"Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara. Els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre. Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D'un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D'un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. [...] Aquest llibre que teniu entre mans, el vaig escriure ara fa vuit anys a Tiana, on em vaig tancar a prop d'on viu la Lola Anglada, sota el cel límpid del Mediterrani. Hi vaig afegir unes quantes narracions escampades d'ací i d'allà i vaig decidir de presentar-lo al premi de narracions Víctor Català. [...] Tinc per a aquest primer llibre una especial tendresa. Ple d'alts i baixos, desigual, amb transcendentalismes barats, sense domini de l'idioma —domini que encara no tinc—, representa per mi el primer aplec escrit amb consciència d'escriptora."

(Montserrat Roig: pròleg del llibre Molta roba i poc sabó.)