De guerres i guerres (sobre 'Dietari de guerra' d'Emili Piera)

Rafart, Susanna
Quaderns Divulgatius, 28: Premis de la Crítica de l'AELC 2005

 

Més a prop del to periodístic que no pas d’un veritable dietari, el llibre de Piera recala sobre les diferents formes de la guerra que l’autor ha presenciat, de lluny o a tocar de casa, al llarg de gairebé un any. El text no tracta només de donar arguments contra el model imperialista nord-americà d’incursió en territoris com el de l’Iraq, sinó també a propòsit dels conflictes que vivim en el nostre entorn i que, tot i tenir maneres més civilitzades, no deixen de ser xocs d’interessos d’un abast molt general.
El lector i la lectora es trobaran amb textos d’una marcada voluntat persuasiva, abrandats, documentats alhora, amb poques concessions a una primera persona més sentimental o històrica, tret d’algun record biogràfic que sí que acaba prenent cos en el discurs general del llibre. En el capítol «Arrossers contra pescadors», Piera dóna color a la nostàlgia d’una soledat entrevista en altres dietaris importants, com són ara els de Vicent Alonso i Enric Sòria: «Fa quaranta anys, dominaven les tomaqueres i els muntanyassos –les dunes–, en primera línia i, darrere, el llac de la Plana, les goles de l’Albufera, les marjals i l’arròs: el sentiment d’eternitat, tan cerealista, sobrevolat per libèl·lules: els màgics parotets».
Amb tot, la ploma incisiva de Piera busca paisatges menys fèrtils i menys complaents. Desmunta, per exemple, l’epifania de les manifestacions generals contra la guerra, sota la perspectiva de les produccions cinematogràfiques d’alenada èpica. La valoració dels mitjans de comunicació com els elements que afavoreixen la societat de l’entreteniment, el llenguatge plàstic de la guerra, i la valuosa perspectiva que en aquest sentit es recull de Claudio Magris –ja ho deia l’autor de Trieste, que la ignorància està ben vista– són alguns dels temes que van sorgint frontalment o lateral al llarg de les proses. No d’una altra manera es pot entrar a valorar el resultat de les darreres municipals després de la massiva participació en els actes contra la guerra: una dualitat de propòsits que Piera titula com «Guerra i eleccions: Mart i Venus». En aquesta franja de contacte i de contrastos és on adquireix sentit la reflexió política i periodística.

Desmitificació d’una feina
Piera se situa des de la perspectiva de qui coneix el món de la informació des de dintre, entra a sac en la desmitificació d’una feina que, a pesar de les glòries, ha caigut en situació de subcontractacions a la baixa. Amb pinzellades més marcades o menys, sobretot aquestes pàgines ens adverteixen dels mecanismes publicitaris que construeixen mentides versemblants. La complicada relació entre un món insegur i la recerca d’indrets incògnits per al turisme és una altra de les denúncies del llibre. La fallida d’un planeta dividit en dues forces, la depredació sense ordre i la paradoxal economia vacacional conflueixen en un nou marc sense referències en què només s’esgoten els recursos. Amb tot, el pas de la societat de les ideologies i les consignes a la societat dels internautes obre una fissura esperançadora per al desenvolupament del sentit crític personal.
«Dir-me valencià és la meua manera de dir-me babilònic», afirma Emili Piera. El poder de les religions, el conflicte d’Israel, els moviments de masses formen part de les reflexions constants d’aquest dietari de guerra, un fresc alliçonador de com el dolor produït al llarg del segle XX no ha canviat gens ni mica les perspectives per al futur. Com a La Ilíada, els déus semblen infondre als homes l’esperit de la lluita, però no a través dels somnis funestos, sinó per causa de la potent maquinària virtual que ens convenç de la necessitat de les armes. Amb aquest títol a la col·lecció «Textures», l’editorial Bromera continua una interessant llista d’assajos i dietaris que s’ha de tenir en compte.

(Article publicat al diaria Avui, el 15 de juliol del 2004)

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.