Els setze relats de Crònica lasciva d'una decadència desenvolupen els temes característics de tota la producció literària de Miquel Àngel Riera: la doble naturalesa humana, a mig camí entre la bèstia i l'àngel; la lluita de l'home contra el pas del temps i la mort; la convivència humana, regida per unes normes morals i socials que sovint coarten la llibertat i la felicitat individuals; i, finalment, la capacitat de prodigi i de màgia de la paraula, del llenguatge com a possibilitat de creació d'un món més feliç. Ara bé, a diferència de les novel·les, el relat breu introdueix una certa distanciació a través d'una mirada sempre sorprenent, dotada d'un cert humor o ironia i d'una màgia evident.