Textos

INICI

LA BIOGRAFIA

L'OBRA

IDEES

BIBLIOGRAFIES

ÍNDEX AUTORS

DE AMOR E ENVEJA

     AMOR e justicia se couenen, e cor enueja se coue ab injuria, qui es contraria a justicia, per aço es inconueniencia entre amor e enueja. On con la amor sia be, e la enueja sia mal, per aço coue atorgar la major contrarietat, per la qual be e mal son pus contraris; cor atorgar aytal contrarietat, es atorgar major concordança esser entre amor e justicia, contra enueja e injuria; e es atorgar que major merit ha hom per hauer major amor e justicia, e major colpa per major enueja e injuria, que per menor. On negar resurreccio esser, es negar major concordança d amor e justicia, e major merit e major colpa e major pena. On com negar aquestes coses sia inconuenient cosa, segons les condicions dels arbres, per aço resurreccio es maniffestada a la humana intelligencia.

(Llibre del gentil i els tres savis)

Deu proverbis

 

Justicia de princep nodreix en poble amor e temor.

 

Justicia reluu en princep, e leyaltat en poble.

 

Malea de princep fa molta leyaltat de poble.

 

Diuisio de poble fa lo poder de princep maluat.

 

Poder de princep es esstrument de fi de poble.

 

Ira de mal princep e desleyaltat de poble son germanes.

 

Veritat de princep e leyaltat de poble son cosines.

 

En aquell regne ha pau on amor de princep e amor de poble son vehines.

 

Linyatge antich de princep sana malalta leyaltat de poble.

 

Noueyla custuma enmalalteix antiquitat de princep e de poble.

(Llibre de mil proverbis)

 

DE ETERNITAT E SUPERBIA
 

     SI eternitat e superbia se couenguessen, seguira s que eternitat se couengues ab superbia contra humilitat, qui s coue ab bonea, granea, poder, sauiesa, amor, e perfeccio, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que eternitat e superbia se descouenen; per la qual inconueniencia es signifficat que la natura qui es subject a superbia, ço es, natura de hom, se descoue ab eternitat; per la qual inconueniencia es donada maniffestacio que l mon sia creat. § Respos lo gentil, e dix: Humilitat e superbia son contraris, e hom es subject a humilitat: donchs, si natura de hom se coue ab eternitat, qui s coue ab humilitat, hom es de natura eternal per humilitat, e es de natura creada per superbia. § Lo juheu respos: Ço en que eternitat diuina se coue ab humilitat contra superbia en hom, es per influencia de do de gracia, dat a hom contra puniment de superbia; e per aço es signifficada vna eternitat qui es appelada en lati evum, e es eternitat qui ha començament e no ha fi, e es creada per la sobirana eternitat qui es sens començament ne fi; la qual la ha creada per guasardonar hom per humilitat, e per punir hom per superbia, per ço que hom, eternalment sens fi, haja conexença de les flors del primer arbre. § Si l mon fos eternal, hom fora de natura eternal, e fora en loc eternal; e la eternitat de Deu no fora contraria a superbia ni a hom erguylos, con es si l mon es creat; cor superbia, e hom, e sa natura, e lo loc en que es, foren eguals en durabilitat a la eternitat de Deu. E cor ço per que les virtuts de Deu sien pus contraries a los vicis, coue esser atorgat, segons les condicions del terç arbre, e si l mon es creat, les virtuts de Deu se n maniffesten mils esser contraries a superbia, que si l mon es eternal, per aço es signifficat que l mon es creat.

(Llibre del gentil i els tres savis)