Josep
Piera
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Josep Piera (Beniopa, la Safor, 1947) és escriptor. La seva trajectòria literària fluctua a cavall entre la narrativa, la prosa autobiogràfica, l'assaig i la poesia.

La qualitat de la seva obra el situa des de molt jove com uns dels representants més destacats de la «Generació dels 70». Impulsor d'activitats culturals –"L'Any del Tirant"– i de revistes literàries –Cairell–, el 1979 rep el premi Carles Riba de poesia amb El somriure de l'herba, per a publicar tot seguit títols com Presoners d'un parèntesi (1979), Brutícia (1981), Mel-o-drama (1981), Maremar (1985), Dictats d'amors (1991) –una recopilació de la seva obra en vers que incorpora un llibre, no editat anteriorment, D'amors i temps perduts (1985-1991)–, En el nom de la mar (1999), Cants i encants (2004) o El temps trobat (2013), Premi València de poesia.

La trajectòria com a narrador comença amb la novel·la guanyadora del Premi Andròmina de narrativa Rondalla del retorn (1977), gènere que canvia poc després per la narrativa del jo. Entre intimistes i memorialistes, els seus llibres expliquen sovint viatges per a endinsar-se al mateix temps en la naturalesa personal de l'ésser humà contemporani. D'aquest vessant seu són, entre altres, els llibres El Cingle verd (1982), Premi Josep Pla, Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s'acaba tot (1993), Seduccions de Marràqueix (1996), Premi Sant Joan i A Jerusalem (2005). Aleshores inicia un cicle memorialístic i autobiogràfic amb Puta postguerra (2007) i Joc de daus (2012), entre altres. També ha escrit l'assaig El paradís de les paraules (Història i poesia a l'orient d'al-Àndalus) (1995), guardonat amb els premis Josep Vallverdú i Crítica Serra d'Or, i sobre personalitats com Ausiàs March, Francesc de Borja i Teodor Llorente, a més de treballs sobre el llegat històric, cultural i literari de la Safor i del País Valencià en general.

Ha estat director de l'editorial Tres i Quatre, entre altres projectes i iniciatives culturals, i vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Català. Des de 2005 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha rebut nombrosos premis i guardons, entre els quals la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1991.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina actualitzada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Josep Piera i Josep Miàs.
Fotografia inicial de Toni Catany, © Fundació Toni Catany. Fotografies de l'arxiu personal de l'autor, de l'arxiu de l'IEC i de FV Nogueroles.



--------------------