Toni
Cucarella
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Toni Cucarella (Lluís Antoni Navarro i Cucarella) va nàixer a Xàtiva l'any 1959. Als catorze anys es va incorporar al món laboral. Des d'aleshores ha realitzat tota classe d'oficis per guanyar-se la vida: ferrer, collidor de fruita, manobre, fuster, escatador de taüts, aprestador de teixits, carter, agent comercial, llibreter... El seu currículum acadèmic s'esgota amb el títol de graduat escolar que va obtenir en una escola permanent d'adults, l'any 1981. Prèviament, però, cap als quinze anys s'havia interessat pels llibres en descobrir la literatura de Kafka, Beckett, Boris Vian i Cortázar. Més tard, aquest interès per la lectura el menarà a assajar els seus propis textos.

L'any 1981 obté el Premi Rafael Comenge d'Alberic amb el recull de contes Crònica de fets gloriosos. L'any següent publica el poemari Concert en No Major. Després de més de quatre anys aprestant teixits, abandona la fàbrica de pantalons on treballava d'aprestador per iniciar-se en el món de periodisme comarcal com a redactor del setmanari La Veu de Xàtiva.

L'any 1983 va marxar a viure a Barcelona. L'any 1986 Miquel Alzueta, que acabava d'engegar el projecte editorial de Columna Edicions, per atzar ensopega amb un text seu i li demana d’escriure una novel·la. El resultat en serà Cool:Fresc (1987), obra que va suposar el naixement de Toni Cucarella, ja que a partir d'aleshores sempre ha firmat les seues obres amb aquest pseudònim. L'humor rebel i amoral, d'acord amb les característiques del protagonista narrador, és l'element més destacable d'aquesta primera novel·la. La següent, que també seguirà en la línia de l'humor, serà El poeta (1988). En aquest temps publica diversos contes al dominical de Diari de Barcelona. D’aquesta experiència sorgirà el llibre de narracions La lluna vista des de la terra a través de la tele (1990). L'any 1991, després de viure vuit anys a Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, regressa al País Valencià, a la seua Xàtiva natal.

L'any 1993 publica la novel·la Bogart & Bogart, que l'autor ha definit com una novel·la de cine negre. Per consell de l'editor de Columna, Miquel Alzueta, intenta la narrativa juvenil amb la novel·la Els ponts del diable (1995), obra que va merèixer el Premi Samaruc de Narrativa Juvenil que concedeix l'Associació de Bibliotecaris Valencians (1996). Un any més tard, torna a insistir en aquest gènere i publica El Lledoner de l'home mort. A partir d'aquí Toni Cucarella s'embranca en projectes col·lectius i d’àmbit local i comarcal, com ho són els llibres firmats conjuntament amb Antoni Martínez Revert i Artur Heras Xàtiva, àmbit perdurable (1997) i Xàtiva, festivitat del Corpus (1999). Per encàrrec de l'Associació d'Amics de la Costera, escriu la guia comarcal Passejant per la Costera (1997). L'any 1999 publica un altre llibre de narrativa juvenil: L'hereu dels Tretze (1999).

Amb la novel·la L'última paraula (1998), obté, ex aequo, el Premi Ciutat de Badalona de Novel·la i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. I uns anys més tard, obté el Premi Octubre-Andrònima de narrativa i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians amb la novel·la Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts (2003).

Durant els últims anys ha publicat articles d'opinió a Levante-EMV, El Punt, Caràcters, El Vaitot, La Intro, 90 Dies, Notícias 7 Días, Ciudad de Alcoi, Vilaweb...





--------------------