Introducció

Quaderns Divulgatius, 52: XXII Seminari sobre la Traducció a Catalunya
Pilar Estelrich

En plantejar el programa del XXII Seminari de la Traducció a Catalunya, celebrat el dissabte 1 de març de 2014 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ens vam proposar erosionar, ni que fos moderadament, el precepte ancestral que sembla imposar la invisibilitat del traductor. I aquest cop no preteníem pas atacar-lo des del punt de vista textual, tot reivindicant que la seva tasca esdevingui visible, com ve fent de manera ferma i explícita el professor Lawrence Venutti, sinó des d’una perspectiva prèvia al treball sobre el text en si mateix. D’aquesta perspectiva es deriva el títol de l’acte: Traductors, pioners de la cultura.

En efecte, ens va semblar que era ben hora de parlar de la tasca dels traductors com a mediadors interculturals, persones que al llarg dels segles i en l’actualitat, tot buscant el suport de l’entorn institucional i, si pot ser, de l’editorial, donen a conèixer per pròpia iniciativa obres i autors que d’altra manera no haurien estat a l’abast dels lectors de la cultura d’arribada: una tasca tan rellevant en el sentit de donar a conèixer obres i autors catalans a l’estranger com en el d’anostrar aquí literatura forana.

En aquest sentit, vam poder gaudir de l’experiència de veritables autoritats pel que fa a totes dues direccions. En primer lloc, l’escriptor, docent i traductor britànic Peter Bush, un activista compromès –tant en la teoria com en la traductologia– amb la defensa dels traductors i la importància de la traducció, ens va oferir una breu mostra de la seva extensa i intensa experiència com a introductor al món anglòfon no tan sols de clàssics catalans com Josep Pla o Mercè Rodoreda, sinó també d’autors plenament contemporanis com ara Quim Monzó o Najat El Hachmi.

A continuació de la seva conferència inaugural, introduïda per Ronald Puppo, expert ell mateix en la matèria, vam gaudir d’una entrevista de Francesc Parcerisas a Simona Škrabec i Joaquim Gestí, amb el nom «Importem cultura, exportem cultura». El títol era adient, ja que tant l’entrevistador com els dos entrevistats tenen un intens paper de pont intercultural, a més de ser escriptors i traductors ells mateixos i exercir o haver exercit responsabilitats institucionals especialitzades en la transmissió i la transferència. Abastàvem alhora, doncs, l’àmbit anglòfon, el de les llengües eslaves juntament amb la cultura centreuropea, i el món hel·lènic, tant el clàssic com l’actual.

Per últim, una intensa taula rodona moderada per la nostra companya Bel Olid va reunir d’una banda dos responsables institucionals de primera línia en exercici com són Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i Àlex Susanna, director de l’Institut Ramon Llull, que ens van animar a persistir en els nostres (més o menys modestos o ambiciosos) intents de mediació i transmissió cultural i literària i ens van donar a conèixer les iniciatives actualment en curs, com ara els ajuts a la traducció i a la creació que les entitats que dirigeixen mantenen malgrat els temps no gaire propicis; alhora, van incidir en la utilitat dels nous portals virtuals de les seves respectives institucions, mentre que ens animaven a participar en xarxes de suport a la traducció i de col·laboració entre traductors, un aspecte en el qual l’AELC es troba clarament implicada gràcies a la representació exercida per la mateixa moderadora en el si del Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL).

Molt oportunament, les dues autoritats estaven acompanyades per dues autores que representaven amb ple coneixement de causa els interessos de les empreses i els dels professionals en exercici: concretament, vam poder conèixer l’experiència –pràctica i ben propera a la realitat– de Laura Huerga, fundadora de Raig Verd Editorial, que publica en català autors foranis actuals, i la d’Anna Cortils, que tradueix autors portuguesos contemporanis cap al català, mentre contribueix a la comunicació entre la literatura catalana i la portuguesa a través de la participació en la revista intercultural Capicua.

El president de l’AELC, Guillem–Jordi Graells, es va fer càrrec de l’obertura i la cloenda de l’acte, al llarg del qual vam poder gaudir de la presència d’un públic nombrós, atent i molt participatiu.