Jaume Fuster
Associaciˇ d'Escriptors en Llengua Catalana
Obra

L'illa de les Tres Taronges.
Barcelona: Planeta, 1983.

La trilogia mitol˛gica

Fuster comenša aquest cicle el 1983, amb L'illa de les Tres Taronges, tot traslladant la matŔria neoartusiana a un clima i un ambient propers: la MediterrÓnia. Els ingredients clÓssics prenen la forma d'una profecia sobre el destÝ del soldat de fortuna Roger, l'amor que sent per la princesa Garidaina i la revolta popular contra el pare d'ella, rei d'aquesta illa. L'anell de ferro prossegueix la trilogia. Ara, el soldat Roger d'AdiÓ, victoriˇs i generˇs a l'epopeia de MontcarrÓ, haurÓ d'enfrontar-se a l'ambiciˇ dels ponentins contra el mˇn conegut, que volen sotmetre i destruir. Malgrat el gran artifici imaginari de la novel.la, els referents ideol˛gics de l'autor hi trasllueixen. Finalment, el cicle es clou amb El JardÝ de les Palmeres, on el protagonista, d'acord amb els cÓnons de la novel.la bizantina, morirÓ, deixant per˛ per al fill ArÝs la continuaciˇ de l'epopeia.



El JardÝ de les Palmeres (fragment)



"I va comenšar a contar-me la hist˛ria que ja sabia del JardÝ de les Palmeres. La seva veu m'acaronava, m'exaltava, em reptava, m'escarnia; omplia l'espai i el temps i esborrava les oliveres i el camÝ, les runes de la possessiˇ i els llums dels pobles del Pla; es confonia amb l'udol dels gossos, amb l'esgarip de les ˛libes, amb la remor somorta dels motors dels cotxes i amb l'eco llunyÓ de les canšons de picat i el ress˛ de les ximbombes. Refeia un mˇn, paraula a paraula i els sons de la seva veu constru´en el Mˇn Conegut, l'illa de les Tres Taronges, la Terra Ferma, la Gran Sequera i l'╚poca Fosca; s'encarnaven en el jove ArÝs, el poderˇs Roger, la sÓvia Blanca, l'Alquimista i Arim, Lisˇ, Xila... Em turmentaven amb la malaltia de Garindaina, la bogeria de Tafall i la incomprensiˇ del Portador, m'encuriosien amb el Secret de l'Aigua i m'apaivagaven amb el record de l'amor de NÓroa..."


--------------------





Coberta de L'illa de les Tres Taronges