Activitats i notícies

   

  • 02-01-15

    L'AELC ha enviat als socis un nou número, el que fa 12, del Butlletí de l'AELC, que dóna compte de l'actualitat del sector i de notícies relacionades amb l'Associació.

  • 31-12-14

    Nora Albert: Premi Ciutat d'Eivissa de poesia, Lletra menuda. [Informació sobre l'autora]
    Maria Mercè Cuartiella: Premi Mercè Rodoreda de contes, Gent que tu coneixes. [Blog de l'autora]

  • 31-12-14

    L'any que deixem enrere ha estat protagonitzat, pel que fa a les commemoracions literàries, pel centenari del naixement de Joan Vinyoli. Però també ha estat l'any d'altres noms com Alexandre Cirici, Concepció G. Maluquer, Maria Novell o Josep M. Palau i Camps. Aquest 2014 també hem hagut de lamentar la desaparició de noms importants de la nostra literatura, com ara Montserrat Abelló, Antoni M. Badia i Margarit, Josep M. Castellet, Jaume Vallcorba o Gerard Vergés.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">L'any que deixem enrere ha estat protagonitzat, pel que fa a les commemoracions liter&agrave;ries, pel centenari del naixement de <a target="_blank" href="/autors/vinyolij/">Joan Vinyoli</a>. Amb aquest motiu s'han organitzat, en tot l'&agrave;mbit ling&uuml;&iacute;stic, nombrosos actes c&iacute;vics per a divulgar l'obra del poeta barcelon&iacute;. Destaca la implicaci&oacute; de desenes d'escoles i instituts, que han organitzat diverses activitats per a donar a con&egrave;ixer l'obra de Vinyoli als alumnes de totes les edats. En l'&agrave;mbit acad&egrave;mic s'ha aprofitat la commemoraci&oacute; per organitzar, a final d'any, el II Simposi Internacional Joan Vinyoli. Amb motiu del centenari tamb&eacute; han aparegut dues traduccions m&eacute;s al castell&agrave; i una nova antologia po&egrave;tica, a cura de Joan Margarit, i s'ha publicat la correspond&egrave;ncia entre Joan Vinyoli i Miquel Mart&iacute; i Pol [<a target="_blank" href="/autors/vinyolij/obra.php">veg. bibliografia</a>].</p><p align="justify">Aquest 2014 ha estat tamb&eacute; el centenari d'altres noms, com <a target="_blank" href="/autors/ciricia/">Alexandre Cirici</a>. Per a commemorar-lo l'Associaci&oacute; Catalana de Cr&iacute;tics d'Art li ha dedicat un simposi, i l'editorial Comanegra ha publicat el gruix del seu dietari, a cura de Gl&ograve;ria Soler. Tamb&eacute; s'han recordat els centenaris de l'escriptora pallaresa <a target="_blank" href="/autors/maluquerc/">Concepci&oacute; G. Maluquer</a> &ndash;a qui l'Ajuntament de Lleida va dedicar enguany la gala de lliurament dels premis literaris de la ciutat&ndash;; de l'escriptora i bibliotec&agrave;ria <a target="_blank" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Novell_i_Pic%C3%B3">Maria Novell</a> &ndash;a qui la revista<i> Cavall Fort</i> va dedicar un monogr&agrave;fic&ndash; o de <a target="_blank" href="/autors/palauicamps/">Josep M. Palau i Camps</a> &ndash;de qui l'editorial Moll va publicar una novel&middot;la in&egrave;dita.</p><p align="justify">Per&ograve; aquest any tamb&eacute; hem hagut de lamentar la desaparici&oacute; de noms importants de la nostra literatura. A l'edat de vuitanta-set anys ens va deixar l'editor i cr&iacute;tic <a target="_blank" href="/autors/castelletjm/">Josep M. Castellet</a>, qui fou el primer president de l'AELC (1978-1982). Precisament l'AELC publicar&agrave; a principi d'aquest any un volum monogr&agrave;fic en record seu. La poeta i traductora <a target="_blank" href="/autors/abellom/">Montserrat Abell&oacute;</a> ens va deixar el 9 de setembre, als noranta-sis anys, participant, aix&ograve; s&iacute;, fins al darrer moment, a actes literaris arreu del territori. El m&oacute;n de la ling&uuml;&iacute;stica ha hagut de lamentar la desaparici&oacute; d'un dels seus noms m&eacute;s prestigiosos, <a target="_blank" href="/autors/badiamargarita/">Antoni M. Badia i Margarit</a>, qui va morir a l'edat de noranta-quatre anys. El 2014 tamb&eacute; ens hem hagut d'acomiadar, entre altres, del poeta <a target="_blank" href="https://www.youtube.com/watch?v=SE6Yxle8Yuw">Gerard Verg&eacute;s</a>, que va morir el dia de Sant Jordi, de l'editor <a target="_blank" href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/06/20/catalunya/1403277054_175713.html">Jaume Vallcorba</a>, del poeta i socioling&uuml;ista <a target="_blank" href="/autors/vallverduf/">Francesc Vallverd&uacute;,</a> del cr&iacute;tic i historiador de la literatura <a target="_blank" href="/autors/manenta/">Albert Manent</a>, de la dramaturga eivissenca <a target="_blank" href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%2852%29">Josefina Escandell</a>, de l'acad&egrave;mica <a target="_blank" href="http://www.nuvol.com/noticies/francesca-bartrina-en-el-record/">Francesca Bartrina</a>, del periodista i escriptor <a target="_blank" href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4223746/20141213/mort-periodista-escriptor-joan-barril.html">Joan Barril</a>, de l'editor i traductor <a target="_blank" href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/mor-editor-josep-forment-3366971">Josep Forment</a> o del traductor <a target="_blank" href="http://www.nuvol.com/noticies/alfred-sargatal-in-memoriam/">Alfred Sargatal</a>.</p><p align="justify">En un altre pla, el 2014 tamb&eacute; ha estat l'any del tancament de l'<a target="_blank" href="http://revistabearn.com/2014/10/18/en-la-desaparicio-de-leditorial-moll/">editorial Moll</a>, la m&eacute;s prestigiosa de les Illes i un segell hist&ograve;ric del m&oacute;n de l'edici&oacute; en llengua catalana. A dia d'avui s'est&agrave; estudiant qu&egrave; fer amb l'important&iacute;ssim fons, i si sorgir&agrave; algun projecte continuador [<a target="_blank" href="http://artxipelag.com/una-conversa-amb-susanna-moll-deditorial-moll/">veg. not&iacute;cia</a>]. Per a ser justos tamb&eacute; es podria afirmar que aquest 2014 ha estat un any important per al sector editorial alternatiu, amb l'aparici&oacute; de noves petites editorials en llengua catalana arreu dels Pa&iuml;sos Catalans [<a target="_blank" href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4223071/20141209/nova-situacio-editorial-pais-valencia-vells-desafiaments.html">veg. not&iacute;cia</a>] i la consolidaci&oacute; de projectes ja existents. Tamb&eacute; hem celebrat el 40&egrave; aniversari de la revista d'estudis literaris <i>Els Marges</i> [<a target="_blank" href="/files/elsmarges_editorial103_2014.pdf">veg. editorial del n&uacute;m. 103</a>], i el n&uacute;mero 400 de la revista cultural <i>L'Aven&ccedil;</i> [<a target="_blank" href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4183167/20140403/lavenc-400.html">veg. not&iacute;cia</a>]. En el marc de les commemoracions del tricentenari hem vist, tamb&eacute;, com continuava l'auge de les novel&middot;les de tem&agrave;tica hist&ograve;rica. Cal destacar, tamb&eacute;, l'aparici&oacute; del volum de <i>Poesia completa</i> de <a target="_blank" href="/autors/bonetb/">Blai Bonet</a>, i l'inici de l'edici&oacute; de l'obra completa revisada de <a target="_blank" href="/autors/andresv/">Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s</a>. A nivell internacional la literatura catalana es pot congratular de l'&egrave;xit de les traduccions a l'angl&egrave;s d'<i>El quadern gris</i>, de <a target="_blank" href="/autors/plaj">Josep Pla</a> [<i>The Gray Notebook</i> - <a target="_blank" href="http://www.nytimes.com/2014/04/20/books/review/the-gray-notebook-by-josep-pla.html?_r=0">veg. not&iacute;cia</a>] i d'<i>Incerta gl&ograve;ria</i>, de <a target="_blank" href="/autors/salesj/">Joan Sales</a> [<i>Uncertain Glory</i> - <a target="_blank" href="http://www.theguardian.com/books/2014/oct/18/uncertain-glory-review-joan-sales-spanish-civil-war">veg. not&iacute;cia</a>], ambdues a c&agrave;rrec de Peter Bush.</p><p align="justify"><br /><span style="font-size: larger"><b>&ndash;Commemoracions que v&eacute;nen&ndash;</b></span><br /><br />A difer&egrave;ncia dels darrers anys, aquest 2015 no t&eacute; un clar protagonista pel que fa a les commemoracions d'efem&egrave;rides. Es recordar&agrave;, aix&ograve; s&iacute;, el centenari del naixement de <a target="_blank" href="/autors/vinasc">C&egrave;lia Vi&ntilde;as</a>, que va escriure poesia, teatre, narrativa, poesia infantil i textos memorial&iacute;stics, i del poeta i pol&iacute;tic <a target="_blank" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Xavier_Casp_i_Verger">Xavier Casp</a>. Amb motiu del 7&egrave; centenari de la mort de <a target="_blank" href="/autors/llullr">Ramon Llull</a> (1232-1315/16) s'est&agrave; preparant <i>Ramon Llull. Vida i obres</i>, de Pere Villalba, tres volums de m&eacute;s de mil p&agrave;gines cadascun, un important treball de s&iacute;ntesi dels darrers cent cinquanta anys d'investigaci&oacute; sobre la persona i les obres de Ramon Llull. Tamb&eacute; es commemorar&agrave; el 750 aniversari del naixement del cronista medieval&nbsp;Ramon Muntaner, a iniciativa de l'Ajuntament de Peralada, lloc on va n&eacute;ixer. El 2015 far&agrave; 25 anys de la mort de Xavier Benguerel, Manuel de Pedrolo, Antoni Turull i Helena Valent&iacute;, i vint anys de la desaparici&oacute; d'Artur Blad&eacute;, Guillem d'Efak, Llu&iacute;s Ferran de Pol, N&eacute;stor Luj&aacute;n, Miquel Tarradell i Francesc Sales.</p><p align="justify">Pel que fa a &agrave;mbits propers a la literatura cal destacar el centenari de la creaci&oacute; de l'<a target="_blank" href="http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0024637.xml?s.q=escola+superior+de+bibliotec%C3%A0ries#.VKPP3ycpqv4">Escola de Bibliotec&agrave;ries</a>, vinculada a la Biblioteca de Catalunya, que fou dirigida per Eugeni d'Ors i amb professors com ara Pompeu Fabra, Jordi Rubi&oacute;, Llu&iacute;s Nicolau d&rsquo;Olwer, Rafael Campalans, Manuel de Montoliu, Carles Riba i Joaquim Folch i Torres, entre altres.<br /><br />Podeu escriure els vostres comentaris a continuaci&oacute;.<br /><br />&nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 22-12-14

    Lletres i Memòria ha engruixit el centenenar llarg d'entrevistes amb la incorporació de quatre entrevistes realitzades als socis  Victòria Cardona, Anna Maria Fontanals, Jaume Juez i Silvia Suárez. Ja es poden veure els seus vídeos a la pàgina del Lletres i Memòria.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><a href="/lletresimemoria" target="_self" style="text-decoration: none">Lletres i Mem&ograve;ria</a> ha engruixit el centenenar llarg d'entrevistes amb la incorporaci&oacute; de quatre entrevistes realitzades als socis Vict&ograve;ria Cardona, Anna Maria Fontanals, Jaume Juez i Silvia Su&aacute;rez. Ja es poden veure els seus v&iacute;deos a la p&agrave;gina del <a href="/lletresimemoria" target="_self" style="text-decoration: none">Lletres i Mem&ograve;ria</a>.</p> <p align="justify">Dividides en c&ograve;modes fragments d'entre 1 i 6 minuts de durada, aquestes entrevistes permeten als participants donar testimoni de les seves vicissituds biogr&agrave;fiques, de la seva obra liter&agrave;ria i, en definitiva, de la seva experi&egrave;ncia vital. <a href="/lletresimemoria" target="_self" style="text-decoration: none">Lletres i Mem&ograve;ria</a> &eacute;s un projecte en actiu des d'inicis de 2010, i est&agrave; impulsat per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i el portal d'internet&nbsp;<i>Memoro. El banc de la Mem&ograve;ria</i>.</p> <p align="justify"><b><a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28518%29" target="_blank"><img width="180" align="left" height="143" src="/files/victoria-cardona.jpg" title="V&Eacute;S-HI" alt="" /></a>Vict&ograve;ria Cardona </b>(Barcelona 1936). &Eacute;s professora i escriptora i s'ha especialitzat en orientaci&oacute; familiar. Publica regularment articles a revistes de pedagogia i de valors educatius, i a diferents portals d'Internet. Fa confer&egrave;ncies de temes educatius a escoles, associacions i biblioteques i exerceix de mare i d'&agrave;via. Ha participat activament en nombroses jornades a Catalunya i a l'estranger com a experta en adolesc&egrave;ncia, responsabilitat, autoritat, llibertat, conciliaci&oacute; de treball i fam&iacute;lia, frac&agrave;s escolar i conflictes de comunicaci&oacute;, entre d'altres. Moderadora en el programa &laquo;Temps de fam&iacute;lia&raquo; de la Generalitat de Catalunya, tamb&eacute; ha estat Consellera municipal de l'&agrave;rea d'Educaci&oacute; i de la de Salut p&uacute;blica del districte de Sarri&agrave;-Sant Gervasi de Barcelona. <br /> &nbsp;<br /> Ha publicat els assajos <i>Ensenyar a viure (2006; 2010)</i>, <i>Som avis </i>(2008; 2010; 2011), <i>Conciliar la vida familiar </i>(2008), <i>Qui mana aqu&iacute;? </i>(2010), <i>Un estrany a casa</i> (2011), tradu&iuml;t al castell&agrave; per <i>Un extra&ntilde;o en casa </i>(2011) i <i>Qui&eacute;n educa a mi hijo?</i> (2012).[<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28518%29" target="_blank">VEG. L'ENTREVISTA</a>] [<a href="http://www.escriptors.cat/autors/cardonav/" target="_blank">V&Eacute;S AL SEU WEB</a>]</p> <p align="justify"><b><a href="www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28519%29" target="_blank"><img width="180" align="left" height="143" src="/files/anna-maria-fontanals.jpg" title="V&Eacute;S-HI" alt="" /></a>Anna Maria Fontanals</b> (Hospitalet de Llobregat, 1934) tot i que comen&ccedil;a a escriure poesia als divuit anys, &eacute;s a partir de la maduresa, arran de la mort del seu marit, quan s'hi dedica plenament. Fa cursos de catal&agrave; i freq&uuml;enta el Seminari d'Investigaci&oacute; Po&egrave;tica amb el professor Josep Colet i Giralt. Les seves poesies han estat guardonades en m&eacute;s de cinquanta cert&agrave;mens i premis locals, i &eacute;s Mestra en Gai Saber dels Jocs Florals de Barcelona.<br /> &nbsp;<br /> Ha publicat els poemaris <i>El meu poble i jo</i> (1991),<i> Silenci escrit</i> (1994), <i>Perfils hist&ograve;rics de l'Hospitalet</i> (2004), <i>Temps sense temps</i> (2006) i <i>Canvi clim&agrave;tic</i> (2009), i ha participat a les antologies col&middot;lectives <i>Premis Caterina Albert i Parad&iacute;s</i> (1996) i <i>13 veus experimentals: Antologia del Seminari d&rsquo;Investigaci&oacute; Po&egrave;tica</i> (2006). [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28519%29" target="_blank">VEG. L'ENTREVISTA</a>]</p> <p align="justify"><b><a href="www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28516%29" target="_blank"><img width="180" align="left" height="143" src="/files/jaume-juez.jpg" title="V&Eacute;S-HI" alt="" /></a>Jaume Juez</b> (Barcelona, 1944) &eacute;s pintor, fill del reconegut caricaturista Xirinius. Despr&eacute;s d'estudiar Belles Arts a Barcelona i a Londres, inicia la carrera com a pintor. Ha exposat la seva obra en nombroses exposicions individuals i col&middot;lectives a les millors galeries de Barcelona, i a diverses sales de l'Estat espanyol aix&iacute; com dels Estats Units, Fran&ccedil;a i Jap&oacute;. La seva vinculaci&oacute; amb la Sala Dalmau de Barcelona (amb exposicions els anys 1992, 1993, 1995 i 1997) el porta a fer amistat i a col&middot;laborar amb escriptors, artistes i inte&middot;lectuals, com ara Joan Brossa o Miquel Mart&iacute; i Pol. Ha escrit el llibre de contes <i>M&agrave;gic Zapping</i> (1977) i el recull de poemes, de 160 p&agrave;gines, <i>A estones i de mica en mica</i> (2014). [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28516%29" target="_blank">VEG. L'ENTREVISTA</a>]</p> <p align="justify"><b><a href="www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28517%29" target="_blank"><img width="180" align="left" height="143" src="/files/silvia-suarez.jpg" title="V&Eacute;S-HI" alt="" /></a>Silvia Su&aacute;rez</b> (Mendoza, Argentina, 1942) estudia batxillerat amb un projecte de la UNESCO amb el qual, despr&eacute;s d'unes assignatures complement&agrave;ries, es gradua en Magisteri. A continuaci&oacute; ingressa a la Universidad de Filosof&iacute;a y Letras per a estudiar Filologia Hisp&agrave;nica, especialitzant-se en literatura llatinoamericana. Amb la dictadura militar a punt d'instal&middot;lar-se a l'Argentina, Silvia i la seva fam&iacute;lia estan a punt de ser segrestats per&ograve; poden fugir, i despr&eacute;s d'uns mesos de viure en la clandestinitat, emigren a Estrasburg, Fran&ccedil;a. All&iacute; exerceix com a docent universit&agrave;ria. Despr&eacute;s d'uns anys a Fran&ccedil;a, decideix juntament amb la seva fam&iacute;lia d'instal&middot;lar-se a Barcelona, ciutat que els captiva en ple proc&eacute;s de democratitzaci&oacute; de l'Estat espanyol. A Barcelona, i despr&eacute;s d'un temps dedicada al m&oacute;n de la traducci&oacute;, comen&ccedil;a a treballar en el m&oacute;n de la formaci&oacute; empresarial fent classes, cursos i confer&egrave;ncies durant 30 anys. Un cop jubilada de l'&agrave;mbit de la formaci&oacute; empresarial es dedica a l'escriptura publicant el llibre <i>1001 curiositats de Barcelona</i> (2010), un recorregut per una Barcelona curiosa, desconeguda i sorprenent. [<a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28517%29" target="_blank">VEG. L'ENTREVISTA</a>]</p> <p align="justify">&nbsp;</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 16-12-14

    L'activitat editorial de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana s'ha mantingut aquest 2014 ben activa. Durant l'any l'Associació ha publicat quatre Butlletins de notícies, i està a punt de treure'n un cinquè.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">L'activitat editorial de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana s'ha mantingut aquest 2014 ben activa. Durant l'any l'Associaci&oacute; ha publicat quatre <a target="_blank" href="/publicacions_butlleti_aelc" style="text-decoration: none"><i>Butlletins</i></a> de not&iacute;cies, i est&agrave; a punt de treure'n un cinqu&egrave;. Tamb&eacute;, com cada any, han aparegut les <a style="text-decoration: none" href="/node/9841" target="_blank">not&iacute;cies bibliogr&agrave;fiques</a> dels escriptors de les Illes i del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, dos quadr&iacute;ptics que fan un rep&agrave;s de les obres en catal&agrave; publicades al llarg del 2013. De la col&middot;lecci&oacute; &laquo;<a style="text-decoration: none" target="_blank" href="/publicacions_retrats">Retrats</a>&raquo;, estudis monogr&agrave;fics dedicats a autors i elaborats per especialistes, ha aparegut el n&uacute;mero 26, dedicat a l'autora guardonada amb el darrer Premi Jaume Fuster, Isabel-Clara Sim&oacute;, a c&agrave;rrec de l'escriptora Margarida Aritzeta. Tamb&eacute; han sortit tres entregues de la col&middot;lecci&oacute; &laquo;<a style="text-decoration: none" href="/publicacions_quadernsdivulgatius" target="_blank">Quaderns Divulgatius</a>&raquo;, el n&uacute;mero 49, que recull les pon&egrave;ncies del XXI Seminari sobre la Traducci&oacute;, el n&uacute;mero 50, que recull les pon&egrave;ncies del V Congr&eacute;s de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, dedicat a la Hist&ograve;ria i ficci&oacute; hist&ograve;rica per a infans i joves, i el n&uacute;mero 51 que aplega algunes de les cr&iacute;tiques sobre els llibres guardonats en els Premis Cavall Verd, els Premis de la Cr&iacute;tica Catalana i els Premis de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians. Cal destacar, tamb&eacute;, la publicaci&oacute; de les conclusions de l'estudi <a style="text-decoration: none" target="_blank" href="/estudis-professionalitzacio-escriptors-llengua-catalana"><i>Escriure en catal&agrave;: estat de la professionalitzaci&oacute;. Els efectes de la crisi econ&ograve;mica sobre el col&middot;lectiu d'escriptors</i></a> presentat a Barcelona a principis d'aquest mes.</p> <p align="justify">Totes les publicacions de l'AELCconsultar, compartir i descarregar gratu&iuml;tament en format electr&ograve;nic des de l'apartat de publicacions d'aquest web, i en format paper contactant amb l'oficina de l'Associaci&oacute;.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 03-12-14

    Dimarts al migdia l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya l'estudi que analitza l'impacte de la crisi econòmica sobre el col·lectiu d'escriptors en llengua catalana. L'estudi sorgeix a partir de les dades revelades per l'enquesta que l'Associació ha realitzat a inicis de 2014 als socis de les Illes, el País Valencià i el Principat.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest migdia l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana ha presentat al Col&middot;legi de Periodistes de Catalunya l'estudi que analitza l'impacte de la crisi econ&ograve;mica sobre el col&middot;lectiu d'escriptors en llengua catalana. L'estudi sorgeix a partir de les dades revelades per l'enquesta que l'Associaci&oacute; ha realitzat a inicis de 2014 als socis de les Illes, el Pa&iacute;s Valenci&agrave; i el Principat.</p> <p align="justify">Aquesta &eacute;s de fet la segona entrega d'un primer an&agrave;lisi que es va fer els anys 2006-2007, considerats d'inici de la crisi econ&ograve;mica, per aix&ograve; aquest nou estudi permet comprovar els efectes de la crisi en el nostre &agrave;mbit professional i els canvis que ha provocat en el sector. L'han presentat Guillem-Jordi Graells, president de l'AELC, i Bel Olid, vocal de la junta de l'AELC de temes de traducci&oacute; i presidenta de CEATL.</p> <p align="justify"><img width="250" align="left" height="250" alt="" src="/files/foto-estudi-web.jpg" />Guillem-Jordi Graells, president de l'AELC, ha iniciat la presentaci&oacute; remarcant que es tracta de dades extretes dels socis de l'Associaci&oacute; d'arreu dels Pa&iuml;sos Catalans. Si b&eacute; la mostra &eacute;s inferior al 20% dels prop de 1.300 associats, els resultats s&oacute;n extrapolables i significatius perqu&egrave; les caracter&iacute;stiques sociodemogr&agrave;fiques no difereixen pr&agrave;cticament del conjunt.<br />&nbsp;<br />Les dades, referents a l'any 2013, denoten en primer lloc un envelliment dels associats a l'AELC, amb un percentatge alt de jubilats. Guillem-Jordi Graells ha puntualitzat que aquesta tend&egrave;ncia &eacute;s un element com&uacute; de totes les associacions de creadors i d'artistes: les generacions m&eacute;s joves d'escriptors creuen menys en aquest tipus d'instruments col&middot;lectius. El president de l'AELC ha remarcat que revertir la tend&egrave;ncia ha de ser un dels reptes de la nova junta que sorgir&agrave; de les eleccions el mar&ccedil; de 2015.</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>&ndash;Ingressos per escriptura i grau de professionalitzaci&oacute; dels escriptors&ndash;</b></span><br /> Un dels temes fonamentals que ha revelat l'estudi, respecte de les dades de 2007, fa refer&egrave;ncia als graus de professionalitzaci&oacute;. Els ingressos provinents de l'escriptura respecte del total d'ingressos s'ha redu&iuml;t, del 19% el 2006-2007 al 15% actual. Al mateix temps, el nombre d'escriptors amb m&eacute;s ingressos (entre 45.000 i 60.000 &euro; anuals) ha baixat un 4% en favor dels que tenen uns ingressos mitjans (entre 24.000 i 30.000 &euro;). La baixada m&eacute;s pronunciada l'han patit aquells escriptors que guanyaven en concepte d'escriptura entre 5.000 i 10.000&euro; anuals, que l'any 2007 era del 32% i actualment &eacute;s del 6%. En canvi, els escriptors amb ingressos testimonials en concepte d'escriptura (menys de 100&euro; anuals) ha pujat d'un 20 a un 33%.</p> <p align="justify">Des de l'inici de la crisi el nombre d'escriptors que reben m&eacute;s del 50% dels seus ingressos en concepte d'escriptura &ndash;els m&eacute;s professionalitzats&ndash; s'ha mantingut al voltant d'un 10%, percebent nom&eacute;s una lleugera disminuci&oacute;. En canvi, el nombre d'escriptors que reben entre un 20 i un 50% dels seus ingressos per la seva activitat com a escriptors &ndash;considerats semiprofessionalitzats&ndash; ha caigut considerablement, fins tamb&eacute; el 10%. El 80% restant d'escriptors en llengua catalana s&oacute;n els considerats vocacionals, perqu&egrave; menys del 20% dels seus ingressos provenen de l'escriptura. Tradu&iuml;t en valors absoluts, vol dir que si el 2007 la mitjana d'ingressos de tots els escriptors en llengua catalana estava en els 5.550&euro; ara passa a ser de 3.867&euro;, o sigui, una baixada del 31,5% de mitjana en els ingressos de tots els escriptors. Guillem-Jordi Graells ha dit que aquesta davallada &eacute;s similar a la que han patit escriptors d'altres &agrave;mbits ling&uuml;&iacute;stics, com va revelar una enquesta realitzada en el m&oacute;n anglosax&oacute; fa uns mesos [<a href="http://www.theguardian.com/books/2014/jul/08/authors-incomes-collapse-alcs-survey?CMP=twt_gu" target="_blank">veg. not&iacute;cia</a>].</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>&ndash;Percepci&oacute; de la crisi&ndash;</b></span><br /> L'estudi tamb&eacute; indaga en la percepci&oacute; de la crisi per part dels escriptors. Un 64% dels enquestats mantenen que han experimentat una davallada de la qualitat de vida, i un 52% declaren que cobren menys que abans per activitats liter&agrave;ries. Una altra dada rellevant &eacute;s que si b&eacute; l'any 2007 nom&eacute;s un 18% deien que calia rec&oacute;rrer a les beques i ajuts institucionals, ara en canvi el percentatge d'autors que per a continuar endavant veuen imprescindible els ajuts ha pujat fins al 47%.</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>&ndash;Relaci&oacute; amb els editors&ndash;</b></span><br /> Una de les accions realitzades despr&eacute;s de l'estudi de l'any 2007 va ser la negociaci&oacute; de models de contracte d'edici&oacute; amb el sector editorial, despr&eacute;s de detectar un cert caos contractual. Aquestes negociacions van desembocar en un conveni, l'any 2009, amb cinc modalitats diferents segons les diverses tipologies de contracte que contempla la llei. Tres anys m&eacute;s tard es va pactar la cessi&oacute; d'explotaci&oacute; de drets digitals.</p> <p align="justify">L'estudi actual ha revelat el grau de compliment d'aquests models contractuals, amb dades extremadament preocupants per als interessos dels autors. Fins al punt que, nom&eacute;s un 10% dels escriptors, declaren haver signat contractes segons el model pactat, i un 20% dels escriptors ni tan sols tenen coneixement d'aquests contractes &ndash;una dada que segurament t&eacute; relaci&oacute; amb l'alt percentatge d'escriptors m&eacute;s vocacionals o menys dependents dels ingressos. En canvi, un 70% dels escriptors declara que intenta negociar els termes del contracte que li ofereix l'editor, i en una mica m&eacute;s de la meitat dels casos, s'aconsegueixen canvis.</p> <p align="justify">Pel que fa a la utilitzaci&oacute; dels models de contracte per a edici&oacute; digital, la majoria de cessions dels drets digitals s'ha resolt amb una simple cl&agrave;usula dins del contracte d'edici&oacute; en paper, quan la interpretaci&oacute; de la llei pactada amb els editors deixa clar que cal fer dos contractes per separat, ja que es tracta de modalitats d'edici&oacute; completament diferents.</p> <p align="justify">Igualment destacable &eacute;s el fet que nom&eacute;s la meitat dels escriptors que han cedit els drets d'explotaci&oacute; digital reben la compensaci&oacute; a percentatge, mentre que la resta ho ha fet per una quantitat fixa o tant al&ccedil;at, una pr&agrave;ctica que la llei no permet tot i que com s'ha vist &eacute;s &agrave;mpliament utilitzada.</p> <p align="justify">Al mateix temps, aquests percentatges de cessi&oacute; de drets per edici&oacute; digital estan al voltant del 10% &ndash;a vegades del 5% o del 15%&ndash;, &eacute;s a dir, similars als percentatges per a l'edici&oacute; en paper. Aquest percentatge es pot considerar abusiu, perqu&egrave; els costos que suposa una edici&oacute; digital s&oacute;n molt menors respecte d'una edici&oacute; en paper. Nom&eacute;s un petit sector d'escriptors aconsegueix percentatges m&eacute;s ajustats a la realitat del negoci, amb percentatges de cessi&oacute; al voltant d'un 50%, que haurien de ser molt m&eacute;s habitual del que s&oacute;n.</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>&ndash;L'ofici de traduir&ndash;</b></span><br /> Bel Olid, vocal de la junta de l'AELC de temes de traducci&oacute; i presidenta de CEATL &ndash;Conseil Europ&eacute;en des Associations de Traducteurs Litt&eacute;raires&ndash; s'ha encarregat de presentar les dades referents al col&middot;lectiu de traductors. Sobresurt el fet que &eacute;s &agrave;mpliament majoritari &ndash;un 80%&ndash; el perfil dels autors que es dediquen espor&agrave;dicament a la traducci&oacute; com a complement. A l'altra banda de l'espectre, el 5% dels enquestats tenen la traducci&oacute; com a &uacute;nica dedicaci&oacute;.</p> <p align="justify">Bel Olid ha destacat que hi ha moltes m&eacute;s traduccions del castell&agrave; cap al catal&agrave; que a la inversa. Per tant, tot i que els que parlem catal&agrave; tamb&eacute; entenem el castell&agrave;, es tradueix molt m&eacute;s del castell&agrave; al catal&agrave; que no pas a la inversa. Entre les dades incloses a l'estudi tamb&eacute; cal destacar l'augment de traduccions de l'alemany cap al catal&agrave; &ndash;del 8% el 2006-2007 al 17% actualment.</p> <p align="justify">Les dues reivindicacions b&agrave;siques dels traductors s&oacute;n la visibilitat i la remuneraci&oacute;. La p&egrave;rdua d'ingressos &eacute;s palesa i la p&egrave;rdua de poder adquisitiu encara m&eacute;s, fins al punt que els traductors en llengua catalana estan per sota de la mitjana europea.</p> <p align="justify">Pel que fa a la visibilitat dels traductors, en un de cada cinc dels casos &ndash;un 22%&ndash;, el nom del traductor no surt enlloc, en el 33% el nom consta en els cr&egrave;dits i nom&eacute;s en el 25% dels casos el nom del traductor surt a la coberta. Bel Olid ha comentat que des de CEATL i tamb&eacute; des de l'AELC fa temps que hi ha una campanya per animar les editorials a posar el nom del traductor a la coberta. Tamb&eacute;, i per pressions de CEATL, la Comissi&oacute; Europea ha decidit que a l'hora de concedir ajuts a la traducci&oacute; liter&agrave;ria un dels elements a tenir en compte &eacute;s que en el llibre hi hagi una biografia del traductor, de la mateixa manera que n'hi ha de l'autor, una iniciativa adoptada en l'&agrave;mbit catal&agrave; pel col&middot;lectiu d'editorials &laquo;Llegir en catal&agrave;&raquo;.</p> <p align="justify">Una dada preocupant &eacute;s que nom&eacute;s un 16% dels traductors enquestats declara cobrar un percentatge en concepte d'autoria &ndash;un dret que reconeix la llei&ndash;, mentre que un 40% dels enquestats cobra a preu fix i un 33% per car&agrave;cters o paraula, modalitat que repercuteix molt negativament en els interessos dels traductors. En aquest sentit Bel Olid ha reclamat que els traductors negoci&iuml;n m&eacute;s els contractes i defensin els seus drets.<br /><br /><span style="font-size: larger;"><b>Descarrega l'estudi (pdf) clicant a sobre la imatge:</b></span></p> <div class="rtecenter"><a href="/files/estudi-professionalitzacio-escriure-catala-aelc-2014.pdf" target="_blank"><img width="250" align="absMiddle" height="352" src="/files/coberta-estudi-professionalitzacio-2014.jpg" title="DESCARREGA'L" alt="" /></a></div><br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 01-12-14

    AGUILÓ, Raimond: Menció Honorífica Premi Alella a Maria Oleart, Al mig de la boira. [Web de l'autor]
    —: Premi Miquel Martí i Pol (ex-aequo) de Roda de Ter, Sobre el paper. [Web de l'autor]

  • 27-11-14

    Un dels recursos que ofereix aquest web són els diversos models de contracte, útils per a l'exercici professional de l'escriptura i la traducció. Tots els models han estat consensuats i aprovats pels diferents representants del sector.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Un dels recursos que ofereix aquest web s&oacute;n els diversos <a style="text-decoration: none" href="/temes_professionals_contractes" target="_blank">models de contracte</a>, &uacute;tils per a l'exercici professional de l'escriptura i la traducci&oacute;. Tots els models han estat consensuats i aprovats pels diferents representants del sector.</p><p align="justify"> A l'apartat <a style="text-decoration: none" href="/temes_professionals_contractes" target="_blank"><b>Temes professionals</b></a> trobareu els <a style="text-decoration: none" href="/temes_professionals_contractes" target="_blank">models de contracte i assessorament</a>, amb models de contracte d'edici&oacute;, d'enc&agrave;rrec d'obra, de cessi&oacute; de drets per a obra col&middot;lectiva, de traducci&oacute;, de traducci&oacute; a un tant al&ccedil;at, de cessi&oacute; de drets d'explotaci&oacute; digital, de traducci&oacute; per a explotaci&oacute; digital i de traducci&oacute; per a explotaci&oacute; digital per a traduccions ja publicades.</p><p align="justify"> Aquests models van sorgir de la negociaci&oacute;, entre 2009 i 2011, amb el sector editorial, despr&eacute;s d'analitzar les conclusions del primer estudi sobre la professionalitzaci&oacute; dels autors en llengua catalana, que va realitzar l'AELC. Precisament el 9 de desembre l'AELC presentar&agrave; un segon estudi, elaborat el 2014, que servir&agrave; per analitzar la situaci&oacute; del sector i identificar noves reivindicacions professionals.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 24-11-14

    Un terrat a gom, vora un centenar de persones –alguns drets i d'altres agombolats a la porta– escoltàrem devotament dues veus ben paradigmàtiques de Catalunya (Enric Casasses) i del País Valencià (Ramon Guillem). Un repàs rapsòdic de llurs obres, com en una homilia profana, ens han fet gaudir a tots els combregants de la paraula.
     

  • 21-11-14

    Fa alguns anys que s'està negociant un tractat de lliure comerç entre els EUA i la UE. Aquest tractat, que abasta qualsevol aspecte comercial, afecta també el món de la cultura. Durant algun temps s'ha cregut que, a instàncies del govern francès, el TTIP asseguraria la protecció actual del sector cultural. Tanmateix, aquesta protecció s'ha negociat únicament per al sector audiovisual i la resta de sectors queden totalment desprotegits.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Fa alguns anys que s'est&agrave; negociant un tractat de lliure comer&ccedil; entre els EUA i la UE. Aquest tractat, que abasta qualsevol aspecte comercial, afecta tamb&eacute; el m&oacute;n de la cultura.</p> <p align="justify">Durant algun temps s'ha cregut que, a inst&agrave;ncies del govern franc&egrave;s, el TTIP asseguraria la protecci&oacute; actual del sector cultural. Tanmateix, aquesta protecci&oacute; s'ha negociat &uacute;nicament per al sector audiovisual i la resta de sectors queden totalment desprotegits.</p> <p align="justify">Aix&ograve; &eacute;s aix&iacute; fins a l'extrem que la publicaci&oacute; de llibres est&agrave; classificada com a &laquo;servei empresarial&raquo; i no com a part de la cultura.<span style="font-size: smaller;">[1]</span> Aix&iacute;, qualsevol mena d'excepci&oacute; que es faci per al sector cultural no s'aplicar&agrave; al m&oacute;n del llibre.</p> <p align="justify">Us demanem ajuda per aconseguir una cosa que cau pel seu propi pes: que els llibres entrin dins la categoria de cultura i que se'ls inclogui expl&iacute;citament en l'excepci&oacute; cultural. Aix&ograve; ha de tenir com a objectiu protegir els creadors europeus en diversos fronts:<br /> <br /> <b>-Drets d'autor i drets morals:</b> la majoria de legislacions europees s&oacute;n m&eacute;s protectores amb els drets d'autor i els drets morals que no pas les dels EUA. Els autors catalans volem continuar sent els propietaris de les obres que creem, no nom&eacute;s per poder rebre una retribuci&oacute; d'acord amb l'impacte que tinguin sin&oacute;, sobretot, per poder exercir el nostre dret de control sobre l'&uacute;s que es fa d'aquestes obres. En aquest sentit, el TTIP no &eacute;s l'&uacute;nica amena&ccedil;a als nostres drets, sin&oacute; que el projecte europeu d'harmonitzaci&oacute; del copyright tamb&eacute; ens afecta. Qualsevol canvi en la legislaci&oacute; europea ha de servir per assegurar que els creadors estiguem m&eacute;s protegits, i no el contrari.<br /> <br /> <b>-<i>Fair use</i>: </b>estem totalment en contra de la introducci&oacute; del concepte dels EUA de <i>fair use</i>, o &laquo;&uacute;s leg&iacute;tim&raquo;, que a la pr&agrave;ctica significa que qualsevol pot apropiar-se d'una obra aliena si la modifica m&iacute;nimament. Aix&ograve; atempta contra el que es pot considerar leg&iacute;tim en qualsevol cas.<br /> <br /> <b>-Preu fix del llibre: </b>en els pa&iuml;sos europeus on hi ha un preu fix per al llibre, s'ha de poder mantenir aquesta legislaci&oacute;. D'altra manera, els grans grups empresarials estarien en condicions d'eliminar totalment les empreses locals. Els autors que reben percentatges de les vendes en concepte de drets d'autor veurien, a m&eacute;s, minvar els seus ingressos si fos possible vendre qualsevol llibre a qualsevol preu.<br /> <b><br /> -Llibre electr&ograve;nic: </b>el que impedeix la circulaci&oacute; dels llibres electr&ograve;nics no s&oacute;n els drets d'autor, sin&oacute; els sistemes propietaris de lectura. Els autors animem els legisladors a eliminar les barreres en el programari, de manera que qualsevol llibre electr&ograve;nic adquirit leg&iacute;timament pugui llegir-se en qualsevol dispositiu, i a imposar les mesures necess&agrave;ries per lluitar contra la pirateria. Aix&ograve; pot fer-se en forma de m&eacute;s control sobre les p&agrave;gines de pirateria conegudes, tot i que seria m&eacute;s realista fer-ho mitjan&ccedil;ant taxes sobre les operadores d'internet i els motors de cerca m&eacute;s habituals, que s'enriqueixen (i no poc) gr&agrave;cies precisament a la pirateria. Aquestes taxes, en mans de les entitats de gesti&oacute; de drets col&middot;lectius, revertirien en benefici dels autors i els editors i els compensaria per les p&egrave;rdues ocasionades per la pirateria.<br /> <br /> <b>-Empreses que intervenen en la legislaci&oacute;: </b>segons un document filtrat el maig passat,<span style="font-size: smaller;">[2]</span> el TTIP preveu que les empreses puguin intervenir en el proc&eacute;s legislatiu i fins i tot exigir indemnitzacions si les legislacions estatals interfereixen amb els beneficis econ&ograve;mics que preveuen. Aix&ograve;, que &eacute;s inacceptable en general, per al m&oacute;n del llibre voldria dir que qualsevol iniciativa legislativa per protegir els autors podria veure's desafiada per les empreses que es considerin &laquo;perjudicades&raquo; per aquesta legislaci&oacute;.</p> <p align="justify">Com hem dit, tot el que exposem &eacute;s preocupant per als autors (tant escriptors com traductors) i tamb&eacute; per als editors. Gegants com Amazon o Google podrien capitalitzar la feina que fem els altres, sense que tinguem cap mena de protecci&oacute; estatal o europea, i de fet aquestes empreses dediquen molts recursos a influenciar els pol&iacute;tics implicats en les negociacions, de vegades amagant-se darrere organitzacions opaques que diuen defensar els drets dels &laquo;ciutadans&raquo;.</p> <p align="justify">Amb la idea que un TTIP que no tingui en compte els autors significar&agrave; una major circulaci&oacute; de les seves obres, intenten fer creure que la desprotecci&oacute; dels creadors de cultura ser&agrave; beneficiosa per a la cultura. Com s'ent&eacute;n que sigui benefici&oacute;s per a un sector l&rsquo;arraconament del motor d'aquest sector?</p> <p align="justify">Per tot aix&ograve; us demanem que us informeu sobre el TTIP i l'impacte que pot tenir sobre el m&oacute;n de la cultura, i que difongueu l'assumpte a trav&eacute;s dels mitjans i tribunes de qu&egrave; disposeu.</p> <p align="center"><b>* * *</b></p> <p>1. Com a exemple, citem una font de la Comissi&oacute; Europea que diu: &laquo;This does not mean that from a trade perspective any culture-related activity will be necessarily considered as part of the cultural sector. Printing and publishing, for instance, are classified as 'business services' and not as a cultural sector.&raquo; <a target="_blank" href="http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2014/july/tradoc_152670.pdf">http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2014/july/tradoc_152670.pdf</a><br /> <br /> 2. Aqu&iacute; en podeu trobar m&eacute;s informaci&oacute;: <a target="_blank" href="http://www.publico.es/politica/521575/las-multinacionales-escaparan-al-control-politico-con-el-tratado-de-libre-comercio-ue-eeuu">http://www.publico.es/politica/521575/las-multinacionales-escaparan-al-control-politico-con-el-tratado-de-libre-comercio-ue-eeuu</a></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No