Antoni
Munné-Jordà
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Antoni Munné-Jordà va néixer el 26 de novembre del 1948 a Barcelona. El seu interès per l'art el porten a acabar aquesta llicenciatura a la universitat. Després de diverses feines, no triga a trobar aquella que omplirà la seva trajectòria laboral: corrector de la revista de cultura Serra d'Or i redactor de la mateixa publicació, una activitat que du a terme des de l'any 1976.

Gairebé de manera paral·lela, Munné-Jordà dóna solta a la seva passió literària i ja el 1978 publica la seva primera novel·la, Damunt un blanc així com el del paper. Des d'aleshores, la seva narrativa ens ha anat deixant proves periòdiques de la seva evolució literària. L'any 1985 publica Ofici de torsimany i dos anys després Demà serà un altre dia. Aquests primers llibres conformen una trilogia sobre aspectes de la creació novel·lística que li preocupen, com ara l'espai, el temps i el moviment.

El 1994 desenvolupa per fi en profunditat un dels gèneres que més s'estima, la ciència ficció, i ho fa amb dos dels llibres més destacats dins la vessant de la narrativa fantàstica contemporània en català: La paciència del mar (1994) i L'única mort (1999), que també forma part d'una trilogia que pren com a indret de referència la ciutat de Vilanova, i que conclou amb Poso el comptaquilòmetres a zero (2008). La seva afecció al gènere li ha portat també a fer diversos assaigs sobre la fantasia a Catalunya i a dur a terme un ambiciós projecte a l'editorial Pagès de Lleida, com és la col·lecció "Ciència-ficció" que ell mateix dirigeix. Clàssics catalans i els significatius noms de mestres estrangers del gènere publicats fins ara avalen la importància de l'empresa, amb llibres de Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Robert Silverberg o Brian Aldiss, entre altres. Ha participat també en nombroses antologies del gènere, com a editor i com a autor.

Munné-Jordà no deixa mai d'oferir novel·les d’una gran ambició, com ara el Llibre de tot, que va guanyar el premi Juli Verne del 1993, o les dues novel·les que van quedar finalistes del premi Sant Jordi, Entre Sant Peters i Sant Pau, el 1998, i Veus de boira des del pont, el 1999, aquesta última sobre la figura del pintor Tintoretto. El 2003 apareix Tresgressions, on a través de tres relats, l'escriptor desenvolupa la seva idea sobre què pot ser una "acció literària, dins els territoris del periodisme, el textualisme i el happening". Cal destacar, també, la novel·la Michelíada (2015), premi Ictineu a la millor novel·la en català de ciència-ficció i fantasia. En aquesta novel·la l'autor revisita la Ilíada escena per escena ambientant-la en un futur proper, però partint del que ja va fer Joyce amb el seu Ulisses, de tal manera que cadascun dels vint-i-quatre capítols que componen aquesta novel·la està narrat en un registre literari diferent, i cada personatge empra un dialecte del català diferent.

L'autor no ha oblidat tampoc el públic infantil i juvenil, per al qual ha escrit novel·les com La Laia dels titelles (1995) o Aquell dia de 1714 (2013), entre altres. A més de preocupar-se per la ciència-ficció, la seva faceta assagística l'han portat a través de diversos autors, com ara Manuel de Pedrolo, sobre el qual va publicar "Temps obert" de Manuel de Pedrolo entre les dues cultures (1995).

Ha dut a terme una important tasca de difusió de la literatura fantàstica i de ciència-ficció des de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia, i ha col·laborat en nombrosos mitjans escrits, com ara Canigó, Tretzevents, Ciència, L'Espill, Serra d'Or o el diari Avui.



--------------------



Imatge de l'autor.
+ ampliar