Va néixer a Barcelona, al carrer de Santa Perpètua, al barri de Gràcia l’11 de juliol de 1950. Alumne de les escoles Laietània i de l’agrupament escolta Guerau de Liost. Des dels dotze anys fins als divuit, va viure amb la seva família l’exili econòmic a Suïssa, fet que li va permetre aprendre la llengua francesa i conèixer l’obra de Sartre, Céline, Verlaine, Verhaeren, Brel, Brassens, etc. Va escriure els seus primers versos i va llegir tota la biblioteca del seu pare durant alguns d’aquest gèlids hiverns a Le Locle, al cantó de Neuchâtel. A finals dels seixanta va tornar sol a Barcelona per estudiar el preuniversitari a l’Institut Milà i Fontanals. Va conèixer llavors el poeta Antoni Font i Costa, que el va posar en contacte amb tota la literatura que va des de Carner fins a Ferrater i li va presentar Salvador Espriu, Pere Quart, Tomàs Garcés, Joan Vilacasas i Joan Vinyoli; també va aconseguir que Miquel Arimany li publiqués dos poemes a la revista El Pont n. 37. Ricard Salvat, que va ser el seu professor de literatura catalana a la Facultat de Filosofia i Lletres, l’introduí en el món del teatre professional amb petits papers a la companyia Adrià Gual. Va anar compaginant les seves facetes d’escriptor i actor de teatre amb la de dibuixant. Membre d l’Institut de Cinema Català, a finals dels setanta cololaborà amb Paco Betriu, Jaime Camino, Josep Maria Forn, Octavi Martí, etc. El 1980, la Companyia Adrià Gual reprengué l’activitat professional, i la seva participació esdevingué cada cop més rellevant: com a ajudant de direcció de Ricard Salvat a Les Bacants, d’Eurípides, com actor i ajudant de direcció a Ronda de Mort a Sinera i a El Príncep d’Homburg, de Kleist, etc. Va obrir la seva productora de cinema publicitari. Nissan, Kinder, Fina, Kellogs, Ariel, Lux, MacDonald’s, La Vanguardia, Salvat, ... és soci i administrador d’una empresa de traduccions científiques Literal traduccions. Ha contraduït una història de la III Internacional de Milos Hajek editorial Crítica Barcelona 1982, La Broma de Milan Kundera de editorial 1984 Barcelona 1984 i el poema infantil Rodolava, rodolava del Premi Nobel 1984 Jaroslav Seifert, Cruïlla Barcelona 1985. L’any 1995 va tornar a escriure poesia. Ha guanyat el Premi de Poesia La Font Morta de la Vila de Tona amb Un bolero, un motiu i un palimpsest, el premi Manuel Rodriguez, d’Amics de Joan Valls a Alcoi, amb Ressenya, publicat per Amós Belinchón, València 2000 amb pròleg d’Anton M. Espadaler i el premi Joan Llacuna 1999 de la Ciutat d’Igualada amb Vida meva Editorial Viena, Barcelona 1999 amb pròlegs de Lluís M. Todó, Rosa Vergés i Josep M. Aupí. Acaba de publicar Neu fosa premi 25 d’abril de la vila de Benissa publicat a Viena, Barcelona 2001 amb pròleg de Maria Enrich. La Revista d’Igualada ,dirigida per Antoni Dalmau, li ha publicat, en el seu número d’abril del 2001, el conte Tristos tròpics. Té encara a la memòria del disc dur, dos llibres de poemes, uns quants contes. És soci de l’Aula de Poesia, de la SCGHSV, de l’Ateneu barcelonès, del Cercle de Lectors, de la Fundació d’EM i del CNB i es reserva per a la vellesa un treball sobre els Jover de Copons. És Divemaster PADI i ha estat més de dues-centes hores submergit en els principals mars del món. Li agrada la xocolata i el xampany.