Cèlia Viñas i Olivella va néixer a Palamòs el 1915. Catedràtica de Llengua i Literatura, va sentir durant tota la seva vida una gran passió per les lletres. Aquesta la va dur a escriure poesia —també amb una dedicació molt intensa a la poesia per a infants—, narrativa i teatre, a més d’articles i textos memorialístics. De molt petita es trasllada a Mallorca, on transcorre la seva infantesa i joventut, i on aviat prendrà contacte amb els ambients intel·lectuals de les Illes. Més tard estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, i es mou dins els ambients teatrals. La seva activitat durant aquests anys és incessant. Participa de la vida literària i teatral mentre obté un lloc de becària al Centre Superior d'Investigacions Científiques. L'amistat amb escriptors com Josep Ma. Llompart i el mestratge de noms clau de la literatura catalana a les Illes, com ara Bartomeu Rosselló-Pòrcel o Gabriel Alomar, van ser fonamentals en la seva iniciació literària.

El 1943, arran d'aconseguir la seva càtedra, s'instal·la a Almeria, on exercirà de professora fins a la seva mort. És en aquesta ciutat andalusa on escriu el gruix de la seva obra literària, en bona mesura —molt obligada també per la situació de l'Estat Espanyol a la primera postguerra— en llengua castellana. Però aquesta manca d'oportunitats per a la seva obra en català no li impedeix de participar, ja durant la dècada dels 50, en l'antologia Els poetes insulars de postguerra (1951), ni de publicar a Mallorca, a l'editorial Moll, el seu únic llibre de poemes en català: Del foc i la cendra (1953). Aquest recull, amb poemes escrits entre 1935 i 1939 i entre 1949 i 1953 traspua una gran sensibilitat i un ofici remarcables, i no és difícil veure-hi que la seva creació en la nostra llengua, potser per la influència dels seus mestres mallorquins, destaca sobre l'obra castellana, molt marcada per la poesia popular d'arrels andalusos.

La seva activitat literària a Almeria, on va exercir un veritable magisteri cultural, encara es recorda en aquesta ciutat. Participa de tertúlies literàries i escriu teatre a quatre mans amb la seva alumna Tadea Fuentes, sobretot l'obra Plaza de la Virgen del Mar, estrenada el 1949. També fa muntatges teatrals amb els seus alumnes de l'Institut i du a terme una intensa tasca pedagògica. En castellà va escriure poemaris com Trigo del corazón (1943) o Palabra sin voz (1953). Va morir a Almeria el 1953.

Durant l'última dècada del segle XX van tenir lloc diversos homenatges al voltant de la seva persona, com ara el de la revista Lluc, de Mallorca, el 1994. L'Instituto de Estudios Almerienses ha publicat diversos llibres de recopilació de la seva obra, com ara els textos memorialístics de De esto y aquello (1995), i un estudi molt complet de Francisco Galera Nogales, Vida y obra de Cèlia Viñas (1991). D'aquest autor també és possible llegir una extensa memòria sobre el pas de l'escriptora catalana per la ciutat d’Almeria a la pàgina web de indalia.es. Cèlia Viñas va tenir unes idees sobre la docència molt avançades per a la seva època que han merescut articles i estudis, com ara el llibre de M. A. Naranjo Díaz, Cèlia Viñas: personalidad y actividad pedagógico-cultural en Almería (1943-1954).