<p align="JUSTIFY">Amb motiu de Sant Jeroni, traductor de la Bíblia, el dia 30 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Traducció, una bona ocasió per reivindicar un major reconeixement de la professió i per denunciar la vulneració dels drets d'aquest col·lectiu.</p> <p align="JUSTIFY">L'AELC ha proposat als traductors literaris, tant si són socis de l'Associació com si no, de participar en la celebració, festiva i reivindicativa, amb una lectura pública de les seves traduccions. Així doncs, des del divendres 28 i fins al dilluns 1 d'octubre, a llibreries, bars o biblioteques de diversos indrets dels Països Catalans s'han organitzat lectures de traduccions i altres actes similars que tenen com a objectiu donar més visibilitat a un col·lectiu tan necessari com poc reconegut.</p> <p align="justify">Enguany hi han participat Maria Rosa Badia, Josep Borràs, Carme Castillo, Carme Colominas, Dolors Condom, Diana Coromines, Anna Maria Corredor, Pere Cuscó, Josep Domènech, Pilar Esterlich, Martin Fischer, Joan Fontcuberta, Francesc Francisco, Maria Fullana, Salvador Giner, Guillem-Jordi Graells, Llàtzer Hidalgo, Núria Jolis, Xavier Jové, Maria Rosa Llabrés, Jordi Llavina, Maria Llopis, Lluís Lucero, Isidor Marí, Núria Mirabet, Bel Olid, Maria Antònia Perelló, Jaume Pérez Montaner, Ernest Riera, Isabel Robles, Ignasi Roda, Encarna Sant-Celoni, Francesca Serra, Lluís Servera, Francesca R. Ucella, Francesc Vallverdú, Rita N. Vila i Mariàngela Vilallonga. Pel que fa a associacions i entitats, hi han participat la Biblioteca i el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques d'Esparreguera, la Casa de Cultura d'Alboraia, la Càtedra Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona, el col·lectiu "Lectures a la fresca" de Sant Cugat del Vallès, l'Escola del Centre de Lectura de Reus, la Fundació Tres Turons, l'Institut d'Estudis Catalans, la Llibreria 22 de Girona, la Llibreria A Peu de Pàgina de Barcelona, la Llibreria Quart Creixent de Palma, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Rovira i Virgili.</p> <p align="justify"><a target="_blank" href="/files/dia_internacional_traduccio_AELC2012.pdf">En aquest enllaç</a> us en podeu descarregar el programa complet.</p> <br /> <img width="335" height="250" src="/files/_DSC7356.jpg" alt="" /> <a target="_blank" href="https://picasaweb.google.com/101146735719367614918/DiaInternacionalDeLaTraduccio"><img width="267" height="259" alt="" src="/files/AELC1.jpg" /></a> <span style="font-size: smaller;"><br />D'esquerra a dreta: Joan Fontcuberta, Guillem-Jordi Graells i Bel Olid, Acte organitzat per Maria Llopis a la llibreria A Peu de Pàgina de Barcelona.<br /> durant la xerrada-col·loqui a l'Espai Mallorca.</span><br /><br /> <span style="font-size: larger; "><b><br /><br />Xerrada-col·loqui sobre la traducció</b></span><br /> <i>Divendres 28, a les 19h a l'Espai Mallorca de Barcelona. Amb Joan Fontcuberta, Guillem-Jordi Graells i Bel Olid.<br /> </i><p> </p> <p align="JUSTIFY">Guillem-Jordi Graells va obrir l'acte que organitzava l'AELC a Barcelona per celebrar el Dia Internacional de la Traducció repassant les diferents iniciatives per commemorar l'efemèride, començant per les nombroses lectures que, de manera voluntària i desinteressada, van organitzar diversos traductors i traductores durant tot el dia arreu dels Països Catalans. A continuació va vincular aquests actes amb d'altres que ha dut a terme a nivell internacional el Consell Europeu d'Associacions de Traductors Literaris, CEATL, del qual l'AELC és membre gairebé des de la seva fundació.</p> <p align="JUSTIFY">L'objectiu de totes aquestes accions —va puntualitzar Guillem-Jordi— no és altre que promoure la visibilitat del col·lectiu i reivindicar-ne els drets professionals i morals.</p> <p align="JUSTIFY">Guillem-Jordi Graells va tenir paraules de reconeixement pel recentment traspassat Joan Leita, autor de textos propis personalíssims i titllats en la seva època d'escandalosos, i traductor copiosíssim especialment d'assaig filosòfic, des d'Aristòtil, Plató, Epictet, Freud, Kant… amb fites tant destacables com ara <i>La genealogia de la moral</i> de Nietzsche, <i>La fenomenologia de l'esperit</i> de Hegel o diversos assajos de Schopenhauer.</p> <p align="JUSTIFY">Acaba la intervenció presentant i donant la paraula al convidat central de l'acte, el traductor i exdegà de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Fontcuberta, de qui destaca la dilatada trajectòria professional amb un centenar de traduccions, un bon grapat d'elles memorables com ara les traduccions de S. Zweig o T. Mann.</p> <p align="JUSTIFY">Joan Fontcuberta també va tenir paraules de condol per Joan Leita, i es va mostrar perplex perquè en desconeixia el seu traspàs, el qual pràcticament, va dir, no ha transcendit als mitjans de comunicació. Lliga aquest fet, una vegada més, a què l'àmbit és menystingut sistemàticament, tot i ser imprescindible. Cal tenir en compte, va remarcar, que "quan es llegeix una obra traduïda es llegeix el traductor i no l'autor. Qui llegeix Goethe en català llegeix en realitat Lleonart i no Goethe".</p> <p align="JUSTIFY">Joan Fontcuberta es va mostrar preocupat per la formació dels traductors a les facultats catalanes. Catalunya, va dir, ha estat bressol de traductors magnífics, especialment durant la postguerra en què molts escriptors catalans feien de traductors degut als impediments per publicar obra pròpia. En aquest sentit va lligar el perfil del traductor amb el de l'escriptor, perquè, citant a J. Carner, "la millor manera d'aprendre a escriure és traduint".</p> <p align="JUSTIFY">El Pla Bolonya <span style="font-family: Georgia, 'Trebuchet MS', Arial, Verdana; font-size: 11px; font-style: normal; text-align: justify; ">—va dir Fontcuberta</span><span style="font-family: Georgia, 'Trebuchet MS', Arial, Verdana; font-size: 11px; font-style: normal; text-align: justify; ">—, que en un inici no era ni bo ni dolent, va canviar el panorama. Aquestes reformes, "que de fet no s'han aplicat gairebé enlloc, ni tan sols a Bolonya, menys aquí, que som més papistes que el papa" han comportat que a les facultats de traducció ara hi hagi molta llengua, molta informàtica, i poca escriptura. En definitiva, "el llegir ha fet perdre l'escriure". Actualment els que surten de la facultat han de fer un nou aprenentatge si és que els volen per a treballar. "Si treballen en un diari, en una revista o en empreses de traducció, els ensenyen un nou mètode, i acaben aprenent l'ofici, però d'inici no surten amb el coneixement necessari".<br /><br type="_moz" /></span></p> <p align="JUSTIFY">Referint-se als traductors que es dediquen exclusivament a la traducció literària, aquests, va dir, han de treballar molt i molt, perquè a part de no ser reconeguts són molt mal pagats, per això la majoria han de fer traducció jurídica, audiovisual, etc. Precisament, va dir, els traductors d'aquí van ser pioners en la traducció audiovisual, però "a vegades tenien tics, alguna cosa que grinyolava", i aquesta és "una rèmora que fa molt temps que portem a sobre". Tanmateix, va concloure Fontcuberta, "parlar de traducció és un tema tan variat com parlar de l'idioma i la seva evolució, del fet d'escriure o del contacte entre llengües".</p><p align="JUSTIFY"><br /> Qüestionat sobre la reivindicació de nombrar el traductor a la coberta dels llibres, Joan Fontcuberta cedeix la paraula a Guillem-Jordi Gralles, qui explica que l'AELC, juntament amb l'ACEC va pactar el 2008 un Model de contracte amb el Gremi d'Editors de Catalunya on s'estipulava que el nom del traductor havia de figurar a la portada. No van aconseguir, però, de forçar que figurés a la coberta –amb excuses sobre el disseny– tot i que hi ha algunes editorials que ho fan. De totes maneres, va dir, de la portada es treu la referència bibliogràfica. Fontcuberta va afegir que també, tant des de la facultat com des de l'AELC es reclama periòdicament a la premsa de citar el nom del traductor a les ressenyes dels llibres traduïts, una reclamació que els mitjans cada vegada tenen més interioritzada. En canvi, des de la facultat fa temps es va demanar a Televisió de Catalunya d'afegir el nom dels autors dels doblatges i dels subtítols, però els van donar llargues dient que era una cosa complicadíssima.</p> <p align="JUSTIFY">A continuació van donar el torn de paraula a Bel Olid, vocal de la junta de l'AELC pel Principat i actualment representant nostra al CEATL. Bel Olid va explicar que la seva tasca dins el CEATL es desenvolupa dins la comissió de visibilitat, heretada de l'Anna Casassas, l'anterior representant, i va nombrar les darreres iniciatives que han dut a terme. Una d'elles és precisament un àlbum recopilatori amb les cobertes de publicacions que inclouen el nom del traductor o traductora, disponible a Internet; una altra <a href="/files/DIT2012.jpg">el targetó (e-card)</a> per compartir a través d'Internet amb motiu del Dia Internacional de la Traducció, que és el mateix per a tot Europa; o el <a target="_blank" href="/?q=node/7661">concurs per a videoartistes "Spot the Translator"</a>, per a promoure la visibilitat dels traductors literaris.</p> <p align="JUSTIFY">Seguidament es van passar els sis vídeos participants en aquest concurs internacional, que va comptar amb una alta participació catalana, entre elles el 2n premi pel vídeo "Literary translation is a tough job, but someone has to do it", que va ésser presentat per un dels seus responsables.</p> <p align="JUSTIFY">L'acte va acabar de manera distesa tot xerrant i prenent una deliciosa pomada menorquina i vi negre amb xips i torradetes de sobrassada i mel.</p> <br />