Escrivia cartes al cel La Magrana Barcelona, 1996 Edat de lectura La novel.la és un trencaclosques de diferents tipus de textos que deixen apuntats fragments de l'argument. El lector ha de fer l'esforç de completar el trencaclosques per tal de comprendre el contingut de l'obra en tota la complexitat que presenta. Per aquest motiu no és una novel.la recomanable per a abans dels 16 anys. Argument Josep Ram segresta una classe de pàrvuls i la seva mestra per aconseguir diners. Tot i que de moment se'n surt, més endavant és detingut i tancat a la presó. Mentre espera el judici, escriu una carta al seu advocat; es fa amic del seu company de cel.la, per compte del qual escriu cartes a una seva amiga; reflexiona sobre el seu passat i sobre els fets que l'han portat en aquesta situació. D'altra banda, els retalls de diari sobre el segrest, la visita de la seva dona a l'advocat i la relació amb persones d'una associació que ajuda els presos n'expliquen nous aspectes. Tot plegat ens desgrana la història d'una persona que, a causa de les dificultats de relació que ha tingut amb el seu pare, ha arribat a dur a terme una acció abominable. Tema El tema que es desenvolupa en aquesta novel.la és l'aprofundiment en el més íntim de la condició humana del personatge principal, home culte i sense cap tipus d'antecedents delictius, però dominat per una immensa tristesa vital que se'ns va descobrint a poc a poc. Personatges A través de les diferents tipologies textuals que ens ofereix l'autora, van entrant en escena els personatges que configuren aquest relat, que és aparentment senzill, però que amaga un entramat ric i complex de relacions humanes. Així doncs, molts dels personatges són presentats des de diferents punts de vista, fet que els va enriquint amb matisos nous cada vegada. Josep Ram, el segrestador; Nazari, el seu company de cel.la a la presó; Rita, la dona d'en Josep; Francesca Puigcor, la mestra de la classe segrestada; l'advocat Vico... Cadascun d'ells és caracteritzat, sobretot, pels seus sentiments i emocions. Suggeriments didàctics 1. Per copsar ben bé tots els matisos de les relacions que presenta la novel.la, anirà bé de fer un esquema per establir els lligams que hi ha entre tots els personatges, siguin de tipus familiar o no. Després es pot analitzar aquest entramat i treure'n conclusions pel que fa al caràcter del protagonista i a l'argument de la novel.la. Per exemple: quines d'aquestes relacions són essencials en el desenvolupament de l'acció? 2. Anàlisi del protagonista: com és el seu caràcter, quines són les inquietuds que té, quines raons l'han empès a fer el segrest, quins aspectes o records de la seva infantesa hi tenen relació... 3.Val la pena aprofitar aquesta novel.la per fer un estudi de les característiques dels diferents tipus de textos: cartes personals, relats en tercera persona, notícies de diari, cartes al director, articles d'opinió, entrevistes... i veure quins aspectes aporta cadascun d'ells a l'argument. Es pot analitzar, també, la subjectivitat o de l'objectivitat de cadascun. 4. Després de l'anàlisi, la transformació. Es pot suggerir als alumnes que transformin el contingut d'un article d'opinió en una carta personal; una entrevista, en un relat en tercera persona; una carta personal, en notícia de diari... Sempre, però, mirant de no capgirar-ne el contingut. 5. Finalment, es pot treballar la creació. Els alumnes, per grups i a partir d'una notícia de diari que provoqui prou impacte, poden redactar una entrevista a un dels afectats, dues cartes al director que expressin cadascuna una opinió diferent, una carta personal d'alguna de les persones implicades i un relat en tercera persona del que fa algun altre dels personatges que hi intervenen.