Conclusions Federació Galeusca 2010

Reunits a A Coruña els 30 i 31 d'octubre de 2010, les associacions d'escriptors bascos, catalans i gallecs, al voltant del tema "La literatura en èuscar, català i gallec: un viatge amb futur", hem adoptat les següents conclusions:

1. Reclamem al govern de l'estat central garanties i respecte equitatiu i d'adequació de polítiques de foment i divulgació de les nostres literatures nacionals en peu d'igualtat amb la literatura escrita en llengua castellana.

2. Denunciem les actuals polítiques estatals i judicials de menyspreu i negació dels nostres idiomes nacionals, amb la pretensió d'anul·lar el principi de progrés recollit en l'esperit i en la lletra de la legislació vigent. En aquest sentit, recordem el contingut de l'article 3.3 de la Constitució espanyola de 1978, que imposa al govern de l'estat l'obligació de donar suport efectiu a les llengües cooficials: èuscar, català i gallec.

3. Reivindiquem la necessitat d'una major presència qualitativa i quantitativa de les nostres literatures en els curricula oficials escolars per a les etapes d'ESO i batxillerat.

4. Fem constar el nostre rebuig rotund a l'aprovació, imposada unilateralment pel govern gallec, del decret 79/2010 de plurilingüisme en l'ensenyament no universitari que, per primer cop en la història de la democràcia, fa retrocedir la presència horària, i en conseqüència les possibilitats d'aprenentatge per als infants i joves de l'idioma gallec, propi i oficial de Galícia, que enfonsa en la seva condició de llengua minoritzada i supeditada a l'hegemonia del castellà.

5. Denunciem la regressió en la política d'inversions en cultura per part de la Xunta de Galícia, que impossibilita el desenvolupament ascendent i normalitzat de l'activitat cultural vinculada a les indústries del sector i el propi procés creatiu dels autors i autores en les seves diverses manifestacions artístiques.

6. Mostrem el nostre desacord amb la recent convocatòria, per part del govern gallec, dels ara anomenats Premis de Creació, pel bandejament del qualificatiu "Nacionals" amb què van néixer i per l'anul·lació de la dotació econòmica que comportava aquest reconeixement.

7. Finalment, entenem que, en aquests temps de globalització, es fa encara més necessària la defensa dels signes d'identitat dels pobles i de totes aquelles manifestacions nacionals que resisteixen els intents recentralitzadors dels grans poders polítics i econòmics.