Com a les obres del gran Verdi, els personatges de L'òpera quotidiana canten àries i cavatines en soledat i inicien tímids duets per tal de comunicar-se. Són personatges del passat i del present, desconcertats i somniadors, que intenten d'inventar-se una nova vida més enllà de la realitat que coneixen, ensopida i insatisfactòria. L'autora s'aparta en aquesta novel·la dels personatges de la seva obra anterior (El temps de les cireres) i conta unes històries amb humor i ironia, com un quadre de costums de la Barcelona de la preguerra fins a l'actualitat.