Lluís-Anton
Baulenas
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
  Inici      Pòrtic      Biografia      Premis      Obra      Comentaris d'obra      Entrevistes      Vincles      Index d'Autors i Autores  
English

Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958) is a novelist and playwright who, at the age of twenty-nine, decided to devote himself full-time to writing. Among his works are the novels Rampoines 451 (Good-for-Nothing 451, Columna, 1990), Noms a la sorra (Names in the Sand, Columna, 1995), which was a finalist for the 1994 Sant Jordi Prize, Alfons XIV (Alphonse XIV, Columna, 1997), finalist for the 1996 Sant Jordi Prize, El fil de plata (The Silver Thread, Columna, 1998), which was awarded the 1998 Carlemany Prize and the 1999 Serra d'Or Critics’ Prize, and La felicitat (Happiness, Edicions 62, 2001), which received the 2000 Prudenci Bertrana Prize. In 2003 he published Amor d’idiota (Idiot Love) and, in 2004, his book Per un sac d’ossos (For a Bag of Bones), which deals with the concentration camps in the Spanish Civil War, received the Ramon Llull Prize for the Novel, which is awarded by the publishing house Planeta.

He has also published collections of short stories, for example Qui al cel escup (Who Spits at the Sky, Eumo 1987) and Càlida Nit (Warm Night, 1990). Among the prizes he has received for his plays is the Ciutat d’Alcoi Prize (on two occasions, in 1989 and 1995), while his works, in particular Melosa Fel (Honeyed Bile, Tres i Quatre, 1993) and El pont de Brooklyn (Brooklyn Bridge, Edicions 62, 1995) have been performed on many occasions. His works have been translated into many languages.

Some very successful films have been made on the basis of his scripts. Noteworthy are Anita no perd el tren (Anita Doesn’t Miss the Train, 2001) and the more recent Amor d’Idiota (Idiot Love, 2005), both of which were filmed by the director Ventura Pons. He occasionally translates plays and has directed cabaret-style works such as El mort i ell que el vetlla (The Dead Man and his Watcher). Noteworthy, too, are his articles in the newspapers El País, El Periòdic de Catalunya, La Vanguardia and Avui.

Pòrtic

Miquel Bauçà (Felanitx, Mallorca, 1940 – Barcelona, 2005), poeta i narrador, va destacar pel seu radicalisme verbal i social. De la seva faceta com a poeta va ser distingit amb el premi Salvat-Papasseit, el 1961, amb Una bella història, un primer llibre que va enlluernar la crítica quan només era una jove promesa. Posteriorment va obtenir altres guardons com el Vicent Andrés Estellés, el 1974, per Notes i comentaris o el Ciutat de Barcelona del 1985 per Carrer Marsala.

Aquest últim, el seu primer llibre en prosa, va marcar un punt d’inflexió en l’acollida crítica dispensada a l’autor. Convertit en un escriptor de referència per als qui volien trobar una literatura compromesa amb una idea integral de l’ésser humà, a partir d’aleshores se’l va voler assimilar a un sistema que ell sempre rebutjava d’una manera o d’una altra. Així, tot i que el 1989 va guanyar el premi Sant Joan de novel·la amb L’estuari, no es va sentir mai dins de la societat literària del seu temps. En narrativa també va publicar El canvi (1997), un innovador recull estructurat en forma de diccionari, i Els somnis (2002), entre altres.

Durant els darrers anys es va allunyar encara més de les realitats quotidianes, però no per això va deixar de banda la seva obra, una de les més originals i intenses de la generació literària dels setanta. Miquel Bauçà va morir el 3 de gener del 2005 i va deixar al darrere una obra inclassificable, una obra que eixampla els límits de la literatura catalana contemporània.

He is a member of AELC (Association of Catalan Language Writers).


Web page: M. Lluïsa Bruch and Maria Areny.
Web page update: Xulio Ricardo Trigo.
Translation: Julie Wark.
Photographs: AELC files.




--------------------



Coberta de la novel·la Rampoines/451.