El camí cap a Frankfurt 2007. Entrevista a Baltasar Porcel, escriptor, per Eva Piquer

E.P. Qui ha d'anar a Frankfurt 2007?
B.P. Segons la lògica de la història de la literatura universal, si la fira és literària hi haurien d'anar els escriptors en català. I punt. Però la convidada és la cultura catalana, no la literatura en sec, i aquella es produeix en català i en castellà. Després hi ha els que matisen que es tracta d'una fira de llibres, i que per tant tots són bons. D'altra banda, el comunicat oficial de la fira cita expressament els escriptors en castellà Vázquez Montalbán, Ruiz Zafón i Juan Goytisolo. El conseller primer de la Generalitat va exposar que a Frankfurt hi anirien llibres i escriptors en els dos idiomes, malgrat que el català sigui la llengua pròpia de Catalunya i el castellà la que -suposo- ve de Castella.
E.P. Quins autors hi haurien de ser presents?
B.P. Jo hi portaria una desena de noms, sobretot novel·listes, de qualitat indiscutible, triats pels crítics representatius -en la Universitat no cal confiar-hi, excepte en la de Barcelona-, amb alguns ben comercials i uns altres infantils o juvenils. O, si voleu, hi portaria molta gent, com a Guadalajara, però distingint uns autors de més volada, com es va fer allí. Allí, però, les autoritats mexicanes i catalanes van distingir els que escriuen en castellà, o els escriptors en català que ja eren morts.
E.P. Què caldria fer a partir d'ara?
B.P. Anar o deixar d'anar a Frankfurt representa només una part de l'assumpte. L'important és, avui ja, saber què fan els editors, els autors, els agents i el Llull per donar a conèixer i impulsar els autors catalans entre els editors alemanys i els periodistes culturals. Les traduccions fonamentals s'haurien de fer abans. El que volem és vendre drets, no armar festetes o festasses com a Guadalajara, èxit, aquell, que no discuteixo ni rebutjo, però que no és el meu.
E.P. Què ens hi juguem, a Frankfurt?
B.P. Treballant bé, la fira podria ajudar molt a donar a conèixer la nostra literatura i la nostra cultura. No hi confio gaire, però. Tampoc confio en com ho gestionarem des d'aquí abans: entre les divisions, les baralles i els ressentiments, el més probable és que malbaratem la cosa. Per als que escriuen en castellà, en canvi, pot funcionar bastant bé: de cara al públic i les autoritats catalanes, els autors en castellà poden veure's encara més solidificats.