Activitats i notícies

   

  • 16-11-15

    Del 19 al 22 de novembre, torna al Centre Octubre de Cultura Contemporània de València la Plaça del Llibre, les jornades de visibilització de la literatura catalana a València.

    Destacat ampliat: 
    <p align="center"><b>Del 19 al 22 de novembre, torna al Centre Octubre de Cultura Contempor&agrave;nia de Val&egrave;ncia la Pla&ccedil;a del Llibre, les jornades de visibilitzaci&oacute; de la literatura catalana a Val&egrave;ncia. M&eacute;s de quaranta actes ompliran la programaci&oacute; d'aquesta cita amb la literatura i la cultura.</b></p> <p align="justify"><a href="http://www.placadelllibre.com/" target="_blank"><img src="/files/placa-del-llibre-valencia-2015.jpg" width="200" height="283" align="left" title="V&Eacute;S-HI" style="border:20px solid #FFFFFF" alt="" /></a>Les entitats organitzadores &ndash;Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, l'Associaci&oacute; d'Editors del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i el Gremi de Llibrers de Val&egrave;ncia&ndash;, organitzem per tercer any consecutiu, i per primera vegada amb la col&middot;laboraci&oacute; de les institucions p&uacute;bliques &ndash;Conselleria de Cultura, Diputaci&oacute; de Val&egrave;ncia i Ajuntament&ndash; aquest lloc de trobada entre escriptors, llibreters, editors i lectors.<br /> &nbsp; <br /> Presentacions i venda de llibres, taules rodones, concerts, recitals, col&middot;loquis i xerrades, exposicions, accions a les xarxes socials, activitats familiars i lliurament de premis sumaran m&eacute;s de quaranta activitats en quatre dies. Entre moltes altres activitats, hi haur&agrave; un espai d'enregistrament de lectures de Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s per compartir-les en Twitter, amb l'etiqueta #llegirEstell&eacute;s; la presentaci&oacute; de la commemoraci&oacute; de l'Any Llull 2016 amb l'assist&egrave;ncia de Maribel Ripoll, comiss&agrave;ria de l'Any Llull pel Govern Balear i de Laura Borr&agrave;s, directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes; una taula rodona sobre la relaci&oacute; entre ci&egrave;ncia i literatura, una xerrada amb els editors de la revista <i>Car&agrave;cters</i>, o una taula rodona sobre el finan&ccedil;ament valenci&agrave;, amb la intervenci&oacute; del Conseller d'Hisenda Vicent Soler. L'activitat central ser&agrave; divendres, amb un sopar literari de germanor amb espectacles po&egrave;tics, que tindr&agrave; lloc just despr&eacute;s del lliurament del Premi d'Honor de la Pla&ccedil;a del Llibre a l'escriptor Jaume Cabr&eacute; &ndash;el qual ser&agrave; entrevistat per Manolo Gil&ndash;, i el Premi Pla&ccedil;a del Llibre de Difusi&oacute; a Escola Valenciana.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-left: 1.5cm; margin-right: 1.5cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; page-break-before: auto">Gemma Pasqual, vicepresidenta de l'AELC pel Pa&iacute;s Valenci&agrave; ha recordat en roda de premsa la import&agrave;ncia d'aquesta iniciativa per als escriptors, perqu&egrave; &eacute;s &laquo;l'&uacute;nic marc de trobada que tenim, on ajuntar-nos i parlar sobre cultura&raquo;. Tamb&eacute; ha destacat el canvi de clima amb les institucions valencianes, despr&eacute;s que en l'edici&oacute; anterior les autoritats p&uacute;bliques ni tan sols van respondre a la invitaci&oacute; per part dels organitzadors.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify">A m&eacute;s de les quatre entitats organitzadores hi participen 17 editorials i 6 llibreries, i hi col&middot;laboren totes les universitats p&uacute;bliques del Pa&iacute;s Valenci&agrave; a m&eacute;s de la Fundaci&oacute; pel Llibre i la Lectura, la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i l'Institut d'Estudis Catalans. L'Ajuntament de Val&egrave;ncia ha col&middot;laborat en la difusi&oacute; de l'esdeveniment i hi ser&agrave; present com a entitat expositora. La Diputaci&oacute; de Val&egrave;ncia ha comprom&egrave;s una compra institucional de llibres en valenci&agrave; que seran destinats a la xarxa provincial de biblioteques. I per &uacute;ltim, la Generalitat Valenciana, a trav&eacute;s de la Direcci&oacute; General de Cultura, ha sufragat algunes de les despeses derivades de les necessitats log&iacute;stiques de la trobada.</p> <p class="rtecenter"><b>Trobareu tota la programaci&oacute; al web de la Pla&ccedil;a del Llibre:&nbsp;</b><a href="http://www.placadelllibre.com" target="_blank"><b>http://www.placadelllibre.com</b></a><b>&nbsp;<br /> I tamb&eacute; podeu seguir-ne l'actualitat a trav&eacute;s del compte a Twitter </b><a href="https://twitter.com/placadelllibre" target="_blank"><b>@placadelllibre</b></a></p> <p align="justify">&nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 12-11-15
    12 de novembre de 2015


    L'edició d'enguany es pot resumir en dos conceptes: consolidació
    i col·laboració associacions-institucions


     

  • 11-11-15

    Un any més l'AELC serà present a la Fira del Llibre en Català de Ciutadella amb la Sopa d'Illetres, un recital i col·loqui que dóna veu a autors actuals de les Illes. Enguany hi participen l'autor teatral Jaume Miró (Mallorca), el poeta Ponç Pons (Menorca) i l'escriptora Fanny Tur (Eivissa), moderats per Ismael Pelegrí. Els tres autors, de territoris i gèneres diferents, dialogaran entre ells i amb el públic sobre el procés creatiu i la presència que hi té l'illa.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><a href="/files/fira-llibre-catala-ciutadella-2015.pdf" target="_blank"><img src="/files/tapa-fira-llibre-ciutadella.jpg" width="180" height="270" align="left" style="border:20px solid #FFFFFF" title="DESCARREGA'L" alt="" /></a>Un any m&eacute;s l'AELC ser&agrave; present a la Fira del Llibre en Catal&agrave; de Ciutadella amb la Sopa d'Illetres, un recital i col&middot;loqui que d&oacute;na veu a autors actuals de les Illes. Enguany hi participaran l'autor teatral Jaume Mir&oacute; (Mallorca), el poeta Pon&ccedil; Pons (Menorca) i l'escriptora Fanny Tur (Eivissa), moderats per Ismael Pelegr&iacute;. Els tres autors, de territoris i g&egrave;neres diferents, dialogaran entre ells i amb el p&uacute;blic sobre el proc&eacute;s creatiu i la pres&egrave;ncia que hi t&eacute; l'illa.<br /> &nbsp;<br /> L'acte tindr&agrave; lloc aquest dissabte 14 de novembre al capvespre, a les set a l'envelat de la Pla&ccedil;a del Born.<br /> &nbsp;<br /> La Fira, organitzada pel Consell Insular de Menorca, s'instal&middot;lar&agrave; des del divendres a la Pla&ccedil;a del Born, just davant la casa consistorial. Hi haur&agrave; presentacions de llibres, recitals, espectacles i rutes liter&agrave;ries. A m&eacute;s de l'AELC hi participen nou llibreries, cadascuna amb la seva parada, a les quals es podran adquirir llibres en catal&agrave; durant els dos dies que durar&agrave; la Fira.</p> <p align="justify"><a href="http://www.cime.es/WebEditor/Pagines/fira%20del%20llibre.pdf" target="_blank">DESCARREGUEU EL PROGRAMA DE LA FIRA DEL LLIBRE DE CIUTADELLA</a>.</p> <p align="justify"><b>Jaume Mir&oacute;</b> (Cala Millor, Mallorca, 1977) llicenciat en Filosofia, postgraduat en Filosofia contempor&agrave;nia i especialista universitari en Gui&oacute; i Produccions de Continguts Televisius.</p> <p align="justify">Ha escrit les obres teatrals <i>Noct&agrave;mbuls</i> (1997), <i>El funeral d&rsquo;en Singelpeu</i> (2000), <i>Fuga</i> (2003), <i>L&rsquo;Atl&agrave;ntida</i> (2005), <i>Llata (hist&ograve;ria d&rsquo;un retorn)</i> (2005), <i>Adults Normals</i> (2007, Premi de Textos Teatrals Pare Colom 2010), <i>Diari d'una miliciana</i> (2009, Premi Teatre Principal de Palma 2012), <i>In the Backyard</i> (2011, 2on Premi Art Jove de Produccions d&rsquo;Espectacles de Petit Format), <i>Dels llargs camins</i> (2015) i <i>De les criatures del bosc</i> (2015, juntament amb Pau Ar&eacute;valo), entre altres, la majoria de les quals ha estrenat i publicat.</p> <p align="justify">Aix&iacute; mateix &eacute;s autor de diferents obres de teatre infantil i autor i director d'obres per diferents edicions de Microteatre a les Balears. Com a guionista i dramaturg s&rsquo;ha format en diferents cursos impartits per Jos&eacute; Sanchis Sinisterra, Syd Field, la factoria de com&egrave;dia <i>The Second City</i> o Albert Boadella, entre d&rsquo;altres. <a href="http://www.nuvol.com/opinio/diaris-de-lobscur/" target="_blank">M&Eacute;S INFORMACI&Oacute;</a>.</p> <p align="justify"><b>Pon&ccedil; Pons</b> (Menorca, 1956) va ser un lector preco&ccedil; que, als deu anys, va comen&ccedil;ar a fer poemes i va descobrir que l'&uacute;nic dest&iacute; vivible era la literatura. &quot;Ill&ograve;man&quot; declarat que es considera &quot;menorqu&iacute; fins al moll emblancat dels meus ossos&quot; i afirma que &quot;ser menorqu&iacute; &eacute;s ser estranger pertot / ser menorqu&iacute; &eacute;s una malaltia&quot;, confessa que escriu per a un lector invisible que t&eacute; les faccions mesclades de tots els autors que estima (Pessoa, Quasimodo, Seferis...).<br /> La seva obra, plena de refer&egrave;ncies culturals i reflexions ecoling&uuml;&iacute;stiques, ha guanyat prestigiosos premis i l'ha convertit en un dels poetes m&eacute;s importants de les Illes i de la nostra literatura. Admirador de Spinoza, viu apartat del m&oacute;n literari, tot repartint el seu temps entre l'ensenyan&ccedil;a (&eacute;s catedr&agrave;tic de literatura), la dedicaci&oacute; a la fam&iacute;lia, la passi&oacute; per la poesia com a forma de coneixement i el retir al camp en la cabana d'una est&agrave;ncia que es diu &quot;Sa Figuera Verda&quot;. Escriu a m&agrave; i de nit. <a href="/autors/ponspo" target="_blank">M&Eacute;S INFORMACI&Oacute;</a>.</p> <p align="justify"><b>Fanny Tur Riera</b>, nascuda a Sant Miquel de Balansat (Eivissa) i llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de C&ograve;rdova.<br /> Ha tingut diversos c&agrave;rrecs d'import&agrave;ncia com a historiadora, bibliotec&agrave;ria, arxivera i pol&iacute;tica. Com a activista cultural ha estat, entre altres, membre de la Comissi&oacute; Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs (1993-2000), fundadora de la Plataforma per la Llengua a Eivissa i col&middot;laboradora de l'<i>Enciclop&egrave;dia d'Eivissa i Formentera</i>.</p> <p align="justify">Ha col&middot;laborat en nombroses publicacions peri&ograve;diques, com ara <i>Serra d'Or, Lluc, El Piti&uacute;s</i> o la revista <i>Eivissa</i>. Directora de les col&middot;leccions &laquo;s&rsquo;Espardell&raquo;, editada per Mediterr&agrave;nia-Eivissa; i &laquo;Monografies de la mem&ograve;ria&raquo;; codirectora de les col&middot;leccions &laquo;Mirador&raquo; i &laquo;Monuments i edificis singulars&raquo;. Coordinadora i coautora de l'obra <i>Corsaris</i> i autora d'<i>El Mercat de fruites i verdures</i> i <i>El Monument als corsaris</i>, entre altres. Ha tingut cura de les publicacions de diversos cat&agrave;legs d'exposicions i llibres de divulgaci&oacute; local, com ara <i>Vicent Ferrer Guasch, fot&ograve;graf</i> (2011), <i>Una mirada enrere: Eivissa als inicis dels anys setanta</i> (2010), <i>Domingo Vi&ntilde;ets, fot&ograve;graf i editor</i> (2010), <i>Es Polvor&iacute;</i> (2009), <i>Alfons Garc&iacute;a Prats, antol&ograve;gica</i> (2009), <i>Les Piti&uuml;ses</i> (2009) o <i>Es Mercat Vell</i> (2006), entre altres.</p><p align="justify">Aquest acte el patrocina CEDRO i hi&nbsp;col&middot;laboren el Consell Insular de Menorca i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p><br /> <div class="rtecenter"><a href="/files/sopa-illetres-ciutadella.pdf" target="_blank"><img src="/files/sopa-illetres-ciutadella.jpg" width="500" height="243" align="absMiddle" title="DESCARREGA'L" style="border:20px solid #FFFFFF" alt="" /></a></div> <a href="/files/sopa-illetres-ciutadella.pdf" target="_blank"><br /> </a> <p>&nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 10-11-15

    La presidenta de l'AELC, Bel Olid, ha participat aquest dimarts al matí a la jornada «TTIP i cultura. Riscos i oportunitats de l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió per al sector cultural», organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">La presidenta de l'AELC, Bel Olid, ha participat aquest dimarts al mat&iacute; a la jornada &laquo;TTIP i cultura. Riscos i oportunitats de l'Acord Transatl&agrave;ntic de Comer&ccedil; i Inversi&oacute; per al sector cultural&raquo;, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p><p align="justify">Bel Olid ha format part de la taula rodona &laquo;Impactes del TTIP en el sector editorial&raquo;, amb representants del m&oacute;n literari i editorial catal&agrave;, europeu i dels Estats Units, per identificar i analitzar els principals riscos i oportunitats del TTIP per al nostre sector. L'han acompanyada C&eacute;cile D&eacute;niard, membre de la Junta Directiva de CEATL; Pierre Dutilleul, president de la Federaci&oacute; Europea d'Editors; Patrici Tixis, president del Gremi d'Editors de Catalunya i Lui Simpson, directora de l'Associaci&oacute; Americana d'Editors International Enforcement &amp; Trade.</p><p align="justify">La presidenta de l'AELC hi ha defensat un element b&agrave;sic com &eacute;s la inclusi&oacute; del sector editorial dins l'excepci&oacute; cultural, que permetria la defensa dels drets morals i econ&ograve;mics dels autors, el manteniment del preu fix del llibre o la protecci&oacute; de les llibreries, entre altres.</p><p align="justify">Trobareu el programa de la jornada <a href="http://cultura.gencat.cat/web/.content/sscc/jornadaTTIP/arxius/programaJornadaTTIP.pdf" target="_blank">en aquest enlla&ccedil;</a>, tamb&eacute; podeu seguir-la a Twitter a trav&eacute;s de l'etiqueta <a href="https://twitter.com/hashtag/ttipcultura" target="_blank">#TTIPcultura</a>.</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 06-11-15
    6 de novembre de 2015

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana s'ha adherit al manifest impulsat per la xarxa d'entitats Enllaçats per la Llengua per reclamar un espai de comunicació públic i recíproc en català als Països Catalans.

     

  • 05-11-15

    Aquesta setmana dos socis de l'AELC han estat guardonats amb el màxim reconeixement del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte del Govern espanyol.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">5 de novembre de 2015</span></div><br /> <p align="justify"><b>Aquesta setmana dos socis de l'AELC han estat guardonats amb el m&agrave;xim reconeixement del Ministerio de Educaci&oacute;n, Cultura y Deporte del Govern espanyol.</b></p> <p align="justify">Carme Riera ha estat reconeguda amb el Premio Nacional de las Letras Espa&ntilde;olas, que premia el conjunt de l'obra liter&agrave;ria d'un autor en qualsevol de les lleng&uuml;es estatals, per &laquo;l'alt&iacute;ssima qualitat de la seva obra en catal&agrave; i en castell&agrave;, en qu&egrave; es combina la creaci&oacute; liter&agrave;ria amb la investigaci&oacute; i divulgaci&oacute;, una obra polifac&egrave;tica de repercussi&oacute; universal.&raquo;</p> <p align="justify">D'altra banda, el traductor, poeta i assagista Arnau Pons ha estat reconegut amb el Premio Nacional a la millor traducci&oacute; publicada a l'Estat durant el 2014, per la seva traducci&oacute; de l'alemany al catal&agrave; de <i>Cristalls d'al&egrave;</i> [<i>Atemkristall</i>] de Paul Celan, publicada a l'editorial <a href="http://www.labreuedicions.com/cristall-dale-de-paul-celan/" target="_blank">LaBreu</a>. El jurat n'ha destacat &laquo;l'excel&middot;l&egrave;ncia art&iacute;stica de la traducci&oacute;, per la lectura que fa d'un dels poetes m&eacute;s importants i dif&iacute;cils del segle XX, i per la seva contribuci&oacute; destacada tant al m&oacute;n de la poesia com al de la traducci&oacute;.&raquo;</p> <p align="justify"><b><img src="/files/carme-riera-icon.jpg" width="200" height="152" align="left" alt="" />Carme Riera</b> (Palma, 1948) &eacute;s narradora, guionista i assagista. &Eacute;s doctora en Filologia hisp&agrave;nica i exerceix de professora universit&agrave;ria. L'any 2013 &eacute;s escollida Membre de la Real Academia Espa&ntilde;ola (RAE). Des del juny de 2015 &eacute;s la presidenta de CEDRO, l'entitat que gestiona els drets dels autors, editors i periodistes.<br /> &nbsp;<br /> Autora d'una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes <i>Te deix, amor, la mar com a penyora</i> (1975) la parla col&middot;loquial mallorquina amb gran destresa. Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premis Prudenci Bertrana de novel&middot;la de 1980 per <i>Una primavera per a Domenico Guarini</i>; el Ramon Llull de 1989 per <i>Joc de miralls</i>; el Josep Pla de 1994 per <i>Dins el darrer blau</i>, novel&middot;la hist&ograve;rica que va rebre tamb&eacute; els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l'Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa; el Premi Sant Jordi el 2003 per la novel&middot;la <i>La meitat de l'&agrave;nima</i>, o el Premi Terenci Moix el 2013 amb <i>Temps d'innoc&egrave;ncia</i>, entre altres. La seva obra assag&iacute;stica, escrita eminentment en castell&agrave;, se centra principalment en l'estudi de la generaci&oacute; de l'Escola po&egrave;tica de Barcelona dels anys cinquanta: Jaime Gil de Bieda, Agust&iacute;n Goytisolo i Carlos Barral, entre altres, dels quals ha tingut cura de nombroses antologies i edicions cr&iacute;tiques.<br /> &nbsp;<br /> La seva traject&ograve;ria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or del Consell Insular de Mallorca, el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana el 2005, i el Premi Jos&eacute; Lu&iacute;s Gim&eacute;nez Front&iacute;n de l'Associaci&oacute; Col&middot;legial d'Escriptors de Catalunya, el 2012. [<a href="/autors/rierac" target="_blank">Consulta el web de l'autora</a>]</p> <p align="justify"><b><img src="/files/arnau-pons-icon.jpg" width="200" height="193" align="left" alt="" />Arnau Pons</b> (Felanitx, 1965) &eacute;s escriptor i traductor. Compagina l'escriptura de creaci&oacute; i l'assaig de poesia amb la traducci&oacute; liter&agrave;ria, principalment de poesia i assaig. Ha tradu&iuml;t, entre altres, Ingeborg Bachmann, Jean Bollack, Paul Celan, Dino Campana, H&eacute;l&egrave;ne Cixous, Jacques Dupin, Herberto Helder, Itzhak Katzenelson, Henri Meschonnic, Luiza Neto Jorge i Peter Szondi, aix&iacute; com tamb&eacute; alguns poemes (comentats per ell mateix) de Velimir Khl&egrave;bnikov i &Oacute;ssip Mandelstam. Les lleng&uuml;es que domina s&oacute;n &ndash;a banda del catal&agrave; i de l'espanyol&ndash; el franc&egrave;s, el portugu&egrave;s, l'alemany i l'itali&agrave;, i t&eacute; nocions de rus, hebreu i jiddisch. Ha publicat els assajos<i> Celan: lector de Freud</i> (2006), <i>Nissaga d'abolits</i> (2010), <i>Escriure despr&eacute;s</i> (2012), i els llibres de poesia <i>Intromissi&oacute;</i> (1991), Premi Ciutat de Palma, <i>Desertar</i> (1997), <i>A descl&ograve;s</i> (1996) i <i>Llum de ganivet</i> (2012). <i>Cristall d'al&egrave;</i> &eacute;s el segon volum de l'obra completa de Paul Celan, que LaBreu Edicions anir&agrave; publicant amb la traducci&oacute; d'Arnau Pons. El primer va ser <i>De llindar en llindar</i> (2012).<br /> &nbsp; <br /> En una <a href="http://www.arabalears.cat/premium/opinio/Arnau-PonsPOETA-ASSAGISTA-TRADUCTOR-Llegir_0_1201080011.html?utm_medium=social&amp;utm_source=twitter&amp;utm_campaign=ara" target="_blank">entrevista</a> publicada el 2014, deia &laquo;Diria que m&rsquo;interessa molt el pensament cr&iacute;tic. La lectura &eacute;s, en si mateixa, un revulsiu, no &eacute;s una activitat sedant, de cap manera. Llegir &eacute;s q&uuml;estionar, no &eacute;s caure de genolls davant un text. All&ograve; que llegeixes t'ha de fer prendre una posici&oacute;; si no &eacute;s aix&iacute;, de qu&egrave; et serveix? Si, a m&eacute;s, quan escrius agafes com a punts de refer&egrave;ncia no nom&eacute;s la teva cultura, sin&oacute; d'altres, sols trobar-te anant a contracorrent.&raquo;&nbsp;[<a href="https://youtu.be/PecCz-Gpc58" target="_blank">Veg. v&iacute;deo de la intervenci&oacute; d'Arnau Pons al Seminari sobre la Traducci&oacute; 2015</a>]<br /> &nbsp;</p> <p align="justify">M&eacute;s informaci&oacute; a l'apartat de&nbsp;<a href="http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/catalogo/cultura/premios/nacionales.html " target="_blank">Premios Nacionales del Ministerio</a>.</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 02-11-15

    Lletres i Memòria ha engruixit el catàleg d'autors amb la incorporació de sis entrevistes, realitzades a Catalina Ferrer Tur, Gabriel Florit, Joan Guasp, Miquel López Crespí, Francesc de Borja Moll Marquès i Catalina Rigo.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">3 de novembre de 2015</span></div><br /> <p align="justify">Lletres i Mem&ograve;ria ha engruixit el cat&agrave;leg d'autors amb la incorporaci&oacute; de sis entrevistes, realitzades a Catalina Ferrer Tur, Gabriel Florit, Joan Guasp, Miquel L&oacute;pez Cresp&iacute;, Francesc de Borja Moll Marqu&egrave;s i Catalina Rigo. Ja es poden veure els seus v&iacute;deos a la p&agrave;gina de Lletres i Mem&ograve;ria.</p> <p align="justify">Dividides en c&ograve;modes fragments d'entre 1 i 6 minuts de durada, aquestes entrevistes permeten als nostres socis majors de setanta anys donar testimoni de les seves vicissituds biogr&agrave;fiques, de la seva obra liter&agrave;ria i, en definitiva, de la seva experi&egrave;ncia vital. Lletres i Mem&ograve;ria &eacute;s un projecte en actiu des d'inicis de 2010, i est&agrave; impulsat per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i el portal d'internet Memoro. El banc de la Mem&ograve;ria.</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28556%29" target="_blank"><img src="/files/ferrer.jpg" width="200" height="160" align="left" title="V&Eacute;S-HI" alt="" /><b>Catalina Ferrer Tur</b></a> (Eivissa, 1936) formada al Seminari, posteriorment estudia Magisteri per lliure, des d'Eivissa mateix. A part d'unes classes de refor&ccedil; de llat&iacute; i castell&agrave; amb la professora que l'havia ajudat a treure's la carrera, no arriba a exercir de mestra perqu&egrave; passa a treballar al restaurant Formentera, que tenia el seu marit al port d'Eivissa. Actualment viu en una resid&egrave;ncia a Palma.<br /> &nbsp;<br /> Comen&ccedil;a a escriure poesia de ben petita, primer en castell&agrave;, i ja major, en catal&agrave;. Ha publicat els reculls de poesia <i>Poemes d'amor</i> (2009), <i>Ombres de somni</i> (2011) i <i>Arxip&egrave;lag</i> (2012), i t&eacute; material in&egrave;dit per a molts llibres m&eacute;s. La seva poesia &eacute;s un constant homenatge al seu marit. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28556%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28560%29" target="_blank"><img src="/files/florit.jpg" width="200" height="160" align="left" title="V&Eacute;S-HI" alt="" /><b>Gabriel Florit Ferrer</b></a> (Sineu, Mallorca, 1944) p&egrave;rit mercantil de formaci&oacute;, ha treballat d'agent comercial.<br /> &nbsp;<br /> El 1980 publica el seu primer poemari, <i>Carussa</i>, editat pel mateix autor. No &eacute;s, per&ograve;, fins als anys noranta que la seva poesia comen&ccedil;a a ser coneguda i reconeguda. En aquest sentit s&oacute;n significatius els poemaris <i>Pols de corc: en clau de s&iacute;stole</i> (1992) i <i>Di&agrave;stole i quatre poemes d'amor</i> (1994). Des de llavors, ha publicat poesia amb regularitat, amb t&iacute;tols com <i>Ferro de baula</i> (1997), <i>Cal Calma</i> (1998), <i>Segar arran</i> (1999), <i>El color de les coses</i> (2000), <i>Restoble</i> (2001), <i>Somada</i> (2003), <i>El salt de l'&agrave;ngel</i> (2007) o <i>Com l'aigua</i> (2009). El 2005 apareix l'antologia, amb traducci&oacute; al castell&agrave; acarada a l'original catal&agrave;, <i>A barlovento. Antolog&iacute;a po&eacute;tica/A sobrevent. Tria po&egrave;tica</i>, on es recopilen poemes dels deu llibres de poesia publicats per l'autor fins al moment i tamb&eacute; fragments de pr&ograve;legs i altres textos on altres autors parlen de la seva obra.<br /> &nbsp;<br /> Tamb&eacute; cal destacar els seus llibres de narrativa, <i>Hist&ograve;ries de Son Sarigot</i> (1991; 2009), <i>Mai en dej&uacute;</i> (2004) i <i>El gep dels altres</i> (2009), i els seus tres reculls d'articles de prosa memorial&iacute;stica, <i>Albellons de la mem&ograve;ria</i>, al qual segueixen <i>Pa llescat</i> (2001) i <i>Terra prima</i> (2005). Ha col&middot;laborat amb articles d'opini&oacute; a diversos mitjans de comunicaci&oacute;. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28560%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28559%29" target="_blank"> <img src="/files/guasp.jpg" width="200" height="160" align="left" title="V&Eacute;S-HI" alt="" /><b>Joan Guasp</b></a> (Consell, 1943) &eacute;s autor teatral. Des de molt jove alterna el periodisme i la literatura. El 2009 se li atorga el Premi Llu&iacute;s Carulla d'Actuaci&oacute; C&iacute;vica, per la seva tasca a favor de la llengua catalana en el m&oacute;n del teatre i afor&iacute;stic; i el 2013 el Premi Internacional LiberPress de literatura.<br /> &nbsp;<br /> Entre les obres publicades, destaquen <i>Les contarelles d'en Pere Ferregu&iacute;</i> (1979), <i>Kabyl</i> (1984), <i>Fumar d'amagat</i> (Premi Teatre Principal del Consell Insular de Mallorca, 1987), <i>L'illa d'escuma rosa</i> (Premi Ciutat d'Olot de narrativa infantil, 1988), <i>El cavall</i> (Premi Ciutat de Mollerussa de novel&middot;la, 1992), <i>Eclipsi per a un home sol</i> (Premi Sant Carles Borromeu d'Andorra per a contes, 1992), <i>Fills de l'espera</i> (Premi Recull-Josep Ametller de teatre, 1992), <i>Concert de comiat</i> (Premi Fiter i Rossell, 1995), <i>Fills del Raiguer</i> (Premi Vila Martorell de poesia, 2005), <i>Ir&egrave;ne N&eacute;mirovsky</i> (Premi Recull-Josep Ametller de teatre, 2006), <i>El creuer dels etc&egrave;teres</i> (Premi Sagunt de teatre, 2006), <i>La torre Eiffel</i> (Premi Lloren&ccedil; Moy&agrave; de teatre, 2011), <i>L'honorable Matarrates</i> (Premi Inicia't-Ciutat de Badalona de teatre, 2011), <i>El Vicari de Crist i altres ficcions</i> (2010), <i>Blai Bonet i el m&oacute;n</i> (2010), <i>La Coca-Cola calenta</i> (Premi de teatre de Mutxamel, 2011) i <i>O. W.</i> (Premi Recull-Josep Ametller de teatre, 2013). L'any 2000 publica el seu primer llibre d'aforismes, <i>Aforismes. Foguer&oacute; de Guaspires</i>.<br /> &nbsp;<br /> Habitualment col&middot;labora a la premsa escrita de Mallorca i d'altres indrets dels Pa&iuml;sos Catalans. Des de 2010 dirigeix la revista <i>El Mirall</i>, vinculada a l'Obra Cultural Balear, de la qual n'&eacute;s soci de tota la vida. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28559%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28558%29" target="_blank"><img src="/files/lopez.jpg" width="200" height="160" align="left" title="V&Eacute;S-HI" alt="" /><b>Miquel L&oacute;pez Cresp&iacute;</b></a> (sa Pobla, Mallorca 1946) autor prol&iacute;fic, ha publicat una cinquantena de t&iacute;tols en gaireb&eacute; tots els g&egrave;neres: narrativa, narrativa breu, novel&middot;la, assaig, poesia, teatre, memorial&iacute;stica i narrativa juvenil. Paral&middot;lelament ha conreat l'articulisme, amb col&middot;laboracions, especialment liter&agrave;ries, a diaris i revistes de les Illes: <i>Diario de Mallorca, &Uacute;ltima Hora, Cort, Diari de Balears, El Mirall</i>... Ha publicat centenars d'articles dedicats a la literatura i la hist&ograve;ria de Mallorca.<br /> &nbsp;<br /> La seva obra ha estat guardonada, entre molts altres, amb els premis Ciutat de Manacor de narrativa el 1973 per <i>La guerra just acaba de comen&ccedil;ar</i>, Born de teatre el 1975 i Ciutat de Palma l'any seg&uuml;ent per <i>Aut&ograve;psia a la matinada</i>, el Mari&agrave; Manent de poesia el 1983 per <i>Foc i fum</i>, el Ciutat d'Alcoi de teatre el 1984 per <i>Homenatge Rossell&oacute;-P&ograve;rcel</i>, el Premi Joanot Martorell de narrativa de Gandia el 1986 per <i>Paisatges de sorra</i>, el Premi del Consell Insular de Mallorca-Teatre Principal el 1987 per l'obra <i>Acte &uacute;nic</i>, el Ciutat de Val&egrave;ncia de narrativa el 1988 per <i>Necrol&ograve;giques</i>, el Premi de la Nit Liter&agrave;ria Andorrana-Grandalla de poesia el 1990 per <i>Les Pl&egrave;iades</i> i el 1993 per <i>Els poemes de l'horabaixa</i>, el Premi Roc Boronat de narrativa el 2003 per <i>El darrer hivern de Chopin i George Sand</i> i el Jaume Bru i Vidal de poesia el 2005 per <i>El cant de la Sibil&middot;la</i>. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28558%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28557%29" target="_blank"><img src="/files/moll.jpg" width="200" height="160" align="left" title="V&Eacute;S-HI" alt="" /><b>Francesc de Borja Moll i Marqu&egrave;s</b></a> (Palma, 28 d'octubre de 1937) &eacute;s un editor mallorqu&iacute;, fill de Francesc de Borja Moll &ndash;amb qui va col&middot;laborar en l'edici&oacute; del <i>Diccionari catal&agrave;-val&egrave;nci&agrave;-balear</i>&ndash; i germ&agrave; d'Aina Moll i Marqu&egrave;s. T&eacute; dos fills del seu matrimoni amb Matilde Echeto.<br /> &nbsp;<br /> El 1962 es llicencia en ci&egrave;ncies econ&ograve;miques per la Universitat de Barcelona. Ha estat gerent del <i>Diario de Mallorca</i> (1963-1967), i del 1967 fins a la seva jubilaci&oacute; ha estat gerent de l'Editorial Moll. Ha presidit el Gremi d'Editors de les Illes Balears (1993-2000) i ha estat membre de la Junta del Gremi de Llibreters de Mallorca. Ha estat soci cofundador i president del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (1978-1981). El 1978 va ser director general de Medi Ambient de la Conselleria d'Ordenaci&oacute; del Territori del Consell General Interinsular. El 2001 va rebre el Premi d'Actuaci&oacute; C&iacute;vica de la Fundaci&oacute; Llu&iacute;s Carulla, en reconeixement a la seva traject&ograve;ria. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28557%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p> <p align="justify"><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28561%29" target="_blank"> <img src="/files/rigo.jpg" width="200" height="160" align="left" title="V&Eacute;S-HI" alt="" /><b>Catalina Rigo Estelrich</b></a> (s'Alqueria Blanca, Santany&iacute;, 1946) vinculada al teatre des de ben petita, despr&eacute;s d'anys representant obres costumistes d'autors mallorquins per tota l'illa, comen&ccedil;a a escriure les seves pr&ograve;pies obres. Entre altres, <i>Bon viure i no treballar no pot durar</i>, estrenada el 1984 i editada el 1991, <i>Era curta per&ograve; guitzera</i>, estrenada el 1985, <i>Pagesos i ciutadans</i>, estrenada el 1990, <i>Qui no la fa de jove la fa de vell</i>, estrenada el 1991, <i>I encara va acabar b&eacute;</i>, estrenada el 1995 i <i>Va dur m&eacute;s corda que sa miloca d'en Pomar</i>, estrenada el 1997.<br /> &nbsp;<br /> Ha participat en diversos cursos de gui&oacute;, i quan escriu li agrada deixar reposar els textos un temps i demanar opini&oacute; a persones vinculades al m&oacute;n del teatre.<br /> &nbsp;<br /> A nivell professional porta la part administrativa de l'empresa familiar del sector de la construcci&oacute;. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28561%29" target="_blank">V&eacute;s a l'entrevista</a>]</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 30-10-15

    Raimond Aguiló: Premi 9 d'Octubre de poesia de Sant Vicent del Raspeig, Converses d'un centaure. [Web de l'autor]

  • 29-10-15

    A l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana tenim la sort de comptar entre els nostres membres alguns dels millors traductors audiovisuals del país.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">A l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana tenim la sort de comptar entre els nostres membres alguns dels millors traductors audiovisuals del pa&iacute;s.</p><p align="justify">En nom seu i de tots aquells a qui ens agrada el cinema de qualitat ben subtitulat o ben doblat, volem fer arribar la nostra incomoditat a Casa &Agrave;sia, a Cinemes Girona i, sobretot, a Plataforma per la Llengua, per la crida que han fet. Agra&iuml;m que ja l'hagin retirada, i esperem que aquesta experi&egrave;ncia els ajudi a reflexionar sobre la millor manera d'abordar la traducci&oacute; de pel&middot;l&iacute;cules de cara a ocasions futures.</p><p align="justify">Tot i que a l'Associaci&oacute; creiem profundament en la feina volunt&agrave;ria, i hi esmercem una part important del nostre temps, creiem que com a societat tenim la responsabilitat d'exigir que la cultura, un dels sectors b&agrave;sics en la vida col&middot;lectiva i alhora un dels m&eacute;s maltractats, es dignifiqui. Considerem sincerament que la crida que ens ocupa no ho feia.</p> <p align="justify">&Eacute;s b&agrave;sic per a la bona salut de la llengua catalana que es valori la feina dels professionals que hi treballem, que se'ns remuneri de manera adequada i que deixi d'estendre's la idea que la traducci&oacute; &eacute;s un passatemps que pot fer qualsevol en les seves estones lliures.</p> <p align="justify">Si els impulsors del festival Casa &Agrave;sia Film Week han trobat patrocinadors tan potents com els que tenen, estem segurs que no els costar&agrave; trobar bons professionals que els facin una feina impecable a un preu raonable.</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si