Els premis literaris i els drets d'autor

Una de les pràctiques que s'ha instaurat en la majoria de bases dels premis literaris promoguts per entitats administratives i altres sense ànim de lucre, és que la quantia a percebre per l'obtenció del guardó es converteix en avançament dels drets d'autor, de manera que, a la pràctica, a qui es premia és a l'editorial que es fa càrrec de l'edició i no pas, com seria d'esperar, a l'autor o autora.

«L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana invita les administracions públiques i entitats sense afany de lucre que convoquen concursos literaris a prendre en consideració les següents observacions:

1.- Des de fa uns anys, per imitació de les legítimes pràctiques d'algunes editorials que convoquen concursos literaris, s'ha anat estenent la pràctica de considerar l'import del premi concedit, totalment o parcialment, com un avançament dels drets a percebre per l'autor per l'edició de la seva obra. D'aquesta manera el "premi" es converteix, en el millor dels casos, en un generós avançament de drets, però no en la retribució extraordinària, sense condicionants, que mereix una obra per haver estat considerada la millor pel jurat que ha estat designat per dirimir el concurs.

2.- Aquesta pràctica, totalment explicable en el cas de les editorials que es plantegen la necessitat de fer negoci, resulta força més discutible en el cas d'aquells premis convocats per administracions públiques o entitats sense afany de lucre, ja que això només beneficia l'editorial que treu al mercat l'obra premiada. I és totalment inexplicable quan les administracions o entitats financen, a més, de manera total o parcial, l'edició, mentre que gairebé mai no perceben cap liquidació de drets per part de l'editorial. Ras i curt, aquests drets no van a l'autor, tampoc retornen a l'entitat o administració que ha pagat el premi i, per tant, passen a engruixir el negoci de l'editorial.

3.- D’altra banda, el fet que l'import del premi sigui un acompte més o menys voluminós de drets afavoreix que en alguns casos les editorials no creguin necessari signar cap contracte d'edició amb l'autor guanyador, pràctica absolutament irregular que ha estat constatada repetidament. Però, fins i tot en el cas que s'arribi a signar un contracte, l'autor o bé es veu forçat a acceptar les condicions que imposa l'editorial o bé es produeixen irregularitats, com ara que no se li facilitin les obligatòries liquidacions anuals de vendes, amb l'argument insostenible que "encara no ha de percebre cap quantitat perquè els drets estan molt lluny d'arribar a l'import del premi".

4.- L'AELC demana, doncs, a les administracions públiques i entitats sense afany de lucre que convoquen premis literaris que eliminin de les bases de les convocatòries aquest condicionament als autors i obres premiats i que, si pretenen ajudar l'editorial a fer possible l'existència del llibre, busquin altres fórmules d'ajut, que no gravin els drets autorals. En qualsevol cas, i tot i que el fet de concursar en aquestes convocatòries sigui plenament lliure i comporti l'acceptació de les bases reguladores, cal demanar a administracions i entitats que no es desentenguin de les conseqüències posteriors al veredicte i que vetllin per tal que les editorials tractin correctament i d'acord amb els requisits legals els autors premiats.

5.- Aquelles administracions o entitats que considerin que la pràctica actual té algun sentit, haurien de contemplar, com a mínim, la possibilitat de dividir l'import del premi entre una quantitat raonable considerada com a acompte de drets mentre que la resta, que seria el premi pròpiament dit, n'hauria de quedar lliure. I, lògicament, haurien de recuperar a través de les liquidacions la seva "inversió"’, si és que pretenen considerar-la com a tal.

En coherència amb aquestes consideracions l'AELC no distribueix entre els seus associats i associades aquelles convocatòries que mantinguin aquestes pràctiques viciades i que es reserva el dret d'avisar els seus membres dels perills que els comportaria participar en segons quines convocatòries, exclusivament aquelles fetes per administracions públiques i entitats sense afany de lucre, que financen totalment o parcial l’import de guardons i concursos literaris.»

(Desembre de 2007)