Josep Piera (Beniopa, La Safor, 1947) és poeta i narrador. La qualitat de la seva obra el situen des de molt jove com uns dels representants més destacats de la Generació dels 70 al País Valencià. Impulsor d'activitats culturals -"L'Any del Tirant"- i de revistes literàries -Cairell-, va guanyar el 1979 el premi Carles Riba de poesia, amb El somriure de l'herba, per a publicar més tard títols com Brutícia (1981), Maremar (1985) o Dictats d'amors (1991), una recopilació de la seva obra en vers.

La trajectòria com a narrador comença amb la novel·la Rondalla del retorn (1977), gènere que canviarà poc després per la narrativa del jo. Entre intimistes i memorialistes, els seus llibres expliquen sovint viatges per a endinsar-se al mateix temps en la naturalesa personal de l'ésser humà contemporani. D'aquesta vessant seva són, entre altres, els llibres El cingle verd (1982), que va merèixer el premi Josep Pla, Un bellíssim cadàver barroc (1987), crònica d'una estada a Nàpols, i Ací s'acaba tot (1993), una recerca dels límits de la Mediterrània i de la pròpia existència.

Més recentment han vist la llum una biografia novel·lada d'Ausiàs March, Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2000), un llibre sobre la infantesa i la primera joventut, El temps feliç (2001), i Arran del precipici (2003), reescriptura d'El cingle verd, que inclou l'Estiu grec (1985) i altres textos inèdits de l'època.

Josep Piera actualment viu a la Drova, la vall d'infantesa que també ha sabut conquerir l'escriptor madur i experimentat. Ha estat director de l'editorial Tres i Quatre, entre altres projectes i iniciatives culturals i fou vicepresident de l'AELC


Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.