Activitats i notícies

   

  • 14-03-17

    Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va entregar divendres la seva Lletra Lila a Isabel Robles. La Lletra Lila és un reconeixement a la trajectòria cívica i literària que atorga la Junta territorial de l'AELC al País Valencià.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">14 de mar&ccedil; del 2017</span></div><br /> <b> <p align="center">L'AELC i ACPV van commemorar el Dia Internacional de les Dones divendres 10 de mar&ccedil;</p> <p align="center">Amb motiu del 8 de mar&ccedil;, Dia Internacional de les Dones, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana va entregar la seva Lletra Lila a Isabel Robles.</p> <p align="center">La Lletra Lila &eacute;s un reconeixement a la traject&ograve;ria c&iacute;vica i liter&agrave;ria que atorga la Junta territorial de l'AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave;.</p> </b> <br /> <p align="justify">El divendres 10 de mar&ccedil; l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va organitzar, amb la col&middot;laboraci&oacute; d&rsquo;Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave; (ACPV) i la Llibreria Fan Set, un acte per commemorar el 8 de mar&ccedil;, Dia Internacional de les Dones, des de la perspectiva de la cultura i la literatura, que s&oacute;n els &agrave;mbits de treball natural de les entitats esmentades.</p> <p align="justify">L&rsquo;acte va tenir lloc a la seu central d&rsquo;ACPV, l&rsquo;edifici Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia (OCCC), a Val&egrave;ncia, el divendres 10 a les 20,30h, just despr&eacute;s de la junta territorial de socis de l'AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave;. Va tenir com a element central el lliurament de la Lletra Lila, un reconeixement a la traject&ograve;ria c&iacute;vica i liter&agrave;ria que atorga la Junta territorial de l'AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave; a una escriptora valenciana de reconeguda traject&ograve;ria i obra.</p> <p align="justify">D&rsquo;aquesta manera, es vol contribuir a visibilitzar la pres&egrave;ncia i l&rsquo;obra de les dones en l&rsquo;&agrave;mbit de la cultura i la llengua, i alhora enriquir una diada reivindicativa com el 8 de mar&ccedil; amb una perspectiva particular.</p> <p align="justify">Maria Saiz, una de les fundadores del col&middot;lectiu <i>Gargots</i>, va ser la responsable de conduir l&rsquo;acte. La poeta i traductora eivissenca Nora Albert (Helena Alvarado) va fer una glossa sobre Isabel Robles, i la cantautora d'Oliva Clara Andr&eacute;s va oferir un recital pensat especialment per a l'ocasi&oacute;.<br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a href="https://goo.gl/photos/3uVnBWS3k5rVenRY6" target="_blank"><img src="/files/IsabelRobles-LILA_FotoPRATSiCAMPS (1)g-COLLAGE.jpg" title="&Agrave;lbum de fotos" alt="" width="350" height="350" align="absMiddle" /></a><br /> Visteu l'&agrave;lbum de fotografies <a href="https://goo.gl/photos/3uVnBWS3k5rVenRY6" target="_blank">en aquest enlla&ccedil;</a> (Fotografies de Prats i Camps &copy;).</p> <p align="justify"><b>Isabel Robles</b> &eacute;s professora, poeta, traductora i cr&iacute;tica liter&agrave;ria. Ha publicat els reculls de poesia <i>L'Espiral </i>(1994), <i>Llibre dels ad&eacute;us </i>(2009) i <i>Les sabates i altres poemes</i> (2014) i ha tradu&iuml;t de l'angl&egrave;s a poetes com Myrna Lamb, Anne Sexton o e. e. Cummings. Ha estudiat, des d'una perspectiva de g&egrave;nere, l'obra d'autores com Kate Chopin, Carme Riera, Montserrat Roig, Isabel-Clara Sim&oacute; o Virginia Woof. Paral&middot;lelament Isabel Robles ha mantingut una important activitat com a cr&iacute;tica i divulgadora de l'obra d'escriptores valencianes actuals, a trav&eacute;s d'articles a la premsa i en revistes culturals i liter&agrave;ries com ara<i> Levante-emv </i>o <i>L'Aiguadol&ccedil;</i>, i de la participaci&oacute; en incomptables recitals, col&middot;loquis i actes literaris.<br /> &nbsp;<br /> Isabel Robles ha estat la segona escriptora distingida amb la Lletra Lila. L'any passat, el primer en qu&egrave; es va lliurar, el reconeixement va ser per a la poeta i traductora Encarna Sant-Celoni.</p> <br /><div class="rtecenter"><a href="/files/lletra-lila-2017.jpg"><img src="/files/lletra-lila-2017.jpg" title="Lletra Lila Isabel Robles" alt="" width="550" height="259" align="middle" /></a></div><br /><br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 08-03-17

    Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana s'ha unit a la iniciativa dels Estudis d'Arts i d'Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya per a reivindicar que es corregeixi la desigualtat per motiu de gènere i que les nostres escriptores tinguin més presència i visibilitat. A la iniciativa s'hi han sumat, també, el web lletrA i els digitals Catorze i Núvol.

  • 03-03-17

    Aquest dissabte al matí s'ha celebrat a Barcelona el 25è Seminari sobre la Traducció a Catalunya. Portava per títol "Traduccions: L'eterna joventut?" i ha debatut sobre la necessitat, o no, de retraduir.

    Ha comptat amb la participació de Maria Bohigas, Laura Borràs, Anna Casassas, Albert Jané, Anna Llisterri, Joaquim Mallafrè, Josep Marco, Francesc Parcerisas, Josep M. Pinto i Dolors Udina.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">Dimarts 7 de mar&ccedil; de 2017</span></div> <br /> <div class="rtecenter"><b>Aquest dissabte al mat&iacute; s'ha celebrat a Barcelona una de les cites m&eacute;s importants de l'any en l'&agrave;mbit de la traducci&oacute; liter&agrave;ria en llengua catalana.</b></div> <p align="justify">Amb 200 inscrits, l'aforament s'ha exhaurit, per&ograve; el seminari s'ha pogut veure en directe a partir de les 10.00h del mat&iacute; a trav&eacute;s del web <a href="http://www.escriptors.cat" target="_blank">www.escriptors.cat</a>, i s'ha pogut seguir a les xarxes amb l'etiqueta <a href="https://twitter.com/search?f=tweets&amp;q=25anystrad&amp;src=typd" target="_blank">#25anystrad</a></p> <p class="rtecenter"><b>El seminari sobre traducci&oacute; liter&agrave;ria m&eacute;s veter&agrave; en llengua catalana ha commemorat enguany el quart de segle debatent l'envelliment de les traduccions.</b></p> <p align="justify">Celebrat anualment des del 1993, el Seminari sobre la Traducci&oacute; a Catalunya s'ha consolidat com un f&ograve;rum que permet, a partir de confer&egrave;ncies, entrevistes i debats, seguir l'evoluci&oacute; de la traducci&oacute; liter&agrave;ria, cercant en cada edici&oacute; un enfocament determinat.</p> <p align="justify">El Seminari &eacute;s un espai &uacute;nic de debat pel fet que aplega professionals de la traducci&oacute;, professors i alumnes de totes les facultats de traducci&oacute; dels Pa&iuml;sos Catalans: la Universitat Jaume I de Castell&oacute;, la Universitat de Vic, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, les quals col&middot;laboren activament cada any en la definici&oacute; del programa del Seminari.</p> <p align="justify">La Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona han patrocinat aquesta trobada organitzada per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, que ha comptat tamb&eacute; amb la col&middot;laboraci&oacute; del Centre de Cultura Contempor&agrave;nia de Barcelona.<br /> &nbsp;</p> <p align="center"><b>Al <a href="http://www.youtube.com/canalaelc" target="_blank">CanalAELC a YouTube</a> hi ha disponible la gravaci&oacute; completa del Seminari en v&iacute;deo, i <a href="https://goo.gl/photos/6dXBs5o7GUahP6ED7" target="_blank">en aquest enlla&ccedil;</a>, l'&agrave;lbum de fotografies. </b></p> <p align="justify">Per a celebrar les 25 edicions d'aquest seminari s'ha escollit el tema &laquo;Traduccions: l'eterna joventut?&raquo;. De manera regular apareixen noves traduccions dels grans cl&agrave;ssics de la literatura universal. Per&ograve; les noves versions s&oacute;n sempre millors que les anteriors? O &eacute;s preferible mantenir la traducci&oacute; m&eacute;s propera cronol&ograve;gicament a l'original? Envelleixen b&eacute;, les traduccions? Preguntes que han apuntat a un debat intens i d'alta volada intel&middot;lectual.</p> <p align="justify">Francesc Parcerisas, un dels iniciadors del Seminari i una de les veus m&eacute;s autorizades en traducci&oacute; liter&agrave;ria del nostre pa&iacute;s, ha estat l'encarregat de pronunciar la confer&egrave;ncia inaugural &laquo;Ens hem de retraduir cada vint-i-cinc anys?&raquo;, presentada per Laura Borr&agrave;s, directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p align="justify">Despr&eacute;s de les paraules de benvinguda de Jordi Mart&iacute;n Lloret, traductor i vicepresident de l'AELC al Principat, Laura Borr&agrave;s ha presentat Francesc Parcerisas, en la seva faceta de traductor, destacant-ne la concessi&oacute; del Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'any 2015 &laquo;per la rellev&agrave;ncia de la seva obra po&egrave;tica, de la seva obra tradu&iuml;da i de la seva labor com a cr&iacute;tic literari&raquo;. Ha recordat, tamb&eacute;, els vint-i-cinc anys del Seminari de traducci&oacute; de Farrera, que organitza la ILC, i ha mencionat l'assaig de Parcerisas <i>Sense mans. Met&agrave;fores i papers sobre la traducci&oacute;</i> (Galaxia Gutenberg, 2013). Per finalitzar la presentaci&oacute;, Borr&agrave;s ha llegit uns versos del recull de Parcerisas <i>Seixanta-un poemes</i> (Quaderns Crema, 2014) i ha comparat la tasca del traductor amb la d'un traficant, un traficant de cultura.</p> <p align="center"><a href="https://goo.gl/photos/6dXBs5o7GUahP6ED7" target="_blank"><img src="/files/CA-9746.jpg" title="V&Eacute;S A L'&Agrave;LBUM" alt="" width="350" height="263" /><br /> <span style="font-size: smaller;">Laura Borr&agrave;s i Francesc Parcerisas.</span></a></p> <p align="justify"><b>Sense la traducci&oacute; el m&oacute;n tal com el coneixem no existiria<br /> Francesc Parcerisas: Ens hem de retraduir cada vint-i-cinc anys?</b><br /> Despr&eacute;s d'agrair la invitaci&oacute; a participar en aquest Seminari, Francesc Parcerisas ha explicat que el Seminari sobre la Traducci&oacute; va ser idea d'Oriol Pi de Cabanyes i de Montserrat Comes, que fa vint-i-cinc anys van proposar de celebrar una trobada de traductors a la Casa Museu V&iacute;ctor Balaguer de Vilanova i la Geltr&uacute;. Per aix&ograve;, ha dit Parcerisas, per a molts aquest encara &eacute;s el &laquo;Seminari de Vilanova&raquo;. Parcerisas, llavors professor de traducci&oacute; de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona i vicepresident al Principat de l'AELC va emprendre, amb ells, i amb Iolanda Pelegr&iacute; de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, el projecte del Seminari, celebrat anualment des de 1993. Ha explicat que el cartell reprodueix un punt de llibre de la col&middot;lecci&oacute; Biblioteca Catalana que va dirigir Josep Carner i que Parcerisas va trobar en una pila de llibres vells. Parcerisas ha aprofitat tamb&eacute; per llen&ccedil;ar una proposta, dirigida als estudiants presents a la sala: fer un treball de fi de grau sobre els vint-i-cinc seminaris de traducci&oacute;.</p> <p align="justify">Feta la introducci&oacute; hist&ograve;rica sobre el Seminari, Parcerisas ha recomanat l'entrevista del Canal 33 feta als traductors Miquel Desclot i Joan Sellent [<a href="http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tria33/vint-minuts-amb-miquel-desclot-i-joan-sellent/video/5648593/" target="_blank">disponible aqu&iacute;</a>], els quals hi defensen que cal que Shakespeare sigui &laquo;entenedor sense banalitzar-lo&raquo;. Citant-los, Parcerisas ha afirmat que hist&ograve;ricament ha quedat demostrat que &laquo;cada generaci&oacute;, o gaireb&eacute;, necessita apropiar-se de nou dels cl&agrave;ssics&raquo;.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; ha reflexionat sobre <i>com</i> i <i>quan</i> apliquem l'adjectiu &laquo;vell&raquo;, per afirmar que les traduccions, com les persones o el vi, poden envellir de moltes maneres. Citant un article d'Annie Brisset ha dit que ens caldria saber &laquo;quins s&oacute;n els conceptes i els paradigmes que en llocs diversos i en diferents moments de la hist&ograve;ria, determinen el valor d'un text original o tradu&iuml;t&raquo;. En aquest sentit, davant l'afany de retraduir, Parcerisas ha matisat que cal reflexionar abans sobre la necessitat (o no) de tornar a traduir el text, i preguntar-se si una nova versi&oacute; pot &laquo;recrear millor la veritat del text original, entesa com una manifestaci&oacute; liter&agrave;ria d'una &egrave;poca hist&ograve;rica&raquo;.</p> <p align="justify">L'exemple de les dues traduccions que Carles Riba va fer de l'<i>Odissea</i>, li ha servit a Parcerisas per afirmar que, de vegades, la necessitat de tornar a traduir un text ve donada per un canvi en la manera de veure el m&oacute;n. De vegades, en canvi, successives retraduccions poden servir com una mena d'afirmaci&oacute; de la vitalitat i de la capacitat de la literatura en la llengua d'arribada.</p> <p align="justify">La finalitat d'unes i altres retraduccions &eacute;s tan diversa com les maneres d'abordar l'original. El sentit de l'envelliment o de l'actualitzaci&oacute; d'un text passa per camins ben diversos que sovint no tenen res a veure amb els criteris filol&ograve;gics. Per aix&ograve;, no es pot afirmar de manera taxativa, ha dit Parcerisas, que la retraducci&oacute; sigui una mena de recerca de la veritat de l'original. M&eacute;s aviat es tracta &laquo;d'una ponderaci&oacute; de la dist&agrave;ncia ling&uuml;&iacute;stica, hist&ograve;rica i cultural entre l'original i el moment de la nova traducci&oacute;&raquo;: la traducci&oacute; d'una obra cl&agrave;ssica &eacute;s &laquo;un mirall hist&ograve;ric, i en tant que mirall, sempre &eacute;s una representaci&oacute; inacabada i inexacta que deixa la porta oberta a noves traduccions&raquo;.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; Parcerisas ha esmentat un article de Tim Parks al <i>NY Review of Books</i> (&laquo;When Not to Translate&raquo;, 7 novembre 2016 - <a href="http://www.nybooks.com/daily/2016/11/07/decameron-when-not-to-translate/" target="_blank">disponible aqu&iacute;</a>), que li ha servit per a preguntar-se per qu&egrave; a vegades hi ha traduccions de fa cinquanta anys que, llegides ara, ens s&oacute;n llunyanes i boiroses, mentre que textos originals de la mateixa &egrave;poca no ens ho semblen.</p> <p align="justify">Sobre la necessitat de &laquo;retraduir cada vint-i-cinc anys&raquo; Parcerisas ha concl&ograve;s que cal analitzar en detall cada cas i buscar respostes concretes. Per aix&ograve; ha proposat treure el prefix &laquo;re&raquo; per parlar simplement de &laquo;traduccions&raquo; i oblidar-nos de fer comparacions. Tanmateix, &eacute;s important posar en valor aquelles traduccions que ocupen un lloc destacat en un sistema literari concret, com &eacute;s el cas de la traducci&oacute; de Riba de l'<i>Odissea</i>.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/gYBAGQctRKg" allowfullscreen="" width="400" height="225" frameborder="0"></iframe></p> <p align="justify"><b>Sempre s&rsquo;ha tradu&iuml;t, i tamb&eacute; sempre, s&rsquo;ha retradu&iuml;t<br /> Entrevista d'Anna Casassas a Albert Jan&eacute; i Joaquim Mallafr&egrave;</b><br /> A continuaci&oacute;, Anna Casassas, guardonada l'any passat amb el Premi Traject&ograve;ria per la seva tasca com a traductora, ha entrevistat els veterans Joaquim Mallafr&egrave;, traductor, assagista i professor jubilat de la URV i Albert Jan&eacute;, ling&uuml;ista i traductor, recentment guardonat amb el Premi Especial del Jurat dels Premis Mart&iacute; Gasull de Plataforma per la Llengua.</p> <p align="center"><a href="https://goo.gl/photos/6dXBs5o7GUahP6ED7" target="_blank"><img src="/files/CA-9842.jpg" title="V&Eacute;S A L'&Agrave;LBUM" alt="" width="300" height="225" /><br /> <span style="font-size: smaller;">Anna Casassas amb Albert Jan&eacute; i Joaquim Mallafr&egrave;.</span></a></p> <p align="justify">Albert Jan&eacute; ha comen&ccedil;at explicant que totes les traduccions que ha fet han estat per enc&agrave;rrec, per a la revista <i>Cavall Fort</i> o l'editorial Joventut, entre altres. Amb certa ironia ha explicat que, com que es tractava d'enc&agrave;rrecs que li feien, mai es va plantejar si la <i>retraducci&oacute;</i> era necess&agrave;ria, perqu&egrave; ell b&eacute; que les cobrava.</p> <p align="justify">Joaquim Mallafr&egrave;, comparant-se amb Jan&eacute;, ha explicat que ell no ha treballat per enc&agrave;rrec, sin&oacute; que ha fet les traduccions que li venia de gust fer. Ha puntualitzat que, a m&eacute;s de les traduccions, tamb&eacute; envelleixen els originals, perqu&egrave; la llengua &eacute;s din&agrave;mica i canvia constantment. La funci&oacute; del traductor &eacute;s, per tant, ser fidel al to de l'original per&ograve; tenint en compte tamb&eacute; el destinatari. Mallafr&egrave; ha dit que &eacute;s la mateixa l&ograve;gica que les adaptacions de cl&agrave;ssics, que serien &laquo;traduccions intraling&uuml;&iacute;stiques per a un determinat destinatari&raquo;.</p> <p align="justify">Preguntats per les &laquo;modes&raquo; en els criteris de traducci&oacute;, Jan&eacute; ha dit que ja que &eacute;s considerat un tra&iuml;dor (<i>traduttore, tradittore</i>) &laquo;tant per tant prefereixo ser fidel a la meva llengua d'arribada que no pas a l'original&raquo;. Mallafr&egrave; ha aprofitat el modisme itali&agrave; per puntualitzar que la &laquo;tra&iuml;ci&oacute;&raquo; tamb&eacute; es d&oacute;na en les diverses interpretacions possibles de l'original. Com a criteri objectiu, Mallafr&egrave; ha explicat que &eacute;s important que lectors en diferents lleng&uuml;es d'una mateixa obra puguin entendre's i recon&egrave;ixer l'obra, perqu&egrave; si les diferents versions s'aparten massa &eacute;s senyal que hi ha alguna cosa que no funciona.</p> <p align="justify">Jan&eacute; ha afirmat que no hi ha res intradu&iuml;ble. Pensant en teatre o en c&ograve;mic, ha comentat que en el seu cas, quan es troba davant d'un joc de paraules, si no troba cap equivalent, l&rsquo;adapta i en busca un de nou. Mallafr&egrave;, en canvi, ha afirmat que s&iacute; que hi ha l&iacute;mits a la traducci&oacute;, jocs de paraules o refer&egrave;ncies que s&oacute;n intradu&iuml;bles. En aquests casos, diu, es poden fer adaptacions o edicions cr&iacute;tiques.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; Casassas els ha demanat el seu criteri en traduir els t&iacute;tols o els noms dels personatges: cal mantenir els de la primera traducci&oacute;, o es poden canviar? Jan&eacute; i Mallafr&egrave; han estat d'acord en qu&egrave; sovint aix&ograve; es deu a criteris editorials, per&ograve; que hi ha noms que formen part del nostre patrimoni i que han de perdurar, com ara el nom de &laquo;barrufets&raquo;. Per a Mallafr&egrave;, la fidelitat sobretot ha de ser en el tema, en canvi, la llengua i el sistema &eacute;s el que envelleix.</p> <p align="justify">Casassas els ha preguntat tamb&eacute; si en el seu cas han llegit les traduccions anteriors per saber qu&egrave; s'ha fet i ser conscients del que s'ha de millorar. Jan&eacute; ha explicat que quan li van encarregat traduccions de contes de Perrault, Grimm i Andersen, ell s&iacute; que va mirar les traduccions anteriors. En la mateixa l&iacute;nia, Mallafr&egrave; ha dit que sempre &eacute;s bo llegir les traduccions anteriors, igualment que traduccions a altres idiomes, per comparar-les i veure com han solucionat fragments complicats. Mallafr&egrave; ha explicat com va traduir les refer&egrave;ncies religioses de l&rsquo;<i>Ulisses</i> de Joyce, sempre seguint el criteri d&rsquo;escollir quines refer&egrave;ncies actuals s&oacute;n m&eacute;s fidels a l&rsquo;original.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/rJHE7MOJiaA" allowfullscreen="" width="400" height="225" frameborder="0"></iframe></p> <p align="justify"><b>Al cap i a la fi, dep&egrave;n de cada cas<br /> &laquo;Necessitat o virtut? Les retraduccions, a debat&raquo;<br /> Taula rodona amb Maria Bohigas, Anna Llisterri, Josep Maria Pinto i Dolors Udina, moderada per Josep Marco.</b><br /> Despr&eacute;s d'una pausa, el Seminari ha finalitzat amb una taula rodona moderada pel professor de la Universitat Jaume I de Castell&oacute; Josep Marco, titulada &laquo;Necessitat o virtut? Les retraduccions, a debat&raquo;, en la qual han participat Maria Bohigas, Anna Llisterri, Josep Maria Pinto i Dolors Udina.</p> <p align="center"><a href="https://goo.gl/photos/6dXBs5o7GUahP6ED7" target="_blank"><img src="/files/CA-9978.jpg" title="V&Eacute;S A L'&Agrave;LBUM" alt="" width="300" height="225" /><br /> <span style="font-size: smaller;">D'esquerra a dreta: Josep Marco, Dolors Udina, Maria Bohigas, Anna Llisterri i Josep Maria Pinto.</span></a></p> <p align="justify"><br /> Dolors Udina, que ha retraduit la novel&middot;la de V. Woolf <i>Sra. Dalloway</i>, vuitanta anys despr&eacute;s de la primera traducci&oacute; al catal&agrave;, parteix sempre de la premissa que s'ha de traduir com si l'autor fos catal&agrave; i escriv&iacute;s en aquell moment. Per tant, les traduccions estan lligades a la seva &egrave;poca. Amb un llibre original, ha dit, no fem el mateix tipus de lectura que amb una traducci&oacute;. En una nova traducci&oacute; d'un cl&agrave;ssic apareixen coses que en traduccions anteriors s'escapen, perqu&egrave;, partint de la base que la traducci&oacute; est&agrave; feta correctament, sempre afegeix valor.</p> <p align="justify">Fent refer&egrave;ncia a l&rsquo;afirmaci&oacute; que cal traduir com si l&rsquo;autor escriv&iacute;s en catal&agrave; en aquest mateix moment, Maria Bohigas ha puntualitzat que al mateix temps cal tenir en compte que tot autor escriu des d&rsquo;una tradici&oacute; liter&agrave;ria en la qual es posiciona, i aquest posicionament, s&rsquo;ha de reproduir en la traducci&oacute;. Quan parlem de tenir en compte el p&uacute;blic al qual va dirigida la traducci&oacute;, Bohigas ha dit que s&rsquo;ha de tenir en compte tamb&eacute; la relaci&oacute; de l&rsquo;autor amb la societat de la seva &egrave;poca.</p> <p align="justify">Maria Llisterri ha anumerat a continuaci&oacute; les causes que poden fer que un llibre necessiti tornar-se a traduir &ndash;no nom&eacute;s un gran cl&agrave;ssic, tamb&eacute;, per exemple, els llibres de l&rsquo;Enid Blyton&ndash;: pels canvis que experimenta la lleng&uuml;a, pels canvis en el nostre coneixement del m&oacute;n &ndash;internet ha modificat, des de fa vint anys, la manera com veiem el m&oacute;n&ndash; i tamb&eacute; pels canvis en les modes o tend&egrave;ncies en les traduccions.</p> <p align="justify">Josep M. Pinto ha intervingut per dir que la necessitat de retraduir tamb&eacute; dep&egrave;n de la qualitat de les traduccions que hi hagi disponibles. Ha explicat que troba sorprenent que les retraduccions es vagin actualitzant constantment, quan l&rsquo;obra original no es reescriu.</p> <p align="justify">Tot seguit Josep Marco ha preguntat als ponents en quin lloc una nova traducci&oacute; deixa les traduccions anteriors, si les relega a un calaix o b&eacute; &eacute;s possible que una traducci&oacute; anterior tingui una vida paral&middot;lela. Pinto ha dit que dep&egrave;n de cada cas concret. Amb <i>A la recerca del temps perdut</i>, de Proust, Pinto ha dit que la retraducci&oacute; era necess&agrave;ria, per defici&egrave;ncies en la traducci&oacute; que va fer-ne Vidal Alcover &ndash;tot i que puntualitza que no &eacute;s perqu&egrave; Vidal Alcover en fes una traducci&oacute; amb dialectalismes. Ha explicat, tamb&eacute;, que paral&middot;lelament a la traducci&oacute; que ell n&rsquo;est&agrave; fent per a l&rsquo;editorial Viena, Val&egrave;ria Gaillard hi est&agrave; treballant per Edicions 62. Llisterri ha dit que hi ha difer&egrave;ncies segons el p&uacute;blic destinatari de la traducci&oacute;. Esmentant el llibret de Joan Sellent sobre traduir Shakespeare, Llisterri ha comentat que &eacute;s diferent una traducci&oacute; per ser llegida que una, per exemple, per ser representada. Bohigas ha dit que, ens agradi o no, el panorama literari catal&agrave; no t&eacute; prou massa cr&iacute;tica perqu&egrave; convisquin diverses traduccions. Udina ho ha comentat explicant que a les biblioteques s&iacute; que pots trobar les diferents traduccions, perqu&egrave; moltes vegades fins i tot la darrera traducci&oacute; ja est&agrave; descatalogada i no es pot trobar a les llibreries. Com a exemple, Udina ha citat les dues traduccions de <i>Catcher in the Rye</i> &ndash;<i>L&rsquo;ingenu seductor</i> (trad. Xavier Benguerel) i <i>El vigilant en el camp de s&egrave;gol</i> (trad. Josep M. Fonalleras)&ndash; , que s&oacute;n absolutament v&agrave;lides i diferents entre elles; en canvi, en el cas de la <i>Divina Com&egrave;dia</i>, la traducci&oacute; de Joan F. Mira ha despla&ccedil;at completament la que en va fer Sagarra.</p> <p align="justify">Marco ha tret el tema tot seguit, de les restauracions de traduccions, les correccions o actualitzacions de traduccions ja fetes. Sobre aix&ograve; Udina ha afirmat que &eacute;s un tema dif&iacute;cil, i que dep&egrave;n de cada cas. Per a Pinto, s&rsquo;ha de respectar l&rsquo;estil de l&rsquo;autor i tamb&eacute; l&rsquo;estil del traductor. Llisterri ha explicat la seva experi&egrave;ncia, i ha afirmat que &eacute;s el tipus de feina que et d&oacute;na m&eacute;s temps de corregir que no pas si l'haguessis de fer de cap i de nou. En aquest tipus d'enc&agrave;rrec cal explicar, ha dit Llisterri, el criteri que s&rsquo;ha seguit en els canvis que es facin en el text. Bohigas ha aprofitat per explicar el cas de la revisi&oacute; que Arnau Barios va fer de la traducci&oacute; de Joan Sales d&rsquo;<i>Els germans Karam&agrave;zov</i>, de Dostoievski. Barios va fer-ne, ha dit Bohigas, una excel&middot;lent restauraci&oacute;.</p> <p align="justify">Udina ha pres la paraula per explicar que quan tradueixes un cl&agrave;ssic normalment tens la sort de poder accedir a diversos estudis i cr&iacute;tiques sobre l&rsquo;obra, a m&eacute;s de les traduccions pr&egrave;vies i a d&rsquo;altres lleng&uuml;es. Pinto ha dit que ell accedeix tamb&eacute; a les traduccions pr&egrave;vies i a les traduccions fetes en altres lleng&uuml;es, per&ograve; en general ho fa quan est&agrave; en la fase de correcci&oacute; de la seva traducci&oacute;.</p> <p align="justify">En el torn de preguntes, Joaquim Mallafr&egrave; ha pres la paraula per explicar els condicionants externs de la traducci&oacute; de Jaume Vidal Alcover de <i>A la recerca del temps perdut</i>. Preguntats despr&eacute;s per qu&egrave; &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil, si traduir una obra que no s&rsquo;ha tradu&iuml;t mai, o fer-ho amb una obra que ja s&rsquo;ha tradu&iuml;t abans, tothom est&agrave; d&rsquo;acord en qu&egrave; dep&egrave;n de cada cas. Udina ha dit que traduir un cl&agrave;ssic li imposa respecte, Bohigas ha contestat que dep&egrave;n tamb&eacute; de la relaci&oacute; que el traductor tingui amb l&rsquo;obra i amb l&rsquo;autor &ndash;si ho fa pel plaer de traduir, per exemple; i Llisterri ha contestat que a vegades et trobes amb sorpreses, amb autors que incialment et sembla que no hi connectar&agrave;s per&ograve; que finalment ho fas.</p> <p align="justify">La presidenta de l'AELC Bel Olid ha donat per tancat el Seminari amb unes paraules d'agra&iuml;ment, animant a tothom a fer-se una fotografia de fam&iacute;lia com a record d'aquest 25&egrave; Seminari.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/ArsBhv7xEw8" allowfullscreen="" width="400" height="225" frameborder="0"></iframe></p> <p align="center"><b>Aqu&iacute; podeu veure un recull de&nbsp; piulades del seminari:<br /> <br /> </b></p> <div class="storify"><iframe src="//storify.com/EscriptorsAELC/seminari-sobre-la-traduccio-2017/embed?header=false&amp;border=false&amp;template=slideshow" allowtransparency="true" width="100%" height="750" frameborder="no"></iframe><script src="//storify.com/EscriptorsAELC/seminari-sobre-la-traduccio-2017.js?header=false&border=false&template=slideshow"></script><noscript>[<a href="//storify.com/EscriptorsAELC/seminari-sobre-la-traduccio-2017" target="_blank">View the story "Seminari sobre la Traducció" on Storify</a>]</noscript></div> <br /> <p>&nbsp;</p> <br /> <a target="_blank" href="/files/programa-seminari-traduccio-2017.pdf"><img src="/files/seminari-traduccio-2017-cartell.jpg" alt="" width="200" height="472" align="left" /></a><br /> &nbsp;<br /> <span style="font-size: larger;"><b>TRADUCCIONS: L'ETERNA JOVENTUT?</b></span><span style="font-size: larger;"><br /> &nbsp;<br /> </span> <b>Dissabte 4 de mar&ccedil; de 2017<br /> Aula 1 - Centre de Cultura Contempor&agrave;nia de Barcelona<br /> Montalegre, 5, Barcelona</b><br /> &nbsp;<br /> <b>09.30h. </b>Recepci&oacute; i acreditaci&oacute; dels assistents.<br /> <b>10.00h.</b> &laquo;Ens hem de retraduir cada vint-i-cinc anys?&raquo;, confer&egrave;ncia de Francesc Parcerisas, presentat per Laura Borr&agrave;s.<br /> <b>11.00h.</b> Entrevista d'Anna Casassas a&nbsp;Albert Jan&eacute; i Joaquim Mallafr&egrave;.<br /> <b>12.00h.</b> Caf&egrave;.<br /> <b>12.30h. </b>&laquo;Necessitat o virtut? Les retraduccions, a debat&raquo;, taula rodona moderada per Josep Marco amb Maria Bohigas, Anna Llisterri, Josep Maria Pinto i Dolors Udina.<br /> <b>14.00h.</b> Clausura del Seminari.<br /> <div class="rtecenter">&nbsp;</div> <div class="rtecenter"><a href="/files/programa-seminari-traduccio-2017.pdf" target="_blank"><b>DESCARREGUEU EL PROGRAMA EN PDF</b></a><br /> &nbsp;</div> <div class="rtecenter"><b>* * *</b></div> <div class="rtecenter"><b>PLACES LIMITADES. INSCRIPCI&Oacute; OBLIGAT&Ograve;RIA I GRATU&Iuml;TA.<br /> &nbsp; </b></div> <br /> Ho organitza: Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana amb la col&middot;laboraci&oacute; de les facultats de traducci&oacute; de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Vic.<br /> Hi col&middot;laboren: CCCB i Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.<br /> <br /> La inscripci&oacute; &eacute;s obligat&ograve;ria, gratu&iuml;ta i limitada a 200 places. PER AIX&Ograve; US PREGUEM QUE, si per alguna ra&oacute; finaliment no hi pugueu assistir, ens ho comuniqueu al m&eacute;s aviat possible a aelc@escriptors.cat / 93 302 78 28 per tal d'alliberar la pla&ccedil;a.<br /> <br /> <div class="rtecenter"><b>* * *</b></div> <span style="font-size: larger;"><br /> &nbsp;<b> CURR&Iacute;CULUMS</b></span><br /> <p align="justify">MARIA BOHIGAS SALES (Par&iacute;s, 1969). Traductora, fil&ograve;loga i editora, fa onze anys que dirigeix l&rsquo;editorial club editor, on ha recuperat l&rsquo;obra de Joan Sales, Blai Bonet, Merc&egrave; rodoreda o joaquim amat-Piniella, a m&eacute;s d&rsquo;incorporar en llengua catalana autors com Alice Munro i Per Petterson. durant quinze anys va ser traductora de literatura. Publica comentaris sobre lectura i literatura al blog Cartes el&egrave;ctriques. [<a target="_blank" href="http://clubeditor.blogspot.com.es/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">LAURA BORR&Agrave;S (Barcelona, 1970). Professora de Teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona i especialista en literatura digital i en ensenyament de literatura en entorns virtuals d&rsquo;aprenentatge, des del 2013 &eacute;s la directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes. des del 1999 dirigeix el grup de recerca Hermeneia, que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals i est&agrave; format per professors de diverses universitats europees i americanes. &Eacute;s membre del literary advisory Board de l&rsquo;Electronic Literature Organisation dels EUA. [<a target="_blank" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Laura_Borr%C3%A0s_i_Castanyer">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">ANNA CASASSAS (Barcelona, 1958). &Eacute;s llicenciada en dret. Durant un temps exerc&iacute; com a advocada per&ograve; ho va deixar per dedicar-se exclusivament a la traducci&oacute; del franc&egrave;s i de l&rsquo;itali&agrave; al catal&agrave;. Ha tradu&iuml;t m&eacute;s de vuitanta t&iacute;tols d&rsquo;autors tan destacats com Honor&eacute; de Balzac, Victor Hugo, Carlo Collodi, Italo Calvino, Erri de Luca, Claudio Magris, Ir&egrave;ne N&eacute;mirovsky, Tahar Ben Jelloun, Marcel Proust, etc. L&rsquo;any 2016 va rebre el Premi Traject&ograve;ria de la Setmana del Llibre en Catal&agrave;. [<a target="_blank" href="/autors/casassasa/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">ALBERT JAN&Eacute; (Barcelona, 1930). Poeta, gram&agrave;tic i traductor, ha centrat la seva activitat professional en l&rsquo;estudi i l&rsquo;ensenyament de la llengua i en la literatura infantil i juvenil. col&middot;laborador des de 1963 de <i>Cavall Fort</i> i director de la revista de 1979 a 1997, ha portat a terme nombroses traduccions i adaptacions d&rsquo;obres i c&ograve;mics per a infants i joves, entre les quals destaquen les populars s&egrave;ries els barrufets i aquil&middot;les Tal&oacute;. Ha tradu&iuml;t contes tradicionals i guions cinematogr&agrave;fics, ha conreat la narrativa per a adults, ha publicat dietaris i ha fet incursions en la poesia. en el camp de la creaci&oacute;, &eacute;s autor d&rsquo;aplecs de contes i llegendes com <i>Rondalles de Catalunya</i> (1975), <i>Rondalles d&rsquo;arreu del m&oacute;n</i> (1980) i <i>A la vora del foc</i> (1982). A m&eacute;s, cal destacar la seva tasca de ling&uuml;ista, amb la publicaci&oacute; de diverses gram&agrave;tiques i altres obres com <i>Aclariments ling&uuml;&iacute;stics</i> (1973) i <i>Diccionari catal&agrave; de sin&ograve;nims</i> (1977). Tamb&eacute; &eacute;s remarcable la seva vessant d&rsquo;articulista. El 1990 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1997 el Premi Nacional de Periodisme Escrit. [<a target="_blank" href="/autors/janea/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">ANNA LLISTERRI I BOIX (Barcelona, 1969). Va estudiar Filologia anglesa i German&iacute;stica a la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona i des de poc despr&eacute;s es dedica professionalment a la traducci&oacute; i la correcci&oacute;. Ha treballat sobretot en el camp de la comunicaci&oacute; corporativa i en el sector editorial. Ha tradu&iuml;t al catal&agrave; m&eacute;s de quaranta llibres, principalment de l&rsquo;angl&egrave;s. Entre els autors hi ha noms coneguts que van des de R. L. stevenson o Katherine Mansfield fins a George R. R. Martin o Anne Rice, passant per Donna Leon, Harper Lee i Vikram Seth. Com a membre de la junta de l'Associaci&oacute; de Traductors i Int&egrave;rprets de Catalunya (ATIC), va col&middot;laborar en la creaci&oacute; de l&rsquo;associaci&oacute; Professional de Traductors i Int&egrave;rprets de Catalunya (APTIC), de la qual va ser secret&agrave;ria l&rsquo;any 2009. [<a target="_blank" href="https://lecturaidecoracio.wordpress.com/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">JOAQUIM MALLAFR&Egrave; I GAVALD&Agrave; (Reus, 1941). &Eacute;s professor jubilat de la URV. L'ensenyament i la traducci&oacute; s&oacute;n les seves activitats m&eacute;s destacades. Ha tradu&iuml;t obres de Boswell, Bulwer-Lytton, Fielding, Joyce, Kipling, Mc Naughton, Thomas More, Sterne, Steinbeck; obres teatrals d'Ayckbourn, Beckett, Harwood, John Osborne, Pinter, i &eacute;s autor de <i>Llengua de tribu i llengua de polis: Bases d&rsquo;una traducci&oacute; liter&agrave;ria</i> (1991), <i>De bona llengua, de bon humor</i> (1994), <i>Uns i altres. Literatura i traducci&oacute;</i> (2016), entre altres treballs en revistes i en volums col&middot;lectius. Ha fet cursos i confer&egrave;ncies a diverses universitats nacionals i estrangeres. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva activitat docent i traductora (1998). Membre de la Secci&oacute; Filol&ograve;gica i de la Fundaci&oacute; Merc&egrave; Rodoreda de l'iEC. &Eacute;s soci de l'AELC, PEN club, col&middot;laborador actiu del Centre de Lectura de Reus i ha estat membre del Consell assessor de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes fins al 2017. [<a href="/autors/mallafrej/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">JOSEP MARCO BORILLO (Les Alqueries, Plana Baixa, 1963). &Eacute;s llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona (1986) i doctor en Traducci&oacute; i Interpretaci&oacute; per la Universitat Jaume I (1998). Des de 1992 &eacute;s professor de traducci&oacute; liter&agrave;ria i d&rsquo;estudis sobre la traducci&oacute; en aquesta darrera universitat. Ha publicat diversos treballs sobre q&uuml;estions com ara la traducci&oacute; de l'estil, els estudis traductol&ograve;gics basats en corpus electr&ograve;nics, la did&agrave;ctica de la traducci&oacute; liter&agrave;ria i les traduccions al catal&agrave; durant l'&egrave;poca d&rsquo;entreguerres. &Eacute;s membre dels grups de recerca COVALT, de la Universitat Jaume I, i TRILCAT, de la Universitat Pompeu Fabra. Tamb&eacute; &eacute;s traductor de literatura anglesa al catal&agrave; i, en menor mesura, al castell&agrave;. Entre els autors que ha tradu&iuml;t figuren W. H. Auden, Washington Irving, Mark Twain, Jerome K. Jerome, Herbie Brennan, Joseph Conrad, Edgar A. Poe, Gerald Brenan, H. P. Lovecraft i A. C. Doyle. [<a target="_blank" href="http://www.uji.es/departaments/trad/base/estructura/personal/?urlRedirect=http://www.uji.es/departaments/trad/base/estructura/personal/&amp;url=/departaments/trad/base/estructura/personal/&amp;urlRedirect=http://www.uji.es/departaments/trad/base/estructura/personal/&amp;url=/departaments/trad/base/estructura/personal&amp;p_departamento=99&amp;p_profesor=60056">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">FRANCESC PARCERISAS (Begues, 1944). &Eacute;s poeta, traductor, cr&iacute;tic literari i doctor en Teoria de la traducci&oacute;. &Eacute;s professor a la Facultat de Traducci&oacute; i d&rsquo;interpretaci&oacute; de la Universitat aut&ograve;noma de Barcelona, de la qual va ser deg&agrave; del 2008 al 2011. Tamb&eacute; ha dirigit el Departament de Traducci&oacute; de la mateixa universitat. Ha tradu&iuml;t una llarga llista d&rsquo;autors, destacant <i>La llanterna de l&rsquo;ar&ccedil;</i>, de Seamus Heaney, Premi Cr&iacute;tica Serra d&rsquo;Or, i <i>Un esborrany de XXX Cantos</i>, d&rsquo;Ezra Pound, Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducci&oacute; po&egrave;tica, a m&eacute;s de la trilogia de J. R. R. Tolkien <i>El Senyor dels Anells</i>. &Eacute;s autor de diversos assaigs sobre traducci&oacute;, com ara<i> Traducci&oacute;, edici&oacute;, ideologia</i> (2009) i <i>Sense mans. Met&agrave;fores i papers sobre la traducci&oacute;</i> (2013), Premi internacional d&rsquo;assaig Josep Palau i Fabre. Ha publicat una quinzena de llibres de poesia, amb els quals ha rebut premis com el Carles Riba, el Ciutat de Barcelona o el Premi de la Cr&iacute;tica Catalana. Tamb&eacute; ha rebut el Premi Llibreter pel dietari La primavera a Pequ&iacute;n (2013). L'any 2015 va ser reconegut amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. [<a target="_blank" href="/autors/parcerisasf/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">JOSEP MARIA PINTO (Barcelona, 1962). Des del 1985 es dedica a la traducci&oacute; del franc&egrave;s i de l&rsquo;itali&agrave;. l&rsquo;any 2008 va iniciar la traducci&oacute; d&rsquo;una de les novel&middot;les m&eacute;s destacades del segle XX: <i>A la recerca del temps perdut</i>, de Marcel Proust, obra de la qual viena edicions ha publicat els volums <i>Combray</i> (2009), <i>Un amor d&rsquo;en Swann</i> (2010), <i>A l&rsquo;ombra de les noies en flor I</i> i <i>II</i> (2012 i 2013), <i>El cant&oacute; de Guermantes I</i> i <i>II</i> (2014 i 2015) i <i>Sodoma i Gomorra I</i> (2016). &Eacute;s autor del recull de poemes <i>El llast de les abelles</i> (DVD Ediciones, 2002) i del llibre d&rsquo;assaigs literaris <i>Combray, de lluny</i> (A Contravent, 2010). Estret col&middot;laborador de Ferran adri&agrave;, des de 1997 &eacute;s el responsable dels textos de tots els llibres d&rsquo;aquest xef, que constitueixen un dels <i>corpus</i> m&eacute;s importants del m&oacute;n en l&rsquo;&agrave;mbit de l&rsquo;alta cuina d&rsquo;avantguarda. [<a target="_blank" href="http://cultura.e-noticies.cat/llegir-proust-no-es-dificil-82136.html">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">DOLORS UDINA (Barcelona). Es dedica professionalment a la traducci&oacute; liter&agrave;ria i &eacute;s professora associada de la Facultat de Traducci&oacute; i interpretaci&oacute; de la UAB des de 1998. Va estudiar Hist&ograve;ria Moderna i contempor&agrave;nia a la UB. Ha tradu&iuml;t de l&rsquo;angl&egrave;s, entre altres autors, Virginia Woolf, Alice Munro, J. M. Coetzee, John Steinbeck, Robert Louis Stevenson, Toni Morrison, Raymond Carver, Nadine Gordimer, J. R. R. Tolkien i Jane Austen. Tamb&eacute; ha tradu&iuml;t poesia de Robert Creeley i Elizabeth Barrett Browning. El 2008 va guanyar el Premi Esther Ben&iacute;tez per la traducci&oacute; d&rsquo;<i>Home lent</i>, de J. M. Coetzee i, el 2014, el Premi de la Cr&iacute;tica Serra d&rsquo;Or per la traducci&oacute; de <i>La senyora Dalloway</i>, de V. Woolf. [<a target="_blank" href="/autors/udinad/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <br /> <p align="center"><b>Recull d'algunes imatges dels Seminaris</b><br /> <iframe src="https://www.youtube.com/embed/Yg6x1Fnq6G8" allowfullscreen="" width="560" height="315" frameborder="0"></iframe></p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 02-03-17

    Miquel Desclot: Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, per la traducció del Cançoner, de F. Petrarca. [Més informació]

  • 02-03-17

    Aquest matí s'ha presentat en roda de premsa a Barcelona la programació de Catalunya i les Illes Balears com a convidat d'honor a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, que tindrà lloc del 3 al 6 d'abril. A l'acte hi han participat els consellers de Cultura de la Generalitat i del Govern de les Illes Balears, Santi Vila i Ruth Mateu, juntament amb el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, i la directora de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, Elena Pasoli.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">2 de mar&ccedil; de 2017</span></div> <br /> <p align="justify"><b>Aquest mat&iacute; s'ha presentat en roda de premsa a Barcelona la programaci&oacute; de Catalunya i les Illes Balears com a convidat d'honor a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, que tindr&agrave; lloc del 3 al 6 d'abril. A l'acte hi han participat els consellers de Cultura de la Generalitat i del Govern de les Illes Balears, Santi Vila i Ruth Mateu, juntament amb el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, i la directora de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, Elena Pasoli.</b></p> <p class="rtecenter"><b>Ambd&oacute;s consellers s'han referit a a la recentment signada <a href="/node/13848" target="_blank">Declaraci&oacute; de Palma</a> per posar en valor la tasca conjunta de promoci&oacute; de la llengua i la cultura catalanes independentment de les fronteres administratives.</b></p> <p align="justify">En aquest sentit, la consellera Ruth Mateu ha afirmat que &laquo;anar de la m&agrave; ens enforteix interiorment, tant dins els nostres respectius territoris com entre ells, i tamb&eacute; ens fa forts a l'exterior&raquo;. En la mateixa l&iacute;nia, el conseller Santi Vila ha assegurat que &laquo;els Governs hem fet la feina i ens hem sabut alinear per donar suport expl&iacute;cit a aquest tipus d'iniciatives&raquo;, i ha recordat la implicaci&oacute; tamb&eacute; de la Generalitat Valenciana.<br /><br /><b>Tota la informaci&oacute; disponible de la participaci&oacute; de la literatura catalana a la Fira de Bolonya es troba a l'enlla&ccedil;: </b><a href="http://www.llull.cat/monografics/bologna17/catala/index.cfm" target="_blank"><b>http://www.llull.cat/monografics/bologna17/catala/index.cfm</b></a><br /> <br />&nbsp;</p> <address class="rtecenter"><a><img src="/files/img-9748.jpg" alt="" width="400" height="267" align="absMiddle" /></a><span style="font-size: smaller;"><br /> Manuel Forcano, director de l'IRL; Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Ruth Mateu, consellera de Transpar&egrave;ncia, Cultura i Participaci&oacute; del Govern de les Illes Balears; i Elena Pasoli, directora de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya.</span></address><p>&nbsp;</p> <p align="justify"><b>Books in Catalan: </b><i><b>Sharing a Future</b></i><br /> El lema gira entorn a tres eixos que es veuran reflectits tamb&eacute; en el programa:</p> <p align="justify">- La mirada al futur, amb el convenciment que la literatura infantil i juvenil representa el futur del m&oacute;n, un futur optimista, nou i modern. La certesa que els nens s&oacute;n el motor d&rsquo;aquest m&oacute;n futur i els llibres l&rsquo;aliment dels seus somnis.</p> <p align="justify">- Un futur que ha de ser compartit, perqu&egrave; &eacute;s a partir de la corresponsabilitat de tots que podrem oferir als infants i joves de tots els pa&iuml;sos oportunitats per accedir a llibres de qualitat liter&agrave;ria i art&iacute;stica i perqu&egrave; estem conven&ccedil;uts de la capacitat transformadora dels llibres per fer un m&oacute;n millor.</p> <p align="justify">- Aquesta aportaci&oacute; es far&agrave; a partir de la nostra realitat de llibres en catal&agrave;, perqu&egrave; el llibre infantil i juvenil en catal&agrave; contribueix a aquest futur pel protagonisme de la literatura infantil i de la il&middot;lustraci&oacute; dins la nostra rica tradici&oacute; cultural i editorial.</p> <p align="justify"><b>Sharing a Future</b><br /> A l&rsquo;espai central del recinte firal s&rsquo;hi exposaran els treballs de 42 il&middot;lustradors majorit&agrave;riament menors de 40 anys. La tria inclou creadors del Principat, les Illes i el Pa&iacute;s Valenci&agrave;, tots ells amb, com a m&iacute;nim, una obra publicada. L&rsquo;exposici&oacute; s&rsquo;ha concebut com una gran llibreria que sigui tamb&eacute; un espai de rep&ograve;s al bell mig de la fira. Seguint la proposta de la comiss&agrave;ria, es defineixen 42 hamaques, cadascuna d&rsquo;elles dedicada a un il&middot;lustrador, que es distribueixen en tres &agrave;mbits: primers lectors, narrativa i &agrave;lbum il&middot;lustrat. Aquestes teles allargades conviden el visitant a seure-hi i aprofundir en la lectura dels llibres que el projecte curatorial proposa i que es podran trobar tamb&eacute; a l&rsquo;estand.</p> <p align="justify"><b>Programa literari a la Fira</b><br /> El programa d&rsquo;activitats a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya se centra en els quatre caf&egrave;s que acolliran diverses converses i presentacions entre escriptors, il&middot;lustradors, traductors i el sector digital. Per poder presentar un programa d&rsquo;activitats m&eacute;s complet, tamb&eacute; hi haur&agrave; activitat en altres espais del recinte firal.</p> <p align="justify">&bull; Al caf&egrave; dels il&middot;lustradors es presentaran quatre activitats que permetran presentar els diferents perfils dels il&middot;lustradors, els seus processos d&rsquo;aprenentatge i la seva internacionalitzaci&oacute; aix&iacute; com oferir punts de debat sobre els reptes de futur de la professi&oacute;.</p> <p align="justify">&bull; Dues taules rodones al caf&egrave; dels autors debatran sobre la funci&oacute; i utilitat dels premis i els g&egrave;neres i les tend&egrave;ncies en la narrativa juvenil.</p> <p align="justify">&bull; El caf&egrave; dels traductors ser&agrave; l&rsquo;oportunitat de presentar el programa d&rsquo;ajuts de l'Institut Ramon Llull i dues taules rodones sobre la diversitat cultural i adaptaci&oacute; del llenguatge a l&rsquo;hora de traduir la literatura infantil i juvenil.</p> <p align="justify">&bull; El caf&egrave; digital ser&agrave; l&rsquo;espai per presentar les diverses empreses i entitats que produeixen continguts transm&egrave;dia a partir d&rsquo;un debat entre representants de diferents iniciatives.</p> <p align="justify">&bull; A m&eacute;s, el programa d&rsquo;activitats donar&agrave; espai a nou activitats m&eacute;s amb escriptors, il&middot;lustradors, agents literaris, editors i el sector empresarial infantil que presentaran projectes i conversaran sobre aspectes espec&iacute;fics de les seves realitats professionals.</p> <p align="justify"><b>Programa a la ciutat</b><br /> &bull; Tallers i jocs per a infants i fam&iacute;lies al claustre de la Biblioteca de l&rsquo;Archiginnasio amb diversos il&middot;lustradors i les companyies Toc de fusta i Rodamons teatre.</p> <p align="justify">&bull; Tallers i diverses activitats liter&agrave;ries a la Biblioteca Salaborsa on es parlar&agrave;, entre d&rsquo;altres, de la literatura infantil adaptada i de com aproximem el conflicte del refugiats al infants.</p> <p align="justify">&bull; Taller de co-creaci&oacute; d&rsquo;un llibre acordi&oacute; en el marc de l&rsquo;exposici&oacute; <i>Transbook</i>, projecte europeu que es presentar&agrave; a la Salaborsa durant la fira.</p> <p align="justify">&bull; Cicle de teatre infantil i juvenil al Teatre La Baracca Testoni Raggazzi amb les companyies Pea Great Boat, Mariant&ograve;nia Oliver, Clownisdoscopio Teatre i La Baldufa.</p> <p align="justify">&bull; Cicle de cinema infantil i juvenil en col&middot;laboraci&oacute; amb la Cineteca de Bolonya, una de les m&eacute;s importants del m&oacute;n. S&rsquo;hi projectaran les pel&middot;l&iacute;cules<i> Atrapa la bandera</i> i <i>Un dia perfecte per volar</i> i diversos curts com <i>Smellegg</i> i <i>Strawberry pie</i>.</p> <p align="justify">&bull; Simposi sobre literatura infantil i juvenil organitzat en col&middot;laboraci&oacute; amb el Departament de Lleng&uuml;es, Literatures i Cultures Modernes i el Departament de Ci&egrave;ncies de l'Educaci&oacute; &quot;Giovanni Maria Bertin&quot; de la Universitat Alma Mater de Bolonya.</p> <p align="justify">&bull; Seminari de traducci&oacute; liter&agrave;ria catal&agrave;-itali&agrave; organitzat en col&middot;laboraci&oacute; amb el Departament de Lleng&uuml;es, Literatures i Cultures Modernes de la Universitat Alma Mater de Bolonya.</p> <p align="justify">&bull;&nbsp; Exposici&oacute; <i>Catalunya il&middot;lustrada</i> de la il&middot;lustradora Pilar&iacute;n Bay&eacute;s. Entre els dies 1 i 8 d&rsquo;abril es podr&agrave; veure a la Sala Manica Lunga del Palazzo d&rsquo;Accursio de Bolonya una exposici&oacute; sobre la hist&ograve;ria de Catalunya que inclour&agrave; m&eacute;s de quaranta il&middot;lustracions originals i deu figures de paper tamb&eacute; il&middot;lustrades per l&rsquo;artista.</p> <p align="justify">&bull; Exposici&oacute; de projectes d&rsquo;il&middot;lustraci&oacute; de les escoles d&rsquo;art de Catalunya.</p> <p align="justify"><b>L&rsquo;estand</b><br /> A banda de l&rsquo;exposici&oacute; a la fira, la pres&egrave;ncia catalano-balear comptar&agrave; amb un stand de 176 metres quadrats. Durant els dies de la fira, editorials i ag&egrave;ncies catalanes i les institucions participants portaran a terme un gran nombre de reunions amb editorials i ag&egrave;ncies de tot el m&oacute;n per presentar-los les novetats liter&agrave;ries del sector. L&rsquo;Institut Ramon Llull ja fa m&eacute;s de 10 anys que treballa en la creaci&oacute; d&rsquo;una xarxa de contactes amb el sector editorial internacional (editors, traductors, agents literaris, institucions culturals, fires, festivals), amb la finalitat de promoure a l&rsquo;exterior l&rsquo;obra dels autors en llengua catalana.</p> <p align="justify">La participaci&oacute; catalano-balear a la Fira del Llibre de Bolonya est&agrave; encap&ccedil;alada per l&rsquo;Institut Ramon Llull, consorci format pel Govern de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l&rsquo;Ajuntament de Barcelona.</p> <p align="justify">A m&eacute;s, el programa compta amb la col&middot;laboraci&oacute; del Govern d&rsquo;Andorra, la Generalitat Valenciana, el S&iacute;ndic de l&rsquo;Alguer, l&rsquo;Ajuntament de Vic,&nbsp; l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Ag&egrave;ncies Liter&agrave;ries, l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Editors en Llengua Catalana, l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escoles d&rsquo;Il&middot;lustraci&oacute; de Catalunya, l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana, l&rsquo;Associaci&oacute; Il&middot;lustra, l&rsquo;Associaci&oacute; Professional d&rsquo;Il&middot;lustradors de Catalunya, Biblioteques de l&rsquo;Ajuntament de Barcelona, Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, el Consell Catal&agrave; del Llibre Infantil i Juvenil, la Corporaci&oacute; Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Gremi d&rsquo;Editors de Catalunya, el Gremi d&rsquo;Editors de les Illes Balears, el Gremi de Llibreters de Catalunya, l&rsquo;Institut Catal&agrave; de les Empreses Culturals, Illenc i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p>[FONT: Institut Ramon Llull]<br /> &nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 28-02-17

    Torna a Palma el cicle Camaleons, que té com a objectiu donar a conèixer d'una manera més directa la tasca del traductor.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">27 de febrer de 2017</span></div><br /> <p align="justify">L'any 2009, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va iniciar el cicle Camaleons, que t&eacute; com a objectiu donar a con&egrave;ixer d&rsquo;una manera m&eacute;s directa la tasca del traductor. La f&oacute;rmula &ndash;un traductor convidat parla sobre com ha treballat en la traducci&oacute; d&rsquo;una obra en concret i, a partir d&rsquo;aqu&iacute;, dona una visi&oacute; m&eacute;s &agrave;mplia de com &eacute;s la seva feina i estableix un di&agrave;leg amb el p&uacute;blic&ndash; va tenir molt bona acollida, tant a Palma com a un bon nombre de ciutats del Principat.</p> <p align="justify">Aquell any, en col&middot;laboraci&oacute; amb l'Ajuntament de Palma i l'Obra Cultural Balear, Can Alcover va acollir quatre sessions del cicle amb Llu&iacute;s Maria Tod&oacute; (<i>Madame Bovary</i>, de Gustave Flaubert), Joan Fontcuberta (<i>Els ulls del germ&agrave; etern</i>, d&rsquo;Stefan Zweig), Anna Casassas (<i>Microcosmos</i>, de Claudio Magris) i Gabriel de la ST Sampol (<i>Objecte Quasi</i>, de Jos&eacute; Saramago).</p> <p align="justify">L'any 2010 es van programar tres sessions que proposaven la visi&oacute; del treball de traducci&oacute; des de tres g&egrave;neres diferents. Van participar-hi Alfred Sargatal (<i>Antologia</i>, d&rsquo;e. e. Cummings), Miquel Desclot (De Roald Dahl a Tim Burton) i Joan Sellent (Les traduccions de William Shakespeare).</p> <p align="justify">Enguany, l'AELC repr&egrave;n el cicle amb el suport del Consell de Mallorca, la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i Can Alcover, i n'ha preparat quatre noves sessions. Una meitat se celebrar&agrave; el primer trimestre del 2017 i, l'altra, el darrer.<br /> <br /> <b>Traduir per a l'escenari, amb Anna Soler Horta, aquest dijous 2 de mar&ccedil;</b><br /> La segona sessi&oacute; tindr&agrave; lloc el dijous 2 de mar&ccedil; i ens portar&agrave; la magn&iacute;fica traductora d'Arb&uacute;cies, Anna Soler i Horta. Especialitzada en alemany i angl&egrave;s, i amb un gruix d'obra tradu&iuml;da pel que fa a teatre, ens parlar&agrave; de com &quot;Traduir per a l'escenari&quot;, en una confer&egrave;ncia basada en el proc&eacute;s de treball de <i>Psicosi de les 4:48</i> de Sarah Kane (Lleonard Muntaner Ed., 2015). La versi&oacute; catalana de <i>Psicosi de les 4:48</i> va rebre el premi BBVA de teatre 2016. Estrenada a La Seca Espai Brossa sota la direcci&oacute; de Mois&egrave;s Maicas i interpretada per Anna Alarc&oacute;n, va formar part del programa del festival Temporada Alta i va c&oacute;rrer per nombrosos teatres del Principat.</p> <p align="justify">Totes les sessions comen&ccedil;aran a les 20h, a Can Alcover (C/Sant Alonso, 24), i estaran presentades per la Vocal de l'AELC per Mallorca, Laia Martinez.<br /> <br /> La primera sessi&oacute; va tenir lloc el 22 de febrer, i va comptar amb la pres&egrave;ncia de Gabriel de la ST Sampol, que ens va parlar de les vicissituds de la traducci&oacute; del catal&agrave; al castell&agrave;, i viceversa, en una confer&egrave;ncia titulada &quot;Traduir per als ve&iuml;ns de ponent. <br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a><img src="/files/camaleons-2017.jpg" alt="" width="550" height="259" align="absMiddle" /><br /> <br /> <br /> <br /> </a></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 27-02-17

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Català volem mostrar el nostre suport a les persones víctimes de persecució a la llibertat d'expressió. L'any passat va ser la poeta Dolors Miquel, també l'escriptor Albert Sánchez Piñol, la periodista i escriptora Empar Moliner i, abans, els titellaries de 'Títeres desde abajo'.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">27 de febrer de 2017</span></div><br /> <p class="rtecenter"><b>Condemna als atacs contra la llibertat d'expressi&oacute; per part del l'AELC i del PEN Catal&agrave;<br /></b></p> <p align="justify">L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Catal&agrave; volem mostrar el nostre suport a les persones v&iacute;ctimes de persecuci&oacute; a la llibertat d'expressi&oacute;. L'any passat va ser la poeta Dolors Miquel, tamb&eacute; l'escriptor Albert S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol, la periodista i escriptora Empar Moliner i, abans, els titellaries de 'T&iacute;teres desde abajo'. Ara ha estat el torn del raper Valtonyc, condemnat per l'Audi&egrave;ncia Nacional a 3 anys i 6 mesos de pres&oacute; per inj&uacute;ries a la Casa Reial i enaltiment del terrorisme per la lletra de la seva can&ccedil;&oacute; &laquo;No al Borb&oacute;&raquo;, condemna que considerem injusta i desproporcionada i que no nom&eacute;s atempta contra la llibertat d&rsquo;expressi&oacute;, sin&oacute; que hi observem un perill&oacute;s biaix que obeeix a q&uuml;estions ideol&ograve;giques i de llengua.</p> <p align="justify">Considerem que les rimes de Valtonyc s&rsquo;han d&rsquo;entendre dins del marc dels recursos del g&egrave;nere, que s&oacute;n tamb&eacute; els propis de la literatura, que passen per l'&uacute;s de met&agrave;fores i hip&egrave;rboles, que juguen amb les idees que s'hi projecten.</p> <p align="justify">En aquest cas, veiem a m&eacute;s un agreujant en el fet de les 17 vegades que durant el judici la fiscalia ha recordat que Josep Miquel Arenas era d&rsquo;esquerres i les 9 ocasions en qu&egrave; s&rsquo;ha insistit en qu&egrave; era un raper en catal&agrave;, una discriminaci&oacute; directa per ideologia pol&iacute;tica aix&iacute; com per la llengua.</p> <p align="justify">La llibertat d'expressi&oacute; &eacute;s un dret hum&agrave; fonamental i considerem que no es pot portar ning&uacute; a judici i molt menys ser perseguit i penat per la llei pel fet d'exercir un dret.</p> <p align="justify">Aquests dies, celebrem l&rsquo;arxivament de la causa contra la poeta Dolors Miquel per la lectura del poema &laquo;Mare nostra&raquo; en el marc de l&rsquo;entrega dels Premis Ciutat de Barcelona 2016: considerem que la reescriptura d&rsquo;un text religi&oacute;s fet des d&rsquo;una &ograve;ptica feminista no pot ser mai presa com un atemptat contra l&rsquo;esgl&eacute;sia ni contra certes ideologies i encara menys ser tractada com un delicte.</p> <p align="justify">Els artistes i escriptors tenen el dret de crear i d&rsquo;expressar-se lliurement. &Eacute;s per aix&ograve; que des del PEN Catal&agrave; i l'AELC condemnem aquesta persecuci&oacute; i atemptat contra un dels drets fonamentals com ho &eacute;s la llibertat d&rsquo;expressi&oacute;. Considerem que aquest tipus de condemnes deterioren la qualitat democr&agrave;tica d&rsquo;un estat. Ahir van ser els esmentats anteriorment, ara Valtonyc, qui pot ser dem&agrave;? La Llei Mordassa ens fa a tots sospitosos. La democr&agrave;cia i la llibertat d&rsquo;expressi&oacute; s&oacute;n sempre innegociables. En aquest sentit, volem manifestar la nostra adhesi&oacute; al Grup de suport a Valtonyc creat aquest passat dijous, del que n'oferim l'enlla&ccedil; per a totes aquelles persones interessades: <a href="https://www.facebook.com/grupdesuportllibertatValtonyc" target="_blank">https://www.facebook.com/grupdesuportllibertatValtonyc</a></p> <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">Signat: Juntes Directives de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Catal&agrave;.<br /> </span><br /> &nbsp;</div> <br /> <br /><br /><br /><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 25-02-17
    València, 28 de febrer de 2017


    Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana entregarà la seva Lletra Lila a Isabel Robles.
     
    La Lletra Lila és un reconeixement a la trajectòria cívica i literària que atorga la Junta territorial de l'AELC al País Valencià.

     

  • 24-02-17

    Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) van celebrar divendres la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Isabel-Clara Simó, escriptora alcoiana de reconeguda trajectòria literària i públic compromís amb la llengua, la cultura i el país.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">27 de febrer del 2017</span></div><br /> <p align="justify">Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave; (ACPV) i l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana (AELC) van celebrar divendres passat dia 24 de febrer la concessi&oacute; del Premi d&rsquo;Honor de les Lletres Catalanes a Isabel-Clara Sim&oacute;, escriptora alcoiana de reconeguda traject&ograve;ria liter&agrave;ria i p&uacute;blic comprom&iacute;s amb la llengua, la cultura i el pa&iacute;s.</p> <p align="justify">El Premi va ser atorgat dilluns 20 de febrer, per l&rsquo;associaci&oacute; &Ograve;mnium Cultural en un acte celebrat al Palau de la M&uacute;sica de Barcelona, amb pres&egrave;ncia d&rsquo;autoritats valencianes, i tamb&eacute; de representants de les Juntes Directives d'ACPV i de l'AELC. Divendres, va ser el torn de la cultura i la societat civil valenciana.</p> <p align="justify">L&rsquo;acte va comptar amb la projecci&oacute; de l'audiovisual dedicat a l'autora <a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17248" target="_blank">Veus Liter&agrave;ries</a>, produ&iuml;t per l'AELC el 2005; i amb l&rsquo;actuaci&oacute; del cantautor Miquel Gil, amb un recital pensat expressament per a l'ocasi&oacute;. L'escriptora i llibretera N&uacute;ria Cadenes va presentar l'acte, i l'escriptora Gemma Pasqual, vicepresidenta de l'AELC pel Pa&iacute;s Valenci&agrave; i vicepresidenta d'ACPV, va fer un parlament destacant el ferm comprom&iacute;s d'Isabel-Clara Sim&oacute; amb la llengua i la cultura, i la seva lluita incansable pels drets dels Pa&iuml;sos Catalans. Al seu torn, Joan Francesc Mira, president d'ACPV i soci d'honor de l'AELC, va explicar an&egrave;cdotes amb Isabel-Clara i va tenir paraules de record pels autors valencians guardonats amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, va agrair la feina de persones com Isabel-Clara Sim&oacute; per no defallir en les &egrave;poques m&eacute;s dif&iacute;cils.</p> <p align="justify">Un centenar d'assistents van omplir el <i>hall</i> de l'Octubre i van donar el seu escalf a l'escriptora d'Alcoi. Hi havia, entre molts altres, Vicent Partal, director de <i>Vilaweb</i>; Vicent Sanchis, periodista; Enric Morera, president de les Corts Valencianes; Carles Cort&eacute;s, vicerector de Cultura de la Universitat d&rsquo;Alacant i membre de les juntes directives d'ACPV i de l'AELC; Juli Peret&oacute;, doctor en Ci&egrave;ncies Bioqu&iacute;miques i membre de la Junta Directiva d&rsquo;ACPV,&nbsp; el pintor i escultor Antoni Mir&oacute;, la periodista Am&agrave;lia Garrig&oacute;s, el m&uacute;sic Vicent Torrent, l&rsquo;editor Josep Gregori, el professor Juli Peret&oacute;, l&rsquo;editor Eliseu Climent, el notari Alfons L&oacute;pez Tena o l'escriptora Esperan&ccedil;a Camps, entre molts altres&nbsp; escriptors, poetes, professors, pol&iacute;tics i companys.</p> <p align="justify">Isabel-Clara Sim&oacute; &eacute;s nascuda a Alcoi. Com a escriptora, &eacute;s autora d&rsquo;una prol&iacute;fica obra, de qualitat i de gran &egrave;xit popular que, a m&eacute;s, ha merescut nombrosos premis, entre els quals el Premi de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians, el Premi Andr&ograve;mina de narrativa, el Premi Jaume Fuster, la Creu de Sant Jordi o la Medalla d&rsquo;Or de la Ciutat d&rsquo;Alcoi. Isabel-Clara Sim&oacute; &eacute;s tamb&eacute; coneguda pel seu actiu comprom&iacute;s amb la llengua i la cultura, i pel seu suport a totes les iniciatives i activitats de promoci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica i cultural. [<a href="/autors/simoic/" target="_blank">P&agrave;gina web d'Isabel-Clara Sim&oacute;</a>]</p> <br /> <p class="rtecenter"><a href="https://goo.gl/photos/PfJZv6Pbvb7ofRGV9"><img src="/files/ICSimo-PremiHLC_FotoPRATSiCAMPS (20)-COLLAGE.jpg" alt="" width="500" align="middle" height="500" /><br /> </a><a href="https://goo.gl/photos/PfJZv6Pbvb7ofRGV9"><b>&gt;&gt;&Agrave;LBUM DE FOTOGRAFIES</b></a></p> &nbsp;<br /> <p><span style="font-size: larger;"> <b>Articles a la premsa:</b></span></p> <p class="rteleft">Esperan&ccedil;a Camps, <i>Vilaweb</i>: &quot;<a href="http://www.vilaweb.cat/noticies/lhomenatge-valencia-a-isabel-clara-simo/" target="_blank">L'homenatge valenci&agrave; a Isabel-Clara Sim&oacute;</a>&quot;.<br /> <i>La Veu del Pa&iacute;s Valenci&agrave;</i>: &quot;<a href="http://www.laveupv.com/noticia/25124/merescut-homenatge-a-isabel-clara-simo" target="_blank">Merescut homenatge a Isabel-Clara Sim&oacute;</a>&quot;.<br /> Gemma Pasqual, <i>Vilaweb</i>: &quot;<a href="http://www.vilaweb.cat/noticies/homenatge-a-valencia-a-isabel-clara-simo-la-gran-dama-de-les-lletres-catalanes/" target="_blank">Homenatge a Val&egrave;ncia a Isabel-Clara Sim&oacute;, la gran dama de les lletres catalanes</a>&quot;.<br /> <i>La Veu del Pa&iacute;s Valenci&agrave;</i>: &quot;<a href="http://www.laveupv.com/noticia/25052/homenatge-divendres-dacpv-i-aelc-a-isabel-clara-simo" target="_blank">Homenatge divendres d&rsquo;ACPV i AELC a Isabel-Clara Sim&oacute;&quot;</a>.</p> <p class="rteleft">&nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si