Bari La Magrana Barcelona, 1998 Edat de lectura Els contes que integren aquest recull es poden llegir a tota la secundària. Recomanats a tots els lectors i les lectores a partir dels 12 anys. Argument Tots cinc són històries d'animals i persones que comparteixen casa o carrer a la ciutat. A "Un nom estrany", un rodamón topa amb la fortuna en forma d'un gat perdut. La tortuga "Violeta" canvia la vida domèstica, còmoda i solitària, per la vida al zoo. A "Pampallugues", un noi pateix un accident que li deixa seqüeles psicològiques. Deixa de parlar i se sent molt abatut. L'àvia confia en el poder terapèutic d'una gata i tindrà l'èxit desitjat. A "Lliure", una cadernera gosa sortir de la gàbia i relacionar-se. Comptarà amb la col.laboració de la família que l'acull. Metàfora explícita dels joves que comencen a volar sols. Finalment, "Duc" és un gos dàlmata amb força amor propi. La primera mestressa l'ignora i no està content. Després, l'Albert el tracta com es mereix. La companya de l'Albert torna a ferir una mica la seva dignitat, però ell vol el millor per al seu amo i està content quan es reuneixen després d'una curta separació. Tot això està expressat a través dels noms que rep el gos en cada moment. Tema Els animals (diu Maria Barbal( han estat una companyia que ha afegit caliu a la meva vida. El tema dels animals de companyia (que sovint ha estat banalitzat) se'ns presenta en la seva dimensió més profunda: com els animals influeixen en la vida de les persones, com són capaços de compartir per a bé i per a mal el que els humans els ofereixen, els seus conflictes en la gestió de la llibertat, els dubtes entre el confort de la gàbia amb el menjar segur i la vida d'aventura, el seu paper de mediadors entre persones quan (per alguna causa( han caigut en la solitud i l'aïllament. No hi ha cap ambigüitat. Està escrit des de l'òptica de l'amor i la defensa dels animals, fins en les situacions en què cal prescindir de la seva companyia. L'autora expressa aquestes idees amb senzillesa, "només" explicant històries quotidianes. Personatges Tots els contes tenen uns protagonistes animals ben clars i amb nom propi, i uns protagonistes persones, algunes vegades també clars i amb nom propi, i d'altres més desdibuixats o sense nom: A "Un nom estrany", apareix un gat perdut de color gris i blanc. Es diu Punky i el seu partenaire humà és un rodamón d'aquests que avui anomenem un "sense sostre". A "Violeta", al costat de la tortuga de la mida d'un panet de viena que duu aquest nom, hi ha una família i especialment una "veu" que és qui la bateja. A "Pampallugues", no hi trobem cap animal ni cap personatge que es digui així. Tenim un noi, en Martí, la seva família (pare, mare i àvia), la seva amiga, -la Sílvia- i, és clar, una gata, la Ninoska, la Nina o la Noska, segons qui la cridi. A "Lliure" hi tenim una cadernera mascle -el Refilet, un animal de casa, de gàbia-, una cadernera jove i lliure, i tota una família que està pendent dels seus moviments, sobretot la més menuda, l'Eulàlia. A "Duc", tot un clàssic com a nom de gos, l'animal (un dàlmata que s'explica en primera persona( viu dies feliços amb l'Albert i la seva companya Joana. Suggeriments didàctics 1."Un nom estrany" és un relat que expressa l'autèntic sentit de la marginació social: un marginat viu en un món paral.lel, sense contactes amb el món dels diners i els mitjans. Feu descobrir als alumnes el retrat de la marginalitat del personatge que fa l'autora i com el fa. Que repassin les característiques del personatge, el que es diu i el que es pot deduir: Quin aspecte té? Quins objectes l'acompanyen? Ha estat sempre un marginat? Té cultura? Com i de què viu? Com es relaciona amb les altres persones? Quines reaccions provoca la seva presència? Quines relacions estableix amb el gat? Quina és la seva actitud davant la vida? Quines perspectives de futur té? Amb el conte llegit i rellegit, feu una bona descripció del personatge i intenteu explicar com és un dia de la seva vida. 1.Si la paraula "pampallugues" dóna títol a la narració i surt al final de cada capítol, ja es pot pensar que hi té un paper important. Una consulta al diccionari permetrà assegurar que tothom entén què vol dir. Després, es poden fer rellegir tots els finals de capítol i que cadascú escrigui la seva interpretació personal sobre la funció que fa al conte. 2. Quina funció tenen els dos primers capítols de "Pampallugues"? El conte és ple de sentiments expressats en molt poques paraules. Tot repassant-lo es pot provar de trobar una frase o un passatge que il.lustri clarament algun d'aquests sentiments o emocions: la solitud, l'amistat, el dolor, l'angoixa, la por, la contrarietat, l'esperança, la tristesa, la confusió, l'eufòria, l'enamorament, la preocupació, la llàstima, el nerviosisme, la vergonya, l'alegria. 3. Cada conte té personatges humans i personatges animals. En una primera lectura, però, no sempre queda clar quin és el punt de vista. L'autora juga, al llarg de la seva obra, amb diversos punts de vista. Caldrà segurament rellegir els contes per assegurar-se de quin és el que fa servir en cada cas. Es pot anotar qui és el narrador i en quina persona gramatical s'expressa, i veure si és un fet essencial per al conte o si només en canvia alguns matisos. 4. Per jugar encara una mica més amb els punts de vista i veure les diferències entre escriure com si el narrador fos una persona (fet força habitual) i com si el narrador fos un animal (pot ser interessant intentar-ho), es pot provar de reescriure els fragments següents tot canviant el punt de vista de la persona pel de l'animal i viceversa: No recordo [...] cap a l'arbre (p. 60). Recordo que aquells dies [...] mirar-se el rellotge (p.75).