Joan Coromines
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Joan Coromines (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 1997). Lingüista.

El seu profund domini del català, del castellà i de l'occità, així com de la romanística, la lingüística indoeuropea i aràbiga, li va permetre erigir-se en un dels principals estudiosos de la lingüística romànica reconegut a tot el món. Les constants de la seva extensa producció són la lexicografia, l'etimologia i l'onomàstica (toponímia i antroponímia). De la seva obra destaquen el Diccionario etimológico de la lengua castellana, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, obra monumental de caràcter històric, crític, comparatiu i, sobretot, etimològic, i l'Onomasticon Cataloniae. Va col·laborar en el nomenclàtor de municipis catalans que va adoptar la Generalitat de Catalunya. Va rebre les màximes distincions honorífiques: Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980), Premi d'Honor Jaume I, (1981), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1984), Premio Nacional de las Letras Españolas (1989) i Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona (1994), Premi de la Institució de les Lletres Catalanes (1996), entre d'altres.



Pàgina elaborada per Emili Gil per a l'AELC.
Actualització: Nausica Solà.
Fotografies: Arxiu Fundació Pere Coromines / Arxiu Max Cahner / Arxiu Joan Pujadas.



--------------------