Fina Anglès i Soronellas

Fina Anglès i Soronellas (l’Aleixar, Baix Camp, 1956). Vinculada professionalment de molt jove al món de la banca, simultàniament es va llicenciar en Filologia Catalana i optà per l’ensenyament, la literatura i la investigació cultural.

És catedràtica a secundària, professora a la URV (2006-2013), Màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la URV i Doctora en Filologia Catalana per la mateixa universitat amb la tesi doctoral Rutes literàries i patrimonialització. Estudi de la ruta pictoricoliterària Mir/Manent (2023), que ha estat guardonada amb el Premi Josep M. Pujol i Sanmartín (2024) a la millor tesi de l’àmbit de les ciències socials i humanitats escrita en català a la URV. També és autora de diversos llibres per a nois i noies com Codolenc, el gegant (1991 i 1999) o Un grapadet d’arròs (2006); dels llibres de poemes Bella lluna treu el nas… (2005), Bella Lluna fa l’ullet… (2008), Bella Lluna et somriu… (2018) i Bella Lluna et fa un petó… (2024); de cantates estrenades i editades com Allò que no podia ser, amb música de Xavier Sans, Foc, foc, xip, xap, xop (premi al millor espectacle infantil Tarragona, 2001), amb música de Josep Baucells, Nit de Nits, amb el mateix compositor, i d’obra, en part inèdita, musicada per Baltasar Bibiloni, Jordi Domenech, Núria Fuster o Josep Navàs.

El febrer de 2006 ha publicat l’assaig Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art. Itinerari a l’Aleixar i Maspujols amb l’obra de Joaquim Mir i Marià Manent, que és el resultat de l’estudi i anàlisi, durant més de quinze anys, de la vinculació de l’obra del pintor Joaquim Mir i de l’escriptor Marià Manent al paisatge aleixarenc i maspujolenc. Des del mateix any, dirigeix i guia, a través de Còdol, educació, la Ruta pictoricoliterària Mir-Manent per aquests paisatges del Camp. Ha estat guardonada amb el premi Avellana de Turisme i Gastronomia de la DOP Avellana de Reus en la seva segona edició (2023) «per donar a conèixer amb la ruta el paisatge de l’avellana des de la mirada literària i pictòrica».

El 2013, fruit de cinc anys d’investigació, ha publicat, junt amb Jordi Vergés, l’assaig Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. 

Des de 2017, publica articles d’opinió a El Punt/Avui.

És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

 

Pàgina elaborada per Carme Ros per a l’AELC.
Documentació: arxiu de l’autora. De la biografia: Gemma Alegria i Anna Gispert (2006).
Fotografies: ©Gemma Alegria, ©Tuni Anglès, ©Marta Badia, ©Isabel Baixeras, ©Josep M. Ballvè, ©Biblioteca Pública de Tarragona, ©Àngels Bigorra, ©Rosa Casas Llauradó, ©Ramon Cornadó, ©Joan Culsan, ©Arantxa Framis, ©Mercè Franch, ©Sofia Francí, ©Magí Garcia, ©Vicent Garrido, ©Anna Gispert, ©Elisabeth Mercadé, ©Miquel Nadal, ©M. Jesús Navarro, ©Assumpta Rosés, ©Jaume Serrano, ©Mireia Sopesens, ©Maria Soronellas, ©Jesús Tàpia i ©Imma Tarafa i ©Francesc Valls.

Castellano

Castellano

Fina Anglès i Soronellas (l’Aleixar, Baix Camp, 1956). Desde muy joven estuvo vinculada profesionalmente al mundo de la banca, pero de manera paralela realizó estudios superiores y, cuando obtuvo la licenciatura en Filología Catalana, optó por la enseñanza, la literatura y la investigación cultural.

Catedrática de secundaria, profesora de la URV (2006-2013), Máster en «Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes» por la URV, doctoranda de «Estudis Humanístics» en la misma universidad y miembro externo colaborador de la «Xarxa d’Innovació «Geografies literàries 3.0»» de la Universidad de Valencia, es autora de diversos libros para chicos y chicas como Codolenc, el gegant (1991 y 1997), L’endemà i el senyor Anselm (1995), Un dia d’aventura (1997); de los libros de poemas Bella Lluna treu el nas… (2005), Bella Lluna fa l’ullet… (2008) y Bella Lluna et somriu… (2018), de las cantatas Allò que no podia ser, con música de Xavier Sans, Foc, foc, xip, xap, xop (premio al mejor espectáculo infantil Tarragona, 2001), con música de Josep Baucells, estrenadas en el año 2000, Nit de Nits, con música del mismo compositor, estrenada en Vic el mes de 2006 y editada el 2007 y de obra, en parte inédita, musicada por Baltasar Biblioni, Jordi Domenech, Núria Fuster, Maria Massana, Josep Navàs, Rosa Boqueras… Ha participado con textos infantiles para comidas y meriendas literarias en las iniciativas de Tarragona que han vinculado literatura y gastronomía: «Lletres a Taula» (Tardor literària, 2004, 2005 y 2007), «La Lletra Petita» (2006) y «Amb gust de Lletra» (2010). También ha intervenido e interviene, periódicamente, en los programas de fomento de la lectura de la ILC: «Lletres a les aules» y «Autors a les aules».

El mes de febrero del 2006 ha publicado el ensayo Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art. Itinerari a l’Aleixar i Maspujols amb l’obra de Joaquim Mir i Marià Manent que incluye un DVD y es el resultado del estudio y análisis, durante más de quince años, de la vinculación de la obra del pintor Joaquim Mir y del escritor Marià Manent en el paisaje de los municipios del Aleixar y de Maspujols. Ese mismo año empieza a dirigir y guía la Ruta pictórico-literaria Mir-Manent. Mantiene aún su investigación y le ha sumado la ruta intitulada Exploradors d’Art, un formato de la misma ruta dirigido a alumnos de primaria y al público familiar.

En mayo de 2013, fruto de cinco años de investigación, publica, junto con Jordi Vergés, el ensayo Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que pone de relieve ese patrimonio artístico de la demarcación de Tarragona, y en noviembre de 2016, con otros autores, Univers Manent, Homenatge a la figura i obra d’Albert Manent i Segimon, obra y exposición del mismo título que ha coordinado con Eugeni Perea.

También ha realizado, por encargo editorial, guías de lectura y propuestas didácticas, dirigidas a alumnos de secundaria. Ha tratado la historia y la cultura de Aleixar (Tarragona) en varias publicaciones, algunas conjuntamente con Joan-Miquel Ventós, ha elaborado material didáctico para el programa «Educació per a l’alimentació saludable» (EDAL) de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la URV, ha participado en iniciativas vinculadas a las artes plásticas y también ha dedicado esfuerzos en la recogida y análisis de léxico y de literatura oral.

Desde enero de 2017 publica artículos de opinión en El Punt Avui.

Es socia de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Página elaborada por Carme Ros per a l’AELC.
Documentación de la biografía: Gemma Alegria y Anna Gispert (2006).
Actualitzaciones periódicas: Fina Anglès Soronellas.
Fotografías: © Gemma Alegria, © Tuni Anglès, © Marta Badia, © Isabel Baixeras, © Josep M. Ballvè, © Biblioteca Pública de Tarragona, © Àngels Bigorra, © Rosa Casas Llauradó, © Ramon Cornadó, © Joan Culsan, © Arantxa Framis, © Mercè Franch, © Sofia Francí, © Magí Garcia, © Vicent Garrido, © Anna Gispert, © Elisabeth Mercadé, © Miquel Nadal, © M. Jesús Navarro, © Assumpta Rosés, © Jaume Serrano, © Mireia Sopesens, © Maria Soronellas, © Jesús Tàpia i © Imma Tarafa i © Francesc Valls.

English

English

Fina Anglès i Soronellas (l’Aleixar, Baix Camp, 1956), worked in the world of banking from a very early age while also completing her university studies. After obtaining a degree in Catalan Philology, she decided to work as a teacher and in the domains of literature and cultural research.

With a senior post in secondary education and a lecturship at the Rovira i Virgili University (Tarragona), she has written several children’s books: Codolenc, el gegant (Rocky the Giant, 1991 and 1999); L’endemà i el senyor Anselm (Tomorrow and Mr. Anselm, 1995); Un dia d’aventura (A Day of Adventure, 1997); Bella lluna treu el nas…(Beautiful Moon Shows Her Face…, 2005); Bella lluna fa l’ullet… (Beautiful Moon Winks, 2008); and Bella lluna et somriu… (2018); and the story «Salou: la ciutat on tot és possible» (Salou: The Town Where Everything is Possible) in the book Salou, 6 pre-textos IV (Salou, Six Pre-texts IV (2008). She also wrote the cantatas Allò que no podia ser(What Couldn’t Be), which was premiered in 2000 with music by Xavier Sans; Foc, foc, xip, xap, xop (Fire, Fire, Bing, Bang, Bong – winner of the Prize for the Best Children’s Show, Tarragona 2001) with music by Josep Baucells and premiered in 2000; Nit de Nits (Night of Nights) also with music by Josep Baucells, premiered in Vic in 2006 and published in 2007; and the poem Un topant prop del camí (A Place Near the Path), with music by Baltasar Bibiloni, premiered in Cambrils in 2008. Moreover, she has participated with texts for children (at literary dinners and afternoon teas) in Tarragona-based initiatives linking literature and gastronomy: Lletres a Taula («Letters at the Table» – Tardor literària (Literary Autumn), 2004, 2005 and 2007), La Lletra Petita (Small Print, 2006) and Amb gust de Lletra (Tasting Like Writing, 2010). She has also taken part and takes part, periodically, in the ILC’s reading promotion programs: «Lletres a les aules» and «Autors a les aules».

In February 2006 she published the essay Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art. Itinerari a l’Aleixar i Maspujols amb l’obra de Joaquim Mir i Marià Manent (A Walk with the Senses, from Nature to Art. Route to Aleixar and Maspujols with the Work of Joaquim Mir i Marià Manent), which includes a DVD and is the result of more than fifteen years’ study and analysis of the links between the paintings of Joaquim Mir and the writings of Marià Manent with the landscapes of Aleixar and Maspujols. Since 2006 she has been director and guide of the Mir-Manent pictorial-literary route through these landscapes of the Camp de Tarragona region, is actively engaged in research, and has joined the cultural education group Còdol working on the route called Exploradors d’Art, which is the format of the Mir-Manent Route for primary school children and families.

In May 2013, after five years of research, she published, together with Jordi Vergés, the essay Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, which draws attention to this artistic heritage of the whole Tarragona region while, in November 2016 and together with other authors, she published Univers Manent, Homenatge a la figura i obra d’Albert Manent i Segimon, which appeared with an exhibition of the same title which she curated jointly with Eugeni Perea.

She has also been commissioned by publishers to write reading and educational guides for secondary school pupils. She has written about the history and culture of Aleixar, some of these works being co-authored with J. M. Ventós. Again, she has written didactic material for the Education for Healthy Eating Programme (EDAL) of the Faculty of Medicine and Health Sciences at the Rovira i Virgili University (Tarragona), she has participated in initiatives related to visual arts, and has also devoted herself to lexical analysis of the words and terminology she has collected, as well as analysis of oral literature.

Since January 2017 she has been publishing opinion pieces in El Punt Avui.

She is a member of the Associació d’Escriptors de Llengua Catalana (AELC – Association of Catalan Language Writers).

Web page: Carme Ros.
Documentation: Gemma Alegria and Anna Gispert.
Translation: Julie Wark.
Photographs: © Gemma Alegria, © Tuni Anglès, © Marta Badia, © Isabel Baixeras, © Josep M. Ballvè, © Biblioteca Pública de Tarragona, © Àngels Bigorra, © Rosa Casas Llauradó, © Ramon Cornadó, © Joan Culsan, © Arantxa Framis, © Mercè Franch, © Sofia Francí, © Magí Garcia, © Vicent Garrido, © Anna Gispert, © Elisabeth Mercadé, © Miquel Nadal, © M. Jesús Navarro, © Júlia Nebot, © Assumpta Rosés, © Jaume Serrano, © Mireia Sopesens, © Maria Soronellas, © Jesús Tàpia i © Imma Tarafa i © Francesc Valls.

Biografia

Fina Anglès i Soronellas neix a l’Aleixar (Baix Camp) el dia 3 de març de 1956. Amb només un any ja comença a anar a l’escola de les monges on estudia primària i comerç. En acabar, i d’un dia per l’altre, es posa a treballar al món de la banca on accedeix, gradualment i joveníssima, a càrrecs de responsabilitat. Compagina la feina amb els estudis nocturns de batxillerat i COU a l’Institut Salvador Vilaseca de Reus i després va a la universitat a Tarragona on es llicencia en Filologia Catalana el curs 83-84.

 

L’any 1986 obté una plaça a l’Institut Gaudí de Reus per impartir classes de llengua i literatura catalanes, on a més forma part durant sis cursos de l’Equip Directiu. El curs 2001-2002 es trasllada a l’IES Joan Guinjoan de Riudoms, on exerceix fins a la seva jubilació el 2016. Paral·lelament, fa de professora associada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (2006-2013). El 2015, obté el Màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la URV i se suma al projecte Xarxa d’Innovació Geografies literàries 3.0 de la Universitat de València. El 2023 obté, amb la qualificació de Cum laude, el Doctorat en Filologia Catalana per la URV amb la tesi Rutes literàries i patrimonialització. Estudi de la ruta pictoricoliterària Mir/Manent que el 2024 és guardonada amb el Premi Josep M. Pujol i Sanmartín a la millor tesi de l’àmbit de les ciències socials i humanitats escrita en català a la mateixa universitat.

A més del món de l’educació i de l’ensenyament, la Fina és una enamorada de seu poble, l’Aleixar, un municipi de gairebé 800 habitants i del Camp de Tarragona, mar i muntanya que contempla des de la finestra de casa. Ha publicat diversos estudis, algunes conjuntament am J. M. Ventós, entre els quals cal destacar la transcripció i comentari lingüístic de L’Aleixar i les ordinacions del 1504 i anteriors (1986) i Pesos, preus, mides i mesures en el comerç a la menuda del segle XVI. Les tarifes cinccentistes de l’Aleixar (1991). Pel que fa a l’estudi de la història local destaca la Guia de l’Aleixar (1983) i L’Aleixar (2004) així com la coordinació de Amb reconeixença i de vós (2005). Miscel·lània en homenatge a Albert Manent i Segimon.

Comença amb literatura adreçada als xiquets i xiquetes publicant Codolenc el gegant (1991); segueix amb altres contes com Un dia d’aventura (1999), Un grapadet d’arròs (2006) amb pintures de Tuni Anglès, la seva germana, cantates, i poemaris com Bella Lluna treu el nas… (2005), Bella Lluna fa l’ullet… (2008), Bella Lluna et somriu… (2018) i Bella Lluna et fa un petó… (2024).

També ha escrit per encàrrec el text de les cantates per a nens: Allò que no podia ser, amb música de Xavier Sans, estrenada a Torredembarra el maig de 2000 i Foc, foc, xip, xap, xop amb música de Josep Baucells, també estrenada el 2000, programada al teatre Metropol i mereixedora del Premi al millor espectacle infantil Tarragona 2001. El desembre de 2006 ha estrenat a Vic la cantata per a cors d’adults i nens Nit de Nits sobre el cicle de Nadal, amb música de Josep Baucells, editada el 2007 per DINSIC Publicacions Musicals i que el 2011, per iniciativa del Cor Monserrat de Terrassa d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, s’ha interpretat durant les festes de Nadal a Olot (la Garrotxa), Viladecans (Baix Llobregat), Terrassa (Vallès Occidental) i a l’Auditori de Barcelona; aquesta projecte ha merescut el Premi Ateneus 2012 a la Creativitat en Música convocat per la Federació d’Ateneus de Catalunya. L’abril de 2008 ha estrenat a Cambrils la peça Un topant prop del camí, amb música del compositor illenc Baltasar Bibiloni i té obra inèdita musicada per Jordi Domenech, Núria Fuster, Maria Massana, Josep Navàs, Rosa Boqueras…

La complicitat amb els alumnes l’ha exercit cada dia a les aules, i a més en la redacció d’unes guies didàctiques en què d’una manera interdisciplinària combina la lectura amb qüestions i exercicis que desvetllen l’interès dels adolescents i els porten cap a la reflexió. Compta amb una dotzena de propostes diverses per a tots els nivells de secundària, de les quals destaquem Tots els matins del món de Pascal Quignard (publicada a Columna).

Al llarg de la seva trajectòria vital ha delectat el públic amb moltíssims fòrums, conferències, xerrades, lectures en veu alta, intervencions en què parla de les seves obres de creació i de les d’altres autors, d’estudis de literatura oral i de folklore, d’història i cultura aleixarenca i tarragonina, i de paisatge i art. Alguns dels títols de les seves intervencions han estat De la literatura d’autor a la literatura de tots, Un passeig amb els sentits: de la natura a l’art, Orgues de les comarques de Tarragona, Les rutes literàries. Una forma d’interpretació del patrimoni literari. Una forma de turisme cultural, El paisatge del Camp de Tarragona en els dietaris i en l’obra poètica de Marià Manent a la Fundació Caixa Tarragona, a la Facultat de Lletres de la URV i a les AEUGG, al Centre de Lectura de Reus, a biblioteques de Tarragona, Reus, Riudoms, Terrassa o Cervera, a escoles, ateneus, entitats culturals.

Des de la dècada dels noranta, la seva recerca s’ha orientat cap a l’anàlisi del pas de la natura a l’art; investigació que ha culminat en la publicació Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art. Itinerari a l’Aleixar i Maspujols amb l’obra de Joaquim Mir i Marià Manent (2006), un ambiciós treball en què es proposa d’acompanyar el lector fent una ruta literària i pictòrica pel paisatge on ella ha crescut i viscut i que ha esdevingut, gràcies a la pintura de Mir i la literatura de Manent, espai simbòlic, és a dir, patrimoni universal. Aquesta iniciativa ha estat seleccionada per formar part de l’obra El valor del paisaje: Impresiones / Expresiones. Un repertorio de experiencias para la puesta en valor de los paisajes rurales españoles editada per la Dirección General de Desarrollo Sostenible del Medio Rural del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (2010), ha esdevingut un clàssic de les rutes literàries del Camp de Tarragona i, des del novembre de 2016, s’ofereix intitulada Exploradors d’Art a públic familiar i a l’alumnat de primària a través de Còdol, educació. La dilatada experiència que té l’autora en el tema es concreta des de 2016 en la investigació que com a Doctorand d’Humanitats de la URV està duent a terme sobre rutes literàries.

Compromesa amb el país, forma part de diverses entitats culturals.

Ha publicat articles a diversos mitjans locals, comarcals i nacionals i des de gener de 2017 és articulista d’El Punt Avui.

Premis

  • Premi Josep M. Pujol i Sanmartín a la millor tesi de l’àmbit de les ciències socials i humanitats escrita en català de la Universitat Rovira i Virgili (2024): Rutes literàries i patrimonialització. Estudi de la ruta pictoricoliterària Mir/Manent.

  • Premi Avellana de Turisme i Gastronomia de la DOP Avellana de Reus (2023).

Obra

Crítica literària o assaig

Infantil i juvenil

Vincles

Comentaris d'obra

Els llibres de poemes de la Fina Anglès són autèntics manuals de poesia. Primerament per donar-nos a entendre què és «la màgia que ens permet parlar d’una cosa sense anomenar-la», com ens diu ella mateixa.

També perquè ens introdueix en els aspectes més formals del gènere: la rima, la mètrica, el so i el ritme de les paraules (i aquí revela una altra de les seves passions, la música) que funcionen a la perfecció. I finalment perquè tè la capacitat d’apropar-nos als temes moderns a partir de composicions tradicionals: endevinalles i jocs de mans. Passareu una bona estona amb els vostres infants i aquest llibre i sobretot no perdeu l’ocasió (no crec que us sigui difícil) de compartir-los amb ella mateixa perquè us obrirà les portes definitivament al meravellós món de la poesia.

Cristina Garreta: El Punt (10 de març de 2009).

* * *

Estrenada a Vic a finals del 2006, Nit de nits és una cantata que ara podem llegir i que ens agradaria poder tornar a sentir per tal de reprendre la passejada que ens proposa per les nits de les festes que conformen el cicle de Nadal en els nostres temps, és a dir, amb clara intencionalitat de posada al dia, tant en l’expressió literària com en la musical. Els autors que ens presenten aquesta obra coral són dos: la Fina Anglès, escriptora i filòloga de l’Aleixar (Baix Camp), que signa els textos, i el Josep Baucells, pedagog i compositor vigatà, que es responsabilitza de les músiques.

Les lletres tenen orígens diversos. D’una banda, hi ha contrafacta confegits a partir de cantarelles tradicionals passades pel sedàs de la fina autoria d’Anglès, que, a més, juga amb encert amb la idea de divulgar textos de caràcter local […] D’altra banda, la lletrista enfila, per exemple, l’himne final amb un text propi volgudament globalitzador que vol ser l’expressió d’un desig universal: que la pau sigui de veres. Anglès fa, doncs, una aportació reeixida a l’apropiació culta del cançoner popular tant pel que fa a temes (calendari festiu) com pel que fa a formes (corranda, entre d’altres) i assaja la creació literària ben travada amb bastides mètriques sòlides.

Biel Ferré i Xavier Inglès: Revista Musical Catalana (juliol-agost de 2008).

* * *

L’artista dedica molt de temps i un esforç incommensurable a escriure un vers d’un poema, a decidir una pinzellada, a retocar una aresta en el marbre, a minúcies que un observador comú considera manies o arrels de bogeria. Sovint els lectors o els espectadors passen els ulls per davant d’aquells detalls que fan l’obra d’art sense parar-hi gaire atenció, distrets, i encara gràcies que s’hi hagin aturat un instant. La contemplació atenta, la lectura sensible, la comprensió íntima, no tenen preu, l’artista s’hi sent comprès fins a l’extrem possible, el que acaba explicant la creació, i de vegades contenen la força del que ho ha entès profundament que es transmet al que assisteix a la interpretació. Penso que aquest és el valor medul·lar d’Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art, de Fina Anglès, un itinerari a l’Aleixar i Maspujols amb l’obra de Joaquim Mir i Marià Manent en un llibre pensat, meditat i reposat, viscut des del coneixement i la comprensió que transmet l’emoció i l’entusiasme de qui l’ha viscut. Quants camins no ens adonem del valor del que tenim al costat! Un gran pintor, un poeta que sospesava cada paraula i cada sensació, i que van coincidir en l’espai, però no en el temps, en dos pobles del Camp i els van incorporar a la seva obra, espectacularment l’un, discretament l’altre. Un llibre turístic, també? Tant de bo tots fossin així i hi poguéssim percebre el color de l’aire i la densitat del mot.

Magí Sunyer: El Punt, 2006 (29 de març de 2006).

* * *

Ajuntar amor i coneixement d’un tema; tractar-lo amb eficàcia informativa, literària, pragmàtica; editar-lo en un format que conté molt més del previsible en una guia convencional, són mèrits que difícilment coincideixen en una sola publicació. Però la impressió que vaig tenir quan vaig assistir a la presentació de l’obra Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art, de Fina Anglès i Soronellas, s’ha refermat en llegir i mirar el llibre, en escoltar-lo i en fer-se’m la boca aigua quan em fa rememorar els gustos d’alguns àpats de la zona o em fa sentir el perfum de la pinassa o de la terra mullada dels voltants de Maspujols i l’Aleixar.

Joaquim Mallafrè: El Punt, 2006 (6 de novembre de 2006).

* * *

A l’Aleixar vaig entendre el Camp de Tarragona, els seus itineraris i una obra clau: Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art. I aquí és on m’atrau encara més l’obra de Manent, sempre a prop de la frescor de la pinzellada artística, una manera de dir amb paraules allò que Joaquim Mir va dir amb colors. […] El Camí de Sant Antoni, el camí d’Alforja, el pont Vell, l’ermita de Sant Blai, Maspujols. Passejava i llegia simultàniament, cosa que em produïa un manifest èxtasi sensorial. Manent és el mestre que m’ha ensenyat a mirar els núvols i la seva dansa, i els perfums de cada territori. I per a mi això és viure’l.

Daniel Giralt-Miracle: Guspires de memòria. Edicions 62, 2023.

Entrevistes

Escriure per als xiquets i les xiquetes.

Reconec que a voltes quan escric em traeix la condició de professora i m’engresco pensant en l’aprenentatge que espot desprendre de l’obra: que si camps lèxics, que si elements de la literatura popular, que si mots de casa o expressions genuïnes, que si transmissió de valors… però procuro harmonitzar-ho tot.

Sempre m’ha semblat un repte amb majúscules proposar-me de transportar el meu discurs creatiu de persona adulta a un públic lector que n el tramat circula pels mateixos camins que jo però que en l’ordit, per entendre’ns, requereix tots uns altres components. I és que tot: lèxic, nivelll de discurs, tractament del tema, plantejament… ha de ser escrit pensant que els xiquets s’ho puguin fer seu amb naturalitat. I això no vol dir, en capcas, trivialitzar res, ans el contrari!

[…] També em va empenyer a escriure literatura infantil el fet de considerar els meus possibles lectors com el jurat més inflexible i més exigent. En els xiquets no hi ha ni matesacions ni peròs; si els agrada bé i ni no, no és problema seu!

Quan la poesia es canta: les cantates.

Mai no m’ho hauria cregut nim’ho havia plantejat; primer, que em proposessin de fer-ho i després que m’ho pogués passar tan bé. És un repte en majúscules perquè has de deixar el text que, és clar, majoritàriament és poesia, a punt per poder ser musicat. En ritme ha de quedar quadrat; no hi pot haver concessions de cap tipus! I després, hi ha d’haver tot el que ja he apuntat per a un text que s’han de fer seu els xiquets i xiquetes. I la posta en escena, i els assajos… […] Ha estat per a mi un privilegi i una satisfacció.

Òscar Palazón: «Avui es parla de… Fina Anglès», Diari de Tarragona (28 de maig de 2006).

* * *

Com va sorgir la iniciativa de l’obra Un passeig amb els sentits: de la natura a l’art?

Podríem dir que va caure de madur. Per un costat, he crescut sentint als meus familiars parlar d’anècdotes de quan Mir es va instal·lar al poble. I va arribar un moment en què em vaig fer conscient que allò era art i era cultura. I una cosa porta a l’altra i em poso a investigar i a col·laborar amb estudiosos d’aquest autor, Teresa Camps i Francesc Miralles. I d’altra banda, aquest paisatge que va pintar Mir és la meva realitat.

Aquesta iniciativa potencia el turisme d’interior del Camp de Tarragona. Un turisme potser oblidat?

Durant dècades, la costa ha sigut el pol d’atracció del turisme i allò que més s’ha potenciat. I ja està bé aquest turisme, però falta adonar-se que, a segona línia de mar, també tenim coses a dir i a fer. Es tracta de sumar esforços.

Laia Tost: “Fina Anglès, escriptora”, Indicador d’Economia, núm. 89 (juliol de 2008)

* * *

Per mirar la lluna no hi ha una franja d’edat específica, en canvi, no acostuma a passar el mateix amb els llibres.

Bella Lluna et somriu… és un llibre de poemes adreçat a xiquets i xiquetes d’entre dos i tres anys. En aquest sentit, la Bella Lluna té un valor simbòlic, representa tots aquells adults que volem un bé a les criatures i que les cuidem. Aquells adults que les estimem i estem a l’aguait del que fan i del que no fan, del que volen i del que necessiten. Tots aquests adults, siguin pares o mares, siguin avis o oncles, tenen un paper fonamental en el llibre. O també els mestres, quin paper tan determinannt tenen els mestres per als nens!

Literatura per a nens però que és, al mateix temps un homenatge als adults.

El que busco és que els nens puguin lligar la vivència de llegir el llibre amb establir un vincle emocional amb els adults. Els llibres que recordarem són aquells que ens han dit alguna cosa, que ens han emocionat, que ens han impactat d’alguna manera o que ens han acarat amb nosaltres mateixos. Aquest llibre només pot anar lligat a vivències compartides, perquè els nens de dos anys no llegeixen. Per això dic que l’objectiu complet d’aquesta literatura és crear el vincle entre l’adult i el xiquet, fer-los compartir l’experiència d’explicar-se el llibre.

Les il·lustracions tenen una importància cabdal en el llibre infantil.

Absolutament. Perquè el llibre arribi als xiquets, els dibuixos són tan cabdals com les paraules. Qui comença és el text: del full en blanc n’he fet sorgir mons, objectes, joguines i situacions, però després venen les il·lustracions, i són vitals. Una prova és que als llibres sempre hi ha el nom de la Jasmin Bergadà i de la Silvana Salvadó, als costat del meu. Totes tres a la portada.

Als menuts els agraden els contes, però el que de veritat els captiva són les pantalles.

Quan ets un nen i mires un llibre, normalment l’estàs mirant mentre seus a la falda d’algú. Algú que et parla i t’explica coses. Aquesta sensació no hi ha cap pantalla que la superi.

Marc Rovira: “Fina Anglès, filologa i escriptora”. El Punt Avui (19 d’abril de 2018).

Antologia

A la vila tothom s’havia concentrat just a l’entrada i, contents, contemplaven la muntanya i escrutaven els camins tot esperant reveure els companys; tenien ganes d’abraçar-los.

La nit era tan clara i la lluna tan rodona i lluminosa que l’ombra del Codolenc –un gegant és un gegant– es retallava sobre el fons grisós de la muntanya, i així des de baix es podia seguir el recorregut dels qui baixaven.

Quan ja faltaven pocs metres per arribar a la vila i abans del darrer retomb, l’Eduard digué al Codolenc:
–Codolenc, potser com a mostra de la nostra amistat, podríem arribar a la vila… (i continuà tan fluixet que no s’entengué).

Al cap d’un moment i just en arribat a l’últim retomb, quan ja veien tots els vilatans apinyats a l’entrada del poble, l’Eduard començà a fer sonar la gralla i el Codolenc, elegant i majestuós, es posà a ballar.

La música sonava fina i clara: TA TARATATATATARARATARARATA i ja no solament ballava el Codolenc sinó que s’hi afegiren en Jaume i l’Eugènia, l’avi Ramon i l’àvia Teresa, l’avi Pep i l’àvia Dolors, en Josep i la Júlia, en Jordi i la Maria… i tots els joves i els nens i nenes… tots, tots ballaven contents i emocionats.

Quanta alegria! Quanta festada! tots deien, contemplant bocabadats el Codolenc.

L’Eduard i la Maria s’abraçaren emocionats i es digueren alhora:
–Ja t’ho deia jo que el Codolenc era un bon gegant!

Mentre els grans ballaven, l’Eduard va parlar amb tots els de la colla i els explicà, fil per randa, tot el que li havia passat. Ara sí que havia pogut parlar de la fada Montsant; ells ja ho entendrien.

Després de molta estona de parlar, decidiren que, en agraïment a la fada que tant els ajudà, anomenarien Montsant aquella muntanya que els havia encisat per la seva bellesa i havia fet que arribessin a aquell lloc.

Codolenc, el gegant (PAM, 1991)

* * *

Bella Lluna treu el nas
per darrere les muntanyes
i feliç, feliç somriu
entremig de vells pinars,
romanills i flos boscanes.

Guaita, veu al fons la vall,
just al mig, l’antic poblet
i a la plaça tot d’infants
que la miren expectants;
Bella Lluna els fa l’ullet.

Les caretes s’il·luminen,
els ullets resten oberts,
a l’instant plouen del cel
un a un milers d’estels.
Que somnien els xiquets?

Bella Lluna amaga el nas
per darrere les muntanyes
i feliç, feliç somriu
entremig de vells pinars,
romanills i flors boscanes.

Bella Lluna treu el nas… (Arola, 2005)

* * *

Nit dels innocents

Et vetllaré
tota la nit
Infant del món,
ara adormit.

Et daré sopes
cada matí
Infant del món,
d’allà i d’aquí.

[…]

Et cuidaré
fins a guarir
Infant del món
si has de sofrir.

I cridaré
fins a enronquir
Infant del món
si et veig patir.

[…]

Nit de Nits. Cantata del Cicle de Nadal (DINSIC, 2007)

* * *

Jo sóc la guitarra.
Em pots abraçar
i, si m’acarones,
et puc saludar.

Bella Lluna et fa un petó… (Arola Editors, 2024)