Ignasi Riera
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Comentaris d'obra

"Ignasi Riera ja és una mica com els avis als quals la vida els ha marcat itineraris sovint costeruts. Ho fa amb una justa combinació de tendresa, ironia, astúcia i mà esquerra en un recull d'articles breus que porta per títol La revolta dels avis, en el qual fixa la vista, primer, i desmunta, després, dos grans mites: la saviesa dels vells i la bondat dels infants. Riera és un hàbil narrador d'anècdotes que sap soldar amb bona disposició. Té aptituds per agermanar màximes de la saviesa popular amb referències als clàssics, així com per harmonitzar i fondre un llarg anecdotari personal amb experiències generals i comunes. Això mateix indica que té dots d'observador: demostra en La revolta dels avis, i en altres obres i en els seus articles, que no és miop ni daltònic. Mirada afilada que afina després a l'hora de traduir-la en paraules."

(Gemma Casamajó: "Tendre i astut", Avui Cultura (Barcelona), 28 d'abril de 2005, p. 12)

* * *

"Quan penja uns hàbits que, en qualsevol cas, li donen un fons cultural que molts –i alguna 'molta'– li envegem, emprèn un camí que alguns en dirien polític i que a nosaltres ens agrada més considerar social. Podia haver estat un professor de col·legi confessional elegant i deriva cap a l'ensenyament als sindicalistes. Un barceloní de naixement que quan canvia de barri no és per anar a un altre més elegant, ans per traslladar-se a un 'off-Barcelona', concretament el Cornellà de Llobregat d'El rellotge del pont d'Esplugues del premi Ramon Llull, una localització impensable si Catalunya no hagués estat i cobegés encara ser la Fàbrica d'Espanya. Un activíssim diputat al Parlament de Catalunya per més d'una cosa, encara que un dels seus propis títols –Un diputat per no res– ho contradigui. Institució des d'on pot lluitar sense perdonar la vida de ningú perquè no és aquest el seu tarannà, per senyals d'identitat, per evitar, potser, que La pobra Norma Litz acabi per tenir raó i passi de la irònica ficció a la realitat. Un home que escriu sobre gastronomia i freqüenta els fogons. Un autor a qui li queden pocs –o cap– gènere per conrear (els que li queden, com pot ser el teatre, segurament és perquè cal ser d'un club un no el volen admetre, com a tants d'altres, com a soci), amb el resultat d'una obra ja prolífica regida per un punt de vista que podríem definir, simplificant, de refús de la plusvàlua. Una originalitat avui en dia, sens dubte. Una obra on hi sovinteja la ironia –qualitat d'or per a qualsevol autor dels dos gèneres extraliteraris– i on l'arbre de l'opinió no li enterboleix gens la visió del bosc de la vida humana."

(Marta Pessarrodona: "Honorable Mr. Riera", dins L'escriptor del mes: Ignasi Riera. Barcelona: Generalitat de Catalunya, maig 1997, p. 6)

* * *

"La segona part de la novel·la parla, exclusivament, de l'any, 1987, clavats ja, de ple, en la pròxima dictadura; i de la condemna a mort de l'honorable míster R. Una condemna que mobilitza tot l'espectre associacionista de l'Estat espanyol. [...] Salvament que l'autor emprarà, també, per a riure-se'n, per a posar en solfa l'estupidesa dels partits, de les institucions religioses o dels conreadors del bon 'mot', sempre, això sí, d'una manera higiènica, divertida i saludable, que va de l'humor al sarcasme, amb un llenguatge accessible, planer i gojós.

La novel·la de l'Ignasi Riera no para esment ni en les víctimes ni en els executants; em fa l'efecte que per a ell tots els personatges són víctimes irrisòries d'un temps irrisori i estúpid, víctimes d'una arma casolana, quotidiana i general, una arma blanca especialment dissenyada per al crim perfecte, una arma que no deixa rastres, ni petges, ni li calen coartades ni complicitats, l'arma assassina de l'honorable míster R: l'avorriment."

(Josep Lozano: "Ignasi Riera: Honorable míster R. (novel·la moral i/o exemplar)", L'Espill (València), núm. 10-11, 1981, p. 192)

* * *

Ignasi Riera (Barcelona, 1940) és un homenot polifacètic. Escriptor, polític, tertulià radiofònic, exeditor i gestor cultural, ha publicat una extensa obra entre novel·les, narracions curtes, assajos i biografies. Fill d'una família menestral del barri de Vallcarca, Ignasi Riera va estudiar als jesuïtes, va estar un temps al seminari i, després d'una crisi de fe, va acabar llicenciant-se en filologia romànica alhora que baratava la fe catòlica pel marxisme. En la seva dimensió política, Riera va ser membre del PSUC, regidor de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat i diputat al Parlament de Catalunya per IC. Actualment, Ignasi Riera viu a Madrid, on es va traslladar el 2003 per casar-se amb 'una dona esplèndida que feia d'infermera'".

(Joan Agut: "Amb sal i pebre", Avui Cultura (Barcelona), 21 de juny de 2006, p. 13)



--------------------