Digues que m'estimes encara que sigui mentida: sobre el plaer solitari d’escrirue i el vici compartit de llegir.
Barcelona: Edicions 62, 1991
"Aquests papers són el resultat dels apunts, potser contradictoris, poser ambigus, que he anat fent en llibretes disperses al llarg dels anys que porto publicant novel·les i narracions. I, també, del fracàs que he sentit alguna vegada quan m'han entrevistat: em preguntaven de tot menys sobre el meu ofici. [...]
La vida i els llibres m'han acompanyat mentre intentava d'aprendre l'ofici d'escriure. Si m'obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més. Però tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pà tries. Primer t'ho trobes, deprés ho esculls. Aquest llibre, doncs, és un recorregut personal per aquestes pà tries: les lectures, l'aprenentatge de viure i Barcelona, la real i la imaginada, s'hi barregen."
(Montserrat Roig: "Advertiment als lectors", dins Digues que m'estimes encara que sigui mentida.)
Vegeu-ne una ressenya.