Activitats i notícies

   

  • 05-05-14

    AGUILÓ, Raimond: Premi Literari Teodor Llorente de poesia, Un vol pels ponts de Madison. [Web de l'autor]
    ALBERT, Nora: Premis Literaris 25 d'abril-Vila de Benissa de poesia, Fràgils naufragis. [Informació sobre l'autora]

  • 05-05-14

    Avui dimarts, a les 12h, tindrà lloc, a l'aula dels escriptors de la seu de l'AELC, la roda de premsa en què s'anunciarà el guanyador del XIV Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Avui dimarts, a les 12h, tindr&agrave; lloc, a l'aula dels escriptors de la seu de l'AELC, la roda de premsa en qu&egrave; s'anunciar&agrave; el guanyador del XIV Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.</p><p align="justify">El Premi Jaume Fuster reconeix la traject&ograve;ria, la repercussi&oacute; i la divulgaci&oacute; que ha tingut l'obra d'un autor de la nostra literatura, i s'atorga a trav&eacute;s de les votacions de tots els escriptors en llengua catalana socis de l'AELC. En una primera ronda de votacions, van sortir finalistes Narc&iacute;s Comadira, Sergi P&agrave;mies, Jaume P&eacute;rez Montaner i Antoni Vidal Ferrando, i dem&agrave; s'anunciar&agrave; qui d'aquests s'ha endut el guard&oacute; dels escriptors en llengua catalana.</p><p align="justify">En aquest <a href="/cronologia_jaume_fuster" target="_blank">enlla&ccedil;</a> podeu consultar la cronologia de premiats, i <a href="/premis_basesjaumefuster" target="_blank">aqu&iacute;</a>, les bases d'aquest premi.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 29-04-14

    Una vintena d'autors i autores homenatjaran aquest dissabte a la Fira del Llibre de València els poetes Manel Garcia Grau (1962 - 2006) i Joan Baptista Campos (1961 - 2013). Els participants en l'homenatge llegiran un fragment de cada un dels escriptors homenatjats i també un de propi.

    L'acte serà a l'escenari principal de la Fira del Llibre de València, al Jardí de Vivers, aquest dissabte a les 18h.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Una vintena d'autors i autores van homenatjar aquest dissabte a la Fira del Llibre de Val&egrave;ncia els poetes Manel Garcia Grau (1962 - 2006) i Joan Baptista Campos (1961-2013). Els participants en l'homenatge van llegir un fragment de cada un dels escriptors homenatjats i tamb&eacute; un de propi. L'acte va celebrar-se a l'escenari principal de la Fira del Llibre de Val&egrave;ncia, al Jard&iacute; de Vivers, dissabte 3 de maig a les 18h.</p><p><a target="_blank" href="http://www.elpontdeleslletres.cat/2014/05/07/homenatge-de-laelc-als-escriptors-manel-garcia-grau-i-joan-b-campos-en-la-fira-del-llibre-de-valencia/?utm_source=twitterfeed&amp;utm_medium=twitter"><br /> EN AQUEST ENLLA&Ccedil;</a> del web de l'associaci&oacute; <b>El Pont Cooperativa de Lletres</b>, podeu veure fotografies i una cr&ograve;nica de l'acte.</p> <p align="justify"><b> <a target="_blank" href="/autors/ggrau">Manel Garcia Grau</a></b> (1962 - 2006). Poeta i novel&middot;lista, a m&eacute;s de doctor en Filologia Catalana per la Universitat Jaume I de Castell&oacute;. El seu primer llibre de poemes va ser <i>Quadern d'estances</i> (1988) al qual han seguit vora una dotzena de t&iacute;tols dels quals s'han de destacar <i>Llibre de les figuracions</i> (1993), <i>Al fons de vies desertes</i> (2002), <i>La mordassa</i> (2003) o <i>Constants vitals</i> (2006). Amb la seva obra po&egrave;tica ha guanyat premis com el Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s (1990), l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (1997), l'Ausi&agrave;s March (2000) o de manera p&ograve;stuma el Premi de la Cr&iacute;tica dels Escriptors Valencians de poesia (2007).</p> <p align="justify">A m&eacute;s d'una s&ograve;lida traject&ograve;ria com a assagista, amb temes literaris i ling&uuml;&iacute;stics com a principals interessos, Garcia Grau tamb&eacute; va provar el cam&iacute; de la novel&middot;la amb <i>El Papa male&iuml;t</i> (2003), una intriga novel&middot;l&iacute;stica sobre el Papa Luna.</p> <p align="justify">Va col&middot;laborar en diaris i revistes, com ara <i>Serra d'Or, Levante, Avui, Mediterr&aacute;neo</i> o <i>Heraldo de Castell&oacute;n</i>, entre altres, amb articles d'opini&oacute; i cr&iacute;tica liter&agrave;ria.</p> <p align="justify"><a target="_blank" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baptista_Campos_Crua%C3%B1es"><b>Joan Baptista Campos</b></a> (El Grau de Castell&oacute;, 1961 - Castell&oacute;, 2013), metge i escriptor.</p> <p align="justify">De 1996 a 2007 dirigeix la revista de cultura i festa <i>Pla&ccedil;a Major </i>que edita la Federaci&oacute; de Colles de Castell&oacute;. Comen&ccedil;a a escriure poesia durant l'&egrave;poca d'estudiant universitari, a Val&egrave;ncia, a la revista <i>Cicatriu,</i> on tamb&eacute; col&middot;labora. Com a poeta es d&oacute;na a con&egrave;ixer amb l'obra <i>Encenalls de la mem&ograve;ria</i> (1996), Premi Miquel Peris i Segarra, seguit d'<i>Illes</i> (1999), <i>La sang</i> (2001), <i>Istambul</i> (2001), <i>Quadern de l'&Iacute;ndia</i> (2001), <i>Pavell&oacute; d'Orient</i> (2003), <i>Ciutat remor</i> (2003), <i>Aquesta estranya quietud</i> (2005) i <i>Jard&iacute; Clos</i> (2008). Alguns dels seus poemes han estat inclosos en el llibre de did&agrave;ctica de la poesia <i>Rac&oacute; de Poesia</i> (2003). Tamb&eacute; ha fet incursions en la narrativa <i>Contes d'estiu</i> (2004) i <i>El m&oacute;n en dotze postals</i> (2009).</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 29-04-14

    L'AELC acaba de publicar el número 26 de la col·lecció «Retrats», dedicat a la guanyadora del Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana de l'any passat: Isabel-Clara Simó. Un guardó que, recordem, té especial valor per ser concedit a través de la votació dels escriptors i escriptores associats a l'AELC.

  • 24-04-14

    L'Asociación Española de Críticos Literarios ha anunciat aquest divendres a Logroño els guanyadors dels Premis de la Crítica en les quatre llengües oficials de l'Estat espanyol, a les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant el 2013. En la modalitat en llengua catalana, han resultat guanyadors Pep Coll, amb la novel·la Dos taüts negres i dos de blancs (Ed. Proa), i Carles Duarte, amb el recull de poesia Alba del vespre (Ed. Tres i Quatre).

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">L'Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Cr&iacute;ticos Literarios ha anunciat aquest divendres a Logro&ntilde;o els guanyadors dels Premis de la Cr&iacute;tica en les quatre lleng&uuml;es oficials de l'Estat espanyol, a les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant el 2013. En la modalitat en llengua catalana, han resultat guanyadors l'escriptor del Pallars <b>Pep Coll</b>, amb la novel&middot;la <b><i>Dos ta&uuml;ts negres i dos de blancs</i></b> (Ed. Proa), el relat novel&middot;lat sobre la matan&ccedil;a real d'una fam&iacute;lia de masovers d'un poble del Pirineu Occidental el 1943, i l'escriptor barcelon&iacute; <b>Carles Duarte</b>, amb el recull de poesia <b><i>Alba del vespre</i></b> (Ed. Tres i Quatre), en el qual expressa la seva manera d'entendre l'exist&egrave;ncia i la seva consci&egrave;ncia profunda del vincle que ens uneix a la naturalesa.</p> <p align="justify">Els Premis de la Cr&iacute;tica s&oacute;n uns guardons honor&iacute;fics que atorga l'Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Cr&iacute;ticos Literarios des de 1956. La modalitat en llengua catalana es convoca anualment des de l'inici de la democr&agrave;cia, i l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana hi col&middot;labora amb la coordinaci&oacute; del jurat i amb la difusi&oacute; del premi. Enguany, el jurat en llengua catalana ha estat format per &Agrave;lex Broch, Llu&iuml;sa Juli&agrave;, Jordi Juli&agrave;, Jordi Llavina i Marta Nadal.</p> <p align="justify">El palmar&egrave;s d'aquest premi reuneix bona part dels principals noms de les nostres narrativa i poesia actuals: Jordi Coca i Jordi Llavina el 2013, Jaume Cabr&eacute; i Perejaume el 2012, Jordi Punt&iacute; i Anna Montero el 2011, Francesc Ser&eacute;s i Carles Miralles el 2010, Joan Francesc Mira i Teresa Pascual el 2009, Manuel Baixauli i Joan Margarit el 2008, Eduard M&aacute;rquez i Pon&ccedil; Pons el 2007, entre m&eacute;s.</p> <br /> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"> <b>ENTREVISTA ALS GUANYADORS</b><br /> </span></p> <p><br /> <iframe width="80%" scrolling="no" height="110" frameborder="no" src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/tracks/146390285&amp;color=ff5500&amp;auto_play=false&amp;hide_related=false&amp;show_artwork=true"></iframe><br /> <br /> <br /> <iframe width="80%" scrolling="no" height="110" frameborder="no" src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/tracks/146390137&amp;color=ff5500&amp;auto_play=false&amp;hide_related=false&amp;show_artwork=true"></iframe></p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"> <b>DECLARACIONS DEL JURAT</b></span><br /> <br /> <i>Dos ta&uuml;ts negres i dos de blancs</i>, de Pep Coll, constitueix, fins al moment, el cim novel&middot;lesc de l'autor lleidat&agrave; del Pallars, per la seva ambici&oacute; narrativa i per la seva efica&ccedil; consecuci&oacute;. Pep Coll planteja aquesta obra com la investigaci&oacute; de l'assassinat real d'una fam&iacute;lia de masovers que va quedar impune a l'Espanya de principis de la d&egrave;cada de 1940. A trav&eacute;s de les biografies dels aut&egrave;ntics personatges que van estar relacionats amb aquest crim (cada un dels quals ocupa un dels cap&iacute;tols de la novel&middot;la), el narrador reconstrueix els fets que van tenir lloc i els motius que els van originar. Al mateix temps, Coll elabora una fotografia dels &uacute;ltims moments de la Guerra Civil i els primers anys del franquisme, a la vegada complexa i plena de matisos &egrave;tics, acompanyada d'una interessant reflexi&oacute; sobre les relacions humanes en el m&oacute;n rural. Amb un estil ric que tamb&eacute; inclou la parla del Pallars, i que es mostra cr&iacute;tic amb les investigacions de crims, el seu discurs no esquiva conflictes morals ni ignora antecedents literaris, com el ruralisme literari, l'ombra de l'estil period&iacute;stic d'<i>A sang freda</i>, de Truman Capote, la influ&egrave;ncia del <i>relat real</i> (ja que inclou les fotografies d'alguns dels personatges o dels escenaris del crim, i escriptors aut&egrave;ntics, com Carles Sindreu) o l'autoficci&oacute; (al donar protagonisme a familiars llunyans del mateix autor relacionats amb l'esfere&iuml;dora matan&ccedil;a). Les diverses reedicions de l'obra, en menys de sis mesos, demostren la bona acollida del gran p&uacute;blic d'una novel&middot;la que transcendeix amb escreix l'etiqueta de literatura de g&egrave;nere.</p> <p align="justify">La poesia de Carles Duarte &eacute;s una constataci&oacute; de la nostra petitesa com a &eacute;ssers humans i, alhora, un clam esperan&ccedil;at per la capacitat que t&eacute; aquesta petitesa de fer-se present en l&rsquo;univers. Pels seus versos, hi passen, immutables, els cicles naturals, i hi ha un respecte &ndash;una admiraci&oacute;&ndash; per la bellesa del mar o la de les oliveres, per la del camp o la del cel estrellat. A <i>Alba del vespre</i> hi advertim un tema nou en la seva po&egrave;tica: el de la p&egrave;rdua, a prop&ograve;sit de la mort de la mare del poeta, la qual cosa motiva una reflexi&oacute; molt brillant sobre la identitat. Sembla que l&rsquo;autor ens digui: el jo mor infinites vegades, i no som sin&oacute; canvi constant. Per tant, <i>Alba del vespre</i> constitueix, tamb&eacute;, un cant a la renovaci&oacute;, a la renaixen&ccedil;a. Les imatges amb qu&egrave; Duarte explica po&egrave;ticament tot aix&ograve; s&oacute;n sempre lluminoses, serenes, i en els seus llibres &ndash;i de manera molt clara en aquest&ndash; tot hi est&agrave; molt ben integrat per mitj&agrave; d&rsquo;un estil planer i profund alhora, molt reconeixedor.</p> <p align="justify"><br /> <span style="font-size: larger;"><b>ELS AUTORS</b></span><br /> <br /> <a href="/files/Pep_Coll_Paco_de_Paz.JPG" target="_self"><img width="180" height="254" align="left" alt="" title="&copy; Paco de Paz" src="/files/pep_coll_p.jpg" /></a><b><a target="_blank" href="/autors/collp">Pep Coll</a></b> (Pessonada, Pallars Juss&agrave;, 1949) &eacute;s escriptor i professor de llengua i literatura catalanes a Lleida. Ha publicat tota mena de g&egrave;neres en prosa: novel&middot;la, reculls de llegendes, narrativa breu, narrativa infantil i juvenil, teatre, articles de divulgaci&oacute; i guions per a la televisi&oacute;.<br /> &nbsp; <br /> Fill de pagesos, de nen estudia a l'escola del poble, per estudiar despr&eacute;s al Seminari de la Seu d'Urgell i a continuaci&oacute; a la Universitat de Barcelona, on es llicencia en Filosofia.<br /> &nbsp; <br /> Mant&eacute; una important traject&ograve;ria liter&agrave;ria i de recerca sobre la hist&ograve;ria, les tradicions i el llegat cultural i ling&uuml;&iacute;stic del Pirineu Occidental catal&agrave;. S'ha interessat per l'estudi, sobre el terreny, del dialecte pallar&egrave;s, treball que sintetitza a <i>El parlar del Pallars</i> (1991). A continuaci&oacute; recorre totes les valls del Pirineu des de la Cerdanya fins a la vall de Benasc recopilant llegendes, rondalles, acudits i an&egrave;cdotes v&agrave;ries. Fruit d'aquest treball a cavall de l'etnologia i la literatura publica els reculls de llegendes <i>Quan Judes era fadr&iacute; i sa mare festejava</i> (1986), <i>Muntanyes Male&iuml;des</i> (1993), <i>Viatge al Pirineu fant&agrave;stic </i>(1994), <i>El rei de la Val d'Aran</i> (2003) i <i>Mentre el m&oacute;n ser&agrave; m&oacute;n</i> (2006), entre altres. Tamb&eacute; ha adaptat alguns dels mites pirinencs per als joves lectors, per exemple <i>La bruixa del Pla de Beret</i> (1991), <i>El tresor de la nit de Nadal</i> (1998), Premi Lola Anglada, i sobretot, <i>Qu&egrave; farem, qu&egrave; direm?</i> (1992), novel&middot;la juvenil guardonada amb el Premi Gran Angular (1991), el Premi de la Cr&iacute;tica Serra d'Or (1992) i de la qual se n'han fet m&eacute;s de trenta edicions. Darrerament ha engegat una s&egrave;rie de guies sobre indrets m&iacute;tics i llegendaris del Pallars Sobir&agrave; (2010), la Ribagor&ccedil;a catalana i aragonesa (2012) i el Pallars Juss&agrave; (prevista pel 2014).<br /> &nbsp; <br /> Per&ograve; la novel&middot;la &eacute;s el g&egrave;nere que Pep Coll ha treballat amb m&eacute;s intensitat. Ha publicat <i>La mula vella </i>(1989), <i>El Pont de Mahoma</i> (1995), Premi Ramon Muntaner, <i>El segle de la llum</i> (1997), <i>L'abominable crim de l'Alsina Graells</i> (1999), <i>Per les valls on es pon el sol</i> (2002), <i>Els arbres amics</i> (2004), <i>El salvatge dels Pirineus</i> (2005), Premi Sant Joan, <i>Les senyoretes de Lourdes</i> (2008), Premi Sant Jordi, <i>Nius</i> (2010) i <i>Dos taüts negres i dos de blancs</i> (2013), novel&middot;la guardonada ara amb el Premi de la Cr&iacute;tica Catalana de narrativa.<br /> &nbsp; <br /> T&eacute; obra tradu&iuml;da a l'aragon&egrave;s, el castell&agrave;, l'&egrave;uscar, el franc&egrave;s, l'itali&agrave; i l'occit&agrave;<br /> &nbsp; <br /> <b>M&eacute;s informaci&oacute;:</b> Web de Pep Coll amb biografia, bibliografia, comentaris cr&iacute;tics, etc. <a href="/autors/collp" target="_blank">http://www.escriptors.cat/autors/collp</a></p> <p align="justify"><a href="/files/carles_duarte.jpg" target="_self"><img width="240" height="155" align="left" alt="" title="AMPLIA" src="/files/carles_duarte_p.jpg" /></a><b><a target="_blank" href="/autors/duartec">Carles Duarte</a></b> (Barcelona, 1959) &eacute;s poeta i lingüista.<br /> &nbsp; <br /> La seva poesia, en qu&egrave; es fan presents d'una manera constant el paisatge i les refer&egrave;ncies culturals del Mediterrani, t&eacute; com a temes centrals la tendresa, el somni i l'oblit. Ha publicat una trentena de llibres de poesia, entre els quals destaquen <i>El Somni</i> (2000), <i>El Silenci</i> (2001), <i>El centre del temps</i> (2003), <i>Tr&iacute;ptic hebreu</i> (2004), <i>Els immortals</i> (2004) o el guardonat <i>Alba del vespre</i> (2013). L'any 2000 apareix l'antologia, en edici&oacute; biling&uuml;e en catal&agrave; i castell&agrave; <i>La tierra y el sue&ntilde;o. La terra i el somni. Antologia 1984-2000</i>, tradu&iuml;da per Jos&eacute; Ram&oacute;n Trujillo i amb pr&ograve;leg de Marie-Claire Zimmermann. Deu anys m&eacute;s tard publica una nova antologia, de m&eacute;s de 700 p&agrave;gines i que recull una vintena de poemaris de l'autor: <i>S'acosta el mar. Poesia 1984-2009.</i><br /> &nbsp; <br /> T&eacute; obra tradu&iuml;da a una dotzena d'idiomes, i ha estat incl&ograve;s al volum IV de l'<i>Antologia de poetes catalans</i> dels professors Mart&iacute; de Riquer, Giuseppe Grilli i Giuseppe Sansone, a l'antologia <i>Non &agrave; la guerre</i>, publicada a Fran&ccedil;a amb el poeta Lionel Ray com a responsable literari, i a l'<i>Antolog&iacute;a de la poes&iacute;a catalana actual</i> publicada a Buenos Aires per Alberto Jos&eacute; Miyara, entre altres.<br /> &nbsp; <br /> En les seves obres de creaci&oacute; ha col&middot;laborat amb pintors com Antonio Herv&aacute;s i Wataru, escultors com Guido Dettoni i Manuel Cusachs, fot&ograve;grafs com Francesc Guitart i Kim Castells i cantants com Dounia H&eacute;dreville, Josep Tero, Antonio Placer, Franca Masu, Elena Ledda o Mariona Sagarra.<br /> &nbsp; <br /> Com a ling&uuml;ista ha treballat amb els professors Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit i ha publicat llibres de ling&uuml;&iacute;stica hist&ograve;rica i de llenguatges d'especialitats: <i>S&iacute;ntesi d'hist&ograve;ria de la llengua catalana</i> (1981), amb M. &Agrave;ngels Massip, que compta amb nombroses reedicions; els tres volums de la <i>Gram&agrave;tica hist&ograve;rica del catal&agrave;</i> (1984-1986), amb &Agrave;lex Alsina, i el treball <i>De l'origen dels mots</i> (1989).<br /> &nbsp; <br /> Fou secretari general de la Presid&egrave;ncia de la Generalitat de Catalunya en l'&uacute;ltim govern presidit per Jordi Pujol (1999-2003). Ha estat vicepresident de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana (1999-2002) i president dels premis literaris Recvll de Blanes. Actualment &eacute;s president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i dirigeix la Fundaci&oacute; Llu&iacute;s Carulla.<br /> &nbsp; <br /> La seva traject&ograve;ria ha estat reconeguda, entre altres amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la distinci&oacute; de cavaller de l'Ordre des arts et des lettres de la Rep&uacute;blica Francesa.<br /> &nbsp; <br /> <b>M&eacute;s informaci&oacute;:</b> Web de Carles Duarte amb biografia, bibliografia, comentaris cr&iacute;tics, etc. <a href="/autors/duartec" target="_blank">http://www.escriptors.cat/autors/duartec</a></p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>LES OBRES PREMIADES</b></span><br /> <br /> <b><i><a target="_self" href="/files/8929pep_coll_dos_tauts.jpg"><img width="160" height="236" align="left" alt="" title="COBERTA" src="/files/pep_coll_dos_tauts_negres_dos_blancs_p.jpg" /></a>Dos ta&uuml;ts negres i dos de blancs</i>. Barcelona: Proa, 2013.</b><br /> &nbsp; <br /> La matan&ccedil;a d'una fam&iacute;lia de masovers a Carreu l'any 1943 va commocionar les masies i els pobles ve&iuml;ns d'aquest rac&oacute; del Pallars Juss&agrave;. La not&iacute;cia de l'assassinat m&uacute;ltiple no va arribar gaire m&eacute;s lluny. En una &egrave;poca en qu&egrave; calia donar la imatge que la nueva Espa&ntilde;a era un parad&iacute;s de pau, la censura va fer callar la premsa. Setanta anys despr&eacute;s, Pep Coll investiga els secrets d'aquest fet esfere&iuml;dor que va marcar la seva infantesa a Pessonada. D'entrada, &eacute;s una hist&ograve;ria molt semblant a la famosa matan&ccedil;a de Kansas, novel&middot;lada per Truman Capote, per&ograve; les conseq&uuml;&egrave;ncies del crim del Pallars van ser diametralment oposades: la premsa va oblidar el cas, i la just&iacute;cia franquista no va saber, o no va voler, resoldre'l. A partir del relat biogr&agrave;fic dels personatges reals que van intervenir en els fets, Pep Coll ens ofereix una novel&middot;la excepcional, rotunda i absorbent. Sens dubte, la seva obra m&eacute;s personal.<br /> &nbsp;</p> <p align="justify"><i><b><a target="_self" href="/files/PO00151.jpg"><img width="180" height="200" align="left" alt="" title="COBERTA" src="/files/alba_vespre_p.jpg" /></a>Alba del vespre</b></i><b>. Val&egrave;ncia: Tres i Quatre, 2013.</b><br /> &nbsp; <br /> L'<i>Alba del vespre</i> &eacute;s la llum encesa de magentes i turqueses que fa que el cel adquireixi la transpar&egrave;ncia del cristall quan el Sol s'acaba de pondre i les estrelles encara s'amaguen rere la claror. En aquest llibre Carles Duarte recorre a aquesta imatge per dir el goig i la ferida de ser amb poemes que expressen commogudament la seva manera, alhora l&uacute;cida i vital, d'entendre l'exist&egrave;ncia i la seva consci&egrave;ncia profunda del vincle que ens uneix a la naturalesa. A l'<i>Alba del vespre</i> sentim el batec de la terra, l'al&egrave; del mar, esdevingut horitz&oacute;, l'univers acollint-nos, explicant la nostra fragilitat, per&ograve; tamb&eacute; convidant-nos a transcendir els nostres propis l&iacute;mits.</p> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 24-04-14

    La 49a edició de la Fira del Llibre de València arrenca avui al Jardí de Vivers, i oferirà durant deu dies més una gran quantitat d'actes: presentacions i signatures de novetats editorials, espectacles per als més menuts, debats, tallers, taules rodones, homenatges a escriptors, lectures, lliurament de premis, concerts, exposicions i projeccions de curtmetrat

  • 24-04-14

    Aquest divendres al migdia s'anunciaran, en roda de premsa a Logroño, els guanyadors dels Premis de la Crítica en les quatre llengües oficials de l'Estat espanyol, a les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant l'any 2013.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest divendres al migdia s'anunciaran, en roda de premsa a Logro&ntilde;o, els guanyadors dels Premis de la Cr&iacute;tica&nbsp; en les quatre lleng&uuml;es oficials de l'Estat espanyol, a les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant l'any 2013.</p><p align="justify">Aquests s&oacute;n uns guardons que atorga l'Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Cr&iacute;ticos Literarios des de l'any 1956. La modalitat en llengua catalana es convoca anualment des de l'inici de la democr&agrave;cia, i l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana hi col&middot;labora amb la coordinaci&oacute; del jurat i amb la difusi&oacute;. El palmar&egrave;s d'aquest premi reuneix bona part dels principals noms de les nostres narrativa i poesia actuals: Jordi Coca i Jordi Llavina el 2013, Jaume Cabr&eacute; i Perejaume el 2012, Jordi Punt&iacute; i Anna Montero el 2011, Francesc Ser&eacute;s i Carles Miralles el 2010, Joan Francesc Mira i Teresa Pascual el 2009, Manuel Baixauli i Joan Margarit el 2008, Eduard M&aacute;rquez i Pon&ccedil; Pons el 2007, entre altres.</p><p align="justify">Enguany, el jurat en llengua catalana ha estat format per &Agrave;lex Broch, Llu&iuml;sa Juli&agrave;, Jordi Juli&agrave;, Jordi Llavina i Marta Nadal.</p><p align="justify">El veredicte dels Premis de la Cr&iacute;tica Catalana a la millor obra de narrativa, i a la millor obra de poesia, publicades durant el 2013, s'anunciar&agrave; des d'aquest mateix web a partir de les 12h.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 16-04-14

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana participa en dos actes col·lectius, a Barcelona i a València, per celebrar la diada de Sant Jordi.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b><a target="_blank" href="/node/9843"><img width="200" height="270" align="left" alt="" src="/files/traduir_es_ciencia_ficcio_sant_jordi_2014_p.jpg" /></a>El Sant Jordi dels traductors a Barcelona. Traduir &eacute;s ci&egrave;ncia i ficci&oacute;</b></span><br /> <b><i>Quantes traduccions hi haur&agrave;, entre els llibres m&eacute;s venuts aquest Sant Jordi?</i></b><br /> &nbsp;<br /> A Barcelona, com en d'altres ocasions, l'AELC i les associacions de traductors ACEC (Associaci&oacute; Col&middot;legial d'Escriptors de Catalunya), ACE Traductores (Secci&oacute;n Aut&oacute;noma de Traductores de Libros de la Asociaci&oacute;n Colegial de Escritores de Espa&ntilde;a), AETI (Asociaci&oacute;n de Estudiantes de Traducci&oacute;n e Interpretaci&oacute;n) i APTIC (Associaci&oacute; Professional de Traductors i Int&egrave;rprets de Catalunya) s'han unit per difondre la tasca dels traductors i per reivindicar-ne una major visibilitat. A m&eacute;s, tamb&eacute; hi participaran dues associacions convidades: ASETRAD (Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Traductores, Correctores e Int&eacute;rpretes) i MET (Mediterranean Translators &amp; Editors).<br /> &nbsp;<br /> Els professionals de la traducci&oacute;, els correctors, els autors i fins i tot els estudiants sortiran al carrer per reivindicar la tasca de mediaci&oacute; cultural i de difusi&oacute; del saber universal que duen a terme. El lema que han triat, &ldquo;Traduir &eacute;s ci&egrave;ncia i ficci&oacute;&rdquo;, recorda alhora el car&agrave;cter rigor&oacute;s i de creativitat de la traducci&oacute;. Destaca que la traducci&oacute; &eacute;s un art, tot i que tamb&eacute; ha de ser exacta. Aix&iacute; mateix, els traductors poden ser literaris, per&ograve; tamb&eacute; t&egrave;cnics, jur&iacute;dics i especialistes en molts altres &agrave;mbits.</p> <p align="justify">A la parada situada a la Rambla de Catalunya, davant del n&uacute;mero 24, diversos traductors literaris signaran les seves traduccions, tal com tenen per costum fer els escriptors. Tamb&eacute; es far&agrave; difusi&oacute; de les tasques de les respectives associacions i es repartiran punts de llibres dissenyats especialment per a l'ocasi&oacute;.<br /> <a target="_blank" href="/node/9843">Consulta l'acte a l'Agenda de l'AELC</a>.<br /> &nbsp;</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b> <a href="/files/paraula_fa_pais_santjordi_valencia_2014.jpg" target="_blank"><img width="250" height="181" align="left" src="/files/paraula_fa_pais_santjordi_valencia_2014_p.jpg" title="DESCARREGA EL CARTELL" alt="" /></a>Sant Jordi festiu i reivindicatiu a Val&egrave;ncia</b></span><br /> <b><i>La paraula fa el pa&iacute;s</i></b><br />&nbsp;<br /> Per tercer any consecutiu l'AELC i Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, amb la col&middot;laboraci&oacute; de diverses entitats que treballen per la llengua i la cultura del Pa&iacute;s Valenci&agrave; organitzen, al hall de l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia una festa de celebraci&oacute; a Val&egrave;ncia de la diada de Sant Jordi. El mateix dia 23, a partir de les 19h, escriptors i escriptores participaran en una lectura massiva de textos propis. L'acte t&eacute; com a lema &ldquo;La paraula fa el pa&iacute;s&rdquo;, en homenatge a Francesc Ferrer Pastor. Ferran Gadea, president de l'Associaci&oacute; d'Actors i Actrius Professionals Valencians, presentar&agrave; l'acte, i hi haur&agrave; tamb&eacute; una actuaci&oacute; del cantautor <a target="_blank" href="http://www.feliuventura.cat">Feliu Ventura</a>, que celebrar&agrave; amb els assistents els seus vint anys a l'escenari.<br />&nbsp;<br />Aquesta celebraci&oacute; compta amb la col&middot;laboraci&oacute; i el suport de l'Associaci&oacute; d'Editors del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, el Gremi d&rsquo;Editors del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, el Gremi de Llibrers del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, la Llibreria 3i4, el PEN Catal&agrave; i el Servei de Pol&iacute;tica Ling&uuml;&iacute;stica de la Universitat de Val&egrave;ncia.</p> <p align="justify"><a target="_blank" href="http://fundacioferrerpastor.org/">Francesc Ferrer Pastor</a> (La Font d'en Carr&ograve;s, 1918 &ndash; Val&egrave;ncia, 2000), alumne d'Enric Valor i de Carles Salvador, fou un important ling&uuml;ista i activista cultural en favor de la recuperaci&oacute; cultural i ling&uuml;&iacute;stica del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, autor d'essencials com <i>Diccionari de la rima</i> (1956), <i>Vocabulari valenci&agrave;-castell&agrave;</i> (1960), <i>Vocabulari castell&agrave;-valenci&agrave;</i> (1967), <i>Lli&ccedil;ons d'ortografia</i> (1973) o <i>Gram&agrave;tica valenciana</i>, entre altres, tots ells amb nombroses reedicions, a m&eacute;s de diverses rondalles per als menuts.<br /> <a target="_blank" href="/node/9826">Consulta l'acte a l'Agenda de l'AELC</a>.</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 09-04-14

    Aquest mes d'abril l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar les notícies bibliogràfiques dels escriptors illencs i valencians, dos quadríptics que recullen totes les obres en català que els escriptors de les Illes i del País Valencià han publicat al llarg del 2013.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest mes d'abril l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana acaba de publicar les not&iacute;cies bibliogr&agrave;fiques dels escriptors illencs i valencians, dos quadr&iacute;ptics que recullen totes les obres en catal&agrave; que els escriptors de les Illes i del Pa&iacute;s Valenci&agrave; han publicat al llarg del 2013.</p><p align="justify">L'objectiu d'aquestes not&iacute;cies bibliogr&agrave;fiques &eacute;s mostrar la bona salut de la producci&oacute; en catal&agrave; a les Illes i al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, i fomentar una visi&oacute; de conjunt del panorama literari actual en llengua catalana al mercat cultural que li &eacute;s propi. Per aix&ograve;, a m&eacute;s d'enviar els quadr&iacute;ptics als socis, es distribueixen a llibreries, biblioteques, centres culturals i institucions d'arreu dels Pa&iuml;sos Catalans.</p><p align="justify">Descarregueu-les aqu&iacute; en pdf: <a target="_blank" href="/files/noticia_bibliografica_escriptors_valencians_2013.pdf"><i>Not&iacute;cia dels escriptors valencians 2013</i></a>; <a target="_blank" href="/files/noticia_bibliografica_escriptors_illencs_2013.pdf"><i>Not&iacute;cia bibliogr&agrave;fica dels escriptors de les Illes 2013</i></a>.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 08-04-14

    Aquest diumenge 13 d'abril es commemora l'aniversari de la mort de Mercè Rodoreda. Amb motiu de l'efemèride, la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, vinculada a la Universitat de Girona, obrirà les portes d'"El Senyal Vell", a Romanyà de la Selva, la casa que va acollir l'escriptora els darrers anys de la seva vida.