Ulleres de sol La Magrana Barcelona, 1994 Edat de lectura Tant per la complexitat narrativa com pels temes, de vegades molt durs, que s'hi tracten, és un llibre poc recomanable per als alumnes més joves de 16 anys. Argument La primera de les cinc narracions que componen aquest llibre, "Primavera ingrata", relata un moment de la relació entre una parella i ens sorprèn amb un final cruel i realista. "Deu cartes a Lisa" presenta, a través de les cartes que escriu la protagonista a una seva amiga, una història de família que ens va sobtant més i més a mesura que avança, per acabar, com ja ens té acostumats l'autora, amb un final inesperat que fa encaixar totes les peces del trencaclosques que ha anat construint. "Com dues gotes d'aigua", narrada fent servir els punts de vista dels dos personatges principals, és un relat delicat que ens introdueix en la psicologia dels protagonistes i ens acompanya en el camí que fan fins a trobar-se finalment sense traumes. "La boira" transporta la protagonista al temps passat i, arran d'això, es posa de manifest una certa incomunicació amb la seva parella. Finalment, "L'àlbum" torna a fer un joc complex de canvis d'escenari i de personatges que, al capdavall, l'autora sap fer encaixar perfectament, sorprenent una vegada més el lector. Tema Cinc narracions curtes urbanes (algú n'ha dit "cinc petites novel.les"(, de temes ben diferents, però enllaçades per uns tènues lligams: en totes elles trobem un personatge que porta ulleres de sol i una parella de germans bessons. Els temes que s'hi tracten ens fan endinsar en tots els casos en el més íntim de l'ànima dels protagonistes, per descobrir-hi racons de sentiments insospitats. Al capdavall ens adonem d'un altre tema comú: en totes aquestes petites històries hi apareix el tema de la dificultat de les relacions humanes (en la majoria dels casos, relacions de parella( a través de l'explicació de fragments de la vida dels personatges. L'autora utilitza també un altre recurs a què ja ens va tenint acostumats: la introducció de diferents tipologies textuals (relats en tercera persona, en primera, cartes, diaris, notes personals...) i diferents punts de vista dins de cadascuna de les narracions, cosa que completa la unitat d'aquest conjunt. Personatges Els personatges d'aquestes peces narratives, ben diferents els uns dels altres, se'ns mostren, no obstant això, amb uns punts en comú que donen unitat al llibre. A més del fet que els que duen ulleres de sol sempre les fan servir per amagar sentiments o estats d'ànim, tots els protagonistes ens donen a conèixer, al capdavall, una relació difícil, per diversos motius, amb algun altre dels personatges (la parella, en molts casos). La Isabel, de "Primavera ingrata", ens va explicant retalls de la seva vida fins que arriba a adonar-se que ha de fer alguna cosa per tornar a tenir una bona relació amb el marit. La Loreto, de "Deu cartes a Lisa", ens explica, a través de les cartes que escriu a la seva íntima amiga, les converses que té amb el Pol i com aquestes fan canviar a poc a poc la relació que ella tenia, justament, amb la Lisa. En "Com dues gotes d'aigua", el Narcís, dolgut per la mort de la germana, té dificultats de relació de parella fins que es troba, desinhibit, davant de la Nausica, que tenia justament problemes semblants als d'ell. A l'Alba, de "La boira", la comencem a conèixer a través del seu diari, llegit precisament pel seu company. Quan el relat continua en tercera persona, ja podem entreveure algun tipus de dificultat de comunicació entre la parella, que la lectura del diari que ell fa més endavant no contribueix a resoldre. Finalment, la Josefina, de "L'àlbum", amb la conversa que s'estableix tot mirant un àlbum de fotos, ens ofereix una visió global de la seva vida, també amb dificultats de relació amb la parella, per acabar amb un final sorprenent. Suggeriments didàctics 1. Un llibre de narracions curtes pot semblar, als alumnes, un conjunt deslligat d'històries. Es pot aprofitar aquesta obra per fer-los buscar, d'entrada, tots els punts de contacte que es poden trobar en les cinc històries, ja sigui formal o temàtic. Serà bo de procurar que no es quedin en la simple aparició del personatge amb ulleres de sol (idea que ja recull el títol(, sinó que vagin més enllà i puguin observar també els punts en comú pel que fa als temes tractats. 2. Maria Barbal ens ofereix sovint, en les seves obres, un ventall de tipologies textuals molt ampli. En aquest cas, pot ser molt adequat fer analitzar als nois i noies (que estan en edat de millorar la seva creativitat(, tots els tipus de text diferents que apareixen al llarg del llibre: diari, notes, cartes... Feu-los observar les característiques que els defineixen i quins condicionaments comporta cadascun d'aquests tipus de text. 3. També molt propi de la narrativa d'aquesta autora és el fet de barrejar diferents punts de vista. Es poden fer observar tots els canvis de punt de vista que hi ha en cadascun dels cinc relats. Una anàlisi acurada d'aquesta qüestió permetrà als alumnes aprofundir en la comprensió de les narracions i conèixer més bé aquesta tècnica narrativa. 4.Un cop analitzades les característiques formals i temàtiques d'aquestes narracions, la creativitat dels alumnes estarà ben a punt per fer treballar la imaginació seguint les pautes observades. Cadascun ha de triar un determinat model de tipologia textual dels que s'han treballat i redactar una història fent servir les característiques observades per a aquest tipus de text.