Llorenç Capellà va néixer a Montuïri, Mallorca, el 1946. Fill del també escriptor Pere Capellà. De formació preeminentment autodidacta se'l considera membre de la denominada Generació del 70 a Mallorca. Ha excel·lit en diversos gèneres literaris, especialment en novel·la i teatre, però també en conte, assaig i poesia. També és un articulista sagaç en la premsa. La seva vocació d'escriptor ha estat reconeguda amb nombrosos premis.

S'inicià al món de la literatura el 1971 amb un recull de contes titulat No hi ha vent a la teulada, i, immediatament, va publicar la novel·la El Pallasso espanyat (1972). Des de llavors s'ha destacat pel seu grau d'autoexigència i per un domini de la tècnica, sigui quin sigui el gènere conreat. En novel·la, destaca Jack Pistoles (1981), Ailòviu (1984) i Ai Joana Maria (1987). Pel que fa al teatre, trobem Bolles de colors (1983), El Pasdoble (1985) i Un bou ha mort Manolete (2003), potser la més coneguda pel rerafons històricopolític i l'ús d'un humor d'una tristesa sinistra. En poesia ha publicat Guitarres de dol (1998).

Col·laborador habitual de la premsa mallorquina amb articles i entrevistes, també ha practicat l'assaig i la investigació periodística i històrica, amb obres com Quinze empresaris mallorquins (1975), Mallorca i el món obrer (1976) o bé el Diccionari vermell (1989), que documenten la història recent de Mallorca.

És soci de l'AELC.



Pàgina elaborada per Mar Veciana per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.