QUI ÉS? Enric Larreula i Vidal va néixer l'any 1941 al barri antic de Barcelona, en un carreró proper a Santa Maria del Mar. Ja de ben petit s'entretenia dibuixant les vinyetes dels còmics que ell mateix s'inventava. Fill d'una família obrera, a l'edat de catorze anys va començar a treballar en una fàbrica, tot i que va continuar estudiant i va obtenir un mestratge industrial. Posteriorment, va deixar la fàbrica i es va dedicar professionalment a una de les seves grans passions, el dibuix, que havia estudiat per correspondència. Treballà per a la famosa Editorial Bruguera, en la qual realitzà sèries d'aventures, de guerra, d'indis i cowboys. En tornar del servei militar, però, un despreniment de retina l'allunyà de la feina de dibuixant, encara que, a voltes, ha il.lustrat algun llibre seu com, per exemple, l'intitulat Darrere nostre un riu de flors trencades. A partir d'aquell moment, realitzà diversos oficis, entre els quals cal destacar el de venedor de llibres a domicili (es tractava de la venda de llibres en català, d'Edicions 62, en un moment en què encara no hi havia ni catàlegs). A la fi de la dècada dels seixanta, es va incorporar a les classes de llengua catalana que Òmnium Cultural organitzava a les escoles. Als trenta-cinc anys va començar a estudiar a la Universitat i, l'any 1983, es llicencià en Filologia Catalana. Actualment, és professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha estat professor de la llengua catalana en aquesta mateixa facultat. Enric Larreula va començar a escriure just després del despreniment de retina i de l'operació de la vista, que el van obligar a deixar el seu ofici de dibuixant. Va escriure per aprendre i per practicar aquella llengua que l'escola d'aquell moment amagava i per poder explicar tot allò que el preocupava. Larreula afirma, sense dissimular-ne un cert orgull, que si hagués nascut en un país on la gent visqués sense cap problema ni acorralament lingüístic (Londres, París, Madrid), suposo que no m'hauria estimulat tant a escriure. Potser no m'hauria preocupat ni hauria escrit mai. En aquest sentit, Larreula assegura, amb la perspectiva que donen els anys, que la seva autèntica vocació hauria estat la de dedicar-se a l'estudi dels animals, a la defensa de l'ecologia. No es considera ni un gramàtic ni un lingüista vocacional; en tot cas és un ecologista lingüista, una persona que, preocupada per la defensa de la Terra, també es preocupa per la defensa de les llengües en procés de desaparició, un procés que, com ell mateix recorda, els últims a adonar-se que es produeix són, precisament, els propis parlants de l'idioma recessiu. Al final de la dècada dels setanta, va començar a publicar material didàctic i ha participat en la realització d'una seixantena de llibres d'ensenyament. A partir de l'any 1981, es produeix la seva incorporació a la literatura catalana, principalment amb narrativa per a infants i per a joves, però sense oblidar la producció d'obres dirigides a un públic adult. De fet, Larreula té un ampli ventall de producció. Actualment, ja han arribat al mercat prop d'un centenar d'obres seves. Ha obtingut diversos premis, entre els quals caldria destacar el Víctor Català de conte i narració 1967, concedit a l'obra Recull de contes; el Puig i Llensa (Premis Recull de contes de 1969) per l'obra El petó; el premi Narrativa de Muntanya 1970 per l'obra El pas de la nit; el Xarxa d'assaig 1983 per Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà; el Serra d'Or de literatura infantil 1984 pel conte Marduix; el Pere IV d'Humor i Sàtira 1990 pel recull de contes La propina (premi que repeteix el 2000, per un altre recull de contes, La dutxa); el premi Lola Anglada 1991 per Contes per a un món millor, i el Gran Angular 1994 per Els arbres passaven ran de finestra. En el camp de la pedagogia ha obtingut un dels premis Baldiri Reixach de 1979. Algunes de les seves obres han estat traduïdes a altres llengües: alemany, anglès, basc, danès, espanyol, finès, francès, galaicoportuguès, italià, japonès i suec.