El camí Cap a Frankfurt 2007. Entrevista feta a Ernest Folch, editor del Grup 62, per Jordi Capdevila.

J.C. Com ha d'estar representada la cultura catalana a la Fira de Frankfurt?
E.F. Sobre aquesta qüestió s'ha creat una polèmica artificial, sense cap mena de sentit, que mostra un desconeixement del que és Frankfurt, que no és una fira d'autors ni de literatura. Frankfurt és una fira del llibre com a indústria. Crec que amb aquests debats estem donant una imatge pèssima de Catalunya i seria millor que hi hagués un debat intern, perquè en el fons tots estem d'acord.
J.C. No sembla que hi hagi aquest consens sobre qui hi ha d'anar.
E.F. La primera cosa en què estem d'acord és que s'ha de donar prioritat als llibres en català, però sabent que ha estat convidada la cultura catalana i no la literatura.
J.C. ¿Això significa que hi han d'anar escriptors que escriuen en castellà?
E.F. Naturalment, perquè formen part de la cultura catalana. Penso, per exemple, que Javier Cercas i Carlos Ruiz Zafón hi han de ser presents, perquè també escriuen i han publicat en català i poden explicar molt bé la importància de la literatura i la cultura catalana, ja que són autors molt coneguts arreu.
J.C. ¿No creu que pot passar com a Guadalajara, que els autors en castellà van ser els que van tallar el bacallà?
E.F. El que em preocupa és que gent que no va ser a Guadalajara, que no va veure ni viure la fira, estiguin ara parlant i dient que si bé es va convidar la cultura catalana, la realitat és que el protagonisme se'l va endur Juan Goytisolo. I això no és veritat. En tot cas, repeteixo que a Frankfurt és important que hi vagin escriptors coneguts en castellà que expliquin la riquesa de la cultura catalana.
J.C. ¿Així vostè està en desacord que només hi vagin autors i llibres en català?
E.F. El que no vull és que ara vulguem arreglar a fora el què no sabem arreglar a casa. Sembla que a Frankfurt hi volem anar a demanar la independència que no tenim ni demanem aquí. Si fem aquesta política, ens pot passar com amb l'hoquei a Fresno, que volíem arreglar el que no havíem arreglat aquí. I és el mateix que passa amb la llengua, que la volem oficial a Europa quan els polítics no s'han vist capaços de reclamar l'oficialitat a Madrid. Les fires de llibres no poden arreglar els nostres problemes.