El camí cap a Frankfurt 2007. Entrevista feta a Javier Cercas, escriptor, per Eva Piquer

E.P. Qui ha d'anar a Frankfurt com a representant de la cultura convidada?
J.C. La meva ignorància en matèria de política cultural és fastuosa, i tampoc entenc per què serveix a hores d'ara, a l'epoca de l'e-mail i les videoconferències, la Fira de Frankfurt, si no és perquè els editors es vegin les cares i prenguin copes i facin algun polvo clandestí. Dit això, és evident que, si del que es tracta és de mostrar què es fa literàriament a Catalunya, hi han d'anar els escriptors que escriuen en català i els que ho fem en castellà. Però si es tracta de provar de promocionar la literatura catalana, només hi han d'anar els que escriuen en català. És molt probable que, des del punt de vista comercial, el més convenient sigui que només hi vagin els que escriuen en català, perquè són els que menys oportunitats tenen de donar-se a conèixer fora. La sortida a l'exterior dels escriptors en català passa necessàriament per les traduccions castellanes, que s'haurien d'estimular al màxim. No tinc cap interès per anar a Frankfurt i trobaria molt lògic que no m'hi convidessin, entre altres coses perquè sé que hi ha molts escriptors catalans que necessiten molt més que jo una ajuda promocional a l'estranger; ara bé, si se'm convida, i se'm convenç que val la pena que hi vagi, hi aniré.
E.P. La cita alemanya servirà per augmentar la projecció exterior de la literatura catalana?
J.C. Sóc absolutament escèptic pel que fa a aquests saraus, però si serveixen per donar a conèixer escriptors que valen la pena, perquè se'ls tradueixi i tinguin lectors, fantàstic.
E.P. Quins autors amb noms i cognoms hi haurien de ser presents tant sí com no?
J.C. Depèn de quants puguin ser convidats. Hi ha escriptors catalans extraordinaris que podrien traduir-se amb molt d'èxit a molts llocs i que no tenen una presència ni de bon tros suficient a moltíssim països. Un cas evident és el del Quim Monzó.
E.P. Quina postura hauria d'adoptar el govern català respecte a Frankfurt 2007?
J.C. Deixar-se de punyetes i apostar perquè es tradueixin a tot arreu, ben traduïts, els bons escriptors catalans. I perquè se'ls promocioni adequadament.
E.P. Què ens hi juguem, a Frankfurt?
J.C. Res de transcendental. Estic absolutament convençut que el panorama literari canviarà al seu ritme, amb o sense Frankfurt.