"En Viatge d'un moribund són descrites com en un sol poema, dens i patètic, la història i les accions d'un contemplatiu, donant, és clar, al mot contemplació el mateix sentit que correspon a l'actitud, d'un abat Oliba o d'un coronel Lawrence. En ells l'acció sempre és contemplada: no és cercada com un mitjà per al guany i per al repòs. [...] No hi trobareu (en aquest llibre) l'estúpida banalitat ni el sentimentalisme pairalista; l'anomenada "ironia" ni l'elegància arbitrària que caracteritzen certs moments lamentables de la lírica menys lírica i menys catalana. Us plaurà com la clàssica penombra rica dels elegíacs: però, aquest, a més, us parla del nostre temps, sense cercar-hi, amb tot, filosofies noves, sinó revivint un Lucreci, acostant-se —més que mai al nostre país— a Baudelaire i a tota la plenitud sagrada dels simbolistes, amb la seva disciplina lírica. Això, tot eludint el joc verbal i qualsevol mena de gratuïtat".

(Joan Triadú. "Viatge d'un moribund, de Joan Sales" dins La literatura catalana i el poble. Barcelona: Selecta, 1961, p. 107-111)

* * *

"Incerta Glòria, en tant que és "seva", de Joan Sales, té molt de poema líric. Per dir-ho d'alguna forma: d'objectivació verbal, apassionada, d'unes obsessions ideològiques. La novel·la, per a Sales, és un instrument dialèctic. El pas de la poesia a la novel.la, en ell, va per aquest cantó: pel de la "configuració" humanitzada d'uns fantasmes metafísics [...] que encarnen perplexitats, ires, remordiments, esperances. El "poema" obligaria l'escriptor a pronunciar-se a través d'un "jo" resolutiu; la novel·la li permet d'alliberar-se'n mitjançant l'antagonisme dels protagonistes".

(Joan Fuster. Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial, 1971, p. 377)

* * *

"Els personatges d'Incerta glòria són els elements principals de la novel.la i els que, de fet, la conformen: es tracta d'unes figures inicialment joves, però que, en abraçar la novel·la uns vint anys de llur vida —els vint anys que comportà la redacció de l'obra—, voregen la vellesa a la part final. Tanmateix, el moment més esplendorós de llurs vides és la joventut, una joventut de la qual semblen no poder-se desfer ja mai més, i que topà amb la guerra; es tracta d'una guerra que, juntament amb l'amor ("l'amor i el macabre" de què tant es parla a l'obra), representà l'únic moment de glòria de llur vida, una glòria, però, incerta".

(Carme Arnau. Pròleg a Incerta Glòria. Barcelona: Edicions 62, 1982)

* * *

"Si el món, ens diu la figura de Soleràs (a Incerta Glòria), no té un sentit que el transcendeix, és un joc d'absurds. I el personatge malda per mostrar-ho, no des de la possessió segura del sentit, sinó des de l'experiència radical del buit, des de la negació al maquillatge protector de l'aparent harmonia de la vida. I per això aquest personatge dostoievskià, tendre i sensible, opta provocadorament per exhibir l'obscenitat a què redueix la transmissió d'una vida sense sentit o a subratllar que la mort —i l'heroisme de la guerra— no va més enllà d'un gest macabre. És per això que Soleràs busca el fracàs".

(Ramon Pla. "L'obra literària de Joan Sales", Avui, 23 de novembre de 1983)

* * *

"(A Catalunya) és sobretot "El Club dels Novel·listes" el que presentarà programàticament la novel.la catòlica. [...] Com a tal, havia nascut de la confluència d'interessos religiosos i literaris: els religiosos, perquè la novel.la ofereix una possibilitat real d'incidir sobre la consciència moral i religiosa de la societat per part dels sectors intel.lectuals catòlics; els literaris, perquè veien en el catolicisme —o, en general, en el fet religió— una via de superació del naturalisme vuitcentista i, doncs, la possibilitat de penetrar en els espais morals de la personalitat humana que escapen a l'observació positivista.

[...] Sales va ser un editor polèmic perquè imposava els seus criteris, literaris o lingüístics, als autors que publicava: retocava els textos o, com en el cas de Bearn, de Villalonga, en presentava una edició incompleta. Amb criteris precisos sobre quina havia de ser la llengua literària [...]. Sales es va convertir en una peça important dins del panorama editorial de postguerra".

(Maria Campillo; Jordi Castellanos. "La novel·la catòlica" dins Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, vol. 11, 1988, p.71 i 76)

* * *