Xavier Amorós (Reus 1923). Poeta i prosista. La seva poesia, iniciada cap al 1940, passarà per un procés d'evolució fins arribar al realisme històric, (Guardeu-me la paraula 1960, Qui enganya, para, Premi Carles Riba 1964). "La seva poesia parteix del noucentisme, posteriorment oscil·la cap al simbolisme, per anar a raure en el realisme històric i es clou en el moment en què podia començar a repetir-se". Durant aquests anys escriu Història sentimental, 1954, una obra de teatre que obté el premi Santiago Rusiñol als "C Jocs Florals de la Llengua Catalana" de Mendoza (Argentina) el 1956.

Després d'una llarga etapa de silenci inicia la seva producció en prosa a meitats dels 80. El 1983 rep el premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya-poesia amb l'antologia: Poemes (1959-1964). El 1985 publica novel·la històrica nodrida en la realitat autobiogràfica: L'agulla en un paller, a la qual seguiran més memòries en forma de novel·la-crònica: El camí dels morts, Temps estranys (Llibre primer 1941-1950) i Temps estranys (Llibre segon 1951-1960). Simultàniament va publicant reculls d'articles periodístics: Cafè París, Botigues de mar, De Reus estant i Tomb de ravals, el qual ha estat definit per Anna M. Gil del diari Avui com "una crònica literària de la vida quotidiana a Reus al llarg de la vida de l'autor".

Com a premis literaris destaquen: el Premi Carles Riba, 1964: Qui enganya, para. I el Premi de Literatura Catalana-poesia, de la Generalitat de Catalunya, 1983: Poemes (1959-1964).

El 1998, el mes de gener, el Centre de Lectura de Reus el nomenà Soci d'Honor de l'entitat, i l'Ajuntament de Reus, el mes de setembre, Fill Il·lustre de la ciutat.

És Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina web elaborada per M. Lluïsa Amorós.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.