<div class="rteleft"> <i>Els guardons, convocats per l’AELC, distingeixen la millor obra poètica i la millor traducció poètica en català de l’últim any<br /><br type="_moz" /></i></div> <p align="justify">El jurat dels Premis Cavall Verd, que convoca l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ha atorgat els seus dos guardons –el Premi Josep Maria Llompart al millor recull poètic en català i el Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica en català– a Txema Martínez, per l’obra <i>Dol</i> (Edicions 62), i a Gemma Gorga, per la seva traducció de <i>Vint esmorzars cap a la mort</i>, de Dilip Chitre (Cafè Central – Eumo Editorial). L’acte de lliurament dels guardons va tenir lloc el dissabte 20 d’abril, primer a la Casa de Cultura Can Prohens de Felanitx i després al restaurant HPC de Portocolom.</p> <p align="justify"><img width="350" height="223" align="left" src="/files/txema_martinez_gemma_gorga_cavall_verd_2013.jpg" alt="Txema Martínez i Gemma Gorga, guardonats amb els XXX Premis Cavall Verd" />El poemari <b><i>Dol</i></b>, de <b>Txema Martínez</b>, és una obra intensa i emotiva que descriu una experiència vital complexa com és la mort prematura d’un germà. L’autor poetitza aquesta pèrdua i tot el dolor que comporta, en un llibre que mostra la feblesa humana davant els atzars de la vida i el ressorgiment personal després d’un cop dur. Una obra escrita amb sentiment amb la qual, el mes de novembre passat, va obtenir el Premi Ausiàs March de Poesia, un dels més prestigiosos del País Valencià.<br />Per la seva part, la traducció <b><i>Vint esmorzars cap a la mort</i></b>, de <b>Gemma Gorga</b>, és la primera que es fa al català de l’obra de Dilip Chitre, un dels escriptors més destacats de l’Índia. Els seus versos converteixen un acte tan habitual com l’esmorzar en una intensa manifestació d’humanitat i lucidesa, en la qual objectes i situacions quotidianes queden vinculats a qüestions vitals a partir d’un magnífic equilibri entre la saviesa, la precisió poètica i una genuïna ironia. La versió catalana, a més, acompanya els versos originals sense trair-los, traspuant rigor, delicadesa, afecte i admiració pel llegat de Chitre.</p> <p align="justify">El jurat de la trentena convocatòria dels Cavall Verd està integrat per Miquel Bezares, Nicolau Dols, Vicenç Calonge, Mireia Calafell i Àngels Gregori.</p> <p align="justify"> <b>Homenatge a Miquel Bauçà</b></p> <p align="justify">Els Premis Cavall Verd 2013 van retre homenatge, com cada any, a un escriptor balear. Si en la passada edició es va recordar la figura de Miquel Àngel Riera, el tribut d’aquest any és per al poeta Miquel Bauçà (Felanitx, 1940 – Barcelona, 2005), un dels autors més presents en les antologies contemporànies de poesia catalana. La seva obra va alternar la poesia i la narrativa fins a la publicació d’<i>El canvi</i> (1998), punt culminant de la seva trajectòria literària i, alhora, inici d’un projecte poeticoenciclopèdic que va aprofundir en publicacions posteriors.</p> <p align="justify">L’homenatge a Bauçà va consistir en una taula rodona –moderada per Carles Cabrera i amb la presència de Jordi Coca, Jaume Munar i Joan Tomàs Martínez– i una lectura dels seus poemes –presentada per Aina Ferrer i amb Antoni Caldentey, Joan Manresa i Pere Joan Martorell, Lucia Pietrelli i Pau Vadell com a recitadors d’excepció–. El punt final el va posar l’actuació de la formació Llunàtiques, que agafarà fragments de l’obra de Bauçà per fer un espectacle poeticomusical.</p> <p align="justify"> <b>Els Premis</b></p> <p align="justify">Els Premis Cavall Verd són una iniciativa de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que els concedeix des del 1984 i, per tant, aquest any han arribat a la trentena edició. Els guardons són illencs de naixença i d’organització, però abasten la totalitat dels territoris de parla catalana. A més, compten amb el patrocini de la Institució de les Lletres Catalanes, el Centro Español de Derechos Reprográficos i, en aquesta ocasió, també de l’Ajuntament i el Centre Cultural de Felanitx. Els guanyadors de la darrera edició dels Cavall Verd van ser Francesc Garriga, Premi Josep Maria Llompart de poesia per <i>Ragtime</i> (Labreu Edicions), i Antoni Clapés, Premi Rafel Jaume de traducció per <i>Tomba de Lou</i> (Cafè Central – Eumo Editorial).</p> <p align="justify"><b>Txema Martínez</b> (Lleida, 1972) és poeta, traductor, articulista, editor i crític literari. Ha publicat els llibres de poemes <i>Ulls d’ombra</i> (1997), <i>La nit sense alba</i> (2000), <i>Sentit</i> (2003), <i>L’arrel i la pluja</i> (2008) i <i>Dol</i> (2012), a més d’algunes plaquettes, com ara <i>Kommos</i> (en versions eslovena i anglesa). Inclòs en diverses antologies catalanes i estatals, i traduït a diferents idiomes (com l’italià, l’irlandès o el letó), ha obtingut, entre d’altres, els premis Salvador Espriu, Màrius Torres, Joan Alcover-Ciutat de Palma, Ausiàs March de Gandia i Carles Riba. Va reunir una tria dels seus articles de premsa a <i>Les cendres</i> (2005). Ha traduït al català els sonets complets de Shakespeare (premi Jordi Domènech, 2010) i té a punt de publicació un nou recull de proses periodístiques (<i>Ciutat Ximpanzé</i>), la traducció de la poesia completa d’Edgar A. Poe i una antologia dels seus poemes traduïda al castellà per Antonio Cabrera.</p> <p align="justify"><b>Gemma Gorga</b> (Barcelona, 1968) és professora de literatura a la Universitat de Barcelona. Com a poeta, ha publicat <i>Ocellania</i> (1997), <i>El desordre de les mans</i> (2003), <i>Instruments òptics</i> (2005), <i>Llibre dels minuts</i> (2006) i <i>Diafragma</i> (2012, en col·laboració amb el fotògraf Joan Ramell). Recentment, ha traduït el poemari de l’escriptor indi Dilip Chitre, <i>Vint esmorzars cap a la mort</i> (2012). És autora d’un assaig gastronòmic titulat <i>La cuina natural</i> (2004), escrit en col·laboració amb Antonio Lozano. En castellà, les seves publicacions més recents inclouen un pròleg a la poesia de Sant Joan de la Creu (2010) i un assaig titulat <i>El mundo a través del libro. A propósito de Cervantes, Canetti y Hrabal</i> (2007).</p> <p align="justify"><b>Miquel Bauçà</b> (Felanitx, Mallorca, 1940 – Barcelona, 2005) va ser un poeta i narrador, que va destacar pel seu radicalisme verbal i social. De la seva faceta com a poeta, va ser distingit amb el premi Salvat-Papasseit, el 1961, amb <i>Una bella història</i>, un primer llibre que va enlluernar la crítica quan només era una jove promesa. Posteriorment, va obtenir altres guardons com el Vicent Andrés Estellés del 1974 per <i>Notes i comentaris</i> i el Ciutat de Barcelona del 1985 per <i>Carrer Marsala</i>.</p> <p align="justify">Aquest últim, el seu primer llibre en prosa, va marcar un punt d'inflexió en l'acollida crítica dispensada a l'autor. Convertit en un escriptor de referència per als qui volien trobar una literatura compromesa amb una idea integral de l'ésser humà, a partir d'aleshores se'l va voler assimilar a un sistema que ell sempre rebutjava d'una manera o d'una altra. Així, tot i que el 1989 va guanyar el premi Sant Joan de novel·la amb <i>L'estuari</i>, mai no es va sentir dins la societat literària del seu temps. En narrativa, també va publicar <i>El canvi</i> (1997), un innovador recull estructurat en forma de diccionari, i <i>Els somnis</i> (2002), entre altres.</p> <p align="justify">Durant els darrers anys es va allunyar encara més de les realitats quotidianes, però no per això va deixar de banda la seva obra, una de les més originals i intenses de la generació literària dels setanta. Miquel Bauçà va morir el 3 de gener del 2005 i va deixar al darrere una obra inclassificable, una obra que eixampla els límits de la literatura catalana contemporània.</p> <p align="justify">Consulteu el programa dels XXX Premis Cavall Verd a l'<a target="_blank" href="/node/8430"><b>Agenda de l'AELC</b></a>.</p> <br />