Activitats i notícies

   

  • 04-12-15

     

    Destacat ampliat: 
    <p align="center"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" width="600" height="400" flashvars="host=picasaweb.google.com&amp;hl=ca&amp;feat=flashalbum&amp;RGB=0x000000&amp;feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F101146735719367614918%2Falbumid%2F6224428167362690049%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed><br /> <br /> Pla&ccedil;a del Llibre<br /> Jornades de visibilitzaci&oacute; de la literatura catalana a Val&egrave;ncia.<br />19-22 de novembre de 2015<br />Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia<br /> Fotografies &copy; Prats i Camps.<br /><a href="/node/12104" target="_blank"> http://www.escriptors.cat/node/12104</a><br /><a href="http://www.placadelllibre.com/" target="_blank"> http://www.placadelllibre.com/</a></p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 30-11-15

    Raimond Aguiló: Primer premi del Concurs de poesia de la Fundació Espejo de Viladecans, Un cul de got i un gel perdut. [Més informació]
    Jaume Cabré: Premi d'Honor Plaça del Llibre, per la seva trajectòria. [Més informació]
    Mercè Climent: Premi Ciutat d'Azira Ibn Jafadja de poesia, Infinitamant. [Més informació]

  • 30-11-15

    Aquest dijous 3 de desembre, a les 20h, tindrà lloc a Eivissa una nova sessió de «Sopa d'Illetres». Un recital i col·loqui amb tres autors, de gèneres i territoris diferents, que dialogaran entre ells, i amb el públic, sobre el procés creatiu i la presència que hi té l'illa.

    Destacat ampliat: 
    <p align="center"><span style="font-size: larger;"><b>Recital i col&middot;loqui amb Sebasti&agrave; Alzamora, Pere Gomila i Vicent Tur, moderats per Nora Albert</b></span></p> <p align="justify">El dijous 3 de desembre, a les 20h, tindr&agrave; lloc a Can Ventosa un recital i col&middot;loqui amb tres autors, de g&egrave;neres i territoris diferents, que dialogaran sobre el proc&eacute;s creatiu i la pres&egrave;ncia que hi t&eacute; l'illa.</p> <p align="center"><b>Moderats per la poeta Nora Albert, hi intervindran Sebasti&agrave; Alzamora (narrativa, Mallorca), Pere Gomila (poesia, Menorca) i Vicent Tur (teatre, Eivissa).<br /><br /><a href="https://www.facebook.com/events/143437279348000/" target="_blank">Sopa d'Illetres</a></b></p> <p>&nbsp;L'acte &eacute;s organitzat per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, amb la col&middot;laboraci&oacute; de l'Ajuntament d'Eivissa, de la Biblioteca Municipal i de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes. CEDRO patrocina l'activitat.</p> <p align="justify"><b>Sebasti&agrave; Alzamora</b> (Llucmajor, 1972). Escriptor, cr&iacute;tic literari i gestor cultural.</p> <p align="justify">Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (1995), compagina la creaci&oacute; liter&agrave;ria amb tasques acad&egrave;miques i de gesti&oacute; cultural. Forma part del nucli generacional anomenat &quot;Els Imparables&quot;, conjuntament amb H&egrave;ctor Bofill i Manuel Forcano i amb els quals publica l'assaig program&agrave;tic <i>Dogm&agrave;tica imparable: Abandoneu tota esperan&ccedil;a</i> (2005).</p> <p align="justify">Es d&oacute;na a con&egrave;ixer amb el poemari <i>Rafel</i> (1994). Posteriorment, publica, entre d'altres, <i>Apoteosi del cercle</i> (1997), <i>Mula morta</i> (2001), <i>El benestar</i> (2003, Premi Jocs Florals de Barcelona) i <i>La part visible</i> (2009, Premi Carles Riba). Part de la seva obra po&egrave;tica ha estat aplegada en antologies conjuntes, com per exemple <i>Imparables</i> (2004). Com a narrador &eacute;s autor de <i>L'extinci&oacute;</i> (1999, Premi Documenta), <i>Sara i Jeremies</i> (2002, Premi Ciutat de Palma), <i>La pell i la princesa</i> (2005, Premi Josep Pla), <i>Nit de l'&agrave;nima</i> (2007), <i>Crim de sang</i> (2012), <i>Dos amics de vint anys</i> (2013) i <i>La Malcontenta</i> (2015). Escriu tamb&eacute; l'assaig <i>Gabriel Janer Manila: L'escriptura del foc</i> (1998) i participa amb relats breus en diversos volums col&middot;lectius. L'obra de Sebasti&agrave; Alzamora compta de diverses traduccions al castell&agrave;, itali&agrave;, franc&egrave;s, portugu&egrave;s, hebreu i eslov&egrave;.</p> <p align="justify">Tamb&eacute; &eacute;s col&middot;laborador habitual en diversos mitjans de comunicaci&oacute; i en m&uacute;ltiples revistes cient&iacute;fiques i culturals, com <i>Serra d'Or, Lluc, El Mirall, El Temps, Avui, Diari de Balears, Diario de Mallorca, El Singular Digital</i> o <i>Catalunya R&agrave;dio</i>.</p> <p align="justify"><b>Pere Gomila</b> (Alaior, 1954) &eacute;s poeta i escriptor. Fill del tamb&eacute; poeta Arcadi Gomila, ben aviat s'interessa per la poesia, i forma part del grup Es Mussols entre els anys 1977 i 1979, un grup de creaci&oacute; art&iacute;stica que escriu i representa obres de teatre i organitza recitals de poesia.</p> <p align="justify">Als 24 anys publica el seu primer poemari, <i>Regi&oacute; af&ograve;tica</i>. La seva obra po&egrave;tica apareix esparsa en diferents publicacions, com les revistes <i>Reduccions, Cairell</i> o <i>Dru&iuml;da</i>. Uns anys m&eacute;s tard, i amb dos poemaris m&eacute;s a la seva carrera liter&agrave;ria, recollir&agrave; els poemes publicats a <i>Dru&iuml;da</i> i els publicar&agrave; com a llibre, <i>Tannkas</i>, editat l'any 2000 per l'Institut Menorqu&iacute; d'Estudis. El mateix Institut li publica, el 2003, una antologia po&egrave;tica. El 2015 l'editorial Arrela publica el poemari <i>Geografies del vent</i>, del qual ja s'ha fet una segona edici&oacute;.</p> <p align="justify">Paral&middot;lelament, ha participat activament en la gesti&oacute; cultural a Menorca. Des de l'any 2004 ha estat coorganitzador del recital Illanvers i ha coordinat algunes publicacions com el llibre Tots els &eacute;ssers. Poetes de Menorca pels drets humans, editat per Amnistia Internacional. Ha publicat habitualment articles d'opini&oacute; i sobre literatura a la premsa local de Menorca i, des de fa uns anys, forma part de l&rsquo;equip de redacci&oacute; de la revista <i>S&rsquo;Ull de Sol</i> d'Alaior. Ha tradu&iuml;t poemes d'Eug&eacute;nio de Andrade i de poetes francesos. &Eacute;s membre fundador de l'Institut Menorqu&iacute; d'Estudis.</p> <p align="justify"><b>Vicent Tur Riera</b> (Eivissa, 1969), llicenciat en Art Dram&agrave;tic i en Ci&egrave;ncies de la Informaci&oacute;, treballa com a periodista a <i>El Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</i> i a IB3 R&agrave;dio, i com a director i autor teatral.</p> <p align="justify">En el camp del teatre, &eacute;s un dels fundadors i el director de la companyia Increat Teatre (1998), que renova decisivament l'escena teatral a l'illa. A m&eacute;s de fer d'actor, de director i d'encarregar-se de la dramat&uacute;rgia de nombroses obres, ha escrit t&iacute;tols com: <i>La llum</i> (1999, Premi UIB per a joves escriptors), <i>G&uuml;estern</i> (estrenada el 2001), <i>George</i> (publicada el 2003), <i>La successi&oacute;</i> (publicada el 2003), <i>Al&iacute;cia</i> (publicada el 2005, Premi Joaquim M. Bartrina de teatre), <i>Veritat o mentida</i> (publicada el 2006), <i>Souvenirs</i> (estrenada el 2009) i <i>Vampirs</i> (estrenada el 2013), entre altres. Paral&middot;lelament ha dirigit el Grup Teatral de l'Institut d'Estudis Eivissencs durant uns anys. Tamb&eacute; ha publicat un recull de poesia, <i>Nosa</i> (2001).</p> <br /> <p align="center"><a href="https://www.facebook.com/events/143437279348000/" target="_blank"><img src="/files/Sopa-illetres-eivissa.jpg" width="550" height="268" align="absMiddle" title="V&Eacute;S-HI" alt="" /></a></p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 23-11-15

    Diverses entitats i organitzacions de l'Estat espanyol hem iniciat una campanya de protesta en contra de certes mesures legislatives adoptades pel Govern central. Segons la legislació actual, cobrar una pensió és incompatible amb l'activitat creadora. Des del 2012, qualsevol professional de la creació jubilat que desitgi continuar desenvolupant la seva activitat intel·lectual ha d'elegir entre deixar de fer-ho –o fer-ho de franc– o renunciar a la seva pensió.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">23 de novembre de 2015</span></div><br /> <p align="justify"><img src="/files/logos-declaracio-seguir-creando.jpg" width="180" height="304" align="left" style="border:20px solid #FFFFFF" alt="" />Diverses entitats i organitzacions de l'Estat espanyol hem iniciat una campanya de protesta en contra de certes mesures legislatives adoptades pel Govern central. Segons la legislaci&oacute; actual, cobrar una pensi&oacute; &eacute;s incompatible amb l'activitat creadora. Des del 2012, qualsevol professional de la creaci&oacute; jubilat que desitgi continuar desenvolupant la seva activitat intel&middot;lectual ha d'elegir entre deixar de fer-ho &ndash;o fer-ho de franc&ndash; o renunciar a la seva pensi&oacute;. La decisi&oacute; &ndash;adoptada pel Ministerio de Empleo y Seguridad Social&ndash;, est&agrave; ocasionant greus perjudicis als creadors, per&ograve; tamb&eacute; un dany incalculable al desenvolupament de la creaci&oacute; intel&middot;lectual.<br /> &nbsp;<br /> La declaraci&oacute; &laquo;Pel dret a continuar creant&raquo; [&laquo;Por el derecho a seguir creando&raquo;]&nbsp;es va entregar al Ministerio de Cultura, Educaci&oacute;n y Deporte, i ha estat signat per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana juntament amb Visual Entidad de Gesti&oacute;n de Artistas Pl&aacute;sticos (VEGAP), Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), Asociaci&oacute;n Colegial de Escritores de Espa&ntilde;a (ACE), Plataforma en Defensa de la Cultura, Centro Espa&ntilde;ol de Derechos Reprogr&aacute;ficos (CEDRO), Federaci&oacute;n de M&uacute;sicos Asociados (FEMA), Foro de Asociaciones de Guionistas de Audiovisual (FAGA), Asociaci&oacute;n estatal de compositores para el audiovisual (MUSIMAGEN), Asociaci&oacute;n de Autores Literarios de Medios Audiovisuales (ALMA), Federaci&oacute;n de Compa&ntilde;&iacute;as de Danza (FECED), Junta de Autores de M&uacute;sica (JAM) i Asociaci&oacute;n de Grupos de M&uacute;sica Antigua (GEMA).</p> <p align="center"><u><span style="font-size: larger;"><b>Pel dret a continuar creant</b></span></u></p> <p align="justify">Pel Des de l&rsquo;any 2012, qualsevol professional de la creaci&oacute; m&eacute;s gran de 65 anys que vulgui continuar desenvolupant la seva activitat, t&eacute; dues opcions:</p> <p align="justify"><b>a)</b> Cobrar la pensi&oacute; per&ograve; renunciant, en aquest cas, a percebre una retribuci&oacute; pels seus cursos, articles, confer&egrave;ncies, i als drets d&rsquo;autor que generi la seva obra, si amb aix&ograve; supera en ingressos l&rsquo;SMI anual brut;<br /> &nbsp; <br /> <b>b)</b> Continuar aportant el seu coneixement, fruit de la seva experi&egrave;ncia al llarg dels anys, o percebent els drets d&rsquo;autor que leg&iacute;timament li corresponen, per&ograve; renunciant aleshores a la seva pensi&oacute; contributiva i no contributiva.</p> <p align="justify">Malgrat les greus dificultats econ&ograve;miques que el sector creatiu ha travessat els darrers anys en el nostre pa&iacute;s, el Govern va penalitzar i va retallar l&rsquo;activitat creadora que beneficia tothom. Les conseq&uuml;&egrave;ncies de la seva aplicaci&oacute; s&oacute;n clares:</p> <p align="justify"><b>1.</b> Un dany de proporcions incalculables al desenvolupament intel&middot;lectual del nostre pa&iacute;s impedint que els nostres autors puguin continuar fent aportacions en una etapa de la seva vida en qu&egrave; el grau de maduresa, experi&egrave;ncia i saviesa pot revertir en la millora d&rsquo;una societat cada vegada m&eacute;s necessitada de pes intel&middot;lectual.<br /> &nbsp; <br /> <b>2.</b> Una desprotecci&oacute; dels creadors, especialment els de les rendes m&eacute;s baixes, que no poden complementar les seves pensions no contributives amb el fruit del seu coneixement.<br /> &nbsp;<br /> <b>3.</b> Un descens de la contribuci&oacute; a la Hisenda P&uacute;blica. Si els creadors deixen de produir, tamb&eacute; deixaran de contribuir a les arques p&uacute;bliques.</p> <p align="justify"><b>Per tot aix&ograve;, EXIGIM:</b></p> <p align="justify"><b> 1.</b> La compatibilitat de la percepci&oacute; de pensions amb els rendiments del treball derivats de l&rsquo;activitat creativa.<br /> &nbsp;<br /> <b>2.</b> El cessament immediat de la campanya posada en marxa pel Ministeri d&rsquo;Ocupaci&oacute; i Seguretat Social que insta els afectats a escollir entre continuar mantenint una vida intel&middot;lectualment activa o la pensi&oacute; de jubilaci&oacute;.<br /> &nbsp;<br /> <b>3.</b> L&rsquo;obertura d&rsquo;un proc&eacute;s de di&agrave;leg amb les organitzacions d&rsquo;autors que permeti trobar una soluci&oacute; justa per a aquells que, en acabar la vida laboral activa, vulguin aportar encara el seu talent al patrimoni cultural i cientificot&egrave;cnic de la nostra societat.<br /> &nbsp;<br /> <b>4.</b> Que en virtut d&rsquo;un proc&eacute;s de reflexi&oacute; i an&agrave;lisi del sector, el nou Govern que surti de les urnes el 20 de desembre, dissenyi una nova norma que permeti compaginar el desenvolupament social i creatiu amb els drets socials i laborals de tots.</p> <p align="justify">Madrid, 6 de novembre de 2015</p> <p align="justify"><b>SIGNAT:&nbsp;</b>Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana juntament Visual Entidad de Gesti&oacute;n de Artistas Pl&aacute;sticos (VEGAP), Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), Asociaci&oacute;n Colegial de Escritores de Espa&ntilde;a (ACE), Plataforma en Defensa de la Cultura, Centro Espa&ntilde;ol de Derechos Reprogr&aacute;ficos (CEDRO), Federaci&oacute;n de M&uacute;sicos Asociados (FEMA), Foro de Asociaciones de Guionistas de Audiovisual (FAGA), Asociaci&oacute;n estatal de compositores para el audiovisual. (MUSIMAGEN), Asociaci&oacute;n de Autores Literarios de Medios Audiovisuales (ALMA), Federaci&oacute;n de Compa&ntilde;&iacute;as de Danza (FECED), Junta de Autores de M&uacute;sica (JAM) i Asociaci&oacute;n de Grupos de M&uacute;sica Antigua (GEMA).</p> <p align="justify"><a href="/files/declaracion-derecho-seguir-creando-noviembre-2015.pdf" target="_blank">Descarrega el manifest en pdf (en castell&agrave;)</a>.</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 16-11-15

    Del 19 al 22 de novembre, torna al Centre Octubre de Cultura Contemporània de València la Plaça del Llibre, les jornades de visibilització de la literatura catalana a València.

    Destacat ampliat: 
    <p align="center"><b>Del 19 al 22 de novembre, torna al Centre Octubre de Cultura Contempor&agrave;nia de Val&egrave;ncia la Pla&ccedil;a del Llibre, les jornades de visibilitzaci&oacute; de la literatura catalana a Val&egrave;ncia. M&eacute;s de quaranta actes ompliran la programaci&oacute; d'aquesta cita amb la literatura i la cultura.</b></p> <p align="justify"><a href="http://www.placadelllibre.com/" target="_blank"><img src="/files/placa-del-llibre-valencia-2015.jpg" width="200" height="283" align="left" title="V&Eacute;S-HI" style="border:20px solid #FFFFFF" alt="" /></a>Les entitats organitzadores &ndash;Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, l'Associaci&oacute; d'Editors del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i el Gremi de Llibrers de Val&egrave;ncia&ndash;, organitzem per tercer any consecutiu, i per primera vegada amb la col&middot;laboraci&oacute; de les institucions p&uacute;bliques &ndash;Conselleria de Cultura, Diputaci&oacute; de Val&egrave;ncia i Ajuntament&ndash; aquest lloc de trobada entre escriptors, llibreters, editors i lectors.<br /> &nbsp; <br /> Presentacions i venda de llibres, taules rodones, concerts, recitals, col&middot;loquis i xerrades, exposicions, accions a les xarxes socials, activitats familiars i lliurament de premis sumaran m&eacute;s de quaranta activitats en quatre dies. Entre moltes altres activitats, hi haur&agrave; un espai d'enregistrament de lectures de Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s per compartir-les en Twitter, amb l'etiqueta #llegirEstell&eacute;s; la presentaci&oacute; de la commemoraci&oacute; de l'Any Llull 2016 amb l'assist&egrave;ncia de Maribel Ripoll, comiss&agrave;ria de l'Any Llull pel Govern Balear i de Laura Borr&agrave;s, directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes; una taula rodona sobre la relaci&oacute; entre ci&egrave;ncia i literatura, una xerrada amb els editors de la revista <i>Car&agrave;cters</i>, o una taula rodona sobre el finan&ccedil;ament valenci&agrave;, amb la intervenci&oacute; del Conseller d'Hisenda Vicent Soler. L'activitat central ser&agrave; divendres, amb un sopar literari de germanor amb espectacles po&egrave;tics, que tindr&agrave; lloc just despr&eacute;s del lliurament del Premi d'Honor de la Pla&ccedil;a del Llibre a l'escriptor Jaume Cabr&eacute; &ndash;el qual ser&agrave; entrevistat per Manolo Gil&ndash;, i el Premi Pla&ccedil;a del Llibre de Difusi&oacute; a Escola Valenciana.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify" style="margin-left: 1.5cm; margin-right: 1.5cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%; page-break-before: auto">Gemma Pasqual, vicepresidenta de l'AELC pel Pa&iacute;s Valenci&agrave; ha recordat en roda de premsa la import&agrave;ncia d'aquesta iniciativa per als escriptors, perqu&egrave; &eacute;s &laquo;l'&uacute;nic marc de trobada que tenim, on ajuntar-nos i parlar sobre cultura&raquo;. Tamb&eacute; ha destacat el canvi de clima amb les institucions valencianes, despr&eacute;s que en l'edici&oacute; anterior les autoritats p&uacute;bliques ni tan sols van respondre a la invitaci&oacute; per part dels organitzadors.</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%">&nbsp;</p> <p align="justify">A m&eacute;s de les quatre entitats organitzadores hi participen 17 editorials i 6 llibreries, i hi col&middot;laboren totes les universitats p&uacute;bliques del Pa&iacute;s Valenci&agrave; a m&eacute;s de la Fundaci&oacute; pel Llibre i la Lectura, la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i l'Institut d'Estudis Catalans. L'Ajuntament de Val&egrave;ncia ha col&middot;laborat en la difusi&oacute; de l'esdeveniment i hi ser&agrave; present com a entitat expositora. La Diputaci&oacute; de Val&egrave;ncia ha comprom&egrave;s una compra institucional de llibres en valenci&agrave; que seran destinats a la xarxa provincial de biblioteques. I per &uacute;ltim, la Generalitat Valenciana, a trav&eacute;s de la Direcci&oacute; General de Cultura, ha sufragat algunes de les despeses derivades de les necessitats log&iacute;stiques de la trobada.</p> <p class="rtecenter"><b>Trobareu tota la programaci&oacute; al web de la Pla&ccedil;a del Llibre:&nbsp;</b><a href="http://www.placadelllibre.com" target="_blank"><b>http://www.placadelllibre.com</b></a><b>&nbsp;<br /> I tamb&eacute; podeu seguir-ne l'actualitat a trav&eacute;s del compte a Twitter </b><a href="https://twitter.com/placadelllibre" target="_blank"><b>@placadelllibre</b></a></p> <p align="justify">&nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 12-11-15
    12 de novembre de 2015


    L'edició d'enguany es pot resumir en dos conceptes: consolidació
    i col·laboració associacions-institucions


     

  • 11-11-15

    Un any més l'AELC serà present a la Fira del Llibre en Català de Ciutadella amb la Sopa d'Illetres, un recital i col·loqui que dóna veu a autors actuals de les Illes. Enguany hi participen l'autor teatral Jaume Miró (Mallorca), el poeta Ponç Pons (Menorca) i l'escriptora Fanny Tur (Eivissa), moderats per Ismael Pelegrí. Els tres autors, de territoris i gèneres diferents, dialogaran entre ells i amb el públic sobre el procés creatiu i la presència que hi té l'illa.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><a href="/files/fira-llibre-catala-ciutadella-2015.pdf" target="_blank"><img src="/files/tapa-fira-llibre-ciutadella.jpg" width="180" height="270" align="left" style="border:20px solid #FFFFFF" title="DESCARREGA'L" alt="" /></a>Un any m&eacute;s l'AELC ser&agrave; present a la Fira del Llibre en Catal&agrave; de Ciutadella amb la Sopa d'Illetres, un recital i col&middot;loqui que d&oacute;na veu a autors actuals de les Illes. Enguany hi participaran l'autor teatral Jaume Mir&oacute; (Mallorca), el poeta Pon&ccedil; Pons (Menorca) i l'escriptora Fanny Tur (Eivissa), moderats per Ismael Pelegr&iacute;. Els tres autors, de territoris i g&egrave;neres diferents, dialogaran entre ells i amb el p&uacute;blic sobre el proc&eacute;s creatiu i la pres&egrave;ncia que hi t&eacute; l'illa.<br /> &nbsp;<br /> L'acte tindr&agrave; lloc aquest dissabte 14 de novembre al capvespre, a les set a l'envelat de la Pla&ccedil;a del Born.<br /> &nbsp;<br /> La Fira, organitzada pel Consell Insular de Menorca, s'instal&middot;lar&agrave; des del divendres a la Pla&ccedil;a del Born, just davant la casa consistorial. Hi haur&agrave; presentacions de llibres, recitals, espectacles i rutes liter&agrave;ries. A m&eacute;s de l'AELC hi participen nou llibreries, cadascuna amb la seva parada, a les quals es podran adquirir llibres en catal&agrave; durant els dos dies que durar&agrave; la Fira.</p> <p align="justify"><a href="http://www.cime.es/WebEditor/Pagines/fira%20del%20llibre.pdf" target="_blank">DESCARREGUEU EL PROGRAMA DE LA FIRA DEL LLIBRE DE CIUTADELLA</a>.</p> <p align="justify"><b>Jaume Mir&oacute;</b> (Cala Millor, Mallorca, 1977) llicenciat en Filosofia, postgraduat en Filosofia contempor&agrave;nia i especialista universitari en Gui&oacute; i Produccions de Continguts Televisius.</p> <p align="justify">Ha escrit les obres teatrals <i>Noct&agrave;mbuls</i> (1997), <i>El funeral d&rsquo;en Singelpeu</i> (2000), <i>Fuga</i> (2003), <i>L&rsquo;Atl&agrave;ntida</i> (2005), <i>Llata (hist&ograve;ria d&rsquo;un retorn)</i> (2005), <i>Adults Normals</i> (2007, Premi de Textos Teatrals Pare Colom 2010), <i>Diari d'una miliciana</i> (2009, Premi Teatre Principal de Palma 2012), <i>In the Backyard</i> (2011, 2on Premi Art Jove de Produccions d&rsquo;Espectacles de Petit Format), <i>Dels llargs camins</i> (2015) i <i>De les criatures del bosc</i> (2015, juntament amb Pau Ar&eacute;valo), entre altres, la majoria de les quals ha estrenat i publicat.</p> <p align="justify">Aix&iacute; mateix &eacute;s autor de diferents obres de teatre infantil i autor i director d'obres per diferents edicions de Microteatre a les Balears. Com a guionista i dramaturg s&rsquo;ha format en diferents cursos impartits per Jos&eacute; Sanchis Sinisterra, Syd Field, la factoria de com&egrave;dia <i>The Second City</i> o Albert Boadella, entre d&rsquo;altres. <a href="http://www.nuvol.com/opinio/diaris-de-lobscur/" target="_blank">M&Eacute;S INFORMACI&Oacute;</a>.</p> <p align="justify"><b>Pon&ccedil; Pons</b> (Menorca, 1956) va ser un lector preco&ccedil; que, als deu anys, va comen&ccedil;ar a fer poemes i va descobrir que l'&uacute;nic dest&iacute; vivible era la literatura. &quot;Ill&ograve;man&quot; declarat que es considera &quot;menorqu&iacute; fins al moll emblancat dels meus ossos&quot; i afirma que &quot;ser menorqu&iacute; &eacute;s ser estranger pertot / ser menorqu&iacute; &eacute;s una malaltia&quot;, confessa que escriu per a un lector invisible que t&eacute; les faccions mesclades de tots els autors que estima (Pessoa, Quasimodo, Seferis...).<br /> La seva obra, plena de refer&egrave;ncies culturals i reflexions ecoling&uuml;&iacute;stiques, ha guanyat prestigiosos premis i l'ha convertit en un dels poetes m&eacute;s importants de les Illes i de la nostra literatura. Admirador de Spinoza, viu apartat del m&oacute;n literari, tot repartint el seu temps entre l'ensenyan&ccedil;a (&eacute;s catedr&agrave;tic de literatura), la dedicaci&oacute; a la fam&iacute;lia, la passi&oacute; per la poesia com a forma de coneixement i el retir al camp en la cabana d'una est&agrave;ncia que es diu &quot;Sa Figuera Verda&quot;. Escriu a m&agrave; i de nit. <a href="/autors/ponspo" target="_blank">M&Eacute;S INFORMACI&Oacute;</a>.</p> <p align="justify"><b>Fanny Tur Riera</b>, nascuda a Sant Miquel de Balansat (Eivissa) i llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de C&ograve;rdova.<br /> Ha tingut diversos c&agrave;rrecs d'import&agrave;ncia com a historiadora, bibliotec&agrave;ria, arxivera i pol&iacute;tica. Com a activista cultural ha estat, entre altres, membre de la Comissi&oacute; Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs (1993-2000), fundadora de la Plataforma per la Llengua a Eivissa i col&middot;laboradora de l'<i>Enciclop&egrave;dia d'Eivissa i Formentera</i>.</p> <p align="justify">Ha col&middot;laborat en nombroses publicacions peri&ograve;diques, com ara <i>Serra d'Or, Lluc, El Piti&uacute;s</i> o la revista <i>Eivissa</i>. Directora de les col&middot;leccions &laquo;s&rsquo;Espardell&raquo;, editada per Mediterr&agrave;nia-Eivissa; i &laquo;Monografies de la mem&ograve;ria&raquo;; codirectora de les col&middot;leccions &laquo;Mirador&raquo; i &laquo;Monuments i edificis singulars&raquo;. Coordinadora i coautora de l'obra <i>Corsaris</i> i autora d'<i>El Mercat de fruites i verdures</i> i <i>El Monument als corsaris</i>, entre altres. Ha tingut cura de les publicacions de diversos cat&agrave;legs d'exposicions i llibres de divulgaci&oacute; local, com ara <i>Vicent Ferrer Guasch, fot&ograve;graf</i> (2011), <i>Una mirada enrere: Eivissa als inicis dels anys setanta</i> (2010), <i>Domingo Vi&ntilde;ets, fot&ograve;graf i editor</i> (2010), <i>Es Polvor&iacute;</i> (2009), <i>Alfons Garc&iacute;a Prats, antol&ograve;gica</i> (2009), <i>Les Piti&uuml;ses</i> (2009) o <i>Es Mercat Vell</i> (2006), entre altres.</p><p align="justify">Aquest acte el patrocina CEDRO i hi&nbsp;col&middot;laboren el Consell Insular de Menorca i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p><br /> <div class="rtecenter"><a href="/files/sopa-illetres-ciutadella.pdf" target="_blank"><img src="/files/sopa-illetres-ciutadella.jpg" width="500" height="243" align="absMiddle" title="DESCARREGA'L" style="border:20px solid #FFFFFF" alt="" /></a></div> <a href="/files/sopa-illetres-ciutadella.pdf" target="_blank"><br /> </a> <p>&nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 10-11-15

    La presidenta de l'AELC, Bel Olid, ha participat aquest dimarts al matí a la jornada «TTIP i cultura. Riscos i oportunitats de l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió per al sector cultural», organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">La presidenta de l'AELC, Bel Olid, ha participat aquest dimarts al mat&iacute; a la jornada &laquo;TTIP i cultura. Riscos i oportunitats de l'Acord Transatl&agrave;ntic de Comer&ccedil; i Inversi&oacute; per al sector cultural&raquo;, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p><p align="justify">Bel Olid ha format part de la taula rodona &laquo;Impactes del TTIP en el sector editorial&raquo;, amb representants del m&oacute;n literari i editorial catal&agrave;, europeu i dels Estats Units, per identificar i analitzar els principals riscos i oportunitats del TTIP per al nostre sector. L'han acompanyada C&eacute;cile D&eacute;niard, membre de la Junta Directiva de CEATL; Pierre Dutilleul, president de la Federaci&oacute; Europea d'Editors; Patrici Tixis, president del Gremi d'Editors de Catalunya i Lui Simpson, directora de l'Associaci&oacute; Americana d'Editors International Enforcement &amp; Trade.</p><p align="justify">La presidenta de l'AELC hi ha defensat un element b&agrave;sic com &eacute;s la inclusi&oacute; del sector editorial dins l'excepci&oacute; cultural, que permetria la defensa dels drets morals i econ&ograve;mics dels autors, el manteniment del preu fix del llibre o la protecci&oacute; de les llibreries, entre altres.</p><p align="justify">Trobareu el programa de la jornada <a href="http://cultura.gencat.cat/web/.content/sscc/jornadaTTIP/arxius/programaJornadaTTIP.pdf" target="_blank">en aquest enlla&ccedil;</a>, tamb&eacute; podeu seguir-la a Twitter a trav&eacute;s de l'etiqueta <a href="https://twitter.com/hashtag/ttipcultura" target="_blank">#TTIPcultura</a>.</p><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 06-11-15
    6 de novembre de 2015

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana s'ha adherit al manifest impulsat per la xarxa d'entitats Enllaçats per la Llengua per reclamar un espai de comunicació públic i recíproc en català als Països Catalans.

     

  • 05-11-15

    Aquesta setmana dos socis de l'AELC han estat guardonats amb el màxim reconeixement del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte del Govern espanyol.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">5 de novembre de 2015</span></div><br /> <p align="justify"><b>Aquesta setmana dos socis de l'AELC han estat guardonats amb el m&agrave;xim reconeixement del Ministerio de Educaci&oacute;n, Cultura y Deporte del Govern espanyol.</b></p> <p align="justify">Carme Riera ha estat reconeguda amb el Premio Nacional de las Letras Espa&ntilde;olas, que premia el conjunt de l'obra liter&agrave;ria d'un autor en qualsevol de les lleng&uuml;es estatals, per &laquo;l'alt&iacute;ssima qualitat de la seva obra en catal&agrave; i en castell&agrave;, en qu&egrave; es combina la creaci&oacute; liter&agrave;ria amb la investigaci&oacute; i divulgaci&oacute;, una obra polifac&egrave;tica de repercussi&oacute; universal.&raquo;</p> <p align="justify">D'altra banda, el traductor, poeta i assagista Arnau Pons ha estat reconegut amb el Premio Nacional a la millor traducci&oacute; publicada a l'Estat durant el 2014, per la seva traducci&oacute; de l'alemany al catal&agrave; de <i>Cristalls d'al&egrave;</i> [<i>Atemkristall</i>] de Paul Celan, publicada a l'editorial <a href="http://www.labreuedicions.com/cristall-dale-de-paul-celan/" target="_blank">LaBreu</a>. El jurat n'ha destacat &laquo;l'excel&middot;l&egrave;ncia art&iacute;stica de la traducci&oacute;, per la lectura que fa d'un dels poetes m&eacute;s importants i dif&iacute;cils del segle XX, i per la seva contribuci&oacute; destacada tant al m&oacute;n de la poesia com al de la traducci&oacute;.&raquo;</p> <p align="justify"><b><img src="/files/carme-riera-icon.jpg" width="200" height="152" align="left" alt="" />Carme Riera</b> (Palma, 1948) &eacute;s narradora, guionista i assagista. &Eacute;s doctora en Filologia hisp&agrave;nica i exerceix de professora universit&agrave;ria. L'any 2013 &eacute;s escollida Membre de la Real Academia Espa&ntilde;ola (RAE). Des del juny de 2015 &eacute;s la presidenta de CEDRO, l'entitat que gestiona els drets dels autors, editors i periodistes.<br /> &nbsp;<br /> Autora d'una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes <i>Te deix, amor, la mar com a penyora</i> (1975) la parla col&middot;loquial mallorquina amb gran destresa. Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premis Prudenci Bertrana de novel&middot;la de 1980 per <i>Una primavera per a Domenico Guarini</i>; el Ramon Llull de 1989 per <i>Joc de miralls</i>; el Josep Pla de 1994 per <i>Dins el darrer blau</i>, novel&middot;la hist&ograve;rica que va rebre tamb&eacute; els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l'Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa; el Premi Sant Jordi el 2003 per la novel&middot;la <i>La meitat de l'&agrave;nima</i>, o el Premi Terenci Moix el 2013 amb <i>Temps d'innoc&egrave;ncia</i>, entre altres. La seva obra assag&iacute;stica, escrita eminentment en castell&agrave;, se centra principalment en l'estudi de la generaci&oacute; de l'Escola po&egrave;tica de Barcelona dels anys cinquanta: Jaime Gil de Bieda, Agust&iacute;n Goytisolo i Carlos Barral, entre altres, dels quals ha tingut cura de nombroses antologies i edicions cr&iacute;tiques.<br /> &nbsp;<br /> La seva traject&ograve;ria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or del Consell Insular de Mallorca, el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana el 2005, i el Premi Jos&eacute; Lu&iacute;s Gim&eacute;nez Front&iacute;n de l'Associaci&oacute; Col&middot;legial d'Escriptors de Catalunya, el 2012. [<a href="/autors/rierac" target="_blank">Consulta el web de l'autora</a>]</p> <p align="justify"><b><img src="/files/arnau-pons-icon.jpg" width="200" height="193" align="left" alt="" />Arnau Pons</b> (Felanitx, 1965) &eacute;s escriptor i traductor. Compagina l'escriptura de creaci&oacute; i l'assaig de poesia amb la traducci&oacute; liter&agrave;ria, principalment de poesia i assaig. Ha tradu&iuml;t, entre altres, Ingeborg Bachmann, Jean Bollack, Paul Celan, Dino Campana, H&eacute;l&egrave;ne Cixous, Jacques Dupin, Herberto Helder, Itzhak Katzenelson, Henri Meschonnic, Luiza Neto Jorge i Peter Szondi, aix&iacute; com tamb&eacute; alguns poemes (comentats per ell mateix) de Velimir Khl&egrave;bnikov i &Oacute;ssip Mandelstam. Les lleng&uuml;es que domina s&oacute;n &ndash;a banda del catal&agrave; i de l'espanyol&ndash; el franc&egrave;s, el portugu&egrave;s, l'alemany i l'itali&agrave;, i t&eacute; nocions de rus, hebreu i jiddisch. Ha publicat els assajos<i> Celan: lector de Freud</i> (2006), <i>Nissaga d'abolits</i> (2010), <i>Escriure despr&eacute;s</i> (2012), i els llibres de poesia <i>Intromissi&oacute;</i> (1991), Premi Ciutat de Palma, <i>Desertar</i> (1997), <i>A descl&ograve;s</i> (1996) i <i>Llum de ganivet</i> (2012). <i>Cristall d'al&egrave;</i> &eacute;s el segon volum de l'obra completa de Paul Celan, que LaBreu Edicions anir&agrave; publicant amb la traducci&oacute; d'Arnau Pons. El primer va ser <i>De llindar en llindar</i> (2012).<br /> &nbsp; <br /> En una <a href="http://www.arabalears.cat/premium/opinio/Arnau-PonsPOETA-ASSAGISTA-TRADUCTOR-Llegir_0_1201080011.html?utm_medium=social&amp;utm_source=twitter&amp;utm_campaign=ara" target="_blank">entrevista</a> publicada el 2014, deia &laquo;Diria que m&rsquo;interessa molt el pensament cr&iacute;tic. La lectura &eacute;s, en si mateixa, un revulsiu, no &eacute;s una activitat sedant, de cap manera. Llegir &eacute;s q&uuml;estionar, no &eacute;s caure de genolls davant un text. All&ograve; que llegeixes t'ha de fer prendre una posici&oacute;; si no &eacute;s aix&iacute;, de qu&egrave; et serveix? Si, a m&eacute;s, quan escrius agafes com a punts de refer&egrave;ncia no nom&eacute;s la teva cultura, sin&oacute; d'altres, sols trobar-te anant a contracorrent.&raquo;&nbsp;[<a href="https://youtu.be/PecCz-Gpc58" target="_blank">Veg. v&iacute;deo de la intervenci&oacute; d'Arnau Pons al Seminari sobre la Traducci&oacute; 2015</a>]<br /> &nbsp;</p> <p align="justify">M&eacute;s informaci&oacute; a l'apartat de&nbsp;<a href="http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/catalogo/cultura/premios/nacionales.html " target="_blank">Premios Nacionales del Ministerio</a>.</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si