Commemoracions

Sòria, Enric
Quaderns Divulgatius, 35: Premis de la Crítica de l'AELC 2008.

 

El 25 d'abril passat, començava als jardins dels Vivers de València la Fira del Llibre, que durarà fins al 4 de maig. És una bona ocasió per atendre les previsibles novetats i, de pas, repassar els bons llibres d'enguany que se'ns hagen pogut escapar. Per exemple, hi trobarem els llibres guardonats en els XVIII Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, que atorga cada any l'Associació d'Escriptors i que es concedien també el 25 d’abril.
Fins on jo sé, tots els premis han recaigut en llibres plens d'interés. L'únic que no he pogut llegir encara és el guadornat en la modalitat de teatre, Desàngel, del meu paisà Josep Lluís Roig, a qui només conec com a valuós poeta. Cal esperar que pose en relleu la seva qualitat també en aquesta obra. De L'home manuscrit, de Manuel Baixauli, que ha rebut el de narrativa —i que no para de guanyar premis—, ja n'hem parlat en aquesta secció, i no cal que ens repetim. Quant al premi d0assaig, és tota una sorpresa: un llibre escrit a duo per Juan Gargallo i Tono Fornes, l'esplèndid poeta de Dénia, que es diu De mar estant. El llibre és una navegació pel litoral valencià, però és també una variada miscel·lània de sabers i de curiositats, lligades per l'amor a la literatura, a la vida, i, és clar, al mar, que tan bé les simbolitza. En poesia, la guanyadora és Isabel Garcia i Canet, amb el seu primer llibre, Claustre. És un poemari poderós, que no sembla primerenc en absolut. Algun lector hi ha trobat ecos platònics, amb aquestes ombres que passegen la seua enganyosa indiscreció per les parets de la caverna. Això l'entroncaria amb un dels més grans poetes de la nostra literatura, Salvador Espriu, que és el platònic més aspre, tenaç, i conseqüent que ens hem permés. Per començar, no està malament. Aspra, aquesta poesia també ho és. En una primera lectura, el que més ens sorprén és la intensa rotunditat de la seua expressió, feta de versos de vol molt sostingut; la riquesa de la seua imatgeria, on es despleguen els quatre elements, i la desassossegada urgència de la veu que ací ens parla. Si cal saludar els bons primers llibres pel que tenen de prometedor, amb més
raó ho haurem de fer en aquest cas: pel que promet i pel que ja ens dóna. […]

(El País, 1 de maig de 2008)

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.