Activitats i notícies

   

  • 23-05-16

    Aquest mes de maig l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar tres quadríptics que informen de les noves publicacions en català aparegudes durant el 2015.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest mes de maig l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar tres quadr&iacute;ptics que informen de les noves publicacions en catal&agrave; aparegudes durant el 2015.</p><p align="justify">L'objectiu d'aquests reculls bibliogr&agrave;fics &eacute;s mostrar la bona salut de la producci&oacute; en catal&agrave; arreu dels Pa&iuml;sos Catalans, i fomentar una visi&oacute; de conjunt del panorama literari actual en llengua catalana en el mercat cultural que li &eacute;s propi. Per aix&ograve; es fa difusi&oacute; dels quadr&iacute;ptics a llibreries, biblioteques, centres culturals i institucions de tot el territori.</p><p align="justify">Podeu descarregar-los gratu&iuml;tament i compartir-los des d'aquest enlla&ccedil;: <a href="/publicacions-noticies-bibliografiques" target="_blank">Not&iacute;cies bibliogr&agrave;fiques</a>.<br /><br /><br /><br />&nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 04-05-16

    FLIB - Festival de Literatura Internacional Breu, una trobada internacional amb vocació interdisciplinària. Ha tingut lloc a València del 13 al 15 de maig.

    Destacat ampliat: 
    <p align="center"><a target="_blank" href="https://flibfestival.wordpress.com/fotografies-i-videos/"><img align="absMiddle" width="400" height="288" alt="" title="FOTOGRAFIES FLIB" src="/files/album-fotos.jpg" /><br />V&eacute;s a l'&agrave;lbum de fotos i v&iacute;deos.</a><br /> &nbsp;</p> <div class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"><b> Acaba el FLIB, festival de literatura breu</b></span></div> <br /> <div class="rteright"><b>Octavi Monson&iacute;s</b></div> <p align="justify">Vesprada de divendres. Claustre de la Universitat de Val&egrave;ncia. La tauleta de les acreditacions parada. Els assistents van arribant, se saluden, l'arquitectura del Renaixement aclapara, Joan Llu&iacute;s Vives no ens trau l'esguard de damunt. Hom fa temps mentre xerroteja, andareja sota el cel lluent.</p> <p align="justify">La Petruix&egrave;vskaia, al remat, no ha vingut. Ha estat impossible. La incipient decepci&oacute; es talla d'arrel pel convenciment que el programa va ben farcit d'excel&middot;l&egrave;ncia.</p> <p align="justify">Comen&ccedil;a el Flib amb la benvinguda. Amb la lectura que fa la N&uacute;ria Cadenes d'&quot;Un dest&iacute; t&egrave;rbol&quot;, de la Petruix&egrave;vskaia. La lectura &eacute;s tan fascinant que condueix l'auditori pels viaranys que recorre la protagonista de la narraci&oacute;.</p> <p align="justify">Amb aquell sabor de rus, d'&agrave;nima russa, a la boca, Miquel Cabal, el traductor, ens endinsa en la vida atzarosa i la personalitat atraient i vital de la narradora i artista russa, i &eacute;s com si l'esperit de la Liudmila Petruix&egrave;vskaia planara sobre aquell espai acad&egrave;mic i literari.</p> <p align="justify">Tot seguit, els joves de Gargots llancen dards a n'Esperan&ccedil;a Camps i a en Guillem Frontera, que se les han d'haver amb les preguntes incisives i punyents que nom&eacute;s el jovent sap formular.</p> <p align="justify">Les respostes deixen bocabadat l'auditori per la sinceritat de l'Esperan&ccedil;a Camps, per la saviesa del Guillem Frontera.</p> <p align="justify">Tot un gaudi.</p> <p align="justify">CaRevolta ens obri les portes quan ja la nit comen&ccedil;a el seu andareig i arriba l'hora de l'&agrave;pat nocturn. Piquem del piscolabis. La cervesa i el vi esborra de totes totes l'abs&egrave;nsia de la narradora russa.</p> <p align="justify">La S&iacute;lvia Bel i la S&iacute;lvia Comas, amb la paraula i la can&ccedil;&oacute;, tanquen el primer dia de Flib.</p> <p align="justify">Espectacular, semblen dir els nostres ulls ja mig condormits.</p> <p align="justify">Dissabte comen&ccedil;a amb un plat fort. Laura Borr&agrave;s, incommensurable en el seu saber i la seua afabilitat. Col&middot;loca el llist&oacute; ben alt. En la confer&egrave;ncia que imparteix, la seua saviesa es palesa en la tria de textos curts i, sobretot, en els lligams que els uneix tots. Pensem que tenim una gran sort que siga entre nosaltres. Hom ho comenta mentre mastega l'oliva que s'ha embegut de sabor del vermut que portem a les mans.</p> <p align="justify">Som al terrat de l'Octubre, el Micalet i sta. Caterina a una banda, a l'altra, el Mercat i la Llotja. Quanta bellesa envolta el got de vermut!</p> <p align="justify">Sol de ple estiu.</p> <p align="justify">A la Sala d'Actes, encara a l'Octubre, quatre escriptors desvetlen les seues prefer&egrave;ncies liter&agrave;ries. Anna Maria Villalonga, Raquel Ricart, Biel Mesquida i Miquel Adam raonen i expliquen el perqu&egrave; d'aquesta tria. Amb apassionament, com cal, i transpassen als assistents aquesta passi&oacute;. I tots prenen bona nota!</p> <p align="justify">I tot seguit el dinar.</p> <p align="justify">Les tapes lter&agrave;ries acompanyades dels textos espigolats per Lola Nomdedeu i Octavi Monson&iacute;s entre un bon munt de novel&middot;les. N'hi ha de la Munro, de la Petruix&egrave;vkaia, de M&agrave;rkaris, i de tants d'altres. Un &egrave;xit.</p> <p align="justify">La vesprada s'inicia amb el debat a tres sobre la relaci&oacute; entre articles de premsa i literatura. Els tres ponents, Anna Moner, Mart&iacute; Dominguez i Manuel Baixauli, que combinen articles i literatura, mostren els problemes i les caracter&iacute;tiques d'aquestes dues menes d'escriptura.</p> <p align="justify">I en acabant, la manifestaci&oacute; liter&agrave;ria encap&ccedil;alada pels joves de Gargots, revista liter&agrave;ria digital de joves universitaris. Es criden consignes com: &quot;Riba, Riba no ens arriba&quot;, o &quot; Volem llegir Carner tot sencer&quot;. Reclamen que els editors reediten les obres cabdals de la literatura catalana exhaurides.</p> <p align="justify">Ens guien per Val&egrave;ncia, sota la balconada de l'ajuntament es fa la foto de rigor, i d'all&agrave;, a la Universitat. Aquests joves, quina empenta!</p> <p align="justify">Ens hi esperen dues sorpreses. La lectura que el jovent fa del seu manifest, als peus d'en Vives, i el combat de boxa entre Ferran Torrent i Alfred Mondria. Combat literari, s'ent&eacute;n. Davant del p&uacute;blic hi ha el quadril&agrave;ter, els contendents, els guants dels p&uacute;gils, d'un roig enc&eacute;s, que esperen ser lliurats al guanyador. Tots dos escriptors, arbitrats per la Bel Olid, s'escarrassen a argumentar la justesa de la seua posici&oacute;: Breu o llarg? Conte o novel&middot;la? El combat acaba en taules, tot i que Ferran Torrent, que defensa la novel&middot;la en un festival de narrativa curta, se sent perdedor de bon comen&ccedil;ament.</p> <p align="justify">Amb la sensaci&oacute; d'haver assistit a una bona demostraci&oacute; d'intel&middot;lig&egrave;ncia i de coneixement literari, hom marxa amb ganes de m&eacute;s, del que arribar&agrave; l'endem&agrave;</p> <p align="justify">Diumenge ocupem la biblioteca de la Societat Coral El Micalet. Un mot, un conte. M&agrave;rius Serra i Juli Alandes en estat pur. &Agrave;gilitat mental, embruixats de mots, intel&middot;ligents i magn&iacute;fics, ens endinsen en els viaranys de l'enigm&iacute;stica, el punt jouberti&agrave; com a cim narratiu.</p> <p align="justify">La biblioteca d'El Micalet respira complicitat, en M&agrave;rius Serra proposa un enigma. Hi ha qui l'encerta.</p> <p align="justify">Un mat&iacute; d'agudesa i d'intel&middot;lig&egrave;ncia que acaba amb la lectura de textos breus, microcontes, i amb ells el Flib diu ad&eacute;u a la seua primera edici&oacute;.</p> <p align="justify">Ho repetirem, ens diem, perqu&egrave; aquests dies nom&eacute;s s'entenen des de la repetici&oacute;, perqu&egrave; el Flib ha nascut amb voluntat de continu&iuml;tat.</p> <p align="justify">Doncs, aix&ograve;, fins l'any vinent!<br /> &nbsp;</p> <p align="justify">Del 13 al 15 de maig ha tingut lloc el primer FLIB - Festival de Literatura Internacional Breu, una trobada internacional amb vocaci&oacute; interdisciplin&agrave;ria a Val&egrave;ncia.<br /> &nbsp;</p><span style="font-size: larger;"><b> Trobareu tota la informaci&oacute; del festival en aquest enlla&ccedil;: </b></span><a target="_blank" href="https://flibfestival.wordpress.com/"><span style="font-size: larger;"><b>FLIB FESTIVAL</b></span></a><span style="font-size: larger;"><b>. </b></span><p align="justify">&nbsp;</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 04-05-16

    Hilari de Cara: Premi Miquel Bauçà de poesia, Cave Papam [Més informació]
    Josefa Contijoch: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, per la seva trajectòria. [Més informació]

  • 29-04-16

    Dissabte 30 d'abril la Seu de la Universitat d'Alacant al seu edifici de Sant Ferran va ser escenari de la II Festa de la Poesia que impulsa l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana amb la col·laboració de la Universitat d'Alacant.

    Destacat ampliat: 
    <p class="rtecenter"><b>La iniciativa de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana t&eacute; com a objectiu reivindicar la vitalitat del g&egrave;nere literari en l'actualitat per boca i obra dels seus mateixos creadors.</b></p><p align="justify"><br />Dissabte 30 d'abril la Seu de la Universitat d'Alacant al seu edifici de Sant Ferran va ser escenari de la II Festa de la Poesia que impulsa l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana amb la col&middot;laboraci&oacute; de la Universitat d'Alacant.</p><p align="justify">A la trobada van participar m&eacute;s d'una setantena de poetes -una xifra que supera clarament els 54 de la primera edici&oacute; fa dos anys- en una iniciativa que t&eacute; com a objectiu fer visible la tasca dels autors de poesia en llengua pr&ograve;pia a totes les comarques del pa&iacute;s a trav&eacute;s de les seues pr&ograve;pies experi&egrave;ncies i creacions.</p><p align="justify">La jornada va comen&ccedil;ar amb un acte de benvinguda a c&agrave;rrec del vicerector de Cultura, Esports i Lleng&uuml;es, Carles Cort&eacute;s, vocal de la Junta pel Pa&iacute;s Valenci&agrave;, el tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Alacant, Natxo Bellido i del soci Llu&iacute;s Alpera, coincidint tots en la import&agrave;ncia d'organitzar activitats com aquesta que &laquo;donen vida&raquo; a un g&egrave;nere que compta amb una gran &laquo;vitalitat&raquo;, per&ograve; potser poca rellev&agrave;ncia medi&agrave;tica.</p><p align="justify">Una taula rodona sobre la &laquo;projecci&oacute; internacional de la poesia catalana&raquo; amb la participaci&oacute; dels poetes August Bover, Llu&iacute;s Alpera, Nora Albert i Llu&iacute;s Roda, moderada per Begonya Pozo va servir per fer un rep&agrave;s de la realitat del g&egrave;nere en catal&agrave; en el panorama internacional.</p><p align="justify">Llu&iacute;s Alpera, impulsor de la Festa de la poesia, va destacar &laquo;l&rsquo;augment de poetes de les comarques del sud del pa&iacute;s. Aix&iacute; mateix, les comarques centrals amb el Cap i Casal valenci&agrave;, continuen fent acte de pres&egrave;ncia ben notable&raquo;.</p><p align="justify">La jornada va continuar de vesprada amb una lectura per part dels participants de poemes in&egrave;dits presentats per a l'ocasi&oacute; i que es recolliran en una antologia amb les obres presentades en aquesta II Festa de la poesia.</p><p align="justify">L'acte va servir a m&eacute;s per a presentar la publicaci&oacute; del recull de poemes de la I Festa de la poesia, celebrada fa dos anys tamb&eacute; a Alacant. Una antologia editada sota el t&iacute;tol de <i>Entre mots i versos</i> i que s'ha dedicat a la mem&ograve;ria dels poetes contest&agrave; i alcoi&agrave;, Vicent Valls i Joan Valls i publicada per la Universitat d'Alacant.</p><p align="justify">El cantautor Natxo Giron&eacute;s va posar el punt i final a la jornada amb un recital musical de poemes de Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s.</p> <p align="center"><embed width="600" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6280058261860803729%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash"></embed></p> <p align="justify">&nbsp;</p> <br /> <p align="center"><a target="_blank" href="/files/festa-poesia-alacant-2016.jpg"><img align="absMiddle" width="550" height="786" alt="" title="AMPLIA" src="/files/festa-poesia-alacant-2016.jpg" /></a></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 28-04-16

    L'organització Culture Action Europe ha llançat una proposta innovadora que té lloc del 27 al 29 d'abril. Es tracta d'un fòrum interactiu, en línia, en què durant 72 hores, es debat des de diversos punts d'Europa sobre el paper de l'artista a la societat. La presidenta de l'AELC Bel Olid ha estat convidada per l'organització a formar part del 'grup de facilitadors' que, des de Gdansk (Polònia), incentiven i dinamitzen el debat.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">L'organitzaci&oacute; Culture Action Europe, de la qual l'AELC forma part, ha llan&ccedil;at una proposta innovadora que t&eacute; lloc del 27 al 29 d'abril. Es tracta d'un debat interactiu, en l&iacute;nia, en qu&egrave; durant 72 hores, es debat des de diversos punts d'Europa sobre el paper de l'artista a la societat.</p> <p align="justify">La presidenta de l'AELC Bel Olid ha estat convidada per l'organitzaci&oacute; a formar part del 'grup de facilitadors' que, des de Gdansk (Pol&ograve;nia), incentiven i dinamitzen el debat. Paaral&middot;lelament, ahir al vespre, l'AELC va proposar als socis de connectar-s'hi des de Barcelona per a intervenir-hi.</p> <div class="rtecenter"><br /> <iframe width="500" height="281" frameborder="0" allowfullscreen="" mozallowfullscreen="" webkitallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/164439189?title=0&amp;byline=0"></iframe></div> <p class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"><b> El debat es mant&eacute; en actiu fins dem&agrave; al vespre, i tothom hi pot participar en l&iacute;nia des de la p&agrave;gina </b></span><a target="_blank" href="http://www.jammart.eu"><span style="font-size: larger;"><b>www.jammart.eu</b></span></a></p> <p align="justify">En el primer dia de debat la p&agrave;gina va tenir m&eacute;s de 1000 visites de 65 pa&iuml;sos diferents, m&eacute;s de 300 participants i 250 intervencions. Les propostes de debat van ser aquestes. Afegim un resum del debat que vam fer a Barcelona, amb V&iacute;ctor Cucurull, Jordi Mart&iacute;n Lloret, Josep Mi&agrave;s i Carme Ros.</p> <p align="justify"><b> &middot; S'impliquen prou, els artistes i els intel&middot;lectuals, en el discurs pol&iacute;tic actual? Haurien d'implicar-s'hi?<br /> </b><br /> En el nostre cas concret, el context pol&iacute;tic ens condiciona. La cultura catalana &eacute;s una cultura sense estat, i el creador catal&agrave; ha de reivindicar constantment la seva identitat perqu&egrave; no li pengin l'etiqueta de creador espanyol. El nostre estat (l'espanyol) ni ens promou ni ens defensa com a artistes de cultura catalana, ben b&eacute; tot al contrari, i l'opini&oacute; internacional espera de nosaltres que fem el paper d'espanyols. Per aix&ograve;, reivindicar la nostra identitat fora del mapa &eacute;s una acci&oacute; pol&iacute;tica.<br /> <br /> En en nostre &agrave;mbit art&iacute;stic, la literatura, la tria de la llengua ja implica un comprom&iacute;s pol&iacute;tic. Ser escriptor en llengua catalana ja &eacute;s una manera de significar-se, culturalment i tamb&eacute; en l'&agrave;mbit pol&iacute;tic.<br /> <br /> Tamb&eacute; en defensar una cosa que per a nosaltres &eacute;s &ograve;bvia: &laquo;literatura catalana&raquo; &eacute;s aquella que s'escriu en catal&agrave;, i no &eacute;s la literatura que s'escriu en qualsevol altra llengua des del nostre &agrave;mbit ling&uuml;&iacute;stic.<br /> <br /> Una cosa que diferencia l'art de l'entreteniment &eacute;s que l'art utilitza l'est&egrave;tica per trencar amb les idees establertes, per remoure i provocar un trencament. Sin&oacute; fa aix&ograve;, &eacute;s pur entreteniment.</p> <p align="justify"><b> &middot; Es desenvolupa b&eacute;, l'artista, en el context democr&agrave;tic? I a la inversa, es desenvolupa, la democr&agrave;cia, a trav&eacute;s de l'art?</b><br /> <br /> Els artistes han de poder crear en llibertat, i en un context democr&agrave;tic, en principi sembla que podrien fer-ho. Passa, per&ograve;, que les societats occidentals creen zombis adormits, fills del benestar material, per aix&ograve;, a vegades sembla que hi hagi d'haver un sotrac fort perqu&egrave; la gent comenci a reaccionar.<br /> <br /> En democr&agrave;cia tamb&eacute; hi ha censura, encara que sigui de baixa intensitat. El cas de Dolors Miquel, que va ser convidada a recitar els seus poemes per l'Ajuntament de Barcelona i denunciada per organitzacions de dretes per llegir un poema sacr&iacute;leg, n'&eacute;s un exemple. O el cas d'Erri de Luca, denunciat per donar la seva opini&oacute; sobre el projecte del tren d'alta velocitat al nord d'It&agrave;lia. O el cas d'Empar Moliner, que va crear un esc&agrave;ndol maj&uacute;scul pel fet de cremar una constituci&oacute; espanyola. Saramago deia que l'artista ha de tenir la capacitat de revoltar-se cada dia.<br /> <br /> L'art, en els nostres dies, est&agrave; buscant la manera d'adaptar-se als constants canvis tecnol&ograve;gics, i aquest fet el condiciona. Al segle XV la literatura es va transformar per la difusi&oacute; de la impremta, i avui passa el mateix amb la q&uuml;esti&oacute; tecnol&ograve;gica.</p> <p align="justify"><b> &middot; Cal que artistes i intel&middot;lectuals tinguin en compte el seu impact a la societat?</b><br /> <br /> L'escriptor ha de pensar que tindr&agrave; lectors, per&ograve; no ha de condicionar la seva creaci&oacute; art&iacute;stica a aquest fet.<br /> <br /> En l'obra art&iacute;stica, si no hi ha di&agrave;leg entre el creador i el p&uacute;blic, no hi ha retorn, i per tant aquella obra no servir&agrave;.</p> <p align="justify"><b> &middot; Els artistes haurien de poder viure del seu art? Com?</b><br /> <br /> El concepte de &laquo;viure de l'art&raquo; ha anat canviant al llarg de la hist&ograve;ria, no era el mateix durant el renaixement que durant el modernisme o en l'actualitat, i d'aqu&iacute; a deu anys, amb els grans canvis que s'estan duent a terme des de fa temps en el mercat digital, ja ser&agrave; tota una altra cosa. Tot i aix&iacute;, viure professionalment de l'art ha de ser sempre un objectiu, i per aix&ograve; actuar en contra de situacions com la que hi ha ara a l'Estat espanyol, que penalitza fiscalment els autors pensionistes.<br /> <br /> Per&ograve; cal tenir sempre en compte la humilitat del creador, la humilitat de viure de l'ofici com qualsevol altra professi&oacute;, lluny dels estereotips rom&agrave;ntics de l'artista.<br /> <br /> D'altra banda, els artistes que no es dediquen professionalment a l'art, i que ho tenen com una activitat m&eacute;s o menys professionalitzada, tamb&eacute; han de poder cobrar pel seu art encara que no sigui la font principal d'ingressos. L'estudi sobre la professionalitzaci&oacute; dels escriptors en llengua catalana ja va treure a la llum aquest tipus de creadors, que s&oacute;n la immensa majoria (i que a priori no significa que for&ccedil;osament cre&iuml;n obres de pitjor qualitat).<br /> <br /> A vegades, quan un artista arriba a viure del seu art, es crea la paradoxa que aquell art s'institucionalitza i perd la seva capacitat cr&iacute;tica.</p> <p align="justify"><b> La s&iacute;ntesi visual dels nombrosos debats d'ahir &eacute;s aquesta: </b></p> <div class="rteleft"><div class="rtecenter"><a href="/files/JS_Summaryda1.001.jpeg" target="_self"><img align="absMiddle" width="500" height="281" src="/files/JS_Summaryda1.001.jpeg" alt="" /></a></div> <p>&nbsp;</p> <p align="justify"><b> De les discussions d'ahir, n'han sorgit les seg&uuml;ents propostes de debat, que estaran actives durant tot aquest segon dia:</b><br /> <br /> &middot; <a target="_blank" href="http://www.jammart.eu/open-discussions/are-artists-intellectuals-currently-contributing-to-the-needed-ch">Hi estan contribuint, els artistes i intel&middot;lectuals, al canvi que es necessita? Com?</a><br /> <br /> &middot; <a target="_blank" href="http://www.jammart.eu/open-discussions/when-would-you-consider-your-neighbour-being-impacted-by-art">L'impacte que pugui tenir una obra d'art, per exemple, en el teu veh&iacute;, com es mesura?</a><br /> <br /> &middot; <a target="_blank" href="http://www.jammart.eu/open-discussions/what-identifies-an-art-work-practice-worth-being-supported">Com se sap, a quines obres d'art o pr&agrave;ctiques art&iacute;stiques val la pena donar suport? </a></p><p align="justify"><b> <br />Des de l'AELC, proposem, tamb&eacute;, com a incitaci&oacute; al debat, aquest text de Carles Hac Mor, recentment guardonat amb el Premi Jaume Fuster:</b><br /> <br /> <i>Tan bon punt hom de deb&ograve; no vol dir res &eacute;s quan en diu m&eacute;s, de coses</i></p><p class="rteright">[Carles Hac Mor]</p><p align="justify">&nbsp;&nbsp;&nbsp; L&rsquo;art --que s&iacute; que va existir, antany, en l&rsquo;&agrave;mbit d&rsquo;all&ograve; sagrat i, despr&eacute;s, en el d&rsquo;all&ograve; metaf&iacute;sic-- avui s&rsquo;ha dissolt en all&ograve; quotidi&agrave;, no gens sagrat ni gens metaf&iacute;sic: ja no &eacute;s art, ja tot &eacute;s art, ja res no &eacute;s art. I si continua essent art d&rsquo;alguna manera --fent veure que &eacute;s art-- &eacute;s per la in&egrave;rcia de tot all&ograve; que amb l&rsquo;art es va institucionalitzar.<br /> <br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp; All&ograve; que hom denomina art rau en les pr&agrave;ctiques qualificades d&rsquo;art&iacute;stiques i que, a trav&eacute;s de les teories de l&rsquo;art, es pensen que s&oacute;n art. I, aix&iacute;, s&rsquo;atorguen i hom les atorga unes especificitats que no s&oacute;n especificitats, unes caracter&iacute;stiques que comparteixen amb totes les pr&agrave;ctiques que les teories de l&rsquo;art no qualifiquen d&rsquo;art&iacute;stiques. <br /> <br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp; Cap pr&agrave;ctica no t&eacute; perqu&egrave; integrar-se en la societat, per la senzilla ra&oacute; que tota pr&agrave;ctica ja neix i mor integrada a la societat i a l&rsquo;esperit d&rsquo;un temps, encara que mirin de desintegrar la societat i els condicionaments del temps, la qual aspiraci&oacute; resulta for&ccedil;a interessant com a punt de partida per a una pr&agrave;ctica. <br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp; <br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp; Un cop feta la desteoritzaci&oacute; de l&rsquo;art, les pr&agrave;ctiques ara com ara anomenades art&iacute;stiques continuaran existint, sense atribuir-se per&ograve; all&ograve; que els atorguen les teories de l&rsquo;art. Aquestes pr&agrave;ctiques s&rsquo;hauran tret un pes de sobre i guanyaran en llibertat i llibertinatge en perdre el seu fonament te&ograve;ric les institucions repressives que acompanyen aix&ograve; que en diuen art, com la cr&iacute;tica d&rsquo;art (manifestaci&oacute; institucionalitzada de l&rsquo;esperit cr&iacute;tic i de la mania --moralista, eticista i economicista--d&rsquo;emetre judicis de valor).</p></div>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 23-04-16

    L'Asociación Española de Críticos Literarios ha anunciat aquest dissabte a Santa Cruz de la Palma (Canàries) els guanyadors dels Premis de la Crítica en les quatre llengües oficials de l'Estat espanyol, a les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant el 2015.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">23 d'abril de 2016</span></div> <br /> <p align="justify">L'Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Cr&iacute;ticos Literarios ha anunciat aquest dissabte a Santa Cruz de la Palma (Can&agrave;ries) els guanyadors dels Premis de la Cr&iacute;tica en les quatre lleng&uuml;es oficials de l'Estat espanyol, a les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant el 2015.</p> <p align="justify">En la modalitat en llengua catalana, han resultat guanyadors el valenci&agrave; Mart&iacute; Dom&iacute;nguez, amb la novel&middot;la <i>La sega</i> (Ed. Proa), en qu&egrave; l'autor reflexiona sobre la viol&egrave;ncia i la impunitat; i la barcelonina Gemma Gorga, amb el recull <i>Mur</i> (Ed. Meteora), dedicat a la figura femenina i al sacrifici an&ograve;nim i silenciat de les dones al llarg dels segles.</p> <p align="justify">Els Premis de la Cr&iacute;tica s&oacute;n uns guardons que atorga l'Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Cr&iacute;ticos Literarios, i la secci&oacute; de cr&iacute;tica de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana en coordina el jurat i la difusi&oacute;. Enguany, el jurat en llengua catalana ha estat format per Anna Ballbona, &Agrave;lex Broch, Pere Guix&agrave;, Llu&iuml;sa Juli&agrave; (coord.) i Llu&iacute;s Muntada.</p> <p align="center"><span style="font-size: larger;"><b>MART&Iacute; DOM&Iacute;NGUEZ, PREMI DE LA CR&Iacute;TICA CATALANA DE NARRATIVA AMB LA NOVEL&middot;LA </b><i><b>LA SEGA</b></i></span></p> <p align="center"><b><i>Mart&iacute; Dom&iacute;nguez &eacute;s el quart autor valenci&agrave; que rep aquest guard&oacute;, despr&eacute;s de Ferran Torrent, Manuel Baixauli i Joan Francesc Mira.</i></b></p> <p align="justify"><img align="left" width="300" height="200" alt="" src="/files/marti-dominguez-miguel-lorenzo.jpg" style="border:15px solid #FFFFFF" /><b>Mart&iacute; Dom&iacute;nguez</b> (Madrid, 1966), bi&ograve;leg, escriptor i periodista, &eacute;s doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de Val&egrave;ncia. Ha alternat la recerca i la doc&egrave;ncia amb el periodisme i la literatura.<br /> &nbsp;<br /> Ha col&middot;laborat amb articles sobre ci&egrave;ncia i literatura a diaris i revistes com <i>El Temps,</i> el <i>Quadern</i> d'<i>El Pa&iacute;s</i> o el<i> Cultura/s</i> de <i>La Vanguardia</i>. Alguns dels seus articles apareixen als reculls <i>Peiximinuti</i> (1993) i <i>Bestiari</i> (2000). Per la seva tasca com a director de la revista de divulgaci&oacute; cient&iacute;fica <i>M&egrave;tode</i>, el 2007 rep el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya.<br /> &nbsp;<br /> Com a narrador, s'especialitza en novel&middot;la hist&ograve;rica de tema cient&iacute;fic. Escriu una trilogia sobre la il&middot;lustraci&oacute; francesa,<i> Les confid&egrave;ncies del Comte de Buffon</i> (1997) &ndash;guardonada amb els premis Crexells, Andr&ograve;mina i Cr&iacute;tica de la Universitat de Val&egrave;ncia&ndash;, <i>El secret de Goethe</i> (1999) &ndash;premi Prudenci Bertrana i Cr&iacute;tica de la Universitat de Val&egrave;ncia&ndash; i <i>El retorn de Voltaire</i> (2007) &ndash;premi Josep Pla. M&eacute;s tard, amb<i> El somni de Lucreci</i> (2013), guanya el premi Carles Rahola d'assaig.</p> <p align="justify"><i>La sega</i> (Ed. Proa) transcorre en un poble de masos disseminats, al Maestrat, entre els anys 40 i 50 del segle XX. &Eacute;s una zona boscosa que freq&uuml;enten els guerrillers del maquis, que compten amb la complicitat material i sentimental de la filla del mas, la Teresa, i les retic&egrave;ncies de la mare, que ha vist com el seu marit era v&iacute;ctima de la Gu&agrave;rdia Civil. Els fill petit &eacute;s el narrador de la hist&ograve;ria, que descobreix el m&oacute;n en un context ple de secrets i viol&egrave;ncia. Un dels guerrillers del maquis, que s'ent&eacute;n amb la Teresa, &eacute;s alhora confident de la Gu&agrave;rdia Civil. Aix&ograve; originar&agrave; algun malent&egrave;s i algun tiroteig. La novel&middot;la segueix l'evoluci&oacute; del nen protagonista i de la seva fam&iacute;lia, dividida i sacsejada per les lluites entre guerrillers i gu&agrave;rdies, en un poble de muntanya valenci&agrave;.</p> <p align="justify"><b>Per a l'autor, la novel&middot;la<i> La sega</i> (Ed. Proa)</b></p> <p align="justify">&laquo;&Eacute;s un canvi de registre en la meua obra liter&agrave;ria. D'aquesta manera, front a les novel&middot;les d'idees anteriors (amb figures del pensament com Buffon, Goethe, Voltaire o C&eacute;zanne), ara m'enfronte a una ficci&oacute; major, tot i que tamb&eacute; basant-me en fets reals. La sega &eacute;s una novel&middot;la que reflexiona sobre la viol&egrave;ncia i la impunitat, sobre la llarga nit del franquisme.&raquo;</p> <p align="justify"><b>Per a l'autor, rebre aquest premi, que reconeix la millor obra de narrativa publicada durant el 2015</b></p> <p align="justify">&laquo;Representa, evidentment, una gran alegria, per la imparcialitat del jurat i el gran reconeixement que significa. I tamb&eacute; per la n&ograve;mina de guanyadors anteriors, que admire i respecte molt.&raquo;</p> <p align="justify">M&eacute;s informaci&oacute; sobre Mart&iacute; Dom&iacute;nguez: <a target="_blank" href="/autors/dominguezm">http://www.escriptors.cat/autors/dominguezm</a></p> <p align="justify"><b>Qu&egrave; en diu el jurat</b></p> <p align="justify"><i>La sega</i> mostra l'acci&oacute; repressora de la Gu&agrave;rdia Civil contra els maquis, sempre considerats bandolers, que actuaven en terres del Maestrat, i molt especialment, contra els masovers que podien ajudar els maquis que arribaven a les seves masies buscant ajuda o menjar. Neutralitzar i impedir aquesta ajuda era tallar la capacitat de superviv&egrave;ncia dels maquis. Per aix&ograve; tant enemics de la Gu&agrave;rdia Civil eren els masovers com els maquis. Trobar un masover col&middot;laboracionista era la seva sent&egrave;ncia de mort. Una mort com a av&iacute;s, venjan&ccedil;a i com a mecanisme de terror cap als altres masovers. Fins i tot la Gu&agrave;rdia Civil podia organitzar una contrapartida vestint-se com a maquis per enganyar als masovers. Si rebien la seva ajuda, l'endem&agrave; eren homes morts. Aix&iacute;, els masovers, instal&middot;lats entre dos focs, sobreviuen entre la por i la incertesa. Situacions que podien encendre insospitades passions o venjances prim&agrave;ries.</p> <p align="justify">Es viu una clara consci&egrave;ncia de la fragilitat de la vida sotmesa a forces i decisions que no es poden controlar. La veu narradora del nen Goriet &eacute;s el testimoni que explica els successos que viuen els membres de la seva fam&iacute;lia i les masies de l'entorn. Una novel&middot;la que cal situar entre les millors que ens descriuen la repressi&oacute; de la postguerra en l'&agrave;mbit de la llengua i la literatura catalana.</p> <div class="rteright">(Llu&iuml;sa Juli&agrave;)</div> <br /> <p align="center"><span style="font-size: larger;"><b>GEMMA GORGA, PREMI DE LA CR&Iacute;TICA CATALANA DE POESIA AMB EL POEMARI <i>MUR</i></b></span></p> <p align="center"><b><i>Gemma Gorga rep aquest premi en ple proc&eacute;s d'escriptura de dos llibres nous.</i></b></p> <p align="justify"><b><img align="left" width="300" height="225" alt="" src="/files/gemma-gorga.JPG" style="border:15px solid #FFFFFF" />Gemma Gorga</b> (Barcelona, 1968) &eacute;s professora de literatura a la Universitat de Barcelona. Com a poeta, ha publicat <i>Ocellania</i> (1997), <i>El desordre de les mans</i> (2003), <i>Instruments &ograve;ptics</i> (2005), <i>Llibre dels minuts </i>(2006, Premi Miquel de Palol) i <i>Diafragma</i> (2012, en col&middot;laboraci&oacute; amb el fot&ograve;graf Joan Ramell).<br /> &nbsp; <br /> Amb la traducci&oacute; del poemari de l'escriptor indi Dilip Chitre, <i>Vint esmorzars cap a la mort</i> (2012) rep els premis Cavall Verd de l'AELC i Jordi Dom&egrave;nech de la UAB de traducci&oacute;. &Eacute;s autora d'un assaig gastron&ograve;mic titulat <i>La cuina natural </i>(2004), escrit en col&middot;laboraci&oacute; amb Antonio Lozano. En castell&agrave;, les seves publicacions m&eacute;s recents inclouen un pr&ograve;leg a la poesia de Sant Joan de la Creu (2010) i un assaig titulat <i>El mundo a trav&eacute;s del libro. A prop&oacute;sito de Cervantes, Canetti y Hrabal</i> (2007).<br /> &nbsp;<br /> <i>Mur</i> (Ed. Meteora), parteix de la investigaci&oacute; sobre les dones murades del segle XII, dones que decidien recloure's de per vida en una cel&middot;la tapiada al seu entorn, des d'on donaven consells a la gent i vivien de l'almoina. Des d'aquesta idea, que es relaciona clarament amb la recerca de les &laquo;mares liter&agrave;ries&raquo;, i/o reals, Gorga dedica el llibre a les seves dues &agrave;vies.</p> <p align="justify"><i>Mur</i> &eacute;s el nou llibre de poemes d&rsquo;una de les nostres poetes m&eacute;s internacionals dedicat a la figura femenina al llarg dels segles i al sacrifici an&ograve;nim i silenciat de tantes i tantes dones que l&rsquo;autora focalitza en les seves dues &agrave;vies. El poemari s&rsquo;organitza en tres parts: &lsquo;murades&rsquo;, &lsquo;murta&rsquo; i &lsquo;murmuri&rsquo;, i inclou 64 poemes.</p> <p align="justify"><b>Per a l'autora, <i>Mur</i> &eacute;s</b></p> <p align="justify">&laquo;Un llibre que per a mi &eacute;s molt especial, ja que <i>Mur</i> &eacute;s una investigaci&oacute; po&egrave;tica sobre la mem&ograve;ria, en el seu doble vessant individual (a trav&eacute;s de la figura de les &agrave;vies) i col&middot;lectiu (a trav&eacute;s del motiu de la guerra i la postguerra).&raquo;</p> <p align="justify"><b>Per a l'autora, aquest premi, que reconeix la millor obra de poesia publicada durant el 2015</b></p> <p align="justify">&laquo;Tot premi &eacute;s, d'entrada, una enorme alegria, i m&eacute;s encara si es tracta d'un premi que et donen sense que t'hi hagis presentat. Arriba quan estic immersa en l'escriptura de dos llibres nous. &Eacute;s a dir, mentre faig feina, en plena normalitat creativa. La qual cosa m'agrada, perqu&egrave; el premi no introdueix cap tall artificial, cap abans i despr&eacute;s. &Eacute;s un pas m&eacute;s que s'integra amb naturalitat en el cam&iacute;.&raquo;</p> <p align="justify">M&eacute;s informaci&oacute; sobre Gemma Gorga: <a target="_blank" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gemma_Gorga">https://ca.wikipedia.org/wiki/Gemma_Gorga</a></p> <p align="justify"><b>Qu&egrave; en diu el jurat</b></p> <p align="justify">Llu&iacute;s Muntada relaciona la poesia de Gemma Gorga amb Wislawa Symborska, per la capacitat d'abstracci&oacute; des de la realitat material. Des de qualsevol material m&iacute;nim, petit, s'alcen grans conceptes existencials. En ambdues &eacute;s important el silenci, la solitud i el buit que evoquen els seus versos.</p> <p align="justify">Per a Llu&iuml;sa Juli&agrave;, si la mem&ograve;ria &eacute;s central en la investigaci&oacute; que proposa <i>Mur</i>, l'espai arquitect&ograve;nic i el propi cos de les murades, &eacute;s un altre element que el configura, elements caracter&iacute;stics de la po&egrave;tica de Gorga. En aquesta nova entrega de 64 composicions, torna a posar-se de relleu el cos de les &laquo;dones murades&raquo; com a &uacute;nica realitat des d'on viure, darrera del mur, a&iuml;llades, podr&iacute;em dir, per&ograve; dones que troben el seu &eacute;sser en l'exploraci&oacute; des del seu interior. Gorga d&oacute;na veu a diversos nivells; el mur passa a ser indissociable de l'experi&egrave;ncia humana, d'uns cossos a&iuml;llats, muts i a la vegada savis i aut&ograve;noms, com defineix en el poema &laquo;Definici&oacute;&raquo;.</p> <p>&nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp;&nbsp;&nbsp; Habitar el mur:<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp;&nbsp;&nbsp; mur<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp;&nbsp;&nbsp; mur<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp;&nbsp;&nbsp; ar.</p> <p align="justify">El palmar&egrave;s dels Premis de la Cr&iacute;tica Catalana reuneix bona part dels principals noms de les nostres narrativa i poesia actuals: Toni Sala i M&agrave;rius Sampere el 2015, Pep Coll i Carles Duarte el 2014, Jordi Coca i Jordi Llavina el 2013, Jaume Cabr&eacute; i Perejaume el 2012, Jordi Punt&iacute; i Anna Montero el 2011, Francesc Ser&eacute;s i Carles Miralles el 2010, Joan Francesc Mira i Teresa Pascual el 2009, Manuel Baixauli i Joan Margarit el 2008, Eduard M&aacute;rquez i Pon&ccedil; Pons el 2007, entre m&eacute;s. <br /> &nbsp;</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 23-04-16

    Els escriptors, independentment de si presenten novetats aquest any o no en presenten, de si venen molts llibres o en venen pocs, de si són molt o gens mediàtics, són convocats a celebrar Sant Jordi, el dia amb més literatura de l'any, amb dues breus trobades informals, que tindran lloc a Barcelona i a València.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Els escriptors, independentment de si presenten novetats aquest any o no en presenten, de si venen molts llibres o en venen pocs, de si s&oacute;n molt o gens medi&agrave;tics, s&oacute;n convocats a celebrar Sant Jordi, el dia amb m&eacute;s literatura de l'any, amb dues breus trobades informals, que tindran lloc a Barcelona i a Val&egrave;ncia.</p><p align="justify">A Barcelona, ens trobarem a la una del migdia, a la cinquena planta de l'Ateneu Barcelon&egrave;s (Canuda, 6), amb un brindis que organitzem l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana conjuntament amb l'Associaci&oacute; Col&middot;legial d'Escriptors de Catalunya, l'Associaci&oacute; de Joves Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Catal&agrave;, amb la col&middot;laboraci&oacute; de l'Ateneu Barcelon&egrave;s [<a target="_blank" href="/node/12758">+ info.</a>].</p><p align="justify">Paral&middot;lelament, al mateix Ateneu Barcelon&egrave;s, el col&middot;lectiu d'editorials Llegir en Catal&agrave; instal&middot;lar&agrave; una parada de llibres al pati de carruatges, de 10 a 20 hores; on a m&eacute;s a m&eacute;s hi haur&agrave; signatures de diversos autors; en concret comptarem amb la pres&egrave;ncia de Manuel Baixauli, Merc&egrave; Foradada, Roc Casagran, Joan Benesiu, &Agrave;frica Ragel, Jordi Borr&agrave;s, Sebasti&agrave; Bennasar, Jordi Manuel, Cesk Freixas, Ant&ograve;nia Carr&eacute;-Pons, Marcel Riera i Joan Tom&agrave;s Mart&iacute;nez, tots ells autors que han publicat en les editorials que formen part de Llegir en Catal&agrave;. Les activitats de l&rsquo;Ateneu d&rsquo;aquest dia es complementaran amb una lectura p&uacute;blica de les obres finalistes del Premi Crexells, concerts i concursos entre altres actes emmarcats en una jornada de portes obertes.</p><p align="justify">A Val&egrave;ncia, el brindis es far&agrave; a les dotze del migdia, en el marc de la Fira del Llibre de Val&egrave;ncia que t&eacute; lloc aquests dies al Jard&iacute; de Vivers de la capital del T&uacute;ria. El brindis, amb una foto de fam&iacute;lia, tindr&agrave; lloc al tendal de la Generalitat valenciana (G), i el convoquem l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Catal&agrave; [<a target="_blank" href="/node/12758">+ info.</a>].</p><p align="justify">Enguany tamb&eacute; hem impr&egrave;s un punt de llibre, amb un poema de Joana Raspall, que ens recorda que totes les persones som diferents per&ograve; iguals, perqu&egrave; els autors reparteixin el dia de Sant Jordi, en una acci&oacute; simb&ograve;lica per expressar la indignaci&oacute; amb els governs europeus respecte de l'actuaci&oacute; amb les persones que fugen de la guerra [<a target="_blank" href="/node/12761">+ info.</a>].</p><p align="center"><img align="absMiddle" width="470" height="785" alt="" src="/files/punt-llibre-aelc-sant-jordi-2016-petit.jpg" /></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 22-04-16

    L'organització Culture Action Europe, de la qual l'AELC forma part, ha llançat una proposta innovadora que tindrà lloc del 27 al 29 d'abril. Es tracta d'un debat interactiu, en línia, en què durant 72 hores, es debatrà des de diversos punts d'Europa sobre el paper de l'artista a la societat.
     

  • 20-04-16

    Aquest vespre tindrà lloc a l'Ateneu Barcelonès la tercera i última trobada del cicle temàtic de col·loquis de Sant Jordi, que debatrà, en aquesta sessió, sobre el tractament de les guerres a la literatura.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest dijous a les set del vespre tindr&agrave; lloc a l'Ateneu Barcelon&egrave;s la tercera i &uacute;ltima trobada del cicle tem&agrave;tic de col&middot;loquis de Sant Jordi. Aquesta sessi&oacute; est&agrave; dedicada a la mem&ograve;ria de les guerres.</p><p align="justify">Hi participaran Joni D., autor de <i>La Torre de la Serra</i> (Ed. Tigre de Paper); Maiol de Gr&agrave;cia, que parlar&agrave; sobre el llibre de la Nobel Svetlana Aleksi&eacute;vitx <i>Temps de segona m&agrave;. La fi de l&rsquo;home roig</i> (Ed. Raig Verd), en la traducci&oacute; de Marta Reb&oacute;n; i Teresa Mu&ntilde;oz, que parlar&agrave; de la seva traducci&oacute; d'<i>Homes com nosaltres</i> (Ed. L'Aven&ccedil;), d&rsquo;Emilio Lussu.</p><p align="justify">El debat, moderat per l'escriptora Cinta Arasa, suscitar&agrave; moltes reflexions. &Eacute;s possible parlar/escriure realment de les guerres? Hi ha justificaci&oacute; ideol&ograve;gica, darrere les novel&middot;les que parlen de la guerra? Quin &eacute;s el rol de les dones en les novel&middot;les de guerres? Quina relaci&oacute; hi ha entre la llengua emprada i una determinada posici&oacute; ideol&ograve;gica? Com conviuen, en la literatura, els fets hist&ograve;rics de gran transcend&egrave;ncia i la vida quotidiana?</p><p align="justify">Tindr&agrave; lloc a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelon&egrave;s (Canuda, 6, bxs, Barcelona), dijous 21 d'abril a les set del vespre.</p><p align="justify">Aquest cicle &eacute;s organitzat conjuntament per l'Associaci&oacute; Col&middot;legial d'Escriptors de Catalunya, l'Associaci&oacute; de Joves Escriptors en Llengua Catalana, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, l'Ateneu Barcelon&egrave;s, Llegir en Catal&agrave; i el PEN Catal&agrave;.<br /><br />&nbsp;</p><p align="center"><img align="absMiddle" width="500" height="708" src="/files/sant-jordi-ateneu.jpg" alt="" /></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 19-04-16

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha imprès punts de llibre amb el poema «Podries», que han cedit els hereus de Joana Raspall i amb el disseny de Mercè Canals, perquè els autors reparteixin el dia de Sant Jordi, en una acció simbòlica per expressar la indignació amb els governs europeus respecte de l'actuació amb les persones que fugen de la guerra.