|
INICI
LA BIOGRAFIA
L'OBRA
TEXTOS
BIBLIOGRAFIES
ÍNDEX AUTORS
|
SOBRE L'OBRA DE RAMON LLULL
"En
la seva Ars, Llull se situa en la perspectiva de les Dignitats, és a
dir, en la perspectiva dels actes que constitueixen l’ésser real. Sent
el ser l’acte de tots els actes i de totes les formes, dos perspectives
seran possibles: la del "ser", o la dels "actes". Aquesta última és la
que adopta Llull, aconseguint d’aquesta manera aproximar-se a l’ésser a
partir de les seves parts. Diríem que el lul·lisme, mitjançant l’Ars,
ens revela l’activitat estructural de cada ésser. L’Ars reflecteix el
moviment de la realitat, i la veritat sobre la qual l’Ars es recolza és
la veritat real. L’Ars no es contenta pas amb formes tant sols pensades.
En analitzar els éssers a partir dels seus principis constitutius
transcendents, Llull capta les seves diferències al nivell de la
realitat, aproximant-se d’aquesta manera a l’acte de ser de cada
ésser. L’Ars lul·liana se situa, per tant, a un pla totalment diferent
de la lògica aristotèlica, que es redueix a captar les diferències
conceptuals.
Els éssers reals, segons Llull, estan constituïts per una certa mixtio
o combinació de les Dignitats, en grau finit. Però aquestes Dignitats,
o Principis absoluts i transcendents, són actives i la seva activitat
ternària ve estructurada pels anomenats "correlatius de l’acte", que
organitzaran tots els éssers formant amb ells com que un entrellat de
relacions actives."
(Esteve Jaulent, "La nova
perspectiva de l'Acte a l'Art Lul.liana", ponència de l'autor a
VI Congrés de Filosofia Medieval,
Brasil, setembre 1989.)
Es pot consultar el text
complet a:
http://www.hottopos.com/mirand7/la_nova_perspectiva_de_l.htm
 "Tornant
ara a l'aproximació literària als escrits alternatius lul.lians, hom
comprova que la seva contribució a les belles lletres es desplega en
sentit contrari al de la convenció expositiva de les històries
literàries i dels manuals d'introducció (Riquer 1964 I: 197-352;
Bonner-Badia 1988: 120-162), la qual cosa implica una paradoxa latent
en les descripcions temàtiques o cronològiques de l'opus literari de
Llull: la d'un prosista prolífic i d'un líric incisiu (malgrat
l'autocensura), que renuncia a perfeccionar les seves tècniques
expressives; ans al contrari, a partir d'un moment donat (1290), es
lliura a una torbadora variarió formal, aparentment empobridora, que
desemboca en la marginació del literari, substituït per una
"homilètica nova", descarnada i cerebral. La paradoxa en qüestió
descansa sobre el pressupòsit tàcit del valor d'allò que és literari
per se: els capítols 118 del Llibre de contemplació i 48 del
Blaquerna, per contra, teoritzen amb totes les conseqüències, la
submissió de tota activitat literària al Valor suprem.
En descàrrec dels judicis literàrio-cèntrics, incapaços de copsar el
sentit del modus operandi del nostre autor, cal tenir present que el
propi Llull va vacil.lar en l'aplicació d'una fórmula literària
definitivament "nova" i "artística", és a dir la que, tot i ser
present ja al Llibre de contemplació i al Fèlix, madura plenament a
l'Arbre exemplifical. Per això no és sorprenent que els seus lectors
ens emmirallem perplexos en els materials tradicionals -retòrics,
narratius o exemplars-, que va anar manipulant i assajant diversament
abans (i després) de la síntesi "general i última" entre l'Art i la
literatura que és l'Arbre de ciència (1295-1296). Resoldre la paradoxa
del Llull literat a la llum del programa artístic vol dir avaluar els
seus tractes amb la tradició, a través de la detecció (no sempre
senzilla ni factible) de motius compartits o passatges paral.lels, i
ens porta a prendre en consideració, en primera instància, les obres
en què l'"expressió literària", com a "forma de l'Art", opera la
"transmutació de la ciència en literatura"; són les tres grans
síntesis que inclouen materials enciclopèdics: el Llibre de
contemplació, el Fèlix i l'Arbre de ciència. Si Gayà 1980 va explorar
les possibilitats de la segona, i a Badia en premsa b comento un
parell de casos que les recorren totes, les tres mostres examinades al
present treball se centren en la tercera."
(Lola Badia, "La
literatura alternativa de Ramon Llull: tres mostres", a
Actes del Setè Congrés Internacional de
l'Associació Hispánica de Literatura Medieval,
(Castelló de la Plana, 1997).
Es pot consultar el text
complet a:
http://www.geocities.com/Athens/Forum/5284/lola.html
*
* *
|
