Joan Navarro (Oliva, 1951) és poeta, narrador i professor de Filosofia. El seu intens aprenentatge de la poesia dóna aviat el seus fruits amb el premi de poesia Vicent Andrés Estellés del 1973. Grills esmolen ganivets a trenc de por, un esdeveniment poètic de primera magnitud al País Valencià en ple esclat de la Generació dels 70, serà el primer lliurament d'una obra limitada però de gran transcendència literària. Navarro és inclòs de seguida a les antologies de l'època, com ara Carn fresca (1974), Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979) o La nova poesia catalana (1980). Els seus antòlegs assenyalen els mèrits de la poesia que proposa, sobretot la llibertat i l'ofici que traspua.

Diversos fets fan avançar la seva obra i la projecció entre crítica i públic. Participa al Festival Gespa-Price el 1975, i el 1977 a l'antologia Price-Congrés (Els escriptors per l'ús oficial del català). També publica poemes i plaquetes a les iniciatives literàries més destacades de l'època, com ara les edicions de Septimomiau o la revista Cairell. La mateixa dècada del 70 publica a Edicions del Mall, L'ou de la gallina fosca, i, només començar els anys 80, repeteix amb Bardissa de foc. També dels vuitanta serà el llibre La paüra dels crancs. Entre aquest i la següent publicació '’inèdits passaran 18 anys, només interromputs per una Tria personal el 1992.

Magrana (2004) és el seu últim títol i també un llibre que li ha valgut una vegada més el reconeixement dels lectors i de la crítica: Premi dels Escriptors Valencians del 2005. Però Navarro no sols ha fet poesia. També s'han de destacar les seves traduccions de Pasolini o de Montale i el seu llibre narratiu Drumcondra (1991).

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: Markus Gudel i Pere Salinas.