Presentació

Quaderns Divulgatius, 42: XVIII Seminari sobre la Traducció a Catalunya
Casassas, Anna

Aquest quadern conté els textos de les intervencions que vam poder sentir durant el XVIII Seminari de la Traducció a Catalunya, celebrat, tal com és tradició, a Vilanova i la Geltrú, el 6 de març de 2010, gràcies a la inestimable col·laboració de la Biblioteca Víctor Balaguer i organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana amb la participació de les facultats de traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Vic i la Universitat Jaume I de Castelló.
Aquest any 2010 el seminari va estar centrat en la traducció de la literatura infantil i juvenil i els ponents es van preguntar, entre altres coses, si aquest tipus de traducció és diferent, o no, de la traducció literària destinada més directament als adults. Ara que aquesta publicació ens permet reflexionar sobre tot el que es va dir aquell dia amb més temps del que permeten les intervencions orals, podrem veure que la resposta és afirmativa pel que fa a la necessitat o conveniència d’una certa adaptació al context cultural dels receptors, que podrien perdre el fil de la narració per culpa d’unes referències –que podríem qualificar de físiques: per exemple noms, costums i unitats de mesura– que els són completament estranyes. Per això la conferenciant Núria Font, editora i traductora, ens deia que «el traductor de literatura infantil no només ha de fer un trasllat lingüístic del text, sinó que també n’ha de poder polir o adaptar tots aquells aspectes culturals que siguin necessaris per acostar el text al lector».
Però que en canvi és negativa pel que fa a l’estil o la llengua, és a dir, que en aquest terreny no hi ha cap diferència entre traduir literatura destinada als més grans o als més joves. Tal com ens deia el poeta Miquel Desclot en la intervenció següent: «el traductor ha de traduir per a un infant de la mateixa manera que ho faria per a un adult» i no cal de cap de les maneres que empobreixi el seu vocabulari. Tal com hem vist al llarg de tots els seminaris que ja hem anat celebrant, la traducció, deixant de banda l’especificitat de cada cas, vol un respecte extrem per l’obra original, i per tant, quan parlem de traducció de literatura per a infants i joves, no hi ha dubte que aquest respecte s’ha de mantenir. L’autor de l’obra original ja ha escrit tenint present l’experiència limitada dels seus lectors, i triant què vol explicar i com ho vol explicar en funció d’això, de manera que el traductor no ha de dur a terme una simplificació addicional del text, ja que els lectors catalans no són ni més ni menys espavilats que els lectors del text original.
En aquesta mateixa direcció, David Nel·lo i Aurora Ballester van parlar-nos de la seva experiència professional com d’una feina en la qual tenen present que poden contribuir a enriquir el llenguatge i els gustos dels lectors. I d’una feina, a més, que requereix solucions especialment imaginatives i, si convé, divertides.
A la tercera part del seminari, els professors Marisa Presas, Josep Marco i Martin B. Fischer van comentar les especificitats de la docència d’aquest tipus de traducció i van presentar-nos una colla d’exemples curiosos.
Amb la publicació, ara, de tots aquests textos, voldríem que aquestes contribucions arribessin a un públic encara més ampli del que ja les va sentir en directe.