La policia anà baixant dels jeeps i s'arrenglerà al pati de la fàbrica. Eren una cinquantena, iguals, uniformats, ferrenys. El silenci que envoltà les coses no presagiava res de bo. L'Enric Vidal, atalaiat rera les persianes de la finestra de la sala d'espera, veié com els qui semblaven comandar s'enfilaven per l'escala que duia als despatxos. La por i la tensió dels dies passats, d'ençà de la seva arribada, esclataren de sobte. Es dirigí a la porta. No hi havia ningú. S'hi escolà, sense fer soroll. Li arribaven les veus dels caps de la policia i d'algú més, d'un home: era una veu que coneixia, una veu que li semblava estranyament familiar…

(Text de la contraportada)