Presentació

Quaderns Divulgatius, 49: XXI Seminari sobre la Traducció a Catalunya
Bel Olid

Sovint parlem d’autors i traductors com si fossin dues coses diferents. Segurament la distinció ens és pràctica per entendre'ns de manera ràpida, volent dir que un «autor» seria aquell que escriu l’obra original, mentre que el traductor és qui n’escriu la versió en una altra llengua. Amb tot, quan parlem d’autors i prou, a ben poca gent li vénen al cap els traductors com a membres d’aquest conjunt més ampli de creadors.
Sí, topem de nou amb la vella pedra a la sabata de la invisibilitat dels traductors, que l'AELC, conjuntament amb la UJI, la UAB, la UPF i la UVIC, fa més de vint anys que mira de combatre amb, entre altres coses, aquests seminaris sobre la traducció a Catalunya. Però, més enllà de reivindicar la figura del traductor com a creador i, evidentment, com a autor, en aquest XXI Seminari ens va semblar adequat reflexionar sobre la responsabilitat del traductor com a autor, la frontera sovint borrosa entre crear i traduir, i tots els matisos que fan rica la nostra professió.

A la conferència inaugural, a càrrec de Joan Sellent, no podia faltar-hi la cèlebre frase de Saramago «els autors fan la literatura nacional, els traductors fan la literatura universal» (que, com que no devia pronunciar-la en català, us oferim aquí en traducció del mateix Sellent), amb la constatació de l’evidència que si podem llegir literatura de tot arreu és perquè algú fa la feinada de traduir-la a la nostra llengua. Una de les conclusions de la seva intervenció va ser que sí, que ja està bé que la traducció sigui invisible, però que la feina dels traductors ha de ser més reconeguda.

Anna Casassas va conversar amb Dolors Udina i Pau Vidal sobre la ideologia que es filtra inevitablement en qualsevol traducció, sobre les tries lingüístiques i sobre els traductors com a propulsors de determinats models de llengua.

La taula rodona va anar a càrrec de Rosa Agost, que va moderar Lluís Comes, Pau Joan Hernàndez i Joan Francesc Mira, que van aprofitar les seves experiències personals com a traductors per parlar de les joies i les misèries de la professió. Tarifes ínfimes, joc brut per part d’algunes editorials, però també la joia de fer una feina apassionant.

El debat va ser ric i engrescador i per això us aconsello que, a més de llegir els textos que ens han proposat els participants del seminari com a resum de les seves intervencions, si no vau poder assistir-hi mireu de trobar el temps de veure’n els vídeos que se'n van fer, i que trobareu al canal de l'AELC. [http://www.youtube.com/canalaelc]

Esperem que el Seminari continuï amb la bona salut que demostra any rere any, i que continuï sent un espai de trobada, de reflexió i de debat sobre aquest pilar de la nostra cultura que és la traducció literària.