Francesc
Pujols
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Francesc Pujols (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962). Assagista, articulista, poeta, novel·lista i dramaturg. Malgrat que viu des dels anys vint a Martorell, és una figura cabdal en la vida intel·lectual barcelonina de la primera meitat del segle XX. Lligat a l'Ateneu Barcelonès, guanya dos premis als Jocs Florals de Barcelona de 1903 i publica el Llibre que conté les poesies d'en Francesc Pujols el 1904. Més tard, deixa la poesia per centrar-se en la filosofia i en el periodisme. Després d'estar fermament vinculat al setmanari humorístic Papitu, col·labora en publicacions de tot tipus com El Poble Català, La Publicidad, Las Noticias, Vell i Nou, La Terra, Arts i Bells Oficis, La Nova Revista, Picarol o Mirador, on escriu sobretot crítica d'art, recollida en part a Recull d'articles de crítica artística (1921). D'altra banda, en alguns articles i en llibres com Concepte general de la ciència catalana (1918), divulga un sistema filosòfic propi anomenat Hiparxiologia, que és deutor de la filosofia de Ramon Llull i que es defineix com un sistema genuïnament català. Francesc Pujols és conegut pel seu estil humorístic i desimbolt que se serveix tant de referències populars com de referències cultes. La seva fama de bon conversador i de personatge brillant interessa diverses personalitats, com Josep Pla, que resumeix les seves idees filosòfiques a El sistema de Francesc Pujols (1931), o Artur Bladé, que recull les converses mantingudes durant l'exili a Montpeller en el llibre biogràfic Francesc Pujols per ell mateix (1967).


Pàgina elaborada per Andreu Gabriel i Tomàs per a l'AELC.
Fotografies: Fundació Francesc Pujols.



--------------------