;lustraci&oacute; de les escoles d&rsquo;art de Catalunya.</p> <p align="justify"><b>L&rsquo;estand</b><br /> A banda de l&rsquo;exposici&oacute; a la fira, la pres&egrave;ncia catalano-balear comptar&agrave; amb un stand de 176 metres quadrats. Durant els dies de la fira, editorials i ag&egrave;ncies catalanes i les institucions participants portaran a terme un gran nombre de reunions amb editorials i ag&egrave;ncies de tot el m&oacute;n per presentar-los les novetats liter&agrave;ries del sector. L&rsquo;Institut Ramon Llull ja fa m&eacute;s de 10 anys que treballa en la creaci&oacute; d&rsquo;una xarxa de contactes amb el sector editorial internacional (editors, traductors, agents literaris, institucions culturals, fires, festivals), amb la finalitat de promoure a l&rsquo;exterior l&rsquo;obra dels autors en llengua catalana.</p> <p align="justify">La participaci&oacute; catalano-balear a la Fira del Llibre de Bolonya est&agrave; encap&ccedil;alada per l&rsquo;Institut Ramon Llull, consorci format pel Govern de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l&rsquo;Ajuntament de Barcelona.</p> <p align="justify">A m&eacute;s, el programa compta amb la col&middot;laboraci&oacute; del Govern d&rsquo;Andorra, la Generalitat Valenciana, el S&iacute;ndic de l&rsquo;Alguer, l&rsquo;Ajuntament de Vic,&nbsp; l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Ag&egrave;ncies Liter&agrave;ries, l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Editors en Llengua Catalana, l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escoles d&rsquo;Il&middot;lustraci&oacute; de Catalunya, l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana, l&rsquo;Associaci&oacute; Il&middot;lustra, l&rsquo;Associaci&oacute; Professional d&rsquo;Il&middot;lustradors de Catalunya, Biblioteques de l&rsquo;Ajuntament de Barcelona, Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, el Consell Catal&agrave; del Llibre Infantil i Juvenil, la Corporaci&oacute; Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Gremi d&rsquo;Editors de Catalunya, el Gremi d&rsquo;Editors de les Illes Balears, el Gremi de Llibreters de Catalunya, l&rsquo;Institut Catal&agrave; de les Empreses Culturals, Illenc i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p>[FONT: Institut Ramon Llull]<br /> &nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si