Carrer Bolívia Edicions 62 Barcelona, 1999 Edat de lectura Novel.la adequada per als alumnes a partir de 16 anys i adults. Argument La Lina és la filla petita d'una família humil de Linares. Coneix el món dels senyors quan entra a Las Jaras per ajudar la mestressa. Es casa amb en Néstor i se'n van a viure al barri del Besòs de Barcelona. Tenen una nena, la Carlota. La Lina fa vida de barri i en Néstor esdevindrà un capdavanter en la lluita obrera antifranquista. La vida de la Lina sofreix una convulsió quan el marit se'n va a França amb una altra dona i sobreviurà gràcies a l'ajut dels amics i al seu esforç. La seva filla li retraurà sempre no haver compartit la militància política del pare i no haver-lo seguit a França. La visita sobtada del pare a la Carlota, enamorada d'un noi de Linares, portarà la tragèdia. La Lina farà un retorn al seu poble d'origen per saber, definitivament, que és del carrer Bolívia. Tema Temes com: individu i societat, amor, amistat, lleialtat a les idees i a les persones, ambició, poder, militància, solidaritat, repressió i llibertat, tirania i democràcia..., tots apareixen a la novel.la com a la vida, embolicats amb la quotidianitat i sense destriar. Els personatges hi naveguen com poden, algun s'hi ofega del tot, d'altres resisteixen tossudament i alguns (pocs i no pas els més afortunats( se'n surten prou bé i encara es permeten el luxe d'ajudar els altres. Personatges La novel.la té una protagonista clara: la Lina. El seu marit, el Néstor, és un altre dels eixos sobre els quals gira tota l'obra. Les persones amb qui la Lina tindrà més relació seran la seva filla Carlota, la veïna (Sierrita), el capellà del barri (Daniel), el periodista Estif, un amic sindicalista (Tomàs), la sogra (doña Pepita), el jove Cosme i una amiga inesperada a Linares, Carlota Remfrey. Encara n'hi ha molts més, perquè els personatges són molt importants. Les històries d'aquest llibre són eminentment socials; l'emigració, la lluita clandestina, els amors i desamors estan explicats sempre en relació amb els personatges: què els passa i com els afecta de manera individual i col.lectiva. Sovint s'ha destacat el paper de la dona en les obres de Barbal. També s'ha fet en aquesta novel.la: "M. B. En primer pla, però, dones. Dones amb poder de decisió, dones que transmeten cultura i/o prejudicis, dones que pateixen, dones enamorades que no ho saben. Q. A. Els homes queden fatal. M. B. El Daniel no queda fatal. L'Estif, tampoc. El Tomàs, tampoc. Q. A. Les dones, en tot cas, víctimes d'un context històric? M. B. Ho admeto. [Parlant del Néstor i responent al periodista, continua] Ell té una mala relació amb les dones, en general. Començant per la mare, amb la seva dona, amb l'amant..." (Entrevista a AVUI, 20.5.1999. Q. Aranada) Pensant en l'alumnat de secundària, destaca també el protagonisme dels joves: el Néstor jove és l'adolescent rebel que no comprèn ni vol comprendre la seva mare; la Lina jove és una noia que, sense rebel.lia, vol superar el seu destí i no es conforma a ser la joguina del cacic com les seves germanes. La Núria és la professora que vol renunciar a la seva classe social i s'enamora del líder obrer. La Carlota es revolta contra l'actitud de la seva mare, sense comprendre-la, i vol una vida diferent lluny del barri obrer i de les militàncies polítiques. El Cosme jove ofereix amor i alegria, i serà la víctima innocent. El personatge del Noi és el del jove disminuït, també sense pare, que gaudeix d'un entorn amistós i solidari. Suggeriments didàctics 1. Seria útil fer un quadre de classificació dels personatges de la novel.la. Ha de ser un quadre amb tres columnes: una columna per als de Linares; una altra, per als del barri del Besòs i, la tercera, per als que apareixen en tots dos "escenaris". Després es pot fer un comentari dels resultats en relació amb la trama argumental. 2. Un altres aspecte a destacar és l'anàlisi del paper que fan a la novel.la l'església del barri, l'institut i el Centre Social: Representen alguna cosa més que la pràctica de la religió, els coneixements acadèmics i un lloc de distracció? De quina manera ens explica l'autora la clandestinitat? En quins passatges s'aprecia la repressió de les llibertats ciutadanes? Com està expressada, amb dramatisme o amb resignació? Cal argumentar la reposta. 3. L'Estif escriu un article sobre el Néstor Genil: La forja de un líder. És un article on s'elogia la vessant política del personatge. La novel.la dóna molts elements per escriure un article en el qual se'l contempli, a més, des de tots els seus aspectes: com a fill, com a marit, com a pare, com a amant... No es tracta d'escriure cap pamflet, sinó d'expressar la idea que el lector s'ha fet del personatge, després d'estudiar-lo de la manera més completa possible. 4. En començar el llibre, la primera frase que ens fa saber el tipus de narrador que tenim és la següent: Jo he esperat, convençuda que no esperava res (p. 9). Al capítol següent, però, ens trobem amb: La Lina, com que ja feia sense el trasbals dels primers dies... (p. 35). El tercer capítol comença d'una manera molt característica: mira tu, l'endemà i els primers dies, més que la llum viva em faltaven les olors... (p. 65). Que els lectors observin aquests canvis i analitzin cada capítol. Després podran treure conclusions sobre com està explicada la novel.la i repassar tot el que en una primera lectura han anat assimilant, segurament sense reflexionar-hi. 5. L'entrevista final de la Lina i la Josefina Solera a la casa fantasma de Las Jaras és com un epíleg que condensa tota la història. Els alumnes poden acabar una frase que inicia la senyora: Al final resulta que tu i jo... (p. 284), posant per escrit els pensaments que aquesta frase els ha suggerit.