Sí, amic Broch

Dimecres passat Àlex Broch va publicar un article contundent i clar. S'adreçava a la consellera Mieras ja que, efectivament, és qui dóna la cara en aquest tema de Frankfurt i les conseqüències que se'n deriven. Però fa unes setmanes jo parlava de Frankfurt en relació a unes paraules del conseller primer Bargalló on li recordava (i en principi al conseller Bargalló no caldria recordar-li res) coses molt òbvies. Em temo, doncs, que aquesta qüestió va més enllà del poder polític de la consellera de Cultura. El tema de fons, tal com deia Broch, és que amb l'excusa de Frankfurt es definirà la veritable política cultural de l'actual govern tripartit, si més no en matèria de literatura. I aquí no hi pot haver enganys ni mitges tintes: allò que necessita recuperar la dignitat (sense discriminacions positives, només per dret) és la literatura catalana. La resta són ganes de marejar la perdiu i de tocar allò que no sona.
A mi la consellera Mieras políticament no em diu res. D'ençà que té al seu voltant l'equip actual es gestiona bé i en aquest sentit s'han tingut alguns encerts. Ara, de política, res de res. No se n'ha fet fins ara ni, pel que sembla, se'n farà en el futur. Diguem-ho clar d'una vegada: la consellera de Cultura no té pes polític en el govern actual i després dels compassos inicials del seu mandat, més aviat tristos, ha continuat a la conselleria perquè fer una crisi de govern és força més complicat del que sembla, i més en un tripartit. I en aquest tema de Frankfurt té problemes fins i tot amb els responsables de l'Institut Ramon Llull, cosa que lògicament tothom negarà.
Però també voldria assenyalar que en aquesta qüestió passarà únicament allò que vulguem els escriptors catalans (vull dir els que fem literatura catalana i no els que són residents a Catalunya). Si estem units, no hi ha problema. Que a Frankfurt expliquin qui és Goytisolo i tants altres admirats escriptors castellans que viuen a Catalunya. Cap problema, ja s'ho faran. És així de simple. Els que escrivim en català no en volem saber res. Per tant, decidim nosaltres, i no vull tornar a explicar a què em refereixo quan dic nosaltres.

 

Jordi Coca