Jordi de Sant Jordi es creu que va néixer a València cap a les darreries del segle XIV. Considerat com un dels autors més importants de la literatura catalana abans d’Ausiàs March, va viure com un cavaller de la cort d’Alfons el Magnànim i aquest va afavorir l’esperit emprenedor del poeta. Els documents de l’època el situen sempre on es decidia la sort del regne. Així ens el trobem en viatges a França o al front de missions comercials entre Sicília i Aragó. El Magnànim va reunir al seu voltant els joves poetes de l’època i també es tenen notícies de la predisposició del rei vers Andreu Febrer i Íñigo López de Mendoza, entre altres.

Els fets millor documentats de la seva vida van tenir lloc quan l’expedició del Magnànim a Còrsega i Sardenya. El rei li va atorgar durant aquell viatge l’alcaidia de la Vall d’Uixó i també el va anomenar “cavaller”. Durant els anys posteriors va viatjar també a Sicília i Nàpols. En aquesta última ciutat va caure pres de l’exèrcit de Francesco Sforza, experiència que donarà lloc al poema “Presoner”.

La continua presència d’intel.lectuals i homes de ciència que va viure la cort li va permetre de conèixer el Marqués de Santillana, qui va lloar la seva poesia a més de destacar les seves capacitats musicals. El Marqués diu de Jordi de Sant Jordi que era “cavallero prudente” i “músico exçellente”, destacant la compilació de cançons antigues que són l’origen de la “Passión de Amor”.

Els seus poemes neixen de la reflexió amorosa, però vista sempre des de l’ideal cavalleresc. Sovint exalta figures femenines del seu entorn, com ara la seva germana Isabel o Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà. Riquer i Badia, els estudiosos que més i millor s’han ocupat de la seva obra, opinen que l’èxit del poeta, tot i tenir lloc en una cort que traspuava modernitat, es van generar, sobretot, per la seva atenció als ritmes i formes clàssiques.

Un document de l’època sembla indicar que va morir el 18 de juny de 1424, sense que s’hagi pogut concretar el lloc. De la seva obra es conserven 18 poemes que han estat suficients per a determinar la seva posició central en la poesia de l’Edat Mitjana.

 *          *          *