La por dels xiquets de sempre

Lletres Valencianes, núm. 36, juny de 2014.
Juli Capilla

La Maria no té por. El llibre de les espantacriatures, de Francesc Gisbert, escrit a partir de la cançó de Dani Miquel i amb il·lustracions de Riccardo Maniscalchi, és una aventura fantàstica que ens despertarà la imaginació i ens farà descobrir els monstres de la nostra cultura.

Per molt que passen els anys, les dècades, els segles… hi ha pors que es mantenen intactes perquè són intemporals i universals. Tot i això, en cada cultura i en cada època les pors es concreten en una sèrie de motius específics. En els temps que corren d’homogeneïtzació, però, se’n perden molts, de motius propis, en favor dels que resulten més universals… El llibre que tot just ara comentem pretén precisament això: actualitzar els monstres de la nostra cultura, restituir-los en la societat actual en la mesura dels possibles.

En La Maria no té por. El llibre de les espantacriatures, tot comença quan Maria se’n va a passar uns dies a ca l’àvia. Aquesta la confina a l’habitació que havia sigut de sa mare i l’adverteix de bon començament que si no s’adorm abans de les dotze la visitaran les espantacriatures, els monstres que fan por als xiquets i les xiquetes que es porten malament. Com no podria ser d’una altra manera, Maria no s’adorm i la visita el Butoni, un monstre que li parla d’altres amics seus, monstres també que es troben en el Llibre de les Espantacriatures, que li dóna. Maria l’obri i comencen a desfilar tot de monstres: el mateix Butoni, el Banyeta, la Quarantamula, el dimoni xicotet i els donyets Punxa i Pica, que li expliquen que la bruixa Pinta l’Avorrida i l’Home del Sac han encantat tots els xiquets i xiquetes i els han convertit en persones grans, de manera que «sense xiquets, qui ha de creure en els monstres?». I li demanen que desfaça l’encanteri, clar…

A partir d’aquesta argúcia narrativa, que consisteix a inserir un llibre dins del llibre, coneixerem els nostres monstres, els que hem anomenat abans i d’altres, com ara les bruixes bones o fades, les bruixes roïnes, els gegants, les Encantades, la Cuca Fera, Mussa, el gegant Perot, la Bubota, els gambosins, les serps amb cremallera, els dracs, l’Home dels nassos… A més, Maria haurà de superar les «Tres Proves de la Por»: portar-li el collar de l’Encantada a Pinta l’Avorrida, dur-li una ploma de la Cuca Fera i regalar-li el turbant de Mussa.

Llegint aquest llibre, els xiquets i xiquetes valencians viuran amb Maria una meravellosa història i, alhora, coneixeran els nostres monstres. Uns monstres que espanten una mica però que al final resulten també entranyables i ben útils per a fer entendre als menuts que hi ha certes coses que no s’han de fer perquè els perjudicarien… És així com ens han inculcat algunes ensenyances tota la vida, amb una dosi raonable de por, sense arribar a fer-nos-en del tot –més enllà d’una miqueta de respecte–, perquè en el fons alguna cosa ens deia que aquells monstres no podien ser de veritat… O sí?