Activitats i notícies

   

  • Novetat
    21-03-17

    L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) entregarà dissabte dia 25 de març, a Manacor els guardons de la XXXIV edició dels Premis Cavall Verd que enguany són per a Lluís Solà i Miquel Desclot.

    Lluís Solà ha estat guardonat amb el Premi Josep Maria Llompart per l’obra Poesia completa (Edicions de 1984) com a millor llibre de poesia en català publicat el 2016.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">23 de mar&ccedil; del 2017</span></div> <br /> <p align="center"><b> L&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana (AELC) entregar&agrave; dissabte dia 25 de mar&ccedil;, a Manacor els guardons de la XXXIV edici&oacute; dels Premis Cavall Verd que enguany s&oacute;n per a Llu&iacute;s Sol&agrave; i Miquel Desclot. </b></p> <p align="center"><b> Llu&iacute;s Sol&agrave; ha estat guardonat amb el Premi Josep Maria Llompart per l&rsquo;obra <i>Poesia completa </i>(Edicions de 1984) com a millor llibre de poesia en catal&agrave; publicat el 2016.</b></p> <p align="center"><b> Miquel Desclot rebr&agrave; el Premi Rafel Jaume a la millor traducci&oacute; po&egrave;tica de l&rsquo;any per <i>Can&ccedil;oner</i>, de Francesco Petrarca&nbsp; (Proa) el poeta i humanista del segle XIV.</b></p> <p align="center">L&rsquo;acte d&rsquo;entrega dels guardons tendr&agrave; lloc dissabte, dia 25 de mar&ccedil;, durant un sopar literari al restaurant Can March de Manacor, dins el marc d&rsquo;una jornada en homenatge al polifac&egrave;tic escriptor i cantautor Guillem d&rsquo;Efak.</p> <p align="justify"><b> <img src="/files/lluis-sola-web.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" align="left" width="250" height="188" /></b><span style="font-size: larger;"><b>Premi Josep Maria Llompart</b></span><br /> <b><i>Poesia completa</i> de Llu&iacute;s Sol&agrave;</b> (Vic, 1940) desgrana amb poc m&eacute;s de mil p&agrave;gines la poesia de l&rsquo;autor d&rsquo;en&ccedil;&agrave; de 1958 fins al 2015. A m&eacute;s, el volum publicat per Edicions de 1984 tamb&eacute; aplega quaranta-dos llibres in&egrave;dits que fan de l&rsquo;obra un minuci&oacute;s rep&agrave;s per la paraula m&eacute;s personal de l&rsquo;escriptor i sobre la necessitat del mot per entendre el m&oacute;n i l&rsquo;home.<br />&nbsp;<br />El llibre consta de dues parts principals. Per un costat, els poemes dels inicis de l&rsquo;autor fins a l&rsquo;any 1999, i una segona part de l&rsquo;obra po&egrave;tica posterior i que encara no havia estat publicada. En ell aprofundeix en la seva idea d&rsquo;un poeta que parla de la persona &ldquo;en el seu conjunt&rdquo; a partir d&rsquo;una base fonamental que defineix l&rsquo;obra de Sol&agrave;, com &eacute;s la import&agrave;ncia de la paraula per recollir-hi en ella els elements de la vida.<br />&nbsp;<br />El fet po&egrave;tic, la import&agrave;ncia de la poesia per &ldquo;salvar els homes per esdevenir m&eacute;s dignes&rdquo; forma part d&rsquo;aquesta primera part del volum amb un Sol&agrave; m&eacute;s reivindicatiu. Mentre que la segona part, m&eacute;s reflexiva segons apunta el propi autor, aprofundeix en la condici&oacute; humana i el paisatge que ens conforma, sempre lligat al seu m&oacute;n m&eacute;s personal. &Eacute;s, en definitiva, i com apunta el propi autor &ldquo;un llibre que va directe al cor de la poesia&rdquo;.</p> <p align="justify"><b><img src="/files/foto miquel desclot.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" title="Miquel Desclot (Fotografia &copy; Carme Esteve / AELC)" alt="" align="left" width="250" height="188" /></b><span style="font-size: larger;"><b>Premi Rafel Jaume</b></span><br /> L&rsquo;obra guanyadora del premi Rafel Jaume, <b><i>Can&ccedil;oner</i>, de Francesco Petrarca, tradu&iuml;da per Miquel Desclot</b>, ha estat publicada per Proa. En ella es recullen els 8.000 versos l&iacute;rics del considerat pare de l&rsquo;Humanisme, Francesco Petrarca.<br />&nbsp;<br />L&rsquo;obra de Petrarca &eacute;s el primer can&ccedil;oner de la poesia l&iacute;rica europea, que es convert&iacute; en model po&egrave;tic fins a principis del segle XX. Precisament, la import&agrave;ncia de Petrarca, segons relata la pr&ograve;pia editorial, rau en el fet d&rsquo;haver creat un espai l&iacute;ric plenament hum&agrave; en qu&egrave; s&rsquo;han reconegut els poetes moderns.<br />&nbsp;<br />Miquel Desclot s&rsquo;embarc&agrave; en aquesta traducci&oacute; l&rsquo;any 1994 traduint la part incompleta d&rsquo;Usbald Cardona. Un treball que ha anat fent amb els anys fins a presentar ara una edici&oacute; &iacute;ntegra i biling&uuml;e que restava pendent en la c&ograve;mput de la literatura tradu&iuml;da al catal&agrave;. No debades, els versos de Petrarca han marcat durant d&egrave;cades els poetes occidentals.</p> <p align="justify">En ell, Desclot empra un catal&agrave; &ldquo;d&rsquo;ara, per&ograve; culte&rdquo; com explica el traductor, on s&rsquo;ha servit de &ldquo;l&rsquo;edici&oacute; can&ograve;nica&rdquo; de l&rsquo;obra de Gianfranco Contini, per&ograve; tamb&eacute; edicions posteriors en itali&agrave; &ldquo;molt m&eacute;s acotades&rdquo; que li han facilitat un proc&eacute;s de traducci&oacute; llarg i interromput.</p> <p align="justify">&ldquo;Amb Petrarca ens trobam la ment i l&rsquo;&agrave;nima d&rsquo;un poeta que no &eacute;s tant immediatament atractiu per&ograve; que trama un relat subjacent i constant&rdquo; amb la seva renovaci&oacute; del llat&iacute; i la tornada als cl&agrave;ssics. Per a Desclot la tasca de traductor &eacute;s la d&rsquo;un &ldquo;escriptor que ha de tenir la humilitat de servir a l&rsquo;altre i l&rsquo;orgull de sentir que est&agrave; fent una feina nova&rdquo;, apunta Desclot. (Fotografia: &copy; Carme Esteve / AELC)</p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b>Valoraci&oacute; del jurat</b></span><br /> El jurat, conformat per Rafel Guillem, Bernat Joan, Maria Llopis, Pere A. Pons, i la vicepresidenta de l&rsquo;AELC per les Illes, Fanny Tur, es reun&iacute; a Sant Antoni de Portmany (Eivissa) el 17 de mar&ccedil;.</p> <p align="justify">Segons apunta la vicepresidenta de l&rsquo;AELC Fanny Tur, el jurat tot i destacar el bon nivell de les obres en catal&agrave; editades al llarg de 2016, va valorar i qualificar aquestes dues com a &ldquo;aut&egrave;ntiques fites culturals que nom&eacute;s es donen una vegada cada molts anys&rdquo;. Els membres del jurat varen manifestar tamb&eacute; que es tracta de dues obres i dos guardonats que donen prestigi als Premis.</p> <p align="justify">La literatura en catal&agrave; tenia en la traducci&oacute; del <i>Can&ccedil;oner</i> de Petrarca una de les seves fites pendents m&eacute;s importants, i que ara gr&agrave;cies a Miquel Desclot s'ha assolit. &ldquo;Aquesta obra &eacute;s el fruit de molts anys de treball per part del poeta i traductor, i ara ens ofereix una versi&oacute; magistral, &iacute;ntegra i biling&uuml;e dels 7.785 versos en 366 poemes (1 per a cada dia de l'any m&eacute;s 1) que integren la magna obra de l'humanista tosc&agrave;&rdquo;, apunten.</p> <p align="justify">Pel que fa a la <i>Poesia completa</i> de Llu&iacute;s Sol&agrave;, publicada per Edicions de 1984, destaquen que, juntament amb els 40 poemaris in&egrave;dits, converteix el volum &ldquo;en un dels esdeveniments po&egrave;tics i literaris m&eacute;s importants de la d&egrave;cada&rdquo;, fent honor a l'afirmaci&oacute; del propi Sol&agrave; en el pr&ograve;leg del llibre quan defineix el poeta com l'home de les paraules:</p> <p align="justify">&quot;... &Eacute;s possible que l'home, i en primer lloc l'home de les paraules, el poeta, hagi confiat massa en el poder de les paraules. Ara b&eacute;, que despr&eacute;s de tanta devastaci&oacute; i de tanta negaci&oacute; encara hi continuem confiant,... probablement &eacute;s una prova conclusiva de la nostra necessitat de la paraula.&quot;</p> <p align="center"><b> L&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana tamb&eacute; destaca que la celebraci&oacute; d&rsquo;enguany tendr&agrave; lloc a Manacor ja que en aquesta edici&oacute; l'escriptor homenatjat &eacute;s Guillem d'Efak.</b></p> <p align="justify"><br /><span style="font-size: larger;"> <b>Col&middot;laboraci&oacute; institucional</b></span><br /> Per segon any consecutiu els premis Cavall Verd compten amb la col&middot;laboraci&oacute; del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, instituci&oacute; que aposta per aquests guardons literaris amb 34 anys d&rsquo;hist&ograve;ria i que han premiat les veus po&egrave;tiques m&eacute;s rellevants dels territoris de parla catalana</p> <p align="justify"><b> <img src="/files/guillem defak.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" align="left" width="200" height="288" /></b><span style="font-size: larger;"><b>Homenatge a Guillem d&rsquo;Efak</b></span><br /> Com ja &eacute;s tradici&oacute; en la celebraci&oacute; d&rsquo;aquests guardons, els Cavall Verd tamb&eacute; retran homenatge a un escriptor de les Illes Balears. Enguany l&rsquo;autor que rebr&agrave; tribut ser&agrave; a Guillem Fullana i Hada d&rsquo;Efak (Guinea Equatorial, 1929 &ndash; Mallorca, 1995).<br />&nbsp;<br />Poeta, dramaturg, narrador, traductor, cantant i activista cultural, fou un polifac&egrave;tic autor que, amb la seva paraula viva&ccedil;, captiv&agrave;. D&rsquo;Efak nasqu&eacute; a Asobla, Rio Muni (Guinea Equatorial) fill d&rsquo;un gu&agrave;rdia colonial de la Gu&agrave;rdia Civil manacor&iacute; i de mare de la tribu dels fang. Als dos anys el duen a Manacor, a la barriada del Barracar, amb la germana del seu pare, Margalida Fullana, que juntament amb la seva mestra de parvulari, Llu&iuml;sa Fuster, tendran gran influ&egrave;ncia en la vida del jove escriptor i cantant.<br />&nbsp;<br />Comen&ccedil;&agrave; a escriure poesia de molt jove, als setze anys, i ja llavors reb&eacute; els primers premis literaris atorgats per la premsa mallorquina. Freq&uuml;entava les festes liter&agrave;ries i el 1956 Josep Maria Llompart li public&agrave; el seu primer llibre de poemes, influ&iuml;ts per la Generaci&oacute; del 27, <i>El poeta i la mar</i>. M&eacute;s tard, fruit d'una experi&egrave;ncia laboral a Als&agrave;cia, public&agrave; <i>El poeta i la mina</i> (1966). La seva producci&oacute; po&egrave;tica no s&rsquo;atur&agrave; i el 1966 obtingu&eacute; el premi Carles Riba de poesia per <i>Madona i l'arbre</i>. Entre popular i innovadora la seva poesia t&eacute; una gran vivacitat en obres com <i>Poeta en bicicleta</i> (1984) o <i>Capellet de vidre</i> (1995).</p> <p align="justify">El seu darrer llibre po&egrave;tic sort&iacute; publicat el 2010 sota el t&iacute;tol <i>Manual inacabat (per anar per la vida)</i>. L&rsquo;any passat, el Gall Editor public&agrave; un volum amb la seva obra po&egrave;tica.</p> <p align="justify">A m&eacute;s de narrador (<i>La ponentada gran</i>) i traductor (<i>Ivanhoe</i> de Walter Scott) fou autor teatral, especialment d'obres per a infants. Destaca per la seva popularitat <i>El dimoni cucarell</i>.</p> <p align="justify">Per&ograve; Guillem d&rsquo;Efak &eacute;s tamb&eacute; conegut per la seva vessant de cantant. Als anys seixanta fou un membre de la Nova Can&ccedil;&oacute; catalana. Entre m&uacute;sica de jazz i popular de Mallorca, algunes de les seves can&ccedil;ons han estat i s&oacute;n interpretades per diversos cantants i grups. A m&eacute;s, el seu activisme cultural el port&agrave; tamb&eacute; a la promoci&oacute; teatral i musical des de locals emblem&agrave;tics com la Cova del Drac de Barcelona. Un activisme que no abandon&agrave; mai. [<a href="/autors/efakg/" target="_blank">M&Eacute;S INFORMACI&Oacute; SOBRE GUILLEM D'EFAK</a>]</p> <p class="rtecenter"><a href="/files/premis-cavall-verd-manacor-2017.pdf"><img src="/files/coberta-cavall-verd.jpg" title="PROGRAMA" alt="" width="450" height="212" /></a></p> <p align="justify"><br /> &nbsp;</p> <p align="justify"><a href="/files/premis-cavall-verd-manacor-2017.pdf" title="programa"><b>PROGRAMA</b></a></p> <p align="justify">&nbsp;</p> <p><b>11.45h</b><b>.</b> Sortida en autocar del Moll Vell de Palma cap a Manacor.</p> <p><b>13.00h. Recital po&egrave;tic-glossada</b><br /> Escola Municipal de Mallorqu&iacute; (Passeig del Ferrocarril, 79).<br /> Amb Ant&ograve;nia Font, que llegir&agrave; poemes de Guillem d&rsquo;Efak, i Maribel Servera i Mateu Xuri, que faran la glossada.<br /> Presentaci&oacute;: Fanny Tur.</p> <p><b>14.30h</b>. <b>&Agrave;pat i caf&egrave; mentre escoltam la m&uacute;sica de Guillem d&rsquo;Efak</b><br /> Escola Municipal de Mallorqu&iacute; (Passeig del Ferrocarril, 79).</p> <p><b>16.00h</b><b>. Taula rodona: Guillem d&rsquo;Efak: humanista i polifac&egrave;tic<br /> </b>Escola Municipal de Mallorqu&iacute; (Passeig del Ferrocarril, 79).<b><br /> </b>Modera: Bartomeu Mestre <i>Balutxo.</i><br /> Amb: M&ograve;nica Pastor, Bernat Nadal, Crist&ograve;fol Pastor P&iacute;fol, Graci&agrave; S&agrave;nchez i Sebasti&agrave; Portell.</p> <p><b>20.00h. Poemes i can&ccedil;ons</b><br /> Convent de Sant Vicent Ferrer (Pla&ccedil;a del Convent, s/n).<br /> Amb Ant&ograve;nia Font, Andreu Juli&agrave;, Biel Majoral, Bartomeu Mestre, Delf&iacute; Mulet, Catalina Obrador, Joan Oliver, Maria Osuna i Maria Rossell&oacute;.<br /> Direcci&oacute; musical: Biel Oliver Torres.</p> <p><b>21:30h. Lliurament dels XXXIV Premis Cavall Verd: </b>Josep Maria Llompart de poesia, Rafel Jaume de traducci&oacute; po&egrave;tica.<br /> Restaurant Can March (Carrer de Val&egrave;ncia, 7).<br /> Presentaci&oacute;: Ismael Pelegr&iacute;.</p> <p>Totes les activitats excepte el sopar de lliurament dels premis s&oacute;n gratu&iuml;tes.<br /> Preu del sopar per als socis i un acompanyant: 30 &euro; per persona. Altres: 45 &euro; per persona.<br /> Heu de fer les reserves abans del 22 de mar&ccedil; (places limitades).<br /> Tel&egrave;fon AELC: 93 302 78 28&nbsp; <a href="mailto:aelc@escriptors.cat">aelc@escriptors.cat</a></p> Ho organitza: Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana.<br /> Ho patrocina: Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca.<br /> Hi col&middot;laboren: Ajuntament de Manacor, CEDRO, Escola Municipal de Mallorqu&iacute;, Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i parr&ograve;quies de Manacor.<br /><br /><br /><span style="font-size: larger;">DESCARREGUEU LA [</span><a href="/files/NdP_Cavall-Verd-2017.pdf" target="_blank"><span style="font-size: larger;">NOTA DE PREMSA</span></a><span style="font-size: larger;">] - Contacte de premsa cavallverd@escriptors.cat / 699 17 48 13.</span><br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 15-03-17

    Acaba d'aparèixer una novetat editorial de l'AELC, el Quadern Divulgatiu número 56: XXIV Seminari sobre la Traducció, que aplega les ponències presentades en aquest seminari que va dur per títol «Tots per a un i un per a tots: Les traduccions a quatre, sis o més mans».

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><a href="http://www.escriptors.cat/publicacions-quadernsdivulgatius56" target="_blank"><img src="/files/qd-56-coberta.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="200" align="left" height="306" /></a>Acaba d'apar&egrave;ixer una novetat editorial de l'AELC, el Quadern Divulgatiu n&uacute;mero 56: <i>XXIV Seminari sobre la Traducci&oacute;</i>, que aplega les pon&egrave;ncies presentades en aquest seminari que va dur per t&iacute;tol &laquo;Tots per a un i un per a tots: Les traduccions a quatre, sis o m&eacute;s mans&raquo;.<br />&nbsp; <br /> Inclou una presentaci&oacute; de Jordi Mart&iacute;n Lloret, la confer&egrave;ncia de Martha Tennent &laquo;Traduir a quatre mans&raquo;, la transcripci&oacute; de l'entrevista que Marta Pera va fer a Anna Rubi&oacute; i Jerzy Sławomirski, i un resum de la taula rodona &laquo;Sumar mans no resta qualitat&raquo;, moderada per Albert Torrescasana, amb Quim Gest&iacute;, Monika Zgustova i Xavier Montoliu.<br />&nbsp; <br /> Podeu descarregar i compartir gratu&iuml;tament aquest quadern, en el format que m&eacute;s us convingui, des de l'apartat &laquo;<a href="/publicacions_quadernsdivulgatius" target="_blank">Publicacions</a>&raquo; del men&uacute;.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 14-03-17

    Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va entregar divendres la seva Lletra Lila a Isabel Robles. La Lletra Lila és un reconeixement a la trajectòria cívica i literària que atorga la Junta territorial de l'AELC al País Valencià.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">14 de mar&ccedil; del 2017</span></div><br /> <b> <p align="center">L'AELC i ACPV van commemorar el Dia Internacional de les Dones divendres 10 de mar&ccedil;</p> <p align="center">Amb motiu del 8 de mar&ccedil;, Dia Internacional de les Dones, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana va entregar la seva Lletra Lila a Isabel Robles.</p> <p align="center">La Lletra Lila &eacute;s un reconeixement a la traject&ograve;ria c&iacute;vica i liter&agrave;ria que atorga la Junta territorial de l'AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave;.</p> </b> <br /> <p align="justify">El divendres 10 de mar&ccedil; l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va organitzar, amb la col&middot;laboraci&oacute; d&rsquo;Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave; (ACPV) i la Llibreria Fan Set, un acte per commemorar el 8 de mar&ccedil;, Dia Internacional de les Dones, des de la perspectiva de la cultura i la literatura, que s&oacute;n els &agrave;mbits de treball natural de les entitats esmentades.</p> <p align="justify">L&rsquo;acte va tenir lloc a la seu central d&rsquo;ACPV, l&rsquo;edifici Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia (OCCC), a Val&egrave;ncia, el divendres 10 a les 20,30h, just despr&eacute;s de la junta territorial de socis de l'AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave;. Va tenir com a element central el lliurament de la Lletra Lila, un reconeixement a la traject&ograve;ria c&iacute;vica i liter&agrave;ria que atorga la Junta territorial de l'AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave; a una escriptora valenciana de reconeguda traject&ograve;ria i obra.</p> <p align="justify">D&rsquo;aquesta manera, es vol contribuir a visibilitzar la pres&egrave;ncia i l&rsquo;obra de les dones en l&rsquo;&agrave;mbit de la cultura i la llengua, i alhora enriquir una diada reivindicativa com el 8 de mar&ccedil; amb una perspectiva particular.</p> <p align="justify">Maria Saiz, una de les fundadores del col&middot;lectiu <i>Gargots</i>, va ser la responsable de conduir l&rsquo;acte. La poeta i traductora eivissenca Nora Albert (Helena Alvarado) va fer una glossa sobre Isabel Robles, i la cantautora d'Oliva Clara Andr&eacute;s va oferir un recital pensat especialment per a l'ocasi&oacute;.<br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a href="https://goo.gl/photos/3uVnBWS3k5rVenRY6" target="_blank"><img src="/files/IsabelRobles-LILA_FotoPRATSiCAMPS (1)g-COLLAGE.jpg" title="&Agrave;lbum de fotos" alt="" width="350" height="350" align="absMiddle" /></a><br /> Visteu l'&agrave;lbum de fotografies <a href="https://goo.gl/photos/3uVnBWS3k5rVenRY6" target="_blank">en aquest enlla&ccedil;</a> (Fotografies de Prats i Camps &copy;).</p> <p align="justify"><b>Isabel Robles</b> &eacute;s professora, poeta, traductora i cr&iacute;tica liter&agrave;ria. Ha publicat els reculls de poesia <i>L'Espiral </i>(1994), <i>Llibre dels ad&eacute;us </i>(2009) i <i>Les sabates i altres poemes</i> (2014) i ha tradu&iuml;t de l'angl&egrave;s a poetes com Myrna Lamb, Anne Sexton o e. e. Cummings. Ha estudiat, des d'una perspectiva de g&egrave;nere, l'obra d'autores com Kate Chopin, Carme Riera, Montserrat Roig, Isabel-Clara Sim&oacute; o Virginia Woof. Paral&middot;lelament Isabel Robles ha mantingut una important activitat com a cr&iacute;tica i divulgadora de l'obra d'escriptores valencianes actuals, a trav&eacute;s d'articles a la premsa i en revistes culturals i liter&agrave;ries com ara<i> Levante-emv </i>o <i>L'Aiguadol&ccedil;</i>, i de la participaci&oacute; en incomptables recitals, col&middot;loquis i actes literaris.<br /> &nbsp;<br /> Isabel Robles ha estat la segona escriptora distingida amb la Lletra Lila. L'any passat, el primer en qu&egrave; es va lliurar, el reconeixement va ser per a la poeta i traductora Encarna Sant-Celoni.</p> <br /><div class="rtecenter"><a href="/files/lletra-lila-2017.jpg"><img src="/files/lletra-lila-2017.jpg" title="Lletra Lila Isabel Robles" alt="" width="550" height="259" align="middle" /></a></div><br /><br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 08-03-17

    Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana s'ha unit a la iniciativa dels Estudis d'Arts i d'Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya per a reivindicar que es corregeixi la desigualtat per motiu de gènere i que les nostres escriptores tinguin més presència i visibilitat. A la iniciativa s'hi han sumat, també, el web lletrA i els digitals Catorze i Núvol.

  • 03-03-17

    Aquest dissabte al matí s'ha celebrat a Barcelona el 25è Seminari sobre la Traducció a Catalunya. Portava per títol "Traduccions: L'eterna joventut?" i ha debatut sobre la necessitat, o no, de retraduir.

    Ha comptat amb la participació de Maria Bohigas, Laura Borràs, Anna Casassas, Albert Jané, Anna Llisterri, Joaquim Mallafrè, Josep Marco, Francesc Parcerisas, Josep M. Pinto i Dolors Udina.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">Dimarts 7 de mar&ccedil; de 2017</span></div> <br /> <div class="rtecenter"><b>Aquest dissabte al mat&iacute; s'ha celebrat a Barcelona una de les cites m&eacute;s importants de l'any en l'&agrave;mbit de la traducci&oacute; liter&agrave;ria en llengua catalana.</b></div> <p align="justify">Amb 200 inscrits, l'aforament s'ha exhaurit, per&ograve; el seminari s'ha pogut veure en directe a partir de les 10.00h del mat&iacute; a trav&eacute;s del web <a href="http://www.escriptors.cat" target="_blank">www.escriptors.cat</a>, i s'ha pogut seguir a les xarxes amb l'etiqueta <a href="https://twitter.com/search?f=tweets&amp;q=25anystrad&amp;src=typd" target="_blank">#25anystrad</a></p> <p class="rtecenter"><b>El seminari sobre traducci&oacute; liter&agrave;ria m&eacute;s veter&agrave; en llengua catalana ha commemorat enguany el quart de segle debatent l'envelliment de les traduccions.</b></p> <p align="justify">Celebrat anualment des del 1993, el Seminari sobre la Traducci&oacute; a Catalunya s'ha consolidat com un f&ograve;rum que permet, a partir de confer&egrave;ncies, entrevistes i debats, seguir l'evoluci&oacute; de la traducci&oacute; liter&agrave;ria, cercant en cada edici&oacute; un enfocament determinat.</p> <p align="justify">El Seminari &eacute;s un espai &uacute;nic de debat pel fet que aplega professionals de la traducci&oacute;, professors i alumnes de totes les facultats de traducci&oacute; dels Pa&iuml;sos Catalans: la Universitat Jaume I de Castell&oacute;, la Universitat de Vic, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, les quals col&middot;laboren activament cada any en la definici&oacute; del programa del Seminari.</p> <p align="justify">La Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona han patrocinat aquesta trobada organitzada per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, que ha comptat tamb&eacute; amb la col&middot;laboraci&oacute; del Centre de Cultura Contempor&agrave;nia de Barcelona.<br /> &nbsp;</p> <p align="center"><b>Al <a href="http://www.youtube.com/canalaelc" target="_blank">CanalAELC a YouTube</a> hi ha disponible la gravaci&oacute; completa del Seminari en v&iacute;deo, i <a href="https://goo.gl/photos/6dXBs5o7GUahP6ED7" target="_blank">en aquest enlla&ccedil;</a>, l'&agrave;lbum de fotografies. </b></p> <p align="justify">Per a celebrar les 25 edicions d'aquest seminari s'ha escollit el tema &laquo;Traduccions: l'eterna joventut?&raquo;. De manera regular apareixen noves traduccions dels grans cl&agrave;ssics de la literatura universal. Per&ograve; les noves versions s&oacute;n sempre millors que les anteriors? O &eacute;s preferible mantenir la traducci&oacute; m&eacute;s propera cronol&ograve;gicament a l'original? Envelleixen b&eacute;, les traduccions? Preguntes que han apuntat a un debat intens i d'alta volada intel&middot;lectual.</p> <p align="justify">Francesc Parcerisas, un dels iniciadors del Seminari i una de les veus m&eacute;s autorizades en traducci&oacute; liter&agrave;ria del nostre pa&iacute;s, ha estat l'encarregat de pronunciar la confer&egrave;ncia inaugural &laquo;Ens hem de retraduir cada vint-i-cinc anys?&raquo;, presentada per Laura Borr&agrave;s, directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p align="justify">Despr&eacute;s de les paraules de benvinguda de Jordi Mart&iacute;n Lloret, traductor i vicepresident de l'AELC al Principat, Laura Borr&agrave;s ha presentat Francesc Parcerisas, en la seva faceta de traductor, destacant-ne la concessi&oacute; del Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'any 2015 &laquo;per la rellev&agrave;ncia de la seva obra po&egrave;tica, de la seva obra tradu&iuml;da i de la seva labor com a cr&iacute;tic literari&raquo;. Ha recordat, tamb&eacute;, els vint-i-cinc anys del Seminari de traducci&oacute; de Farrera, que organitza la ILC, i ha mencionat l'assaig de Parcerisas <i>Sense mans. Met&agrave;fores i papers sobre la traducci&oacute;</i> (Galaxia Gutenberg, 2013). Per finalitzar la presentaci&oacute;, Borr&agrave;s ha llegit uns versos del recull de Parcerisas <i>Seixanta-un poemes</i> (Quaderns Crema, 2014) i ha comparat la tasca del traductor amb la d'un traficant, un traficant de cultura.</p> <p align="center"><a href="https://goo.gl/photos/6dXBs5o7GUahP6ED7" target="_blank"><img src="/files/CA-9746.jpg" title="V&Eacute;S A L'&Agrave;LBUM" alt="" width="350" height="263" /><br /> <span style="font-size: smaller;">Laura Borr&agrave;s i Francesc Parcerisas.</span></a></p> <p align="justify"><b>Sense la traducci&oacute; el m&oacute;n tal com el coneixem no existiria<br /> Francesc Parcerisas: Ens hem de retraduir cada vint-i-cinc anys?</b><br /> Despr&eacute;s d'agrair la invitaci&oacute; a participar en aquest Seminari, Francesc Parcerisas ha explicat que el Seminari sobre la Traducci&oacute; va ser idea d'Oriol Pi de Cabanyes i de Montserrat Comes, que fa vint-i-cinc anys van proposar de celebrar una trobada de traductors a la Casa Museu V&iacute;ctor Balaguer de Vilanova i la Geltr&uacute;. Per aix&ograve;, ha dit Parcerisas, per a molts aquest encara &eacute;s el &laquo;Seminari de Vilanova&raquo;. Parcerisas, llavors professor de traducci&oacute; de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona i vicepresident al Principat de l'AELC va emprendre, amb ells, i amb Iolanda Pelegr&iacute; de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, el projecte del Seminari, celebrat anualment des de 1993. Ha explicat que el cartell reprodueix un punt de llibre de la col&middot;lecci&oacute; Biblioteca Catalana que va dirigir Josep Carner i que Parcerisas va trobar en una pila de llibres vells. Parcerisas ha aprofitat tamb&eacute; per llen&ccedil;ar una proposta, dirigida als estudiants presents a la sala: fer un treball de fi de grau sobre els vint-i-cinc seminaris de traducci&oacute;.</p> <p align="justify">Feta la introducci&oacute; hist&ograve;rica sobre el Seminari, Parcerisas ha recomanat l'entrevista del Canal 33 feta als traductors Miquel Desclot i Joan Sellent [<a href="http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tria33/vint-minuts-amb-miquel-desclot-i-joan-sellent/video/5648593/" target="_blank">disponible aqu&iacute;</a>], els quals hi defensen que cal que Shakespeare sigui &laquo;entenedor sense banalitzar-lo&raquo;. Citant-los, Parcerisas ha afirmat que hist&ograve;ricament ha quedat demostrat que &laquo;cada generaci&oacute;, o gaireb&eacute;, necessita apropiar-se de nou dels cl&agrave;ssics&raquo;.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; ha reflexionat sobre <i>com</i> i <i>quan</i> apliquem l'adjectiu &laquo;vell&raquo;, per afirmar que les traduccions, com les persones o el vi, poden envellir de moltes maneres. Citant un article d'Annie Brisset ha dit que ens caldria saber &laquo;quins s&oacute;n els conceptes i els paradigmes que en llocs diversos i en diferents moments de la hist&ograve;ria, determinen el valor d'un text original o tradu&iuml;t&raquo;. En aquest sentit, davant l'afany de retraduir, Parcerisas ha matisat que cal reflexionar abans sobre la necessitat (o no) de tornar a traduir el text, i preguntar-se si una nova versi&oacute; pot &laquo;recrear millor la veritat del text original, entesa com una manifestaci&oacute; liter&agrave;ria d'una &egrave;poca hist&ograve;rica&raquo;.</p> <p align="justify">L'exemple de les dues traduccions que Carles Riba va fer de l'<i>Odissea</i>, li ha servit a Parcerisas per afirmar que, de vegades, la necessitat de tornar a traduir un text ve donada per un canvi en la manera de veure el m&oacute;n. De vegades, en canvi, successives retraduccions poden servir com una mena d'afirmaci&oacute; de la vitalitat i de la capacitat de la literatura en la llengua d'arribada.</p> <p align="justify">La finalitat d'unes i altres retraduccions &eacute;s tan diversa com les maneres d'abordar l'original. El sentit de l'envelliment o de l'actualitzaci&oacute; d'un text passa per camins ben diversos que sovint no tenen res a veure amb els criteris filol&ograve;gics. Per aix&ograve;, no es pot afirmar de manera taxativa, ha dit Parcerisas, que la retraducci&oacute; sigui una mena de recerca de la veritat de l'original. M&eacute;s aviat es tracta &laquo;d'una ponderaci&oacute; de la dist&agrave;ncia ling&uuml;&iacute;stica, hist&ograve;rica i cultural entre l'original i el moment de la nova traducci&oacute;&raquo;: la traducci&oacute; d'una obra cl&agrave;ssica &eacute;s &laquo;un mirall hist&ograve;ric, i en tant que mirall, sempre &eacute;s una representaci&oacute; inacabada i inexacta que deixa la porta oberta a noves traduccions&raquo;.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; Parcerisas ha esmentat un article de Tim Parks al <i>NY Review of Books</i> (&laquo;When Not to Translate&raquo;, 7 novembre 2016 - <a href="http://www.nybooks.com/daily/2016/11/07/decameron-when-not-to-translate/" target="_blank">disponible aqu&iacute;</a>), que li ha servit per a preguntar-se per qu&egrave; a vegades hi ha traduccions de fa cinquanta anys que, llegides ara, ens s&oacute;n llunyanes i boiroses, mentre que textos originals de la mateixa &egrave;poca no ens ho semblen.</p> <p align="justify">Sobre la necessitat de &laquo;retraduir cada vint-i-cinc anys&raquo; Parcerisas ha concl&ograve;s que cal analitzar en detall cada cas i buscar respostes concretes. Per aix&ograve; ha proposat treure el prefix &laquo;re&raquo; per parlar simplement de &laquo;traduccions&raquo; i oblidar-nos de fer comparacions. Tanmateix, &eacute;s important posar en valor aquelles traduccions que ocupen un lloc destacat en un sistema literari concret, com &eacute;s el cas de la traducci&oacute; de Riba de l'<i>Odissea</i>.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/gYBAGQctRKg" allowfullscreen="" width="400" height="225" frameborder="0"></iframe></p> <p align="justify"><b>Sempre s&rsquo;ha tradu&iuml;t, i tamb&eacute; sempre, s&rsquo;ha retradu&iuml;t<br /> Entrevista d'Anna Casassas a Albert Jan&eacute; i Joaquim Mallafr&egrave;</b><br /> A continuaci&oacute;, Anna Casassas, guardonada l'any passat amb el Premi Traject&ograve;ria per la seva tasca com a traductora, ha entrevistat els veterans Joaquim Mallafr&egrave;, traductor, assagista i professor jubilat de la URV i Albert Jan&eacute;, ling&uuml;ista i traductor, recentment guardonat amb el Premi Especial del Jurat dels Premis Mart&iacute; Gasull de Plataforma per la Llengua.</p> <p align="center"><a href="https://goo.gl/photos/6dXBs5o7GUahP6ED7" target="_blank"><img src="/files/CA-9842.jpg" title="V&Eacute;S A L'&Agrave;LBUM" alt="" width="300" height="225" /><br /> <span style="font-size: smaller;">Anna Casassas amb Albert Jan&eacute; i Joaquim Mallafr&egrave;.</span></a></p> <p align="justify">Albert Jan&eacute; ha comen&ccedil;at explicant que totes les traduccions que ha fet han estat per enc&agrave;rrec, per a la revista <i>Cavall Fort</i> o l'editorial Joventut, entre altres. Amb certa ironia ha explicat que, com que es tractava d'enc&agrave;rrecs que li feien, mai es va plantejar si la <i>retraducci&oacute;</i> era necess&agrave;ria, perqu&egrave; ell b&eacute; que les cobrava.</p> <p align="justify">Joaquim Mallafr&egrave;, comparant-se amb Jan&eacute;, ha explicat que ell no ha treballat per enc&agrave;rrec, sin&oacute; que ha fet les traduccions que li venia de gust fer. Ha puntualitzat que, a m&eacute;s de les traduccions, tamb&eacute; envelleixen els originals, perqu&egrave; la llengua &eacute;s din&agrave;mica i canvia constantment. La funci&oacute; del traductor &eacute;s, per tant, ser fidel al to de l'original per&ograve; tenint en compte tamb&eacute; el destinatari. Mallafr&egrave; ha dit que &eacute;s la mateixa l&ograve;gica que les adaptacions de cl&agrave;ssics, que serien &laquo;traduccions intraling&uuml;&iacute;stiques per a un determinat destinatari&raquo;.</p> <p align="justify">Preguntats per les &laquo;modes&raquo; en els criteris de traducci&oacute;, Jan&eacute; ha dit que ja que &eacute;s considerat un tra&iuml;dor (<i>traduttore, tradittore</i>) &laquo;tant per tant prefereixo ser fidel a la meva llengua d'arribada que no pas a l'original&raquo;. Mallafr&egrave; ha aprofitat el modisme itali&agrave; per puntualitzar que la &laquo;tra&iuml;ci&oacute;&raquo; tamb&eacute; es d&oacute;na en les diverses interpretacions possibles de l'original. Com a criteri objectiu, Mallafr&egrave; ha explicat que &eacute;s important que lectors en diferents lleng&uuml;es d'una mateixa obra puguin entendre's i recon&egrave;ixer l'obra, perqu&egrave; si les diferents versions s'aparten massa &eacute;s senyal que hi ha alguna cosa que no funciona.</p> <p align="justify">Jan&eacute; ha afirmat que no hi ha res intradu&iuml;ble. Pensant en teatre o en c&ograve;mic, ha comentat que en el seu cas, quan es troba davant d'un joc de paraules, si no troba cap equivalent, l&rsquo;adapta i en busca un de nou. Mallafr&egrave;, en canvi, ha afirmat que s&iacute; que hi ha l&iacute;mits a la traducci&oacute;, jocs de paraules o refer&egrave;ncies que s&oacute;n intradu&iuml;bles. En aquests casos, diu, es poden fer adaptacions o edicions cr&iacute;tiques.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; Casassas els ha demanat el seu criteri en traduir els t&iacute;tols o els noms dels personatges: cal mantenir els de la primera traducci&oacute;, o es poden canviar? Jan&eacute; i Mallafr&egrave; han estat d'acord en qu&egrave; sovint aix&ograve; es deu a criteris editorials, per&ograve; que hi ha noms que formen part del nostre patrimoni i que han de perdurar, com ara el nom de &laquo;barrufets&raquo;. Per a Mallafr&egrave;, la fidelitat sobretot ha de ser en el tema, en canvi, la llengua i el sistema &eacute;s el que envelleix.</p> <p align="justify">Casassas els ha preguntat tamb&eacute; si en el seu cas han llegit les traduccions anteriors per saber qu&egrave; s'ha fet i ser conscients del que s'ha de millorar. Jan&eacute; ha explicat que quan li van encarregat traduccions de contes de Perrault, Grimm i Andersen, ell s&iacute; que va mirar les traduccions anteriors. En la mateixa l&iacute;nia, Mallafr&egrave; ha dit que sempre &eacute;s bo llegir les traduccions anteriors, igualment que traduccions a altres idiomes, per comparar-les i veure com han solucionat fragments complicats. Mallafr&egrave; ha explicat com va traduir les refer&egrave;ncies religioses de l&rsquo;<i>Ulisses</i> de Joyce, sempre seguint el criteri d&rsquo;escollir quines refer&egrave;ncies actuals s&oacute;n m&eacute;s fidels a l&rsquo;original.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/rJHE7MOJiaA" allowfullscreen="" width="400" height="225" frameborder="0"></iframe></p> <p align="justify"><b>Al cap i a la fi, dep&egrave;n de cada cas<br /> &laquo;Necessitat o virtut? Les retraduccions, a debat&raquo;<br /> Taula rodona amb Maria Bohigas, Anna Llisterri, Josep Maria Pinto i Dolors Udina, moderada per Josep Marco.</b><br /> Despr&eacute;s d'una pausa, el Seminari ha finalitzat amb una taula rodona moderada pel professor de la Universitat Jaume I de Castell&oacute; Josep Marco, titulada &laquo;Necessitat o virtut? Les retraduccions, a debat&raquo;, en la qual han participat Maria Bohigas, Anna Llisterri, Josep Maria Pinto i Dolors Udina.</p> <p align="center"><a href="https://goo.gl/photos/6dXBs5o7GUahP6ED7" target="_blank"><img src="/files/CA-9978.jpg" title="V&Eacute;S A L'&Agrave;LBUM" alt="" width="300" height="225" /><br /> <span style="font-size: smaller;">D'esquerra a dreta: Josep Marco, Dolors Udina, Maria Bohigas, Anna Llisterri i Josep Maria Pinto.</span></a></p> <p align="justify"><br /> Dolors Udina, que ha retraduit la novel&middot;la de V. Woolf <i>Sra. Dalloway</i>, vuitanta anys despr&eacute;s de la primera traducci&oacute; al catal&agrave;, parteix sempre de la premissa que s'ha de traduir com si l'autor fos catal&agrave; i escriv&iacute;s en aquell moment. Per tant, les traduccions estan lligades a la seva &egrave;poca. Amb un llibre original, ha dit, no fem el mateix tipus de lectura que amb una traducci&oacute;. En una nova traducci&oacute; d'un cl&agrave;ssic apareixen coses que en traduccions anteriors s'escapen, perqu&egrave;, partint de la base que la traducci&oacute; est&agrave; feta correctament, sempre afegeix valor.</p> <p align="justify">Fent refer&egrave;ncia a l&rsquo;afirmaci&oacute; que cal traduir com si l&rsquo;autor escriv&iacute;s en catal&agrave; en aquest mateix moment, Maria Bohigas ha puntualitzat que al mateix temps cal tenir en compte que tot autor escriu des d&rsquo;una tradici&oacute; liter&agrave;ria en la qual es posiciona, i aquest posicionament, s&rsquo;ha de reproduir en la traducci&oacute;. Quan parlem de tenir en compte el p&uacute;blic al qual va dirigida la traducci&oacute;, Bohigas ha dit que s&rsquo;ha de tenir en compte tamb&eacute; la relaci&oacute; de l&rsquo;autor amb la societat de la seva &egrave;poca.</p> <p align="justify">Maria Llisterri ha anumerat a continuaci&oacute; les causes que poden fer que un llibre necessiti tornar-se a traduir &ndash;no nom&eacute;s un gran cl&agrave;ssic, tamb&eacute;, per exemple, els llibres de l&rsquo;Enid Blyton&ndash;: pels canvis que experimenta la lleng&uuml;a, pels canvis en el nostre coneixement del m&oacute;n &ndash;internet ha modificat, des de fa vint anys, la manera com veiem el m&oacute;n&ndash; i tamb&eacute; pels canvis en les modes o tend&egrave;ncies en les traduccions.</p> <p align="justify">Josep M. Pinto ha intervingut per dir que la necessitat de retraduir tamb&eacute; dep&egrave;n de la qualitat de les traduccions que hi hagi disponibles. Ha explicat que troba sorprenent que les retraduccions es vagin actualitzant constantment, quan l&rsquo;obra original no es reescriu.</p> <p align="justify">Tot seguit Josep Marco ha preguntat als ponents en quin lloc una nova traducci&oacute; deixa les traduccions anteriors, si les relega a un calaix o b&eacute; &eacute;s possible que una traducci&oacute; anterior tingui una vida paral&middot;lela. Pinto ha dit que dep&egrave;n de cada cas concret. Amb <i>A la recerca del temps perdut</i>, de Proust, Pinto ha dit que la retraducci&oacute; era necess&agrave;ria, per defici&egrave;ncies en la traducci&oacute; que va fer-ne Vidal Alcover &ndash;tot i que puntualitza que no &eacute;s perqu&egrave; Vidal Alcover en fes una traducci&oacute; amb dialectalismes. Ha explicat, tamb&eacute;, que paral&middot;lelament a la traducci&oacute; que ell n&rsquo;est&agrave; fent per a l&rsquo;editorial Viena, Val&egrave;ria Gaillard hi est&agrave; treballant per Edicions 62. Llisterri ha dit que hi ha difer&egrave;ncies segons el p&uacute;blic destinatari de la traducci&oacute;. Esmentant el llibret de Joan Sellent sobre traduir Shakespeare, Llisterri ha comentat que &eacute;s diferent una traducci&oacute; per ser llegida que una, per exemple, per ser representada. Bohigas ha dit que, ens agradi o no, el panorama literari catal&agrave; no t&eacute; prou massa cr&iacute;tica perqu&egrave; convisquin diverses traduccions. Udina ho ha comentat explicant que a les biblioteques s&iacute; que pots trobar les diferents traduccions, perqu&egrave; moltes vegades fins i tot la darrera traducci&oacute; ja est&agrave; descatalogada i no es pot trobar a les llibreries. Com a exemple, Udina ha citat les dues traduccions de <i>Catcher in the Rye</i> &ndash;<i>L&rsquo;ingenu seductor</i> (trad. Xavier Benguerel) i <i>El vigilant en el camp de s&egrave;gol</i> (trad. Josep M. Fonalleras)&ndash; , que s&oacute;n absolutament v&agrave;lides i diferents entre elles; en canvi, en el cas de la <i>Divina Com&egrave;dia</i>, la traducci&oacute; de Joan F. Mira ha despla&ccedil;at completament la que en va fer Sagarra.</p> <p align="justify">Marco ha tret el tema tot seguit, de les restauracions de traduccions, les correccions o actualitzacions de traduccions ja fetes. Sobre aix&ograve; Udina ha afirmat que &eacute;s un tema dif&iacute;cil, i que dep&egrave;n de cada cas. Per a Pinto, s&rsquo;ha de respectar l&rsquo;estil de l&rsquo;autor i tamb&eacute; l&rsquo;estil del traductor. Llisterri ha explicat la seva experi&egrave;ncia, i ha afirmat que &eacute;s el tipus de feina que et d&oacute;na m&eacute;s temps de corregir que no pas si l'haguessis de fer de cap i de nou. En aquest tipus d'enc&agrave;rrec cal explicar, ha dit Llisterri, el criteri que s&rsquo;ha seguit en els canvis que es facin en el text. Bohigas ha aprofitat per explicar el cas de la revisi&oacute; que Arnau Barios va fer de la traducci&oacute; de Joan Sales d&rsquo;<i>Els germans Karam&agrave;zov</i>, de Dostoievski. Barios va fer-ne, ha dit Bohigas, una excel&middot;lent restauraci&oacute;.</p> <p align="justify">Udina ha pres la paraula per explicar que quan tradueixes un cl&agrave;ssic normalment tens la sort de poder accedir a diversos estudis i cr&iacute;tiques sobre l&rsquo;obra, a m&eacute;s de les traduccions pr&egrave;vies i a d&rsquo;altres lleng&uuml;es. Pinto ha dit que ell accedeix tamb&eacute; a les traduccions pr&egrave;vies i a les traduccions fetes en altres lleng&uuml;es, per&ograve; en general ho fa quan est&agrave; en la fase de correcci&oacute; de la seva traducci&oacute;.</p> <p align="justify">En el torn de preguntes, Joaquim Mallafr&egrave; ha pres la paraula per explicar els condicionants externs de la traducci&oacute; de Jaume Vidal Alcover de <i>A la recerca del temps perdut</i>. Preguntats despr&eacute;s per qu&egrave; &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil, si traduir una obra que no s&rsquo;ha tradu&iuml;t mai, o fer-ho amb una obra que ja s&rsquo;ha tradu&iuml;t abans, tothom est&agrave; d&rsquo;acord en qu&egrave; dep&egrave;n de cada cas. Udina ha dit que traduir un cl&agrave;ssic li imposa respecte, Bohigas ha contestat que dep&egrave;n tamb&eacute; de la relaci&oacute; que el traductor tingui amb l&rsquo;obra i amb l&rsquo;autor &ndash;si ho fa pel plaer de traduir, per exemple; i Llisterri ha contestat que a vegades et trobes amb sorpreses, amb autors que incialment et sembla que no hi connectar&agrave;s per&ograve; que finalment ho fas.</p> <p align="justify">La presidenta de l'AELC Bel Olid ha donat per tancat el Seminari amb unes paraules d'agra&iuml;ment, animant a tothom a fer-se una fotografia de fam&iacute;lia com a record d'aquest 25&egrave; Seminari.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/ArsBhv7xEw8" allowfullscreen="" width="400" height="225" frameborder="0"></iframe></p> <p align="center"><b>Aqu&iacute; podeu veure un recull de&nbsp; piulades del seminari:<br /> <br /> </b></p> <div class="storify"><iframe src="//storify.com/EscriptorsAELC/seminari-sobre-la-traduccio-2017/embed?header=false&amp;border=false&amp;template=slideshow" allowtransparency="true" width="100%" height="750" frameborder="no"></iframe><script src="//storify.com/EscriptorsAELC/seminari-sobre-la-traduccio-2017.js?header=false&border=false&template=slideshow"></script><noscript>[<a href="//storify.com/EscriptorsAELC/seminari-sobre-la-traduccio-2017" target="_blank">View the story "Seminari sobre la Traducció" on Storify</a>]</noscript></div> <br /> <p>&nbsp;</p> <br /> <a target="_blank" href="/files/programa-seminari-traduccio-2017.pdf"><img src="/files/seminari-traduccio-2017-cartell.jpg" alt="" width="200" height="472" align="left" /></a><br /> &nbsp;<br /> <span style="font-size: larger;"><b>TRADUCCIONS: L'ETERNA JOVENTUT?</b></span><span style="font-size: larger;"><br /> &nbsp;<br /> </span> <b>Dissabte 4 de mar&ccedil; de 2017<br /> Aula 1 - Centre de Cultura Contempor&agrave;nia de Barcelona<br /> Montalegre, 5, Barcelona</b><br /> &nbsp;<br /> <b>09.30h. </b>Recepci&oacute; i acreditaci&oacute; dels assistents.<br /> <b>10.00h.</b> &laquo;Ens hem de retraduir cada vint-i-cinc anys?&raquo;, confer&egrave;ncia de Francesc Parcerisas, presentat per Laura Borr&agrave;s.<br /> <b>11.00h.</b> Entrevista d'Anna Casassas a&nbsp;Albert Jan&eacute; i Joaquim Mallafr&egrave;.<br /> <b>12.00h.</b> Caf&egrave;.<br /> <b>12.30h. </b>&laquo;Necessitat o virtut? Les retraduccions, a debat&raquo;, taula rodona moderada per Josep Marco amb Maria Bohigas, Anna Llisterri, Josep Maria Pinto i Dolors Udina.<br /> <b>14.00h.</b> Clausura del Seminari.<br /> <div class="rtecenter">&nbsp;</div> <div class="rtecenter"><a href="/files/programa-seminari-traduccio-2017.pdf" target="_blank"><b>DESCARREGUEU EL PROGRAMA EN PDF</b></a><br /> &nbsp;</div> <div class="rtecenter"><b>* * *</b></div> <div class="rtecenter"><b>PLACES LIMITADES. INSCRIPCI&Oacute; OBLIGAT&Ograve;RIA I GRATU&Iuml;TA.<br /> &nbsp; </b></div> <br /> Ho organitza: Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana amb la col&middot;laboraci&oacute; de les facultats de traducci&oacute; de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Vic.<br /> Hi col&middot;laboren: CCCB i Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.<br /> <br /> La inscripci&oacute; &eacute;s obligat&ograve;ria, gratu&iuml;ta i limitada a 200 places. PER AIX&Ograve; US PREGUEM QUE, si per alguna ra&oacute; finaliment no hi pugueu assistir, ens ho comuniqueu al m&eacute;s aviat possible a aelc@escriptors.cat / 93 302 78 28 per tal d'alliberar la pla&ccedil;a.<br /> <br /> <div class="rtecenter"><b>* * *</b></div> <span style="font-size: larger;"><br /> &nbsp;<b> CURR&Iacute;CULUMS</b></span><br /> <p align="justify">MARIA BOHIGAS SALES (Par&iacute;s, 1969). Traductora, fil&ograve;loga i editora, fa onze anys que dirigeix l&rsquo;editorial club editor, on ha recuperat l&rsquo;obra de Joan Sales, Blai Bonet, Merc&egrave; rodoreda o joaquim amat-Piniella, a m&eacute;s d&rsquo;incorporar en llengua catalana autors com Alice Munro i Per Petterson. durant quinze anys va ser traductora de literatura. Publica comentaris sobre lectura i literatura al blog Cartes el&egrave;ctriques. [<a target="_blank" href="http://clubeditor.blogspot.com.es/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">LAURA BORR&Agrave;S (Barcelona, 1970). Professora de Teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona i especialista en literatura digital i en ensenyament de literatura en entorns virtuals d&rsquo;aprenentatge, des del 2013 &eacute;s la directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes. des del 1999 dirigeix el grup de recerca Hermeneia, que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals i est&agrave; format per professors de diverses universitats europees i americanes. &Eacute;s membre del literary advisory Board de l&rsquo;Electronic Literature Organisation dels EUA. [<a target="_blank" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Laura_Borr%C3%A0s_i_Castanyer">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">ANNA CASASSAS (Barcelona, 1958). &Eacute;s llicenciada en dret. Durant un temps exerc&iacute; com a advocada per&ograve; ho va deixar per dedicar-se exclusivament a la traducci&oacute; del franc&egrave;s i de l&rsquo;itali&agrave; al catal&agrave;. Ha tradu&iuml;t m&eacute;s de vuitanta t&iacute;tols d&rsquo;autors tan destacats com Honor&eacute; de Balzac, Victor Hugo, Carlo Collodi, Italo Calvino, Erri de Luca, Claudio Magris, Ir&egrave;ne N&eacute;mirovsky, Tahar Ben Jelloun, Marcel Proust, etc. L&rsquo;any 2016 va rebre el Premi Traject&ograve;ria de la Setmana del Llibre en Catal&agrave;. [<a target="_blank" href="/autors/casassasa/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">ALBERT JAN&Eacute; (Barcelona, 1930). Poeta, gram&agrave;tic i traductor, ha centrat la seva activitat professional en l&rsquo;estudi i l&rsquo;ensenyament de la llengua i en la literatura infantil i juvenil. col&middot;laborador des de 1963 de <i>Cavall Fort</i> i director de la revista de 1979 a 1997, ha portat a terme nombroses traduccions i adaptacions d&rsquo;obres i c&ograve;mics per a infants i joves, entre les quals destaquen les populars s&egrave;ries els barrufets i aquil&middot;les Tal&oacute;. Ha tradu&iuml;t contes tradicionals i guions cinematogr&agrave;fics, ha conreat la narrativa per a adults, ha publicat dietaris i ha fet incursions en la poesia. en el camp de la creaci&oacute;, &eacute;s autor d&rsquo;aplecs de contes i llegendes com <i>Rondalles de Catalunya</i> (1975), <i>Rondalles d&rsquo;arreu del m&oacute;n</i> (1980) i <i>A la vora del foc</i> (1982). A m&eacute;s, cal destacar la seva tasca de ling&uuml;ista, amb la publicaci&oacute; de diverses gram&agrave;tiques i altres obres com <i>Aclariments ling&uuml;&iacute;stics</i> (1973) i <i>Diccionari catal&agrave; de sin&ograve;nims</i> (1977). Tamb&eacute; &eacute;s remarcable la seva vessant d&rsquo;articulista. El 1990 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1997 el Premi Nacional de Periodisme Escrit. [<a target="_blank" href="/autors/janea/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">ANNA LLISTERRI I BOIX (Barcelona, 1969). Va estudiar Filologia anglesa i German&iacute;stica a la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona i des de poc despr&eacute;s es dedica professionalment a la traducci&oacute; i la correcci&oacute;. Ha treballat sobretot en el camp de la comunicaci&oacute; corporativa i en el sector editorial. Ha tradu&iuml;t al catal&agrave; m&eacute;s de quaranta llibres, principalment de l&rsquo;angl&egrave;s. Entre els autors hi ha noms coneguts que van des de R. L. stevenson o Katherine Mansfield fins a George R. R. Martin o Anne Rice, passant per Donna Leon, Harper Lee i Vikram Seth. Com a membre de la junta de l'Associaci&oacute; de Traductors i Int&egrave;rprets de Catalunya (ATIC), va col&middot;laborar en la creaci&oacute; de l&rsquo;associaci&oacute; Professional de Traductors i Int&egrave;rprets de Catalunya (APTIC), de la qual va ser secret&agrave;ria l&rsquo;any 2009. [<a target="_blank" href="https://lecturaidecoracio.wordpress.com/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">JOAQUIM MALLAFR&Egrave; I GAVALD&Agrave; (Reus, 1941). &Eacute;s professor jubilat de la URV. L'ensenyament i la traducci&oacute; s&oacute;n les seves activitats m&eacute;s destacades. Ha tradu&iuml;t obres de Boswell, Bulwer-Lytton, Fielding, Joyce, Kipling, Mc Naughton, Thomas More, Sterne, Steinbeck; obres teatrals d'Ayckbourn, Beckett, Harwood, John Osborne, Pinter, i &eacute;s autor de <i>Llengua de tribu i llengua de polis: Bases d&rsquo;una traducci&oacute; liter&agrave;ria</i> (1991), <i>De bona llengua, de bon humor</i> (1994), <i>Uns i altres. Literatura i traducci&oacute;</i> (2016), entre altres treballs en revistes i en volums col&middot;lectius. Ha fet cursos i confer&egrave;ncies a diverses universitats nacionals i estrangeres. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva activitat docent i traductora (1998). Membre de la Secci&oacute; Filol&ograve;gica i de la Fundaci&oacute; Merc&egrave; Rodoreda de l'iEC. &Eacute;s soci de l'AELC, PEN club, col&middot;laborador actiu del Centre de Lectura de Reus i ha estat membre del Consell assessor de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes fins al 2017. [<a href="/autors/mallafrej/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">JOSEP MARCO BORILLO (Les Alqueries, Plana Baixa, 1963). &Eacute;s llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona (1986) i doctor en Traducci&oacute; i Interpretaci&oacute; per la Universitat Jaume I (1998). Des de 1992 &eacute;s professor de traducci&oacute; liter&agrave;ria i d&rsquo;estudis sobre la traducci&oacute; en aquesta darrera universitat. Ha publicat diversos treballs sobre q&uuml;estions com ara la traducci&oacute; de l'estil, els estudis traductol&ograve;gics basats en corpus electr&ograve;nics, la did&agrave;ctica de la traducci&oacute; liter&agrave;ria i les traduccions al catal&agrave; durant l'&egrave;poca d&rsquo;entreguerres. &Eacute;s membre dels grups de recerca COVALT, de la Universitat Jaume I, i TRILCAT, de la Universitat Pompeu Fabra. Tamb&eacute; &eacute;s traductor de literatura anglesa al catal&agrave; i, en menor mesura, al castell&agrave;. Entre els autors que ha tradu&iuml;t figuren W. H. Auden, Washington Irving, Mark Twain, Jerome K. Jerome, Herbie Brennan, Joseph Conrad, Edgar A. Poe, Gerald Brenan, H. P. Lovecraft i A. C. Doyle. [<a target="_blank" href="http://www.uji.es/departaments/trad/base/estructura/personal/?urlRedirect=http://www.uji.es/departaments/trad/base/estructura/personal/&amp;url=/departaments/trad/base/estructura/personal/&amp;urlRedirect=http://www.uji.es/departaments/trad/base/estructura/personal/&amp;url=/departaments/trad/base/estructura/personal&amp;p_departamento=99&amp;p_profesor=60056">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">FRANCESC PARCERISAS (Begues, 1944). &Eacute;s poeta, traductor, cr&iacute;tic literari i doctor en Teoria de la traducci&oacute;. &Eacute;s professor a la Facultat de Traducci&oacute; i d&rsquo;interpretaci&oacute; de la Universitat aut&ograve;noma de Barcelona, de la qual va ser deg&agrave; del 2008 al 2011. Tamb&eacute; ha dirigit el Departament de Traducci&oacute; de la mateixa universitat. Ha tradu&iuml;t una llarga llista d&rsquo;autors, destacant <i>La llanterna de l&rsquo;ar&ccedil;</i>, de Seamus Heaney, Premi Cr&iacute;tica Serra d&rsquo;Or, i <i>Un esborrany de XXX Cantos</i>, d&rsquo;Ezra Pound, Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducci&oacute; po&egrave;tica, a m&eacute;s de la trilogia de J. R. R. Tolkien <i>El Senyor dels Anells</i>. &Eacute;s autor de diversos assaigs sobre traducci&oacute;, com ara<i> Traducci&oacute;, edici&oacute;, ideologia</i> (2009) i <i>Sense mans. Met&agrave;fores i papers sobre la traducci&oacute;</i> (2013), Premi internacional d&rsquo;assaig Josep Palau i Fabre. Ha publicat una quinzena de llibres de poesia, amb els quals ha rebut premis com el Carles Riba, el Ciutat de Barcelona o el Premi de la Cr&iacute;tica Catalana. Tamb&eacute; ha rebut el Premi Llibreter pel dietari La primavera a Pequ&iacute;n (2013). L'any 2015 va ser reconegut amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. [<a target="_blank" href="/autors/parcerisasf/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">JOSEP MARIA PINTO (Barcelona, 1962). Des del 1985 es dedica a la traducci&oacute; del franc&egrave;s i de l&rsquo;itali&agrave;. l&rsquo;any 2008 va iniciar la traducci&oacute; d&rsquo;una de les novel&middot;les m&eacute;s destacades del segle XX: <i>A la recerca del temps perdut</i>, de Marcel Proust, obra de la qual viena edicions ha publicat els volums <i>Combray</i> (2009), <i>Un amor d&rsquo;en Swann</i> (2010), <i>A l&rsquo;ombra de les noies en flor I</i> i <i>II</i> (2012 i 2013), <i>El cant&oacute; de Guermantes I</i> i <i>II</i> (2014 i 2015) i <i>Sodoma i Gomorra I</i> (2016). &Eacute;s autor del recull de poemes <i>El llast de les abelles</i> (DVD Ediciones, 2002) i del llibre d&rsquo;assaigs literaris <i>Combray, de lluny</i> (A Contravent, 2010). Estret col&middot;laborador de Ferran adri&agrave;, des de 1997 &eacute;s el responsable dels textos de tots els llibres d&rsquo;aquest xef, que constitueixen un dels <i>corpus</i> m&eacute;s importants del m&oacute;n en l&rsquo;&agrave;mbit de l&rsquo;alta cuina d&rsquo;avantguarda. [<a target="_blank" href="http://cultura.e-noticies.cat/llegir-proust-no-es-dificil-82136.html">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <p align="justify">DOLORS UDINA (Barcelona). Es dedica professionalment a la traducci&oacute; liter&agrave;ria i &eacute;s professora associada de la Facultat de Traducci&oacute; i interpretaci&oacute; de la UAB des de 1998. Va estudiar Hist&ograve;ria Moderna i contempor&agrave;nia a la UB. Ha tradu&iuml;t de l&rsquo;angl&egrave;s, entre altres autors, Virginia Woolf, Alice Munro, J. M. Coetzee, John Steinbeck, Robert Louis Stevenson, Toni Morrison, Raymond Carver, Nadine Gordimer, J. R. R. Tolkien i Jane Austen. Tamb&eacute; ha tradu&iuml;t poesia de Robert Creeley i Elizabeth Barrett Browning. El 2008 va guanyar el Premi Esther Ben&iacute;tez per la traducci&oacute; d&rsquo;<i>Home lent</i>, de J. M. Coetzee i, el 2014, el Premi de la Cr&iacute;tica Serra d&rsquo;Or per la traducci&oacute; de <i>La senyora Dalloway</i>, de V. Woolf. [<a target="_blank" href="/autors/udinad/">M&eacute;s informaci&oacute;</a>]</p> <br /> <p align="center"><b>Recull d'algunes imatges dels Seminaris</b><br /> <iframe src="https://www.youtube.com/embed/Yg6x1Fnq6G8" allowfullscreen="" width="560" height="315" frameborder="0"></iframe></p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 02-03-17

    Miquel Desclot: Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, per la traducció del Cançoner, de F. Petrarca. [Més informació]

  • 02-03-17

    Aquest matí s'ha presentat en roda de premsa a Barcelona la programació de Catalunya i les Illes Balears com a convidat d'honor a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, que tindrà lloc del 3 al 6 d'abril. A l'acte hi han participat els consellers de Cultura de la Generalitat i del Govern de les Illes Balears, Santi Vila i Ruth Mateu, juntament amb el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, i la directora de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, Elena Pasoli.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">2 de mar&ccedil; de 2017</span></div> <br /> <p align="justify"><b>Aquest mat&iacute; s'ha presentat en roda de premsa a Barcelona la programaci&oacute; de Catalunya i les Illes Balears com a convidat d'honor a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, que tindr&agrave; lloc del 3 al 6 d'abril. A l'acte hi han participat els consellers de Cultura de la Generalitat i del Govern de les Illes Balears, Santi Vila i Ruth Mateu, juntament amb el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, i la directora de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, Elena Pasoli.</b></p> <p class="rtecenter"><b>Ambd&oacute;s consellers s'han referit a a la recentment signada <a href="/node/13848" target="_blank">Declaraci&oacute; de Palma</a> per posar en valor la tasca conjunta de promoci&oacute; de la llengua i la cultura catalanes independentment de les fronteres administratives.</b></p> <p align="justify">En aquest sentit, la consellera Ruth Mateu ha afirmat que &laquo;anar de la m&agrave; ens enforteix interiorment, tant dins els nostres respectius territoris com entre ells, i tamb&eacute; ens fa forts a l'exterior&raquo;. En la mateixa l&iacute;nia, el conseller Santi Vila ha assegurat que &laquo;els Governs hem fet la feina i ens hem sabut alinear per donar suport expl&iacute;cit a aquest tipus d'iniciatives&raquo;, i ha recordat la implicaci&oacute; tamb&eacute; de la Generalitat Valenciana.<br /><br /><b>Tota la informaci&oacute; disponible de la participaci&oacute; de la literatura catalana a la Fira de Bolonya es troba a l'enlla&ccedil;: </b><a href="http://www.llull.cat/monografics/bologna17/catala/index.cfm" target="_blank"><b>http://www.llull.cat/monografics/bologna17/catala/index.cfm</b></a><br /> <br />&nbsp;</p> <address class="rtecenter"><a><img src="/files/img-9748.jpg" alt="" width="400" height="267" align="absMiddle" /></a><span style="font-size: smaller;"><br /> Manuel Forcano, director de l'IRL; Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Ruth Mateu, consellera de Transpar&egrave;ncia, Cultura i Participaci&oacute; del Govern de les Illes Balears; i Elena Pasoli, directora de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya.</span></address><p>&nbsp;</p> <p align="justify"><b>Books in Catalan: </b><i><b>Sharing a Future</b></i><br /> El lema gira entorn a tres eixos que es veuran reflectits tamb&eacute; en el programa:</p> <p align="justify">- La mirada al futur, amb el convenciment que la literatura infantil i juvenil representa el futur del m&oacute;n, un futur optimista, nou i modern. La certesa que els nens s&oacute;n el motor d&rsquo;aquest m&oacute;n futur i els llibres l&rsquo;aliment dels seus somnis.</p> <p align="justify">- Un futur que ha de ser compartit, perqu&egrave; &eacute;s a partir de la corresponsabilitat de tots que podrem oferir als infants i joves de tots els pa&iuml;sos oportunitats per accedir a llibres de qualitat liter&agrave;ria i art&iacute;stica i perqu&egrave; estem conven&ccedil;uts de la capacitat transformadora dels llibres per fer un m&oacute;n millor.</p> <p align="justify">- Aquesta aportaci&oacute; es far&agrave; a partir de la nostra realitat de llibres en catal&agrave;, perqu&egrave; el llibre infantil i juvenil en catal&agrave; contribueix a aquest futur pel protagonisme de la literatura infantil i de la il&middot;lustraci&oacute; dins la nostra rica tradici&oacute; cultural i editorial.</p> <p align="justify"><b>Sharing a Future</b><br /> A l&rsquo;espai central del recinte firal s&rsquo;hi exposaran els treballs de 42 il&middot;lustradors majorit&agrave;riament menors de 40 anys. La tria inclou creadors del Principat, les Illes i el Pa&iacute;s Valenci&agrave;, tots ells amb, com a m&iacute;nim, una obra publicada. L&rsquo;exposici&oacute; s&rsquo;ha concebut com una gran llibreria que sigui tamb&eacute; un espai de rep&ograve;s al bell mig de la fira. Seguint la proposta de la comiss&agrave;ria, es defineixen 42 hamaques, cadascuna d&rsquo;elles dedicada a un il&middot;lustrador, que es distribueixen en tres &agrave;mbits: primers lectors, narrativa i &agrave;lbum il&middot;lustrat. Aquestes teles allargades conviden el visitant a seure-hi i aprofundir en la lectura dels llibres que el projecte curatorial proposa i que es podran trobar tamb&eacute; a l&rsquo;estand.</p> <p align="justify"><b>Programa literari a la Fira</b><br /> El programa d&rsquo;activitats a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya se centra en els quatre caf&egrave;s que acolliran diverses converses i presentacions entre escriptors, il&middot;lustradors, traductors i el sector digital. Per poder presentar un programa d&rsquo;activitats m&eacute;s complet, tamb&eacute; hi haur&agrave; activitat en altres espais del recinte firal.</p> <p align="justify">&bull; Al caf&egrave; dels il&middot;lustradors es presentaran quatre activitats que permetran presentar els diferents perfils dels il&middot;lustradors, els seus processos d&rsquo;aprenentatge i la seva internacionalitzaci&oacute; aix&iacute; com oferir punts de debat sobre els reptes de futur de la professi&oacute;.</p> <p align="justify">&bull; Dues taules rodones al caf&egrave; dels autors debatran sobre la funci&oacute; i utilitat dels premis i els g&egrave;neres i les tend&egrave;ncies en la narrativa juvenil.</p> <p align="justify">&bull; El caf&egrave; dels traductors ser&agrave; l&rsquo;oportunitat de presentar el programa d&rsquo;ajuts de l'Institut Ramon Llull i dues taules rodones sobre la diversitat cultural i adaptaci&oacute; del llenguatge a l&rsquo;hora de traduir la literatura infantil i juvenil.</p> <p align="justify">&bull; El caf&egrave; digital ser&agrave; l&rsquo;espai per presentar les diverses empreses i entitats que produeixen continguts transm&egrave;dia a partir d&rsquo;un debat entre representants de diferents iniciatives.</p> <p align="justify">&bull; A m&eacute;s, el programa d&rsquo;activitats donar&agrave; espai a nou activitats m&eacute;s amb escriptors, il&middot;lustradors, agents literaris, editors i el sector empresarial infantil que presentaran projectes i conversaran sobre aspectes espec&iacute;fics de les seves realitats professionals.</p> <p align="justify"><b>Programa a la ciutat</b><br /> &bull; Tallers i jocs per a infants i fam&iacute;lies al claustre de la Biblioteca de l&rsquo;Archiginnasio amb diversos il&middot;lustradors i les companyies Toc de fusta i Rodamons teatre.</p> <p align="justify">&bull; Tallers i diverses activitats liter&agrave;ries a la Biblioteca Salaborsa on es parlar&agrave;, entre d&rsquo;altres, de la literatura infantil adaptada i de com aproximem el conflicte del refugiats al infants.</p> <p align="justify">&bull; Taller de co-creaci&oacute; d&rsquo;un llibre acordi&oacute; en el marc de l&rsquo;exposici&oacute; <i>Transbook</i>, projecte europeu que es presentar&agrave; a la Salaborsa durant la fira.</p> <p align="justify">&bull; Cicle de teatre infantil i juvenil al Teatre La Baracca Testoni Raggazzi amb les companyies Pea Great Boat, Mariant&ograve;nia Oliver, Clownisdoscopio Teatre i La Baldufa.</p> <p align="justify">&bull; Cicle de cinema infantil i juvenil en col&middot;laboraci&oacute; amb la Cineteca de Bolonya, una de les m&eacute;s importants del m&oacute;n. S&rsquo;hi projectaran les pel&middot;l&iacute;cules<i> Atrapa la bandera</i> i <i>Un dia perfecte per volar</i> i diversos curts com <i>Smellegg</i> i <i>Strawberry pie</i>.</p> <p align="justify">&bull; Simposi sobre literatura infantil i juvenil organitzat en col&middot;laboraci&oacute; amb el Departament de Lleng&uuml;es, Literatures i Cultures Modernes i el Departament de Ci&egrave;ncies de l'Educaci&oacute; &quot;Giovanni Maria Bertin&quot; de la Universitat Alma Mater de Bolonya.</p> <p align="justify">&bull; Seminari de traducci&oacute; liter&agrave;ria catal&agrave;-itali&agrave; organitzat en col&middot;laboraci&oacute; amb el Departament de Lleng&uuml;es, Literatures i Cultures Modernes de la Universitat Alma Mater de Bolonya.</p> <p align="justify">&bull;&nbsp; Exposici&oacute; <i>Catalunya il&middot;lustrada</i> de la il&middot;lustradora Pilar&iacute;n Bay&eacute;s. Entre els dies 1 i 8 d&rsquo;abril es podr&agrave; veure a la Sala Manica Lunga del Palazzo d&rsquo;Accursio de Bolonya una exposici&oacute; sobre la hist&ograve;ria de Catalunya que inclour&agrave; m&eacute;s de quaranta il&middot;lustracions originals i deu figures de paper tamb&eacute; il&middot;lustrades per l&rsquo;artista.</p> <p align="justify">&bull; Exposici&oacute; de projectes d&rsquo;il&middot;lustraci&oacute; de les escoles d&rsquo;art de Catalunya.</p> <p align="justify"><b>L&rsquo;estand</b><br /> A banda de l&rsquo;exposici&oacute; a la fira, la pres&egrave;ncia catalano-balear comptar&agrave; amb un stand de 176 metres quadrats. Durant els dies de la fira, editorials i ag&egrave;ncies catalanes i les institucions participants portaran a terme un gran nombre de reunions amb editorials i ag&egrave;ncies de tot el m&oacute;n per presentar-los les novetats liter&agrave;ries del sector. L&rsquo;Institut Ramon Llull ja fa m&eacute;s de 10 anys que treballa en la creaci&oacute; d&rsquo;una xarxa de contactes amb el sector editorial internacional (editors, traductors, agents literaris, institucions culturals, fires, festivals), amb la finalitat de promoure a l&rsquo;exterior l&rsquo;obra dels autors en llengua catalana.</p> <p align="justify">La participaci&oacute; catalano-balear a la Fira del Llibre de Bolonya est&agrave; encap&ccedil;alada per l&rsquo;Institut Ramon Llull, consorci format pel Govern de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l&rsquo;Ajuntament de Barcelona.</p> <p align="justify">A m&eacute;s, el programa compta amb la col&middot;laboraci&oacute; del Govern d&rsquo;Andorra, la Generalitat Valenciana, el S&iacute;ndic de l&rsquo;Alguer, l&rsquo;Ajuntament de Vic,&nbsp; l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Ag&egrave;ncies Liter&agrave;ries, l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Editors en Llengua Catalana, l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escoles d&rsquo;Il&middot;lustraci&oacute; de Catalunya, l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana, l&rsquo;Associaci&oacute; Il&middot;lustra, l&rsquo;Associaci&oacute; Professional d&rsquo;Il&middot;lustradors de Catalunya, Biblioteques de l&rsquo;Ajuntament de Barcelona, Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, el Consell Catal&agrave; del Llibre Infantil i Juvenil, la Corporaci&oacute; Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Gremi d&rsquo;Editors de Catalunya, el Gremi d&rsquo;Editors de les Illes Balears, el Gremi de Llibreters de Catalunya, l&rsquo;Institut Catal&agrave; de les Empreses Culturals, Illenc i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p>[FONT: Institut Ramon Llull]<br /> &nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 28-02-17

    Torna a Palma el cicle Camaleons, que té com a objectiu donar a conèixer d'una manera més directa la tasca del traductor.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">27 de febrer de 2017</span></div><br /> <p align="justify">L'any 2009, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va iniciar el cicle Camaleons, que t&eacute; com a objectiu donar a con&egrave;ixer d&rsquo;una manera m&eacute;s directa la tasca del traductor. La f&oacute;rmula &ndash;un traductor convidat parla sobre com ha treballat en la traducci&oacute; d&rsquo;una obra en concret i, a partir d&rsquo;aqu&iacute;, dona una visi&oacute; m&eacute;s &agrave;mplia de com &eacute;s la seva feina i estableix un di&agrave;leg amb el p&uacute;blic&ndash; va tenir molt bona acollida, tant a Palma com a un bon nombre de ciutats del Principat.</p> <p align="justify">Aquell any, en col&middot;laboraci&oacute; amb l'Ajuntament de Palma i l'Obra Cultural Balear, Can Alcover va acollir quatre sessions del cicle amb Llu&iacute;s Maria Tod&oacute; (<i>Madame Bovary</i>, de Gustave Flaubert), Joan Fontcuberta (<i>Els ulls del germ&agrave; etern</i>, d&rsquo;Stefan Zweig), Anna Casassas (<i>Microcosmos</i>, de Claudio Magris) i Gabriel de la ST Sampol (<i>Objecte Quasi</i>, de Jos&eacute; Saramago).</p> <p align="justify">L'any 2010 es van programar tres sessions que proposaven la visi&oacute; del treball de traducci&oacute; des de tres g&egrave;neres diferents. Van participar-hi Alfred Sargatal (<i>Antologia</i>, d&rsquo;e. e. Cummings), Miquel Desclot (De Roald Dahl a Tim Burton) i Joan Sellent (Les traduccions de William Shakespeare).</p> <p align="justify">Enguany, l'AELC repr&egrave;n el cicle amb el suport del Consell de Mallorca, la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i Can Alcover, i n'ha preparat quatre noves sessions. Una meitat se celebrar&agrave; el primer trimestre del 2017 i, l'altra, el darrer.<br /> <br /> <b>Traduir per a l'escenari, amb Anna Soler Horta, aquest dijous 2 de mar&ccedil;</b><br /> La segona sessi&oacute; tindr&agrave; lloc el dijous 2 de mar&ccedil; i ens portar&agrave; la magn&iacute;fica traductora d'Arb&uacute;cies, Anna Soler i Horta. Especialitzada en alemany i angl&egrave;s, i amb un gruix d'obra tradu&iuml;da pel que fa a teatre, ens parlar&agrave; de com &quot;Traduir per a l'escenari&quot;, en una confer&egrave;ncia basada en el proc&eacute;s de treball de <i>Psicosi de les 4:48</i> de Sarah Kane (Lleonard Muntaner Ed., 2015). La versi&oacute; catalana de <i>Psicosi de les 4:48</i> va rebre el premi BBVA de teatre 2016. Estrenada a La Seca Espai Brossa sota la direcci&oacute; de Mois&egrave;s Maicas i interpretada per Anna Alarc&oacute;n, va formar part del programa del festival Temporada Alta i va c&oacute;rrer per nombrosos teatres del Principat.</p> <p align="justify">Totes les sessions comen&ccedil;aran a les 20h, a Can Alcover (C/Sant Alonso, 24), i estaran presentades per la Vocal de l'AELC per Mallorca, Laia Martinez.<br /> <br /> La primera sessi&oacute; va tenir lloc el 22 de febrer, i va comptar amb la pres&egrave;ncia de Gabriel de la ST Sampol, que ens va parlar de les vicissituds de la traducci&oacute; del catal&agrave; al castell&agrave;, i viceversa, en una confer&egrave;ncia titulada &quot;Traduir per als ve&iuml;ns de ponent. <br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a><img src="/files/camaleons-2017.jpg" alt="" width="550" height="259" align="absMiddle" /><br /> <br /> <br /> <br /> </a></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si