Activitats i notícies

   

  • 18-03-16

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha impulsat una trobada literària amb vocació interdisciplinària, el FLIB, Festival de Literatura Internacional Breu, que tindrà lloc a València els dies 13, 14 i 15 de maig.
     

  • 17-03-16

    Per segon any l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, juntament amb el Consell Insular de Formentera, Fundació Baleària i Obra Cultural Balear de Formentera, celebra una trobada entre escriptors eivissencs i formenterers, l'«Entre illes». Serà dilluns 21 de març a la biblioteca Marià Villangomez de Sant Francesc, Formentera.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Per segon any l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, juntament amb el Consell Insular de Formentera, Fundaci&oacute; Bale&agrave;ria i Obra Cultural Balear de Formentera, celebra una trobada entre escriptors eivissencs i formenterers, l'&laquo;Entre illes&raquo;. Ser&agrave; dilluns 21 de mar&ccedil; a la biblioteca Mari&agrave; Villangomez de Sant Francesc, Formentera.</p> <p align="justify">Si l'any passat la trobada va dedicar-se al 750&egrave; aniversari del naixement de Ramon Muntaner, autor d'una obra cabdal de la literatura medieval catalana, la Cr&ograve;nica, enguany la trobada s'ha fet coincidir amb el Dia Mundial de la Poesia, i per aix&ograve; hi participaran aquests poetes de les Piti&uuml;ses: Nora Albert, Joan Ferrer, Maria Teresa Ferrer, Kryssula Kokosoulis, Maria Neus Planells i Bartomeu Ribes. El recital po&egrave;tic anir&agrave; acompanyat de la guitarra de Gen&iacute;s Campillo &laquo;La Guineu&raquo;, amb els seus paisatges sonors de Formentera.</p> <p align="center"><a href="/files/entre-illes-trobada-escriptors-2016.jpg"><img src="/files/entre-illes-trobada-escriptors-2016.jpg" width="500" height="700" align="absMiddle" alt="" /></a></p> <p align="center"><iframe width="50%" height="225" scrolling="no" frameborder="no" src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/playlists/39497969&amp;color=ff5500&amp;auto_play=false&amp;hide_related=false&amp;show_comments=true&amp;show_user=true&amp;show_reposts=false"></iframe></p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 17-03-16

    Les categories de l'enquesta són ficció, no-ficció, infantil i juvenil i millor coberta

    Se sortegen 80 lots de llibres i 100 entrades per la festa de La Llança

  • 14-03-16

    Aquest migdia Carles Duarte, president del CoNCA, ha anunciat en roda de premsa els Premis Nacionals de Cultura 2016. Són: Antònia Vicens, Enrique Vila-Matas, Josep M. Aragonés i Rosa Fusté (Antaviana Films), Lola Badia, el Centre de Documentació de Patrimoni i Memòria / Carrutxa, la companyia Los Galindos, Dani Karavan, el Quartet Casals, Clara Segura i Joan J. Guillén.

  • 14-03-16

    Aquest dimecres al matí tindrà lloc a Barcelona una xerrada informativa sobre la situació dels autors jubilats i la compatibilitat entre la pensió i els ingressos per activitats literàries i drets d'autor. L'organitza CEDRO amb la col·laboració, entre altres, de l'AELC.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest dimecres al mat&iacute; tindr&agrave; lloc a Barcelona una xerrada informativa sobre la situaci&oacute; dels autors jubilats i la compatibilitat entre la pensi&oacute; i els ingressos per activitats liter&agrave;ries i drets d'autor. L'organitza CEDRO amb la col&middot;laboraci&oacute;, entre altres, de l'AELC.</p><p align="justify"><b>Les places s&oacute;n limitades, &eacute;s imprescindible que els interessats confirmin assist&egrave;ncia a info@solmuntanola.com [Ref. Col&middot;loqui autors]. Tindr&agrave; lloc a partir de les 09:45h a l'Il&middot;lustre Col&middot;legi d&rsquo;Advocats de Barcelona (Carrer de Mallorca, 283, Barcelona).</b></p><p align="justify">Hi intervindr&agrave; Magdalena Vinent, directora general de CEDRO, diversos advocats especialistes i representants de l'ACEC i de l'APTIC. Bel Olid, presidenta de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, far&agrave; una introducci&oacute; de la problem&agrave;tica explicant la situaci&oacute; actual i les accions que s'han fet fins ara i les que s'estan duent a terme en aquests moments.</p><p align="justify"><a href="/files/programa-xerrada-cedro-jubilats-barcelona.pdf" target="_blank"><b>Descarregueu-vos-en el programa</b></a><b>.</b></p><p align="justify">Novel&middot;listes, assagistes, narradors o professors, investigadors i traductors, conferenciants,&nbsp;escriptors en general, si a m&eacute;s estan jubilats o jubilades, tenen un problema, i no &eacute;s un&nbsp;problema menor.</p><p align="justify">Lluny d&rsquo;agrair la seva activitat creativa i les seves aportacions a la cultura en general,&nbsp;el nostre sistema els penalitza pels ingressos que els produeix generar cultura mentre&nbsp;cobren una pensi&oacute;&hellip; I el que &eacute;s pitjor, per declarar aquests ingressos extres.</p><p align="justify">La den&uacute;ncia que v&iacute;ctimes d&rsquo;aquesta situaci&oacute; han efectuat &ndash;no solament en el camp&nbsp;de l&rsquo;escriptura, sin&oacute; que tamb&eacute; altres collectius de creadors s&rsquo;hi troben afectats&ndash;, ha&nbsp;generat un moviment social de suport i la creaci&oacute; de plataformes ad hoc que busquen&nbsp;corregir aquest evident mal funcionament de la nostra administraci&oacute;.</p><p align="justify">Amb aquest objectiu, el d&rsquo;analitzar i divulgar aquesta situaci&oacute; &ndash;i entendre-la des del&nbsp;dret, que &eacute;s on s&rsquo;origina&ndash;, diversos especialistes en les mat&egrave;ries que incideixen en&nbsp;aquest problema explicaran les raons i les solucions a aquesta situaci&oacute;.</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 07-03-16

    Durant el 8 de març, Dia internacional de la dona, compartirem a les xarxes socials l'obra de les nostres escriptores amb l'etiqueta #VeusdeDones. Fragments de textos, vídeos, publicacions, etc. de les escriptores en llengua catalana.

    Us convidem des de Llengua i Literatura Catalanes UOC, lletrA, Núvol i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a afegir-vos-hi!

  • 03-03-16

    Aquest dissabte al matí s'ha celebrat a l'Ateneu Barcelonès el 24è Seminari sobre la Traducció a Catalunya, que organitza anualment l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Ha comptat amb uns 180 assistents, entre professionals de la traducció literària i estudiants i professors de les facultats de traducció de la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat de Vic, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">3 de mar&ccedil; de 2016</span></div><br /> <p align="justify">Aquest mat&iacute; s'ha celebrat a Barcelona el 24&egrave; Seminari sobre la Traducci&oacute; a Catalunya, que organitza anualment l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana. Ha comptat amb uns 180 assistents, entre professionals de la traducci&oacute; liter&agrave;ria i estudiants i professors de les facultats de traducci&oacute; de la Universitat Jaume I de Castell&oacute;, la Universitat de Vic, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona.</p> <p align="justify">Es tracta probablement del seminari dedicat a temes de traducci&oacute; liter&agrave;ria m&eacute;s important en la nostra llengua, i un dels m&eacute;s antics. &Eacute;s tamb&eacute; l'&uacute;nic que &eacute;s organitzat conjuntament entre professionals i el m&oacute;n acad&egrave;mic i docent, ja que el programa del seminari es dissenya conjuntament amb representants de les facultats de traducci&oacute; de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, la Universitat Jaume I de Castell&oacute;, la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Universitat de Vic. El Seminari tamb&eacute; ha estat possible gr&agrave;cies a la col&middot;laboraci&oacute; de l'Ateneu Barcelon&egrave;s, CEDRO, la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i l'Institut de Cultura de Barcelona.</p> <p align="justify">El vicepresident de l'AELC al Principat, i coordinador del Seminari, Jordi Mart&iacute;n Lloret, ha donat la benvinguda agraint als assistents d'haver emplenat la sala en un dissabte al mat&iacute;, i destacant que el tema d'enguany ha estat fins ara poc tractat: les traduccions a quatre, sis o m&eacute;s mans, en definitiva, les traduccions en equip. Seguidament ha donat peu a la doctora Caterina Riba, que ha obert la jornada presentant la conferenciant, Martha Tennent: professora i traductora del catal&agrave; a l'angl&egrave;s, n'ha destacat el ress&ograve; que han tingut les seves traduccions de Merc&egrave; Rodoreda als Estats Units.</p> <p align="justify">Martha Tennent ha comen&ccedil;at la seva confer&egrave;ncia advertint que no es considera una experta en traducci&oacute; col&middot;laborativa, i que centraria la seva intervenci&oacute; en la seva experi&egrave;ncia amb les traduccions que ha fet conjuntament amb la seva filla, Maruxa Rela&ntilde;o. Ambdues han tradu&iuml;t conjuntament a l'angl&egrave;s <i>Un home de paraula</i>, d'Imma Mons&oacute;; <i>El Mar</i>, de Blai Bonet; <i>Quanta, quanta guerra</i>, de Merc&egrave; Rodoreda i <i>Crim de sang</i>, de Sebasti&agrave; Alzamora, que apareixer&agrave; aquest any.</p> <p align="justify">Tennent i Rela&ntilde;o van intentar utilitzar el m&egrave;tode de treball emprat pels c&egrave;lebres traductors dels cl&agrave;ssics russos a l'angl&egrave;s, Richard Pevear i Larissa Volokhonsky: Volokhonsky s'encarregava d'elaborar un primer esb&oacute;s, m&eacute;s literal, i despr&eacute;s Pevear li donava els retocs necessaris perqu&egrave; el text tingui flu&iuml;desa i correcci&oacute; idiom&agrave;tica. Finalment, per&ograve;, pel fet que Rela&ntilde;o &eacute;s tamb&eacute; escriptora, van optar per dividir-se el text per la meitat i, despr&eacute;s, revisar conjuntament tantes vegades com calgui la part que ha tradu&iuml;t l'altra.&nbsp;Amb cada nova revisi&oacute; les veus de Tennent i Rela&ntilde;o convergeixen gradualment fins a arribar a una sola veu que reflecteix la visi&oacute; compartida i negociada del text original.</p> <p align="justify">Tennent ha destacat, tamb&eacute;, que la seva relaci&oacute; professional est&agrave; indissolublement lligada a la seva condici&oacute; de mare i filla, i que en algun cas ha comportat una alarmant falta de censura en la cr&iacute;tica envers la feina de l'altra. Amb el temps, per&ograve;, les seves compet&egrave;ncies s'han revelat com a complement&agrave;ries i han afinat el m&egrave;tode de treball.</p> <p align="justify">El primer esb&oacute;s que elaboren reflecteixen les personalitats de les dues traductores. Tennent es decanta per buscar el significat de l'original com a guia, i mira de reconstruir-lo en la versi&oacute; anglesa. En canvi, per a la seva filla, l'estil &eacute;s una p&agrave;tina que apareixer&agrave; despr&eacute;s, en capes successives, i d&oacute;na m&eacute;s import&agrave;ncia en mantenir la idiosincr&agrave;sia de l'original en la versi&oacute; tradu&iuml;da. Aquesta difer&egrave;ncia les fa ser m&eacute;s conscients de les diferents possibilitats d'aproximaci&oacute; al text.</p> <p align="justify">Pel que fa a la seva experi&egrave;ncia individual, Tennent admet que s'ha servit de la inspiraci&oacute; d'altres autors en la llengua de dest&iacute; per a traduir. Per exemple, en el cas de Bau&ccedil;&agrave;, va detectar similituds amb l'estil de Samuel Beckett, i li va semblar que traduir Bau&ccedil;&agrave; emprant i inspirant-se en l'estil Becketti&agrave; podria permetre als lectors angl&ograve;fons recon&egrave;ixer en el text quelcom de familiar, fent-lo m&eacute;s accessible, encara que all&ograve; familiar no result&eacute;s necess&agrave;riament intel&middot;ligible.</p> <p align="justify">En el cas d'<i>El Mar</i>, de Blai Bonet, per exemple, Tennent i Rela&ntilde;o tenien present <i>La muntanya m&agrave;gica</i>, de Thomas Mann, en la traducci&oacute; anglesa de John E. Woods. En el cas de <i>Quanta, quanta guerra</i>, van cercar inspiraci&oacute; en els escrits g&ograve;tics d'Edgar A Poe i d'Angela Carter.</p> <p align="justify">Per acabar Martha Tennent ha volgut denunciar la bretxa de g&egrave;nere existent, la desigualtat entre escriptors i escriptores pel que fa a la publicaci&oacute;, la traducci&oacute; i la promoci&oacute; d'obres liter&agrave;ries. Tennent tamb&eacute; ha esmentat la dificultat de publicar traduccions liter&agrave;ries en llengua anglesa, a causa de la coneguda impermeabilitat dels editors i lectors angl&ograve;fons a la literatura escrita en altres lleng&uuml;es: &laquo;totes les lleng&uuml;es s&oacute;n minorit&agrave;ries en relaci&oacute; a l'angl&egrave;s&raquo;. Tot i aix&iacute; el nombre de traduccions del catal&agrave; ha augmentat, i en aquest sentit Tennent ha destacat la bona feina que est&agrave; duent a terme l'Institut Ramon Llull.</p> <p align="center"><iframe width="420" height="315" frameborder="0" src="https://www.youtube.com/embed/EIzdyKu4f6Y?t=2m50s" allowfullscreen=""></iframe></p> <p align="justify">El Seminari ha continuat amb l'entrevista que la traductora Marta Pera ha fet al t&agrave;ndem de traductors del polon&egrave;s al catal&agrave; i al castell&agrave; format per Anna Rubi&oacute; i Jerzy Sławomirski, que s&oacute;n tamb&eacute; parella sentimental. La parella de traductors ha comen&ccedil;at la seva intervenci&oacute; explicant que la primera traducci&oacute; que van fer conjunta va ser a partir d'un enc&agrave;rrec de l'editor Jaume Vallcorba, per a traduir <i>Ferdydurke</i> de Witoldt Gombrowicz, que va rebre el premi Ciutat de Barcelona de traducci&oacute;.</p> <p align="justify">Amb la pregunta de Marta Pera, de qu&egrave; si la seva &eacute;s la situaci&oacute; ideal &ndash;t&agrave;ndem format per un traductor amb la llengua materna d'origen, i un altre traductor amb la llengua materna de dest&iacute;&ndash;, Rubi&oacute; i Sławomirski han explicat el seu m&egrave;tode de treball: En primer lloc ell fa una primer versi&oacute; de la traducci&oacute; i despr&eacute;s ella la poleix. A continuaci&oacute; en fan una relectura conjunta i discuteixen els punts conflictius, fent almenys tres revisions conjuntes.</p> <p align="justify">Sławomirski ha assenyalat que des del seu punt de vista la dificultat m&agrave;xima rau en la traducci&oacute; dels referents culturals, des de la seva experi&egrave;ncia, especialment tot el que fa refer&egrave;ncia al l'etapa comunista. Rubi&oacute; ha destacat que tamb&eacute; es troben amb dificultats alhora de traspassar la riquesa de l&egrave;xic del polon&egrave;s a una llengua com el catal&agrave;. El catal&agrave;, ha dit Rubi&oacute;, tamb&eacute; t&eacute; un l&egrave;xic ric, per&ograve; mantenir el mateix registre que l'original amb l'&uacute;s de sin&ograve;nims &eacute;s molt i molt complicat. Preguntats per la idone&iuml;tat de la traducci&oacute; a quatre mans, Sławomirski i Rubi&oacute; han coincidit en afirmar que, econ&ograve;micament, la traducci&oacute; a quatre mans no surt a compte.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; Sławomirski ha destacat la qualitat de la literatura polonesa en els g&egrave;neres de poesia, teatre, assaig i periodisme literari. Pel que fa a la narrativa, Sławomirski ha opinat que, tot i tenir dos premis Nobel, la narrativa no t&eacute; tant nivell, perqu&egrave; els novel&middot;listes s&oacute;n excessivament herm&egrave;tics i massa centrats en la pr&ograve;pia realitat nacional, en aquest sentit ha destacat la tasca de Gombrowicz per a convertir la narrativa polonesa en alguna cosa m&eacute;s universal.</p> <p align="center"><iframe width="420" height="315" frameborder="0" src="https://www.youtube.com/embed/Rv0XYirL7MI?t=1m40s" allowfullscreen=""></iframe></p> <p align="justify">Despr&eacute;s d'una pausa per a fer un caf&egrave; al jard&iacute; rom&agrave;ntic de l'Ateneu Barcelon&egrave;s, el Seminari ha continuat amb la taula rodona &laquo;Sumar mans no resta qualitat&raquo;, amb Joaquim Gest&iacute;, Xavier Montoliu, Monika Zgustova i Albert Torrescasana de moderador.</p> <p align="justify">Joaquim Gest&iacute; ha encetat la taula explicant la seva experi&egrave;ncia de traducci&oacute; a quatre mans, del grec modern al catal&agrave;, amb la seva parella, Montserrat Franquesa. En el seu cas van comen&ccedil;ar traduint conjuntament amb un text original per a cadasc&uacute;, i un sol ordinador al qual vessaven una primera traducci&oacute; de manera directament conjunta. Aquest m&egrave;tode inicial s'ha anat modificant i a hores d'ara en general treballen amb un d'ells que embasta el text i despr&eacute;s el poleixen entre els dos.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; Xavier Montoliu ha explicat la seva primera experi&egrave;ncia traductora a quatre mans, arran de con&egrave;ixer a Bucarest Jana Balacciu Matei i iniciar conjuntament el projecte de retraduir al roman&egrave;s les obres de Merc&egrave; Rodoreda. Per a conv&egrave;ncer els editors de qu&egrave; feia falta retraduir les obres de Rodoreda, Montoliu va llegir-los textos de l'autora en catal&agrave;, &laquo;i aix&iacute; veiessin que el ritme intern no era el mateix, perqu&egrave; la narrativa de Rodoreda est&agrave; plena de poesia&raquo;.</p> <p align="justify">En el cas de Monika Zgustova, tot va comen&ccedil;ar quan ella va incitar l'inter&egrave;s de la seva amiga Maria-Merc&egrave; Mar&ccedil;al per les poetes Anna Akhm&agrave;tova i Marina Tsvet&agrave;ieva. Zgustova va elaborar una primera traducci&oacute; dels poemes, i despr&eacute;s Maria-Merc&egrave; Mar&ccedil;al va reescriure'ls &laquo;de manera meravellosa i respectant perfectament el car&agrave;cter original&raquo;. Per a Zgustova, hi ha dues maneres de traduir poesia: una, que d&oacute;na prefer&egrave;ncia al sentit, i que produeix &laquo;b&agrave;sicament un text en prosa&raquo;, i una altra, que ella defensa, que prima el ritme i la cad&egrave;ncia del poema.</p> <p align="justify">Montoliu ha explicat tamb&eacute; la seva experi&egrave;ncia de traducci&oacute; conjunta amb Corina Oprae, amb la traducci&oacute; de <i>Per entre els dies</i>, de Marin Sorescu, arran d'un enc&agrave;rrec d'Arnau Pons per a l'editorial Lleonard Muntaner. Aquesta traducci&oacute; va rebre precisament el Premi Cavall Verd Rafel Jaume de traducci&oacute; po&egrave;tica de l'AELC, el 2014 [<a href="/node/9823" target="_blank">+ info</a>]. Ha aprofitat la seva intervenci&oacute; per a reclamar tamb&eacute; el paper del traductor com a prescriptor de literatura, especialment en literatures amb poca difusi&oacute; com poden ser la romanesa.</p> <p align="justify">Montoliu i Gest&iacute; han coincidit en valorar molt positivament l'experi&egrave;ncia de traducci&oacute; col&middot;lectiva que t&eacute; lloc durant el seminari de traducci&oacute; po&egrave;tica que la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes promou al CAN de Farrera [<a href="http://www.farreracan.cat/ca/content/seminari-de-traducci%C3%B3-po%C3%A8tica-de-farrera" target="_blank">enlla&ccedil;</a>], que va comen&ccedil;ar organitzant Francesc Parcerisas.</p> <p align="justify">Despr&eacute;s d'unes quantes intervencions del p&uacute;blic, la presidenta de l'AELC, Bel Olid, ha pres la paraula per agrair l'assist&egrave;ncia i per a donar les gr&agrave;cies a l'Ateneu Barcelon&egrave;s per haver facilitat que s'hi pogu&eacute;s realitzar aquesta edici&oacute; del Seminari.</p> <p align="center"><iframe width="420" height="315" frameborder="0" src="https://www.youtube.com/embed/j4rpw2eXsSs?t=2m13s" allowfullscreen=""></iframe>&nbsp;</p> <p align="justify"><b>Xavier Montoliu</b> &eacute;s llicenciat en Filologia Catalana. Lector de catal&agrave; a la&nbsp;Universitat de Bucarest i a la Universitat de Toulouse Le Mirail. Va treballar al&nbsp;Centre Cultural Blanquerna de Madrid i, des del 2003, &eacute;s t&egrave;cnic de la Instituci&oacute;&nbsp;de les Lletres Catalanes. Col&middot;labora amb la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Biblioteca de&nbsp;Cultura Catalana&raquo; de l&rsquo;editorial Meronia, de Bucarest, dirigida per Jana Balacciu&nbsp;Matei. Ha tradu&iuml;t poesia romanesa per a revistes i festivals catalans d&rsquo;autors&nbsp;com ara Ileana Malancioiu, Letitia Ilea, Ion Cristofor, Svetlana C&acirc;rstean, Ioan&nbsp;Es. Pop, Mircea Cartarescu, Marta Petreu, etc., aix&iacute; com l&rsquo;antologia <i>Per entre&nbsp;els dies</i>, de Marin Sorescu, en col&middot;laboraci&oacute; amb Corina Oproae, que l&rsquo;any&nbsp;2014 va mer&egrave;ixer el Premi Cavall Verd de l&rsquo;AELC i el Premi Municipi de Craiova ,&nbsp;i les obres de teatre <i>La s&iacute;ndrome Genovese</i>, d&rsquo;Alina Nelega, i <i>Antisocial</i>, de&nbsp;Bogdan Georgescu, representades a la Sala Beckett. La seva darrera traducci&oacute;&nbsp;&eacute;s l&rsquo;assaig <i>La cinquena impossibilitat</i>, de Norman Manea (Barcelona: Galaxia&nbsp;Gutenberg, 2015; ebook).&nbsp;Tamb&eacute; ha estat el curador de l&rsquo;obra <i>El miracle &eacute;s&nbsp;viure</i>, de Montserrat Abell&oacute; (Barcelona: Ara Llibres, 2015).</p> <p align="justify"><b>Marta Pera Cucurell</b> va n&eacute;ixer a Matar&oacute; i es dedica professionalment a&nbsp;la traducci&oacute; liter&agrave;ria i audiovisual. Tradueix i adapta documentals, s&egrave;ries i&nbsp;pel&middot;l&iacute;cules per a la televisi&oacute; i el cinema, i tamb&eacute; fa classes de catal&agrave;. Llicenciada&nbsp;en Filologia Anglogerm&agrave;nica, ha tradu&iuml;t de l&rsquo;angl&egrave;s al catal&agrave;, entre altres&nbsp;autors, Virginia Woolf, Henry James, William Faulkner, Joseph Conrad, Vladimir&nbsp;Nabokov, Edgar A. Poe, Percy Bysshe Shelley, William Shakespeare, Katherine&nbsp;Mansfield, Doris Lessing, Margaret Atwood, Chuck Palahniuk, Wilkie Collins,&nbsp;John Le Carr&eacute;, Bret Easton Ellis, Harold Pinter, Elizabeth Strout, Salman Rushdie,&nbsp;Martin Amis, Tom Sharpe, Elizabeth Smart i John Irving. Entre les traduccions&nbsp;de l&rsquo;alemany al catal&agrave;, hi ha obres de Robert Musil, Ernst Jünger, Peter Handke&nbsp;i Franz Kafka. El 2014 va rebre el premi Jordi Dom&egrave;nech de Traducci&oacute; de&nbsp;Poesia per l&rsquo;obra<i> Mestre de disfresses</i>, de Charles Simic.</p> <p align="justify"><b>Caterina Riba</b> &eacute;s professora i investigadora. Ha impartit classes de traducci&oacute;&nbsp;a la UVic-UCC,&nbsp;al M&agrave;ster de Traducci&oacute; Liter&agrave;ria i Audiovisual de la&nbsp;Pompeu Fabra Barcelona&nbsp;School of Management, i al M&agrave;ster interuniversitari&nbsp;en Estudis de Dones, G&egrave;nere i Ciutadania coordinat per la UB. La seva recerca&nbsp;se centra en la intersecci&oacute; entre els estudis de traducci&oacute;, els estudis de&nbsp;g&egrave;nere i la literatura comparada. L&rsquo;any 2013 la seva tesi fou guardonada amb&nbsp;el premi Josep Carner de l&rsquo;Institut d&rsquo;Estudis Catalans. Recentment ha publicat&nbsp;els llibres <i>Maria-Merc&egrave; Mar&ccedil;al. L&rsquo;escriptura permeable</i> (Barcelona: Eumo, 2014)&nbsp;i <i>Cos endins</i> (Girona: Curbet Edicions, 2015).</p> <p align="justify"><b>Anna Rubi&oacute; i Rodon</b> (Barcelona, 1960) &eacute;s llicenciada en Hist&ograve;ria per la&nbsp;Universitat de Barcelona i professora de la Facultat de Biblioteconomia i&nbsp;Documentaci&oacute; de la mateixa universitat, on imparteix assignatures relacionades&nbsp;amb els sistemes d&rsquo;informaci&oacute;, les t&egrave;cniques documentals historiogr&agrave;fiques i&nbsp;les t&egrave;cniques de comunicaci&oacute;.</p> <p align="justify"><b>Jerzy Sławomirski</b> (Crac&ograve;via, 1956) &eacute;s llicenciat en Filologia&nbsp;Hisp&agrave;nica per la Universitat Jagell&ograve;nica, de Crac&ograve;via (Uniwersytet Jagiellonski),&nbsp;i doctor en Lingü&iacute;stica Indoeuropea. Entre els anys 1981 i 1991, va ser professor&nbsp;d&rsquo;aquesta universitat i, entre el 1991 i el 1994, professor de la Universitat de&nbsp;Barcelona. Ha participat en congressos, ha publicat diversos llibres i articles&nbsp;de lingü&iacute;stica &ndash;aix&iacute; com uns quants de cr&iacute;tica liter&agrave;ria&ndash;, i ha tradu&iuml;t una seixantena&nbsp;d&rsquo;obres del castell&agrave;, del franc&egrave;s, del polon&egrave;s i de l&rsquo;angl&egrave;s, al catal&agrave;, al&nbsp;castell&agrave; i al polon&egrave;s. L&rsquo;any 2005, va participar en un taller a La casa del Traductor&nbsp;de Tarazona, dedicat a la traducci&oacute; a diverses llengües d&rsquo;un relat&nbsp;d&rsquo;Empar Moliner. Tamb&eacute; ha publicat un assaig sobre els problemes espec&iacute;fics&nbsp;de la traducci&oacute; de les obres de Ryszard Kapuscinski al catal&agrave;, dins del llibre&nbsp;commemoratiu: <i>Podr&oacute;ze z Kapuscinskim. Opowiesci tłumaczy</i> (<i>Viatges amb&nbsp;Kapuscinski. Relats dels traductors</i>, Znak, Crac&ograve;via 2009, vol. II, p&agrave;gs. 73-87).</p> <p align="justify">Des de l&rsquo;any 1993, <b>Anna Rubi&oacute; i Jerzy Sławomirski</b> tradueixen junts del polon&egrave;s&nbsp;al catal&agrave; i al castell&agrave;. Entre la cinquantena de traduccions de la literatura&nbsp;polonesa cl&agrave;ssica i contempor&agrave;nia que han fet conjuntament figuren autors&nbsp;com ara Bruno Schulz, Witold Gombrowicz, Andrzej Szczypiorski, Sergiusz&nbsp;Piasecki, Aleksander Wat, J&oacute;zef Czapski, Sławomir Mrozek, Zbigniew Herbert,&nbsp;Ryszard Kapuscinski, Adam Zagajewski, Leszek Kołakowski, Adam Michnik,&nbsp;Stefan Chwin, Andrzej Stasiuk, Janusz Głowacki, Antoni Libera, Paweł Huelle,&nbsp;Jacek Dehnel, Olga Tokarczuk, Tomek Tryzna o Marek Krajewski. La seva&nbsp;traducci&oacute; del <i>Dietari (1935-1956)</i> de Witold Gombrowicz (Barcelona: Edicions&nbsp;62, 1999) va rebre el premi Ciutat de Barcelona de traducci&oacute; en llengua&nbsp;catalana l&rsquo;any 1999. Cada quatre anys, assisteixen al congr&eacute;s internacional&nbsp;de traductors de literatura polonesa (Swiatowy Kongres Tłumaczy Literatury&nbsp;Polskiej), convidats per l&rsquo;Institut del Llibre de Pol&ograve;nia.</p> <p align="justify"><b>Martha Tennent</b> &eacute;s professora i traductora. Va n&eacute;ixer als Estats Units, per&ograve;&nbsp;ha viscut la major part de la seva vida a Barcelona. L&rsquo;any 1993 va fundar la&nbsp;Facultat de Traducci&oacute; i Interpretaci&oacute; de la Universitat de Vic, de la qual va ser&nbsp;degana fins el 2001. Durant els vuit anys que va ser professora a Nova York&nbsp;(2002-2010)&nbsp;va comen&ccedil;ar a dedicar-se&nbsp;tamb&eacute; a la traducci&oacute; liter&agrave;ria. Ha tradu&iuml;t,&nbsp;entre d&rsquo;altres, llibres de Blai Bonet, Imma Mons&oacute;, Miquel Bau&ccedil;&agrave; i Maria&nbsp;&Agrave;ngels Anglada. Les seves traduccions de Merc&egrave; Rodoreda han tingut molt&nbsp;bona rebuda als Estats Units. <i>Death in Spring</i> (<i>La mort i la primavera</i>) va ser&nbsp;candidata al Best Translated Book Award l&rsquo;any 2010 i la seva traducci&oacute; de&nbsp;relats curts de Rodoreda va ser premiada per la National Endowment for&nbsp;the Arts. L&rsquo;any 2015 va publicar <i>War, So Much War</i> (<i>Quanta, quanta guerra</i>),&nbsp;tradu&iuml;t conjuntament amb Maruxa Rela&ntilde;o.</p> <p align="justify"><b>Albert Torrescasana</b> (Manresa, 1974) &eacute;s llicenciat en Traducci&oacute; i Interpretaci&oacute;&nbsp;per la UAB. Ha treballat d&rsquo;administratiu, de professor d&rsquo;idiomes i&nbsp;de corrector al diari <i>El Punt</i>. Fa quinze anys que es dedica a la traducci&oacute;&nbsp;liter&agrave;ria. De l&rsquo;angl&egrave;s al catal&agrave; ha tradu&iuml;t, entre altres autors, Agatha Christie,&nbsp;H. P. Lovecraft, Arthur Conan Doyle, John Williams, James Salter, Lorrie&nbsp;Moore, Junot D&iacute;az, Ian McEwan, Kazuo Ishiguro, Julian Barnes, Hanif Kureishi ,&nbsp;Vikram Seth, David Lodge, Philip Pullman o Roald Dahl. Tamb&eacute; condueix&nbsp;el club de lectura de la Biblioteca de Banyoles, ciutat on viu.</p> <p align="justify"><b>Monika Zgustova</b> va n&eacute;ixer a Praga. &Eacute;s escriptora, autora de vuit llibres&nbsp;publicats. Les seves &uacute;ltimes novel&middot;les s&oacute;n <i>La nit de V&agrave;lia</i> (Barcelona: Proa,&nbsp;2013) i <i>Les roses de Stalin</i> (Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2016). La seva obra&nbsp;s&rsquo;ha tradu&iuml;t a una desena de llengües i ha merescut, entre d&rsquo;altres, els premis&nbsp;Merc&egrave; Rodoreda de contes, l&rsquo;Amat Piniella&nbsp;i el Ciutat de Barcelona. Va estudiar&nbsp;literatura comparada als Estats Units, i va introduir tota una pl&egrave;iade&nbsp;d&rsquo;autors txecs i russos a Catalunya i a Espanya: ha tradu&iuml;t m&eacute;s de cinquanta&nbsp;llibres del txec i del rus al catal&agrave; i al castell&agrave;, d&rsquo;autors com ara Tsvet&agrave;ieva,&nbsp;Akhm&agrave;tova, Babel, Hrabal, Havel, Kundera i Hasek. Per les seves traduccions&nbsp;li han otorgat el premi Ciutat de Barcelona, el de les Lletres Catalanes, l&rsquo;&Aacute;ngel&nbsp;Crespo i el Masaryk, concedit per l&rsquo;Estat txec. &Eacute;s coautora del <i>Diccionari&nbsp;rus-catal&agrave;/catal&agrave;-rus</i> de l&rsquo;Enciclop&egrave;dia, i col&middot;labora regularment amb <i>El Pa&iacute;s,&nbsp;Ara, La Vanguardia-Cultura/s</i> i altres revistes i diaris culturals, catalans, espanyols&nbsp;i americans.</p> <p align="center"><embed width="600" height="400" type="application/x-shockwave-flash" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;captions=1&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6259287647293351521%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed><br /> &nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 29-02-16

    Josep M. Benet i Jornet: Medalla d'Honor de la SGAE, per la seva trajectòria. [Més informació]
    Carles Capdevila: Premi Ciutat de Barcelona de mitjans de comunicació, per la conferència «Educar amb humor» i pels cinc anys del diari Ara. [Més informació]

  • 29-02-16

    Aquest dijous, després de l'assemblea de socis, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana celebrarà, a l'Octubre CCC de València, el 8 de març, Dia internacional de les dones.

    Amb motiu d'aquesta diada es farà un acte de reconeixement a la trajectòria cívica i literària de l'escriptora i traductora Encarna Sant-Celoni, amb el lliurament de la «Lletra lila».

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest dijous, despr&eacute;s de l'assemblea de socis, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana celebrar&agrave;, a l'Octubre CCC de Val&egrave;ncia, el 8 de mar&ccedil;, Dia internacional de les dones.</p> <p align="justify">Amb motiu d'aquesta diada es far&agrave; un acte de reconeixement a la traject&ograve;ria c&iacute;vica i liter&agrave;ria de l'escriptora i traductora Encarna Sant-Celoni, amb el lliurament de la &laquo;Lletra lila&raquo;.</p> <p align="justify">L'acte s'obrir&agrave; amb unes paraules de la presidenta de l'AELC, Bel Olid. Maria Fullana i Isabel Robles faran un recital de poemes d'Encarna Sant-Celoni, i es visualitzar&agrave; un v&iacute;deo sobre la traject&ograve;ria de l'autora, realitzat per la Universitat d'Alacant. Tamb&eacute; hi haur&agrave; l'actuaci&oacute; de S&egrave;rman M&agrave;nser, amb un espectacle creat especialment per a l'ocasi&oacute; a partir dels versos de l'autora de la Valldigna.</p> <p align="justify">En acabat, hi haur&agrave; un sopar literari (15&euro;) obert a totes les persones que hi vulguin assistir (imprescindible fer reserva pr&egrave;via).</p> <p align="justify"><img width="240" height="160" align="left" alt="" style="border:10px solid #FFFFFF" src="/autors/santcelonie/fotoesc.jpg" /><b>Encarna Sant-Celoni </b>(1959, Tavernes de la Valldigna) ha publicat tres novel&middot;les, dos reculls de contes, algunes narracions soltes i quatre llibres de poesia; ha cotradu&iuml;t obra de dues poetes daneses (Anne Marie Dinesen i Tove Ditlevsen) i de vint-i-sis poetes andalusines, ha versionat el poema &egrave;pic finland&egrave;s, la <i>Kalevala</i> d'Elias L&ouml;nnrot, ha participat en nombrosos homenatges i llibres col&middot;lectius de poesia, i &eacute;s curadora de l'antologia <i>Er&ograve;tiques i despentinades</i>.<br /> &nbsp;<br /> Pel que fa a la prosa, ha guanyat diversos guardons del Pa&iacute;s Valenci&agrave;; entre d'altres el Ciutat de Cullera, amb <i>Dotze contes i una nota necrol&ograve;gica</i>; el Joanot Martorell, amb <i>Siamangorina</i>, o el Vila de Pu&ccedil;ol, amb <i>Guarda't dels jocs del dest&iacute;</i>, i queda finalista del Ciutat de Torrent amb <i>Al cor, la quimereta</i>.<br /> &nbsp;<br /> <a target="_blank" href="/autors/santcelonie">Web d'Encarna Sant-Celoni</a>.</p> <br /> <p align="center">&nbsp;<br /><br /><br /><img width="550" height="266" align="absMiddle" alt="" src="/files/lletra-lila-encarna-sant-celoni-03032016.jpg" /></p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 26-02-16

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana s'adhereix al comunicat de la Junta directiva del PEN Català, arran de la polèmica per la lectura d'un poema per part de Dolors Miquel a l'acte d'entrega dels Premis Ciutat de Barcelona.
     
    "Mare nostra" com a símptoma