Activitats i notícies

   

  • 09-06-16

    El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha ratificat avui mateix el que els autors portàvem anys denunciant: el sistema de compensació als autors per la còpia privada de les seves obres no s'adequa a la normativa europea.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">9 de juny de 2016</span></div> <br /> <p align="justify"><b>El Tribunal de Just&iacute;cia de la Uni&oacute; Europea ha ratificat avui mateix el que els autors port&agrave;vem anys denunciant: el sistema de compensaci&oacute; als autors per la c&ograve;pia privada de les seves obres no s'adequa a la normativa europea.</b></p> <p align="justify">El 2012 el Govern espanyol va decretar que el &laquo;c&agrave;non digital&raquo; deixava de ser abonat per la ind&uacute;stria tecnol&ograve;gica i es faria efectiu via Pressupostos Generals de l'estat.</p> <p align="justify">El Reial Decret que reformava el sistema va ser aprovat amb els vots en solitari del Partit Popular, en contra de les recomanacions de la Uni&oacute; Europea, i argumentant que era una soluci&oacute; temporal.</p> <p align="justify">La Junta Directiva de CEDRO, que compta amb representants de l'AELC, va decidir impugnar el Reial Decret, el mar&ccedil; de 2013 al Tribunal Suprem, i a mitjan 2014 al tribunal europeu de Luxemburg. La principal ra&oacute; per la impugnaci&oacute; va ser que l'import de la partida destinada a la compensaci&oacute; per c&ograve;pia privada es basa en criteris purament pressupostaris, i no t&eacute; per res en compte el perjudici real sobre els titulars de drets de propietat intel&middot;lectual. Des que va entrar en vigor, el govern ha fixat la partida en 5 milions d'euros, a repartir entre els sectors del llibre, l'audiovisual i la m&uacute;sica, molt per sota dels imports recomanats per informes elaborats pel propi govern (que, tot i que calculat molt a la baixa, el situaven entorn als 20 milions). En termes demogr&agrave;fics, els 5 milions destinats suposen una mica menys de 0,11&euro; per habitant, una quantitat que situa l'Estat espanyol en &uacute;ltima posici&oacute; a Europa, molt per darrere dels altres pa&iuml;sos &ndash;Alemanya, amb 3,48&euro;/hab. est&agrave; en primer lloc, seguit de Fran&ccedil;a amb 3,45&euro;/hab. Noruega, amb 0,9&euro;/hab. se situa en onz&egrave; lloc, nom&eacute;s per citar alguns exemples&ndash;</p><p align="justify"><b>A efectes pr&agrave;ctics, la regulaci&oacute; de 2012 buidava de contingut econ&ograve;mic la compensaci&oacute; als autors per la c&ograve;pia privada de les seves obres.</b></p> <p align="justify">El TJUE ha declarat que aquest sistema de compensaci&oacute; planteja un problema insalvable: no garanteix que el cost de la compensaci&oacute; equitativa nom&eacute;s sigui sufragat, en &uacute;ltim terme, pels usuaris de c&ograve;pies privades. El comunicat argumenta que la compensaci&oacute; per c&ograve;pia privada s'ha dissenyat en benefici exclusiu de les persones f&iacute;siques, i el sistema espanyol no t&eacute; cap mecanisme que permeti que les persones jur&iacute;diques puguin sol&middot;licitar l'exempci&oacute; de l'obligaci&oacute; de contribuir a finan&ccedil;ar aquesta compensaci&oacute;, o almenys, a sol&middot;licitar-ne la devoluci&oacute;.</p> <p align="justify">Aquesta bona not&iacute;cia &eacute;s nom&eacute;s un pas m&eacute;s perqu&egrave; els autors tornin a tenir una compensaci&oacute; per c&ograve;pia privada justa i equitativa. Ara, el Tribunal Suprem i altres &ograve;rgans jurisdiccionals espanyols han de resoldre els nombrosos recursos presentats pels titulars de drets a trav&eacute;s de les entitats de gesti&oacute;, en contra de totes les normes dictades sobre aquesta mat&egrave;ria des de 2012, molt especialment la reforma de la Llei de Propietat Intel&middot;lectual, que va entrar en vigor el primer de gener de 2015.</p> <p align="justify">La sent&egrave;ncia del TJUE encara no s'ha fet p&uacute;blica, tot i aix&iacute; aquest tribunal ha dif&oacute;s una nota de premsa que podeu trobar en aquest enlla&ccedil;: <br /> <a href="http://curia.europa.eu/jcms/upload/docs/application/pdf/2016-06/cp160060es.pdf" target="_blank">http://curia.europa.eu/jcms/upload/docs/application/pdf/2016-06/cp160060es.pdf</a></p> <p align="justify"><br /> Per a m&eacute;s informaci&oacute; sobre el tema, consulteu l'apartat de temes professionals d'aquesta p&agrave;gina en aquest enlla&ccedil;: <a target="_blank" href="http://www.escriptors.cat/temes-professionals-drets-digitals">http://www.escriptors.cat/temes-professionals-drets-digitals</a> tamb&eacute; us recomanem el gr&agrave;fic de la not&iacute;cia publicada avui a <i>El Mundo</i>: <a href="http://www.elmundo.es/cultura/2016/06/09/5758b404e5fdeadd7b8b4608.html" target="_blank">&quot;La cuenta pendiente del 'canon digital': hasta 400 millones de euros&quot;</a>.<br /> <br /> <br /> <br /> &nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 08-06-16

    Aquest divendres dia 10 de juny l'Associació de Bibliotecaris Valencians lliurarà, durant el transcurs d'un sopar a València, els Premis Samaruc de literatura infantil i de literatura juvenil.

  • 06-06-16

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va celebrar ahir un homenatge a Carles Hac Mor, amb motiu del lliurament del Premi Jaume Fuster a l'escriptor. És la primera vegada que un escriptor rep aquest guardó a títol pòstum, i la primera que l'AELC organitza un homenatge a un autor guardonat amb aquest premi, que s'atorga a través de les votacions dels socis.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">8 de juny de 2016</span></div> <br /> <p align="justify">L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana va celebrar ahir un homenatge a Carles Hac Mor, amb motiu del lliurament del Premi Jaume Fuster a l'escriptor. &Eacute;s la primera vegada que un escriptor rep aquest guard&oacute; a t&iacute;tol p&ograve;stum, i la primera que l'AELC organitza un homenatge a un autor guardonat amb aquest premi, que s'atorga a trav&eacute;s de les votacions dels socis.<br /> <br /> L'acte, celebrat a la sala de llevant de la Biblioteca de Catalunya, va congregar una bona colla d'escriptors, artistes, amics i seguidors de Carles Hac Mor, amb ganes d'homenatjar-lo, recordar-lo entre amics i celebrar la seva poesia. Ester Xargay, companya del poeta i coordinadora de l'homenatge, va fer de mestra de cerim&ograve;nies.<br /> <br /> Abans de comen&ccedil;ar, els assistents van poder veure la instal&middot;laci&oacute; art&iacute;stica &laquo;Filacteri d'infrallengua. Epifania d'un desprojecte&raquo;, comentada pel propi autor, Jesus Gald&oacute;n, que va explicar com va gestar-la a partir del llibre hom&ograve;nim de Carles Hac Mor, animat pel propi poeta.<br /> <br /> Per comen&ccedil;ar, una composici&oacute; in&egrave;dita de Bikimel, creada especialment per a l'ocasi&oacute;, va servir per escalfar l'ambient. Amb la veu afilada i el piano d'Enric Granados va interpretar un poema incl&ograve;s en l'antologia p&ograve;stuma <i>No ben b&eacute;</i>, editat per Tushita i que es presentar&agrave; el proper 22 de juny a l'Horiginal.<br /> <br /> A continuaci&oacute;, els editors i poetes Toni Clap&eacute;s i V&iacute;ctor Sunyol van explicar la seva relaci&oacute; amb Hac Mor, a trav&eacute;s de diverses an&egrave;cdotes, i van fer un rep&agrave;s de la seva poesia, amb una selecci&oacute; de lectures que anaven comentant. Aix&ograve; mateix va fer Xavier Garc&iacute;a, que va reivindicar, a m&eacute;s, el vessant enjogassat de la seva poesia.<br /> <br /> Miquel &Agrave;ngel Mar&iacute;n Ribes va posar la nota m&eacute;s perform&agrave;ntica amb diverses lectures intercalades amb peces improvisades, al clarinet, que omplia amb el seu so tota la nau g&ograve;tica. La poeta Laia Martinez i Lopez va llegir una selecci&oacute; de poemes i va explicar la seva amistat amb el poeta, inciada quan va publicar el seu primer poemari, destacant el suport que Hac Mor sempre va donar a les generacions m&eacute;s joves. Per acabar Marta Darder va organitzar una acci&oacute; art&iacute;stica amb l'ajuda dels assistents, jugant amb les lletres per formar cArLeshaCmOR &bull; carL&eacute;sLhaVmOR.<br /> <br /> L'acte, al qual van assistir un centenar de persones, es va cloure amb un llarg i sentit aplaudiment.</p><p class="rtecenter"><a target="_blank" href="https://goo.gl/photos/88h9L2WokSGtT6zcA"><img align="absMiddle" width="500" height="500" alt="" src="/files/_DSC7045-COLLAGE.jpg" /></a></p><p align="justify"><br /> * * *<br /> &nbsp;</p> <p align="justify">Els socis de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana van atorgar el passat mes d'abril el Premi Jaume Fuster a Carles Hac Mor, com a homenatge a t&iacute;tol p&ograve;stum i en reconeixement a la seva traject&ograve;ria i a la difusi&oacute; de la seva obra. Carles Hac Mor va ser autor d'una obra heterodoxa, a trav&eacute;s de la qual va explorar els l&iacute;mits de l'expressi&oacute; amb l'experimentaci&oacute; del llenguatge, l'inconscient i la transgressi&oacute; de la norma. Amb aquest premi, la literatura catalana reconeix l'experimentaci&oacute; liter&agrave;ria.</p> <p>&nbsp;</p> <div class="rtecenter"><a href="/files/recital-carles-hac-mor-07062016.jpg" target="_blank"><img align="absMiddle" width="550" height="249" src="/files/recital-carles-hac-mor-07062016.jpg" alt="" /></a><br /> &nbsp;</div> <div class="rtecenter"><img align="absMiddle" width="400" height="300" src="/files/filacteridinfrallenguajgaldon.jpeg" alt="" />&nbsp;</div> <div class="rteleft">&nbsp;&nbsp;&nbsp; <div class="rtecenter">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;</div></div> <p>&nbsp;</p> <p align="justify"><b>Carles Hac Mor</b> &ndash;Carles Hern&aacute;ndez i Mor&ndash; (Lleida, 1940 - Sant Feliu de Gu&iacute;xols, 2016). Estudi&agrave; dret, filosofia i periodisme, al qual es dedic&agrave; professionalment. Col&middot;labor&agrave; en revistes i diaris (<i>Tele-Expr&eacute;s, El Pa&iacute;s, Diari de Lleida, Segre, Diari de Barcelona, Avui</i>) i en guions cinematogr&agrave;fics. Durant els anys setanta i vuitanta cofund&agrave; les revistes d&rsquo;art i poesia Tecstual, Ampit i L&rsquo;avioneta, i n'impuls&agrave; d&rsquo;altres. Del 1973 al 1975 practic&agrave; l&rsquo;art conceptual amb el &laquo;Grup de Treball&raquo;. Exerc&iacute; la cr&iacute;tica d'art, fou autor de centenars de textos per a cat&agrave;legs d&rsquo;exposicions i practic&agrave; l'acci&oacute; art&iacute;stica. En aquest vessant de te&ograve;ric de l'art, el 1988 reb&eacute; el premi Espais i public&agrave; l'assaig <i>Ut poesis pictura</i>, i posteriorment d'altres sobre la creaci&oacute; art&iacute;stica en general, com <i>La com&egrave;dia d'un incest</i> (1989), <i>Despintura del jo</i> (2000, premi Joan Fuster d'assaig 1999) i <i>Enderroc i reconstrucci&oacute;</i> (2007). Cal esmentar, tamb&eacute;, els escrits amb Ester Xargay <i>Zoofl&egrave;xia</i> (2006) i <i>Fissura</i> (2008).</p> <p align="justify">&Eacute;s autor d'una obra liter&agrave;ria heterodoxa i anticonvencional que explora els l&iacute;mits de l'expressi&oacute; a trav&eacute;s de l'experimentaci&oacute; amb el llenguatge, l'inconscient i la transgressi&oacute; de la norma. Public&agrave; obres en prosa, qualificables de manera aproximada com a &ldquo;novel&middot;les&rdquo; (<i>La fi del m&oacute;n</i>, 1994; <i>Carbassa a tot drap o Amor lliure, &uacute;s i ab&uacute;s</i>, 2001), per&ograve; el seu vehicle principal fou la poesia, entesa en una concepci&oacute; molt propera a l'art conceptual, la performance, el <i>collage</i>, o altres modalitats art&iacute;stiques. Invent&agrave; subg&egrave;neres com ara l'escalaborn, la parapar&egrave;mia i l'hiposeptim&iacute;. La seva obra po&egrave;tica publicada compr&egrave;n els reculls <i>Tu'm &eacute;s no'ms</i> (1977), <i>Anar i tornar</i> (1979, amb Eug&egrave;nia Balcells), <i>Agoc</i> (1981), <i>De tranuita </i>(1983), <i>Un pedr&iacute;s de mil estones</i> (1992) i <i>S'ha rebentat l'hospici</i> (1992). Continu&agrave; la seva obra amb els llibres de poesia<i> El desvari de la ra&oacute; </i>(1995), <i>Ep&iacute;tom infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamps</i> (amb E. Xargay, 1997), <i>Hi ha un diari sota l'estora</i> (2000), <i>No em cap al ca</i><i>p</i> (2001), <i>Fer safor</i> (2001), <i>Cabrafiga</i> (2002), <i>Metafonia (Deslectura de Paul Celan)</i> (2003), M'he menjat una cama (2004, premi Rosa Leveroni 2003), Com aquell qui diu (2004), Ad libitum (2004), Ho he fet fer (2005), Coma indu&iuml;t (2007), <i>Regoc</i> (2009), <i>Himnes del no-&eacute;sser</i> (2009), <i>Filacteri d'infrallengua</i> (2011) i <i>Si fa que s&iacute; </i>(2012). El 2011 public&agrave; un primer volum de l<i>&rsquo;Obra completa punt u</i> &ndash;a cura de Xavier Garcia L&oacute;pez amb pr&ograve;leg de Jordi Marrugat&ndash;, i el 2012 guany&agrave; els Jocs Florals de Barcelona amb el poemari <i>Dietari del pic de l'estiu</i>. Public&agrave; tamb&eacute; l'obra dram&agrave;tica <i>Llevant, pluja al davant</i> (1990) i dos volums de <i>Converses</i> (2006) i el de correspond&egrave;ncia <i>Fer les cartes</i> (2011), tots tres amb el poeta Antoni Clap&eacute;s. [FONT: <i>Gran Enciclop&egrave;dia Catalana</i>]</p> <p align="justify">El Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana &eacute;s un guard&oacute; destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. &Eacute;s un premi a la traject&ograve;ria, a la repercussi&oacute; i a la divulgaci&oacute; que ha tingut la seva obra, i t&eacute; especial rellev&agrave;ncia pel fet de ser escollit a trav&eacute;s de les votacions dels companys d'ofici socis de l'AELC. El sistema &eacute;s el seg&uuml;ent: en una primera ronda, els socis poden escollir qualsevol escriptor o escriptora &ndash;viu en el moment de convocar el premi i que no l'hagi rebut abans&ndash; i en una segona ronda, la votaci&oacute; es fa entre els tres noms m&eacute;s repetits. [<a target="_blank" href="/node/12760">M&eacute;s informaci&oacute; sobre el Premi</a>]<br /> <br /> &nbsp;</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 31-05-16

    Josep Albanell: Premi de la Crítica Serra d'Or de narració, Les fantasies del nàufrag. [Més informació]
    Martí Domínguez: Premi de la Crítica Serra d'Or de novel·la, La sega. [Més informació]

  • 30-05-16

    Més de cinquanta traductors literaris que representen associacions de vint-i-nou països diferents, assistiran a l'assemblea general anual més multitudinària que es recorda de CEATL, el Consell Europeu d'Associacions de Traductors Literaris.

    Del 2 al 4 de juny els traductors es reuniran a la Fabra i Coats de Barcelona, amb un atapeït programa de treball que té per objectius unir esforços i intercanviar punts de vista i experiències per a millorar les condicions de treball dels traductors literaris europeus.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">31 de maig de 2016</span></div><br /> <style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }a:link { }</style> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-left: 1cm; margin-right: 1cm; line-height: 120%; page-break-before: auto">M&eacute;s de cinquanta traductors literaris que representen associacions de vint-i-nou pa&iuml;sos diferents, assistiran a l'assemblea general anual m&eacute;s multitudin&agrave;ria que es recorda de CEATL, el Consell Europeu d'Associacions de Traductors Literaris.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">Del 2 al 4 de juny els traductors es reuniran a la Fabra i Coats de Barcelona, amb un atape&iuml;t programa de treball que t&eacute; per objectius unir esfor&ccedil;os i intercanviar punts de vista i experi&egrave;ncies per a millorar les condicions de treball dels traductors literaris europeus.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%" class="rtecenter"><a href="http://www.ceatl.eu/" target="_blank"><img align="absMiddle" width="500" height="143" src="/files/ceatl-logo-capcalera.jpg" title="WEB CEATL" alt="" /></a></p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&ndash;<b>Di&agrave;leg de Laura Borr&agrave;s amb Martha Tennent i Francesc Parceirsas amb m&uacute;sica en viu&ndash;<br /> <br /> </b></p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">Divendres 3 de juny a les vuit del vespre tindr&agrave; lloc un acte p&uacute;blic, obert a tothom i gratu&iuml;t, al sal&oacute; vigat&agrave; del Palau Moja (Portaferrissa, 1, Barcelona). La directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, Laura Borr&agrave;s, entrevistar&agrave; els traductors Martha Tennent i Francesc Parcerisas, sobre les traduccions liter&agrave;ries a l'angl&egrave;s d'autors en llengua catalana. El di&agrave;leg (en catal&agrave;, angl&egrave;s i franc&egrave;s) s'intercalar&agrave; amb l'acompanyament musical de Borja Penalba (veu i guitarra).</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&ndash;<b>Millorant les condicions de treball dels traductors literaris&ndash; <br /> <br /> </b></p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">CEATL &eacute;s el principal interlocutor europeu en el camp de la traducci&oacute; liter&agrave;ria. Fundat el 1993 com una associaci&oacute; internacional sense &agrave;nim de lucre, serveix com a plataforma de les diverses associacions europees de traductors literaris. Actualment CEATL compta amb 35 associacions de 29 pa&iuml;sos diferents, que representen prop de 10.000 professionals.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">A nivell pr&agrave;ctic CEATL s'organitza en sis grups de treball que recopilen i publiquen informaci&oacute; rellevant sobre un d'aquests temes: condicions de treball, drets d'autor i drets d'autor en l'&agrave;mbit digital, visibilitat, formaci&oacute; i educaci&oacute;, bones pr&agrave;ctiques i not&iacute;cies sobre traducci&oacute; liter&agrave;ria.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">CEATL ha dut a terme iniciatives com una enquesta a nivell europeu sobre la situaci&oacute; laboral dels traductors i sobre la remuneraci&oacute; de la seva tasca, la redacci&oacute; i difusi&oacute; de l'hex&agrave;leg o codi de bones pr&agrave;ctiques en la traducci&oacute; liter&agrave;ria o la negociaci&oacute; dels contractes de traducci&oacute; amb Amazon. Tamb&eacute; ha fomentat la celebraci&oacute; a nivell internacional del Dia Internacional de la Traducci&oacute; (30 de setembre) amb diverses iniciatives per a visibilitzar aquest col&middot;lectiu.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">L'AELC, que va ser-ne una de les associacions fundadores, hi ha estat representada per traductors com Francesc Parcerisas &ndash;durant la seva fundaci&oacute;&ndash;, Anna Casassas o Bel Olid, que va presidir-la del 2013 al 2015.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">Aquesta assemblea ha estat organitzada per CEATL i l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, amb la col&middot;laboraci&oacute; d'ACEtt (Secci&oacute;n Aut&oacute;noma de Traductores de Libros de la Asociaci&oacute;n Colegial de Escritores de Espa&ntilde;a), ACEC (Associaci&oacute; Col&middot;legial d'Escriptors de Catalunya) i el patrocini de l'Ajuntament de Barcelona i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%"><b><br /> <br /> </b><span style="font-size: larger;"><b>M&eacute;s dades:</b></span><br /> <br /> Web: <a href="http://www.ceatl.eu/" target="_blank">http://www.ceatl.eu/</a><br /> Facebook: <a href="https://www.facebook.com/ceatlfans" target="_blank">https://www.facebook.com/ceatlfans</a><br /> Twitter: <a href="https://twitter.com/CeatlNews" target="_blank">https://twitter.com/CeatlNews</a> (angl&egrave;s) / <a href="https://twitter.com/CeatlNewsFR" target="_blank">https://twitter.com/CeatlNewsFR</a> (franc&egrave;s)<br /> &nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 26-05-16

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar el volum número 30 de la col·lecció «Retrats» dedicat al poeta Joan Margarit, que fou guardonat amb el Premi Jaume Fuster el 2015 en reconeixement a la seva trajectòria.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><a target="_blank" href="/publicacions-retrats-joan-margarit"><img align="left" width="200" height="294" alt="" title="V&Eacute;S-HI" src="/files/coberta-retrat-30-joan-margarit.jpg" /></a>L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar el volum n&uacute;mero 30 de la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Retrats&raquo; dedicat al poeta Joan Margarit, que fou guardonat amb el Premi Jaume Fuster el 2015 en reconeixement a la seva traject&ograve;ria [<a href="/node/11429" target="_blank">llegiu-ne la not&iacute;cia</a>].<br /> &nbsp;<br /> Aquesta publicaci&oacute;, a cura de l'escriptora i periodista Ada Castells, repassa la vida i la traject&ograve;ria liter&agrave;ria d'un dels poetes m&eacute;s llegits i tradu&iuml;ts de la nostra literatura, amb una obra po&egrave;tica cabdal, sense cap mena de dubte, en el panorama de la poesia catalana contempor&agrave;nia.<br /> &nbsp;<br /> Podeu descarregar-vos gratu&iuml;tament aquesta publicaci&oacute; en el format digital que m&eacute;s us convingui (pdf, epub, kindle...) <a href="/publicacions-retrats-joan-margarit" target="_blank">des d'aquest enlla&ccedil;</a>. Trobareu m&eacute;s informaci&oacute; sobre Joan Margarit al seu <a href="/autors/margaritj" target="_blank">web a l'AELC</a>.</p> <p align="justify"><b>Joan Margarit</b> (Sana&uuml;ja, 1938). Poeta i arquitecte. Catedr&agrave;tic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona des de l'any 1968.</p> <p align="justify">Els seus inicis literaris, sempre dins del terreny de la poesia, els trobem en obres en castell&agrave; com <i>Cantos para la coral de un hombre solo</i> (1963), <i>Dom&eacute;stico nac&iacute;</i> (1965) o <i>Predicci&oacute;n para un b&aacute;rbaro</i> (1979). Amb <i>L'ombra de l'altre mar</i> i <i>Vell malent&egrave;s</i> (Premi de la Cr&iacute;tica), que apareixen l'any 1981, comen&ccedil;a a publicar la seva obra po&egrave;tica en catal&agrave;, idioma que utilitzar&agrave; fins a l'actualitat per a la creaci&oacute; liter&agrave;ria. Aix&iacute;, <i>Cants d'Hekatonim de Tifundis</i> (1982) obt&eacute; el Premi Miquel de Palol i de la mateixa &egrave;poca s&oacute;n les obres <i>Raquel, La fosca melangia de Robinson Crusoe, El passat i la joia</i> (1983) i <i>L'illa del tresor</i> (Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona, 1985). Tots aquests t&iacute;tols s&oacute;n recollits en el volum <i>L'ordre del temps. Poesia 1980-1984</i> (1985). Amb <i>Mar d'hivern</i> obt&eacute; el Premi Carles Riba (1985) i amb <i>La dona del navegant</i> el Premi Serra d'Or (1982). <i>Els primers freds. Poesia 1975-1995</i> (2004) suposa una selecci&oacute; po&egrave;tica essencial realitzada pel propi autor que recull el m&eacute;s representatiu d'obres com, a banda de les ja esmentades, <i>La dona del navegant</i> (1986), <i>Edat roja</i> (1991), <i>Els motius del llop</i> (1993), <i>Aiguaforts</i> (1995), <i>Estaci&oacute; de Fran&ccedil;a</i> (1999) o <i>Joana</i> (2002). Cal destacar, tamb&eacute;, els poemaris <i>C&agrave;lcul d'estructures</i> (2005) i <i>Casa de Miseric&ograve;rdia</i> (2007), obra mereixedora , l'any 2008, dels premis Cavall Verd de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, Premi Rosal&iacute;a de Castro del Pen Club, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat i Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura espanyol. Ha publicat, tamb&eacute;, <i>Misteriosament feli&ccedil;</i> (2008), <i>Es perd el senyal</i> (2012) i <i>Des d'on tornar a estimar</i> (2015), entre altres.</p> <p align="justify">T&eacute; obra tradu&iuml;da a l'alemany, l'angl&egrave;s, el castell&agrave;, l'&egrave;uscar, l'hebreu, el portugu&egrave;s i el rus.</p> <p align="justify">El 2015 ha estat reconegut amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, en reconeixement a la seva traject&ograve;ria i a la divulgaci&oacute; que ha tingut la seva obra.</p> <p align="justify">&Eacute;s soci d'honor de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana. [<a href="/autors/margaritj" target="_blank">M&Eacute;S INFORMACI&Oacute;</a>]</p><p align="center"><embed width="540" height="360" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6151687368950220033%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash"></embed></p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 24-05-16

    Necessitem la teva col·laboració per a donar a conèixer a tothom que els autors tenim dret a continuar creant, i a cobrar la pensió per la qual hem estat cotitzant tota la vida.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Necessitem la teva col&middot;laboraci&oacute; per a donar a con&egrave;ixer a tothom que els autors tenim dret a continuar creant, i a cobrar la pensi&oacute; per la qual hem estat cotitzant tota la vida.</p><p align="justify">Des de la plataforma &laquo;Seguir creando&raquo;, formada per entitats i associacions de tot l'Estat, demanem als pol&iacute;tics els canvis necessaris en la legislaci&oacute; perqu&egrave; siguin compatibles la pensi&oacute; i els drets d'autor, que s'aturin les inspeccions a autors, que s'anul&middot;lin les sancions amb car&agrave;cter retroactiu i que es cre&iuml; l'Estatut de l'artista que reflecteixi les necessitats dels professionals de la cultura.</p><p align="justify">Per a donar a con&egrave;ixer les nostres reivindicacions, necessitem el suport de molta gent, per aquesta ra&oacute; hem engegat avui una campanya a les xarxes per donar visibilitat al problema. Participa-hi a trav&eacute;s de les xarxes #DerechoASeguirCreando / #Peldretacontinuarcreant.</p><p align="center"><img align="absMiddle" width="500" height="252" src="/files/plataforma-seguir-creant_0.jpg" alt="" /></p><p align="center"><iframe width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen="" src="https://www.youtube.com/embed/hP3GvB3evQg"></iframe></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 23-05-16

    Aquest mes de maig l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar tres quadríptics que informen de les noves publicacions en català aparegudes durant el 2015.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest mes de maig l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar tres quadr&iacute;ptics que informen de les noves publicacions en catal&agrave; aparegudes durant el 2015.</p><p align="justify">L'objectiu d'aquests reculls bibliogr&agrave;fics &eacute;s mostrar la bona salut de la producci&oacute; en catal&agrave; arreu dels Pa&iuml;sos Catalans, i fomentar una visi&oacute; de conjunt del panorama literari actual en llengua catalana en el mercat cultural que li &eacute;s propi. Per aix&ograve; es fa difusi&oacute; dels quadr&iacute;ptics a llibreries, biblioteques, centres culturals i institucions de tot el territori.</p><p align="justify">Podeu descarregar-los gratu&iuml;tament i compartir-los des d'aquest enlla&ccedil;: <a href="/publicacions-noticies-bibliografiques" target="_blank">Not&iacute;cies bibliogr&agrave;fiques</a>.<br /><br /><br /><br />&nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 04-05-16

    FLIB - Festival de Literatura Internacional Breu, una trobada internacional amb vocació interdisciplinària. Ha tingut lloc a València del 13 al 15 de maig.

    Destacat ampliat: 
    <p align="center"><a target="_blank" href="https://flibfestival.wordpress.com/fotografies-i-videos/"><img align="absMiddle" width="400" height="288" alt="" title="FOTOGRAFIES FLIB" src="/files/album-fotos.jpg" /><br />V&eacute;s a l'&agrave;lbum de fotos i v&iacute;deos.</a><br /> &nbsp;</p> <div class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"><b> Acaba el FLIB, festival de literatura breu</b></span></div> <br /> <div class="rteright"><b>Octavi Monson&iacute;s</b></div> <p align="justify">Vesprada de divendres. Claustre de la Universitat de Val&egrave;ncia. La tauleta de les acreditacions parada. Els assistents van arribant, se saluden, l'arquitectura del Renaixement aclapara, Joan Llu&iacute;s Vives no ens trau l'esguard de damunt. Hom fa temps mentre xerroteja, andareja sota el cel lluent.</p> <p align="justify">La Petruix&egrave;vskaia, al remat, no ha vingut. Ha estat impossible. La incipient decepci&oacute; es talla d'arrel pel convenciment que el programa va ben farcit d'excel&middot;l&egrave;ncia.</p> <p align="justify">Comen&ccedil;a el Flib amb la benvinguda. Amb la lectura que fa la N&uacute;ria Cadenes d'&quot;Un dest&iacute; t&egrave;rbol&quot;, de la Petruix&egrave;vskaia. La lectura &eacute;s tan fascinant que condueix l'auditori pels viaranys que recorre la protagonista de la narraci&oacute;.</p> <p align="justify">Amb aquell sabor de rus, d'&agrave;nima russa, a la boca, Miquel Cabal, el traductor, ens endinsa en la vida atzarosa i la personalitat atraient i vital de la narradora i artista russa, i &eacute;s com si l'esperit de la Liudmila Petruix&egrave;vskaia planara sobre aquell espai acad&egrave;mic i literari.</p> <p align="justify">Tot seguit, els joves de Gargots llancen dards a n'Esperan&ccedil;a Camps i a en Guillem Frontera, que se les han d'haver amb les preguntes incisives i punyents que nom&eacute;s el jovent sap formular.</p> <p align="justify">Les respostes deixen bocabadat l'auditori per la sinceritat de l'Esperan&ccedil;a Camps, per la saviesa del Guillem Frontera.</p> <p align="justify">Tot un gaudi.</p> <p align="justify">CaRevolta ens obri les portes quan ja la nit comen&ccedil;a el seu andareig i arriba l'hora de l'&agrave;pat nocturn. Piquem del piscolabis. La cervesa i el vi esborra de totes totes l'abs&egrave;nsia de la narradora russa.</p> <p align="justify">La S&iacute;lvia Bel i la S&iacute;lvia Comas, amb la paraula i la can&ccedil;&oacute;, tanquen el primer dia de Flib.</p> <p align="justify">Espectacular, semblen dir els nostres ulls ja mig condormits.</p> <p align="justify">Dissabte comen&ccedil;a amb un plat fort. Laura Borr&agrave;s, incommensurable en el seu saber i la seua afabilitat. Col&middot;loca el llist&oacute; ben alt. En la confer&egrave;ncia que imparteix, la seua saviesa es palesa en la tria de textos curts i, sobretot, en els lligams que els uneix tots. Pensem que tenim una gran sort que siga entre nosaltres. Hom ho comenta mentre mastega l'oliva que s'ha embegut de sabor del vermut que portem a les mans.</p> <p align="justify">Som al terrat de l'Octubre, el Micalet i sta. Caterina a una banda, a l'altra, el Mercat i la Llotja. Quanta bellesa envolta el got de vermut!</p> <p align="justify">Sol de ple estiu.</p> <p align="justify">A la Sala d'Actes, encara a l'Octubre, quatre escriptors desvetlen les seues prefer&egrave;ncies liter&agrave;ries. Anna Maria Villalonga, Raquel Ricart, Biel Mesquida i Miquel Adam raonen i expliquen el perqu&egrave; d'aquesta tria. Amb apassionament, com cal, i transpassen als assistents aquesta passi&oacute;. I tots prenen bona nota!</p> <p align="justify">I tot seguit el dinar.</p> <p align="justify">Les tapes lter&agrave;ries acompanyades dels textos espigolats per Lola Nomdedeu i Octavi Monson&iacute;s entre un bon munt de novel&middot;les. N'hi ha de la Munro, de la Petruix&egrave;vkaia, de M&agrave;rkaris, i de tants d'altres. Un &egrave;xit.</p> <p align="justify">La vesprada s'inicia amb el debat a tres sobre la relaci&oacute; entre articles de premsa i literatura. Els tres ponents, Anna Moner, Mart&iacute; Dominguez i Manuel Baixauli, que combinen articles i literatura, mostren els problemes i les caracter&iacute;tiques d'aquestes dues menes d'escriptura.</p> <p align="justify">I en acabant, la manifestaci&oacute; liter&agrave;ria encap&ccedil;alada pels joves de Gargots, revista liter&agrave;ria digital de joves universitaris. Es criden consignes com: &quot;Riba, Riba no ens arriba&quot;, o &quot; Volem llegir Carner tot sencer&quot;. Reclamen que els editors reediten les obres cabdals de la literatura catalana exhaurides.</p> <p align="justify">Ens guien per Val&egrave;ncia, sota la balconada de l'ajuntament es fa la foto de rigor, i d'all&agrave;, a la Universitat. Aquests joves, quina empenta!</p> <p align="justify">Ens hi esperen dues sorpreses. La lectura que el jovent fa del seu manifest, als peus d'en Vives, i el combat de boxa entre Ferran Torrent i Alfred Mondria. Combat literari, s'ent&eacute;n. Davant del p&uacute;blic hi ha el quadril&agrave;ter, els contendents, els guants dels p&uacute;gils, d'un roig enc&eacute;s, que esperen ser lliurats al guanyador. Tots dos escriptors, arbitrats per la Bel Olid, s'escarrassen a argumentar la justesa de la seua posici&oacute;: Breu o llarg? Conte o novel&middot;la? El combat acaba en taules, tot i que Ferran Torrent, que defensa la novel&middot;la en un festival de narrativa curta, se sent perdedor de bon comen&ccedil;ament.</p> <p align="justify">Amb la sensaci&oacute; d'haver assistit a una bona demostraci&oacute; d'intel&middot;lig&egrave;ncia i de coneixement literari, hom marxa amb ganes de m&eacute;s, del que arribar&agrave; l'endem&agrave;</p> <p align="justify">Diumenge ocupem la biblioteca de la Societat Coral El Micalet. Un mot, un conte. M&agrave;rius Serra i Juli Alandes en estat pur. &Agrave;gilitat mental, embruixats de mots, intel&middot;ligents i magn&iacute;fics, ens endinsen en els viaranys de l'enigm&iacute;stica, el punt jouberti&agrave; com a cim narratiu.</p> <p align="justify">La biblioteca d'El Micalet respira complicitat, en M&agrave;rius Serra proposa un enigma. Hi ha qui l'encerta.</p> <p align="justify">Un mat&iacute; d'agudesa i d'intel&middot;lig&egrave;ncia que acaba amb la lectura de textos breus, microcontes, i amb ells el Flib diu ad&eacute;u a la seua primera edici&oacute;.</p> <p align="justify">Ho repetirem, ens diem, perqu&egrave; aquests dies nom&eacute;s s'entenen des de la repetici&oacute;, perqu&egrave; el Flib ha nascut amb voluntat de continu&iuml;tat.</p> <p align="justify">Doncs, aix&ograve;, fins l'any vinent!<br /> &nbsp;</p> <p align="justify">Del 13 al 15 de maig ha tingut lloc el primer FLIB - Festival de Literatura Internacional Breu, una trobada internacional amb vocaci&oacute; interdisciplin&agrave;ria a Val&egrave;ncia.<br /> &nbsp;</p><span style="font-size: larger;"><b> Trobareu tota la informaci&oacute; del festival en aquest enlla&ccedil;: </b></span><a target="_blank" href="https://flibfestival.wordpress.com/"><span style="font-size: larger;"><b>FLIB FESTIVAL</b></span></a><span style="font-size: larger;"><b>. </b></span><p align="justify">&nbsp;</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si