Rosa Fabregat
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Rosa Fabregat va néixer a Cervera (La Segarra) el 1933. Va fer estudis de Farmàcia, especialitat en la qual es va doctorar i que la va portar a desenvolupar diverses feines, com ara directora tècnica farmacèutica o inspectora tècnica farmacèutica. Sobre aquest tema ha publicat recentment un llibre, Aproximació a les farmàcies de la ciutat de Lleida en la primera meitat del segle XX, a Pagès Editors de Lleida.

No obstant això ha estat la literatura l'eix al voltant del qual ha girat la seva vida creativa. El seu primer llibre, Estelles, va veure la llum el 1978 després de guanyar el premi Vila de Martorell de poesia. Per la qual cosa podem dir que la seva obra comença a oferir-se al lector ja en plena maduresa. Després d'El cabdell de les bruixes (1979) i Balda de la vida (1991), entre altres reculls, la seva poesia arriba a un punt d'inflexió amb la sortida del primer volum d'obra reunida, Ancorada en la boira (1994), on aplega tota la seva producció en vers entre 1953 i 1993. Aquest volum suposa l'inici d'una activitat poètica renovada que la du a publicar Cartes descloses (1998), Rèquiem per una poeta (1998), el seu particular homenatge a Maria Mercè Marçal, i El ble de la llum (2003).

Paral·lelament al seu treball poètic desenvolupa també una intensa activitat narrativa, marcada per dues facetes principals, la seva valentia a l'hora d'enfrontar-se a temes polèmics, com ara a la seva novel·la La capellana (1988), que va ser publicada amb un elogiós pròleg-carta de José Luis L. Aranguren. Aquesta novel·la és reeditada el 2017 per l'editorial Pagès amb un pròleg de D. Sam Abrams. D'altra banda, les seves narracions mostren també la seva afecció al gènere de la ciència-ficció, dins del qual ha publicat algunes obres. D'entre les més destacades Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) i La dama del glaç (1997), que inclou l'obra anterior i "Pel camí de l'arbre de la vida". Altres novel·les seves són Laberints de seda (1981), de caire autobiogràfic, El turó de les forques (1983) i Francina i la providència (1995).

L'obra de Rosa Fabregat ha estat traduïda a llengües com l'alemany, el castellà, el rus o l'anglès. També ha estat inclosa a nombroses antologies, d'entre les més destacades podríem esmentar Poetes contemporanis de Ponent (1999), Paisatge emergent (1999) i Contemporànies (1999). La seva passió per l'escriptura l'ha portat a col·laborar en publicacions periòdiques. Va ser habitual al Diari de Barcelona i en altres mitjans, com ara El Temps, Segre, o Diari de Lleida en diverses èpoques. És membre de l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, del PEN Club i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció.




--------------------



Rosa Fabregat al seu estudi. Fotografia de Ricard de la Casa
+ ampliar