Antoni
Munné-Jordà
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Antologia

Van baixar caminant pel passeig de Gràcia. Gairebé no hi havia ningú pel carrer a aquella hora. A ell li tornava al cap l'escena del ganivet a la boca de Felipe el Hermoso.

—Els russos eren molt dolents amb els presoners? —va preguntar al pare.

El pare va fer una xuclada a la pipa abans de respondre.

—Hi devia 'ver de tot —va dir el pare, i després d'una altra xuclada a la pipa—: com a tot arreu.

No van parlar més en tot el camí. Quan van girar pel carrer de Sant Pau, ell va ensopegar. Sort que anava agafat a la mà del pare. El darrer tros de la Rambla l'havia fet gairebé amb els ulls tancats. El pare pensava en les seves coses.

el tenien dins la txabola amb les mans lligades a lesquena i el tinent li nava clavant bufetades i el capità assentat a laltra cadira li feia preguntes en castellà i el rus només responia ni pa ni maio. el presoner rus sexcusava cada cop més fluix i les bufetades no paraven de rajar. ni pa ni maio una de les primeres frases russes que vaig apendre: no ho entenc. la tenia que fer servir sovint quan entràvem als poples russos de camí cap a leningrad quan entrava a les cases buides dhomes només amb dones espantades io els hi donava la roba bruta i una pastilla de sabó perquè me la rentessin i si em deien alguna cosa io deia ni pa ni maio i quan me la tornaven neta i io els hi donava més pastilles de sabó també vaig apendre la paraula gràcies. si estaven molt agraïdes sonava com en català, espassiiiba, pro més aviat l'escurçaven com en castellà, spaciba. magradava mirar dapendre algunes paraules de rus amb les panyenques russes i quan els hi deia alguna paraula en rus elles responien mirantme a la cara i no només al pit de la guerrera. pro allò no es cabava mai amb els oficials espanyols que no sabien ni papa de rus i el presoner rus que només coneixia el seu idioma i només entomava bufetades. tenia relació directa amb el capità perquè era el seu enllaç i li vaig dir mi capitan en espanyol no lentenderà nunca què se khuega que si le hablo en catalan me entiende? i ell va dir ¡no nos jodas ahora! i io li vaig dir que se lo digo de verdat i el tinent que era un animal amb la pistola a la mà em va dir ¡hazlo! y si no te entiende te pego un tiro. el presoner rus tenia sang alrededor de la boca i mirava amb por la pistola del tinent i em vaig posar la mà a la butxaca vaig treure un paquet de cigarros i vaig dir al rus "vols fumar noi?" i el rus va fer uns quants cops de cap i va dir da, da! i io vaig treure un daquells cigarros gruixuts de paper fosc que en deien papirosi i el vaig posar a la boca del rus. lo ha visto mi capitan como me ha entendido? vaig dir i el capità va cridar ¡lárgate de aquí borracho! i abans de sortir encara vaig encendre el cigarro del rus i a la tarda el van entregar als oficials alemanys. el van fusellar abans que es fes fosc. només va poguer fer un parell de pipades.

(D'Entre Sant Peters i Sant Pau, 1999)

* * *

Vistos des de la finestra, els plàtans de la carretera, que ja sabem que són situats a intervals regulars d'uns vuit metres, es van atapeint gradualment al llarg de la línia de la vorera, de tal manera que l'interval que els separa es va fent més estret. Aquest interval no disminueix regularment, perquè no tots els plàtans tenen el mateix gruix i n'hi ha que han crescut torts. Al dibuix, fet amb ordinador, els intervals entre els arbres disminueixen regularment seguint una pauta sistemàtica. I el gruix dels arbres, tots drets, també es va reduint seguint una llei d'escala. Així, entre el centre del primer arbre i el del segon, al dibuix hi ha dos centímetres de separació. A partir d'aquesta separació tipus, els intervals es redueixen en una mesura inversament proporcional a l'ordinal del lloc que ocupen. El tercer arbre està separat del segon a la meitat de la distància que aquest guarda amb el primer, és a dir, a un centímetre. El quart arbre està separat del tercer a un terç de la distància entre el primer i el segon. El cinquè arbre, a un quart de la distància patró de dos centímetres. El sisè, a una cinquena part dels dos centímetres. I així successivament, cada vegada dividint el número patró per una xifra més, fins que la separació es torna inapreciable i els arbres formen una barrera contínua al llarg de la vora de la carretera. L'alçària dels arbres també es va reduint en la mateixa escala, fins que les copes de banda i banda ajuntades engoleixen el terra de la carretera. El programa de l'ordinador ajusta les irregularitats de la realitat.

El cotxe ha pres el revolt de davant la casa, invisible des de rere la taula sense abocar-se, i enfila la recta de la carretera, davant la finestra. Ha reduït una mica la marxa per no derrapar, i ara accelera. Avança carretera enllà. Ha agafat els seixanta quilòmetres l'hora quan ha passat entre el primer arbre i el segon. Si manté fixa aquesta velocitat, trigarà exactament cinc minuts a recórrer els cinc quilòmetres de la carretera. Avançarà mil metres cada seixanta segons. Per a passar els vuit metres que separen un arbre de l'altre trigarà prop de mig segon. Això entre el primer arbre i el segon. També entre el segon i el tercer. I entre el tercer i el quart. I entre el quart i el cinquè. Gairebé mig segon cada vegada. Fins a passar els sis-cents vint-i-cinc intervals entre els sis-cents vint-i-sis arbres. Però la visió de la carretera indica que els arbres estan cada vegada més junts. I el dibuix n'estableix l'escala regular. El segon interval té la meitat d'amplada que el primer. I el tercer, un terç. El quart, un quart. Mig segon per a passar una distància de vuit metres demana una velocitat de seixanta quilòmetres l'hora. Però en demana la meitat una distància que n'és la meitat. I en demana un terç una distància que n'és una tercera part. No en demana tanta passar una distància menor, com la que separa els arbres una mica més allunyats. I no en demana cap passar una distància inexistent, com la que separa els arbres que tenen una separació menor que l'amplada de la soca. El cotxe accelera gradualment, fins a estabilitzar la velocitat, i cal fer les correccions pertinents, però corregir un factor de no-res és no-res. La línia de la carretera s'estén al llarg del temps. La velocitat del cotxe de la carretera cada vegada s'aproxima més a la del cotxe del dibuix de la carretera.

Amb el temps aturat, retrocedim al moment en què el cotxe ha aparegut a la recta de la carretera. El Xicot que seu a la taula davant la finestra agafa la pistola amb la mà esquerra. Damunt la taula també hi ha un carregador, amb vuit bales. L'introdueix per la culata amb un cop sec, amb una estrebada fa passar la primera bala a la recambra i apunta finestra enllà, cap al cotxe capturat dins l'encongiment d'espai i de velocitat. Té la pistola agafada amb totes dues mans, amb gest professional, els braços estirats fent angle recte amb el pit. Amb un ull aclucat, la visió de la carretera des de la finestra és com la de la perspectiva del dibuix.

(De Tresgressions, 2003)



--------------------